'AI! LA MISÈRA ENS FARÀ FELIÇOS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Ai! La misèria ens farà feliços. Autor i director: Gabriel Calderón 

Traducció: Joan Sellent.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Un quartet d'intèrprets en estat de gràcia defensant personatges de clown. Brillants.  Ai! La misèria ens farà feliços és un treball irònic de metateatre amb La vida es sueño o El Teatro del mundo de Calderón de la Barca com a referent. La Intel·ligència Artificial ha arribat a l'escenari i sembla que estem davant dels darrers [ai!] personatges humans que hi actuen i s'hi acomoden [ja no són a temps de rebel·lar-s'hi]: Pere, Joan, Laura, Daniela, els mateixos noms que els intèrprets. Traducció lluminosa de Joan Sellent. Sensació d'haver gaudit d'un espectacle rodó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL QUADRE ROBAT'

El quadre robat  [Le tableau volé]
Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024

Egon Schiele. Autumn Sun (1914)

Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914),  del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar.  La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis.  El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara,  als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz);  Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10

'MANIFEST MANGIONE', A L'ESPAI LLIURE

Manifest Mangione. Creació i direcció: de Carol López 

 Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'espectacle Manifest Mangione és la proposta d'aquesta temporada del programa «Reverberacions» que dona veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre, des del 2024. L'ha creat i dirigit la dramaturga Carol López i parteix d'un fet d'actualitat: l'assassinat fa un any de Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans de l'activista social Luigi Mangione,  de vint-i-sis anys.

L'assumpte es presenta en un collage de seqüències que desgranen diversos personatges: uns policies, una becària d'un mitjà de comunicació, una periodista que exposa el seu ego a l'audiència, una fotoperiodista embarassada que ha de recórrer d'urgència a la medicina privada, una periodista que encara confia que amb la seva feina pot canviar el rumb del món, la mare de Luigi Mangione i, només de tant en tant, en la penombra, la veu reivindicativa del mateix assasí.

Donen vida als personatges vuit graduats que es mouen amb naturalitat estudiada a escena, tots i cadascun amb dicció ben modulada: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'DESAPARELLATS', A L'ESPAI TEXAS

Desaparellats. Autor: Ramon Pardina. 

Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona

Comèdia romàntica de gènere fantàstic que transcorre a casa d'una parella jove d'un barri barceloní. A Gràcia, per exemple, ja que Desaparellats s'hi estrena, a l'Espai Texas. El lavabo de l'habitatge és la porta d'altres dimensions temporals. Es transforma qui hi entra i quan en surt es troba immers en una realitat diferent cada vegada. A càrrec de dos intèrprets que fan brillar el text: Ricard Farré i Esther López. Bravo!

L'autor de Desaparellats, l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor de proximitat,  amb referents autòctons (espais, personatges icònics, grups musicals...). Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» entre d'altres. Diu que la idea de Desaparellats parteix d'una vinyeta del ninotaire Miguel Noguera, on un home tancat en un lavabo vol sortir i des de fora li diuen: «El món està ocupat!» 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'YAKARTA'

Yakarta. Espanya, 2025
Direcció: D. San José, E. Trapé

J. Cámara, F. Delgado-Hierro

Magnífiques interpretacions dels protagonistes Javier Cámara i Carla Quílez, talent en estat de gràcia desgranant una història complexa i emotiva, una preciosa road movie de perdedors que commouen per la seva fragilitat. 

José Ramón Garrido, conegut com a Joserra, és un exjugador olímpic de bàdminton que sobreviu fent classes d'educació física en un institut públic de Vallecas. Divorciat i sense horitzons, manté la il·lusió amb un objectiu: aconseguir competir als Jocs Asiàtics 2018,  a Jakarta, amb la Mar, una jugadora que ha descobert en un torneu escolar.  Joserra i Mar hauran d'aprendre a suportar-se en un viatge ple de pensions ronyoses, poliesportius que cauen de vells i dinars en estacions de servei que passa per Totana, Ponferrada, Torrelavega i Tardajos abans d'arribar a la capital d'Indonèsia. Si hi arriben.

Movistar + 6 episodis de 35 min. 9/10

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitcte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

'PLATÓ DESERT', PREMI DE POESIA «L'ATIADOR» 2025

 

LLEGIU el poemari Plató desert en línia 
i/o 

DESCARREGUEU el poemari en format PDF 

El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho, Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano. Assisteix com a secretari del jurat Joan Ramell Perpinyà, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:

«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular» 

 

 

Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc

 

 

 

Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat

11-XI-2025

 Durant l'acte de lliurament del 

Premi de poesia «L'Atiador» 

s'ha presentat el llibre del poemari premiat.

 

Reportatge gràfic:
 

HEMEROTECA 

COMENTARIS DE LECTURA

Quina admiració que sento per la teva capacitat creativa volcànica. Ets com una terrabastalldora dels mots, de les idees, de les vivències, de com esmicoles la realitat i lo quotidià en volves finíssimes plenes de subtileses, de com dius l'ara amb mirada amorosa i com l'origen sempre és presència... felicitats. CARME ANDRADE, filòloga i poeta. 28-XI-2025 

 

FOTOGRAFIES 'DIARI D'OMBRES', DE JOAN RAMELL

Fotografia de la sèrie Diari d'ombres, de Joan Ramell
Exposició 'Donem-li voltes', de Jordi Aligué - Joan Ramell

Oberta fins al 21 de desembre de 2025

El fotògraf d'art Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies editades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges intensament viscuts d'arreu del món. Joies rares. I també en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos d'altri. Alhora, exhibeix la seva obra en exposicions, com la que encara es pot veure a terres de Sòria, en una col·lectiva al costat d'altres artistes catalans de disciplines diverses. 

Ara exposa una selecció de fotografies de la sèrie Diari d'ombres, a Vallgrassa Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf. L'autor presenta la mostra amb aquest relat suggestiu: 

«Fotografiar una ombra és mirar allò que no es veu, la forma sense cos, la veu muda de la llum que ens parla. L’ombra és una petjada fugaç: revela sense mostrar, parla sense dir. Fotografiar una ombra és registrar una absència definida per la llum, un espai on la llum no arriba o arriba esmorteïda, provocant un buit aparent on s’hi concentra informació i sentit. Quan fotografiem només l’ombra d’un cos o d’un objecte absent, fora de l’enquadrament, estem documentant un fenomen secundari que conté l’empremta del principal: una dada indirecta, un testimoni físic d’allò que no veiem. L’ombra, així, esdevé una cartografia efímera de la relació entre la llum i el món que veiem.»

Comparteix l'exposició d'art 'Donem-li voltes' la sèrie fotogràfica  La vida secreta del desús, del fotògraf i poeta Jordi Aligué (Barcelona, 1953), que presenta un recull d'imatges de restes de construccions i marques d'una decadència forçada. Al pròleg del catàleg, Ester Xarxay en diu:

 «En aquesta mostra, Jordi Aligué centra la seva mirada artística en l’arqueologia industrial de l’illa de Sardenya. El seu treball recorre els indrets on, al voltant de la Segona Guerra Mundial, s’endegà una puixant indústria minera fins que aquesta explotació del sòl va entrar en crisi i les instal·lacions foren abandonades»