'VENUS IN FUR', A LA SALA ATRIUM

Venus in fur. Autor: David Ives. Traducció: Hèctor Claramunt 

Adaptació i direcció: Alfons Casal. Sala Atrium, Barcelona

Els intèrprets Uri Guillem i Clàudia Riera es posen a la pell dels protagonistes de Venus in fur, una obra de cambra inquietant, inclassificable. Vanda entra a fer el càsting quan l'adaptador de l'obra clàssica és a punt de plegar després d'un dia esgotador d'audicions. L'aspirant aconsegueix ser escoltada, pressiona, obté informació sensible, manipula i arrossega progressivament el director als inferns de la submissió.

L'actriu Clàudia Riera fa una aportació molt interessant en utilitzar dos dialectes del català, l'occidental nadiu andorrà, quan representa que és l'actriu que busca feina, i l'oriental estàndard, quan interpreta els fragments de l'obra. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

EXPOSICIÓ 'MERCÈ RODOREDA, UN BOSC', AL CCCB

Comissària: Neus Penalba

Centre de Cultura Contemporània 

L'exposició de gran format Mercè Rodoreda, un bosc converteix l’espai museístic en un bosc que representa i analitza l’univers rodoredià. A través de quatre-centes peces, s'hi mostren creativament «les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs de la vivència de la guerra; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel; i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en creadors actuals.» 

Els grans temes recurrents i les metàfores que apareixen en les obres de Rodoreda s'enfoquen en fragments escrits i s'il·l·lustren amb obres d'art (que majoritàriament l'autora no va conèixer ni va inspirar) procedents de museus i institucions catalanes i també del Musée d'Art Moderne de París, del Museo del Prado i del Reina Sofia. 

Rodoreda, un bosc  reivindica la influència de la novel·lística de l’autora en artistes plàstics que l'han llegida. Veiem instal·lacions de nova creació de Carlota Subirós, Èlia Llach, Oriol Vilapuig, Mar Arza i Cabosanroque. També s'hi mostra l'impacte literari de les obres de l'autora en escriptors d’arreu del món: Mariana Enriquez, Pol Guasch, Wadji Mouawad, Colm Tóibín.

La projecció internacional de Rodoreda s'explica amb 220 volums de traduccions a una trentena de llengües (in situ, es poden escoltar en catorze llengües.) 

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2026

PLATÓ DESERT: EL PLATÓ DE GELSOMINA

A les cinc, el flagell fa esclatar cors, sota els plàtans, 

davant de les parades de flors. I LES PARAULES QUEDEN SUSPESES 

i tot és silenci llegible. 

  

El plató de Gelsomina 

Poema visual 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

A propòsit del poema visual 'El plató de Gelsomina':

«Dos trossos d’arpillera cosits per donar continuïtat a un missatge visual que no és res més que la torna d’un poema que s’ha escrit abans per ser llegit després. I, dins de la imatge, el poema retallat pels plecs: i les paraules queden suspeses / i tot és silenci llegible . Una composició orgànica on el text conviu amb els elements, cosits tots ells amb l’agulla de la humilitat i el fil de la sensibilitat, enganxats tots ells a una textura que brolla d’un cel invertit o d’un mar d’ones blanques o de la saba d’un terra immaculat.»
JOAN RAMELL 

'VALENTINA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Valentina. Autora i directora: Caroline Guiela Nguyen. 

Producció: Théâtre National de Strasbourg. 

 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

 

L'obra teatral Valentina és una adaptació del conte «Valentina ou la Vérité» escrit per la mateixa directora Caroline Guiela Nguyen, publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers, 2025. Tracta de les dificultats de comunicació de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan no parlen ni entenen la llengua del país amfitrió. La Valentina (interpretada per Cara Parvu, en la nostra funció) és una nena romanesa de 9 anys escolaritzada en llengua francesa que es veu obligada, malgrat la seva edat, a fer de traductora de la llengua francesa de la metgessa cardiòloga a la seva mare en llengua romanesa. Però el diagnòstic de la malaltia coronària de la mare fa esgarrifar i la Valentina intenta disfressar-ne la gravetat amb la traducció. L'acció transcorre amb la família pendent de l'avís que hi hagi un donant de cor, un fet que a l'obra es converteix en un miracle celestial. 
Recomanada a espectadors a partir de 10 anys. 

9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'AVUI NO PLORARÉ', AL TEATRE GOYA

Avui no ploraré. Autor i director: Nelson Valente.
Traducció: Sergi Belbel.Teatre Goya, Barcelona

La companyia T de Teatre es diposa a fer riure l'auditori amb Avui no ploraré, la quinzena obra que estrena. Ja fa trenta-cinc anys que ho aconsegueix. Aquesta vegada en un gran plató mòbil de tres diorames es reuneixen tres germanes, dos cunyats i una amiga de la germana petita que ha fet al manicomi on s'ha estat ingressada per rehabilitar-se després d'un intent de suïcidi. Sembla estrany que d'aquest parament se'n pugi fer riure. De fet, qui s'emporta la palma de la rialla són, gairebé en exclusiva, les situacions que provoca l'amiga, pel contrat del que diu amb el que es veu. Tots els altres personatges tenen el seu moment seriós de glòria pel que manifesten, pel que amaguen, pel que aspiren a ser i pels fets que ens fan entendre que no hi arribaran mai. Després de la celebració familiar del dinar de benvinguda a la germana, s'inicia el desenllaç tot trencant la quarta paret. Un minimonòleg a tall d'epíleg explica a l'auditori què ha fet de cada personatge després del tràngol familiar que hem presenciat. Ai.  7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

PEL·LÍCULA 'THE QUIET GIRL'

The Quiet Girl [An Cailín Ciúin] 
Guió i direcció: Colm Bairéad. Irlanda, 2022

Adaptació cinematogràfica del relat curt Tres llums, de Claire Keegan. Tracta els complexos vincles familiars i la capacitat de superar el dol. L'acció s'ambienta al camp irlandès, el 1981. Cait (Carrie Crowley) és una nena de nou anys desatesa pels seus progenitors. Forma part d'una família nombrosa i disfuncional. S'acosta un nou part de la mare i envien la petita a la granja d'uns parents llunyans, desconeguts.  En aquesta llar hi regna l'afecte i no sembla haver-hi secrets. Al mateix ritme pausat amb què es va fent lloc al cor de la parella que l'acull, la Cait descobreix el drama silenciós que viuen. 

Amb aquesta pel·lícula, Irlanda va ser nominada per primera vegada a l'Oscar (Millor llargmetratge internacional.)  Filmin. 9/10 

 

PLATÓ DESERT: CÀSTING

—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar?

 Càsting 

Poema visual 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema Càsting
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

 

ESCULTURES 'SAFAREIG', DE NATÀLIA FERRÉ

Fotos: © Cesca Toledano 

 

Cliqueu la imatge per veure més obres de la instal·lació 

Safareig, de Natàlia Ferré 

 

En homenatge a les dones que hi van rentar  

 

Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim. 

Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada. 

 

I, més encara, si en fem una interpretació en obres d'art, com les escultures de Natàlia Ferré (Masroig, 1969), escultora i ceramista. La instal·lació Safareig comprèn, en gran part, escultures de ceràmica i també de ciment i de sabó, com les mans de bugaderes fetes amb motlles de mans de diferents dones. 

 

Caps de dona, 2,10 m. Instal·lació Safareig

Instal·lació a Lo Safreig de Masroig (Priorat)

La instal·lació de les escultures Safareig s'acompanya amb una representació de plantes de les quals tenim cura les dones, als balcons i als terrats familiars. Aquesta nit ha nevat i les nostres besàvies i les nostres àvies, aliades del sol, no anirien a rentar aquest matí als rentadors. Tindrien cura de treure la neu de damunt de les plantes i les posarien a cobert. Les mans balbes. 

 

 

Per saber-ne més: