PLATÓ DESERT: CÀMERA FIXA

ES MOSTRA SERÈ SOTA EL FOCUS

CONTROLANT LES RENDES I EL RISC,

SENSE ESCOPETA NI CANANA. 

 

Càmera fixa

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Càmera fixa
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Càmera fixa: 

La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL

EL CAVALLER SANT JORDI A REUS

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

Text: Lena Paüls. 

Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  

 

 

*

Escolteu el conte

al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi
l'endemà d'haver mort el drac ferotge?

Descobrireu en primícia el secret més ben guardat 

de la llegenda del cavaller Sant Jordi. 

L'endemà de matar el drac ferotge va arribar 

a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer.

 

 

          SINOPSI

Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

 

CONCEPTES 

Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

 

HEMEROTECA

* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  «Lo Nunci»,  Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21 

 

 

'BATECS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Batecs. Idea original de Nídia Tusal. 

Autoria i dramatúrgia de Nídia Tusal, Alba Florejachs, 

Ariana Ruglio i Lara Díez Qintanilla. 

Direcció: Lara Díez Quintanilla. Sala Tallers, TNC 

L'obra Batecs parteix de l'experiència de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal, que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. Han configurat la trama, l'equip de la companyia i el relat testimonial de deus-centes mares que han passat pel dol peroinatal silenciat i incomprès per l'entorn. Les mares/actrius confessen en veu alta els dubtes que tenen i les pors que acumulen davant l'embaràs, uns dubtes i unes pors que esdevenen desesperació quan les consultes ginecològiques diagnostiquen que hi ha malformacions, que l'embaràs és de risc o que el batec s'apaga. En aparts de metateatre, els intèrprets (Belén Barenys, Alba Florejachs i Bàrbara Roig, Sergi Vallès) es treuen la màscara del personatge i reflexionen sobre la ficció que estan representant. Versemblança encertadíssima, per entendre la realitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRÒNICA DEL RECITAL 'PLATÓ DESERT', AL CENTRE CÍVIC GREGAL DE REUS

 

 

Crònica gràfica del recital 'Plató desert', al Canal Youtube

Imatges seleccionades de les que ens han enviat els assistents. 

Muntatge: Lena Paüls, 2026

 

 

 

  *** 

 

Recital de música i poesia Plató desert, al Canal Youtube.
Enregistrament i muntatge: Antònia Farré. Les Versàtils, 2026

 

'ELS ESTUNMEN', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Els estunmen. Música: Fernando Velázquez 

Llibret i direcció escènica: Nao Albet i Marcel Borràs 

Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona  

Macromuntatge operístic. Grandiloqüent. Irreverència, violència poblada d'especialistes de cinema que fan de dobles dels intèrprets en les escenes considerades d'alt risc. Interessant muntatge amb els intèrprets vocals fent de dobladors en directe dels personatges. Ho relliga tot la protagonista, l'Evangelina, una dona que ha perdut el fill. El personatge clama al desert la seva desesperació, mentre es va transformant d'escena en escena. Impressionant desplegament de recursos escènics que superen la trama i es converteixen en el tema que queda a la retina dels espectadors. Ai, foc a l'escenari! Un patiment amb sensació de descontrol controlat. Ens el podríem estalviar. Quan l'espectacle vagi de gira per teatres d'Espanya no caldrà que tradueixin el text català. Hi és anecdòtic. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: UDOLS DEL GALANT

EL CAVALLER QUE ERES FA POC,

ARA ES DESCARNA DINS D'UN BOSC

EMBROSSAT DE FILS DE PESCAR. 

 

Udols del galant

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Udols del galant
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:

El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL

'EL DIBUIXANT DE LABERINTS', AL TEATRE EÒLIA

El dibuixant de laberints. Autor: Nil Martín López

 Direcció: Júlia Valdivielso Teatre Eòlia, Barcelona

Intèrprets: Carla Nit i Nil Martín, l'autor. Per referència generacional, l'actor i ara dramaturg debutant Nil Martín (Barcelona, 1998) devia ser un dels entusiastes seguidors de Doraemon, el gat còsmic que queia del cel i ajudava una criatura tímida i mal estudiant. Amb aquest primer espectacle d'autoria pròpia, guanyador de la Beca Odisseu 2025 que atorga el Teatre Eòlia, s'atreveix a desfer el mite de Doraemon amb una trama que circula laberínticament marcada per la sensació de pèrdua heretada de la infància i que, a tocar de la franja dels trenta anys, no s'ha pogut treure encara del damunt. Inicia amb un monòleg on recorda l'estada a ca l'àvia i l'afició de dibuixar laberints suggerits a partir de les visites al Laberint d'Horta amb el pare. Més endavant, amb format d'entrevista televisiva, desmunta els suposats poders màgics de Doraemon, que es presenta com un pòtol desubicat, poc sociable. El recorregut del laberint com a metàfora de la realitat diària d'una generació. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: L'ATTREZZO

DES DEL CAPDAMUNT DEL PONT,

ALGÚ ET FA LA RATETA

AMB L'ÚLTIM RAIG DE SOL.

 

L'attrezzo

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

L'attrezzo
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

**  

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo

Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic  i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL