'TRENCANT VAIXELLS, TRENCANT VIDES', AL MUSEU MARÍTIM

Desballestament de vaixells. Exposició Trencat vaixells,
trencant vides, al Museu Marítim, Barcelona.

L’exposició “Trencant vaixells, trencant vides” del Museu Marítim dona a conèixer la vida de la gent que treballa en el desballestament dels grans vaixells (beaching), un dels oficis més perillosos del món. La feina es realitza directament a les platges del sud-est asiàtic, on aquesta activitat té poques exigències legals i la mà d'obra és més barata que en qualsevol altre lloc. No és rendible desballestar un vaixell a Europa a causa de la normativa estricta pel que fa a la seguretat de les persones com pel reciclatge de materials.

Oberta fins al 28 de setembre de 2025

'DONES DE RÀDIO', A LA VILLARROEL

Dones de ràdio. Autora: Cristina Clemente. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Sara Diego, Sara Espígul i Àngels Gonyalons. Magnètiques. Un treball delicat de tres grans actrius que es posen a la pell de tres dones de generacions diferents afectades de càncer de pit. S'han sotmès a tractaments de quimioteràpia i radioteràpia i han superat la malaltia amb circumstàncies personals ben diverses i, ara, es dediquen a explicar-ho, en un pòdcast radiofònic. L'autora, Cristina Clemente (Barcelona, 1977), mostra en aquesta obra l'habilitat de crear situacions angoixants que destensa amb un gir cap a l'humor terapèutic. Sense abandonar el realisme que fa esgarrifar —«el càncer no es rosa»—, en fa una mirada optimista. Bravo, Sergi Belbel. Aplaudiments entusiastes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'MORT D'UN COMEDIANT', AL TEATRE ROMEA

Mort d'un comediant. Autor: Guillem Clua 
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Romea, Barcelona

Intèrprets: Jordi Bosch, Francesc Marginet Sensada i Mercè Pons. El fil argumental s'emmiralla en La mort dun viatjant, d'Arthur Miller, que és a l'esplèndida biblioteca teatral del protagonista. El comediant en qüestió és, presumptament, Llorenç Cardona i l'acompanyen la presumpta neboda i un cuidador domiciliari en funció d'espàrring de les obres que ha protagonitzat el comediant durant la seva exitosa i dilatada carrera. És una obra de lluïment de l'actor principal i Jordi Bosch broda cadascun dels fragments escollits de les millors obres de teatre de tots els temps que interpreta. No ens cansaríem d'aquesta classe magistral, però ens arriba de sorpresa el desenllaç en un gir espectacular que deixa l'auditori amb la boca oberta. Bravo, Guillem Clua! Aplaudiments a peu dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'TEMPS COMPARTIT'

Temps compartit [Hors du temps]
Direcció: Olivier Assayas. França, 2024

Mig documental, mig biografia del temps de confinament per la pandèmia de coronavirus. Un director de cinema (alter ego del mateix director i intèrpret Olivier Assayas), i el seu germà, un periodista musical, i les parelles respectives es troben atrapats a la casa estiuenca de la família, envoltada de natura. El marc és la casa del pare, els llibres del pare, la taula de l'estudi del pare i els records d'infància en aquest espai en un intent que contrastin amb aquests temps de crisi i profunds canvis de la societat contemporània. Mentre el món exterior es torna cada vegada més inquietant, els quatre han d'enfrontar-se al pas del temps i resoldre les tensions quotidianes. Descobreixen que les seves millors eines són les arts, que impregnen tots els moments. La història s'allargassaa pels dies que es repeteixen, però el temps de no fer res està molt ben dosificat —amb els rituals que tothom vam fer durant la pandèmia—, entre passejos per un entorn elegant i alhora salvatge.  Filmin 8/10

'LAPÒNIA', AL TEATRE CONDAL

Lapònia .Autoria: Cristina Clemente i Marc Angelet

Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona

Intèrprets: David Bagés, Míriam Iscla, Albert Prat i Anna Sahun. Bravo, Cristina Clemente i Marc Angelet per aquesta excel·lent comèdia de situació familiar que tracta assumptes patrimonials i els enfoca una mirada universal. L'acció es desenvolupa en un modern apartament de Lapònia, el país del Pare Noel. Dues parelles joves debaten si cal mentir als infants per crear-los il·lusions falses (Reis Mags, Tió. Pare Noel... ). La realitat de fons és la relació complicada entre dues germanes catalanes una casada amb un català i l'altra amb un finlandès. S'enganxen per com han d'educar les criatures, però hi ha en joc l'adaptació als canvis per circumstàncies vitals.  Un text d'arquitectura perfecta, contundent i ben servit amb la direcció de l'argentí Nelson Valente, que ja va dirigir l'obra a l'Argentina en una de les versions internacionals que ha tingut l'obra a Croàcia, Eslovènia, Grècia, Itàlia, els Estats Units, el Perú, la República Txeca o Veneçuela, a més de la llarga temporada a Madrid. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'UNA RAÓ PER VIURE'

Una raó per viure [Breathe]. Direcció: Andy Serkis
Regne Unit, 2017

Basada en una història real, els intèrprets Andrew Garfield i Claire Foy lideren aquesta preciosa història d'amor i superació.  El productor del film, Jonathan Cavendish, és el fill de la parella sobre la qual es basa aquesta pel·lícula. El seu pare, Rovin Cavendish, era un jove aventurer i carismàtic quan la poliomielitis li va provocar una paràlisi. Diana, la seva dona, el treu de l'hospital i amb persistència i determinació aconsegueix sobreposar-se a la malaltia i la seva la actitud va ser un exemple de valentia i ganes de viure. A base d'humor i esperança i molta dedicació la parella va superar l'adversitat i van tirar endavant la família envoltats de molts amics. Filmin. 8/10  

'THE CIBELS', AL MALDÀ

The Cibels. Creació col·lectiva: Laura Aubert, Francesc Marginet

Clara Mingueza, Marc Domingo i Cris Margu

Direcció: Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona

Cris Margu i Marc Domingo es posen a la pell de la Margaret i el John, una parella d'exjoves rockers que recorden el seu èxit esclatant al Madison Square Garden de Nova York. Repassen per a ells mateixos el relat de com i de qui els va promoure per fer el salt des de Sant Fruitós de Bages fins als escenaris emblemàtics novaiorquesos el setanta-set fins al vuitanta-set del segle passat. Van passejar-s'hi i van fer gaudir el públic amb un únic hit. Amb una única cançó i no gaire més, van poder tastar els privilegis de tracte com si fossin les grans figures que perduren. Un espectacle potent de petit format basat en la nostàlgia de dos personatges que es fan estimar. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES MARES', AL TEATRE POLIORAMA

Les mares. Espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera

Teatre Poliorama, Barcelona

Passa poques vegades que, després de veure una obra d'humor, els espectadors no ens traguem del cap el que hem vist, ens ho fem nostre i en parlem a la sortida. I és perquè hi ha veritat i tendresa en el que s'explica a Les mares que interpreten el duet Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Ara són els fills, ara fan de mares. Els creiem quan es posen a la pell de la Beti i la Maria, les seves progenitores, dues dones que podrien ser també les nostres àvies, les nostres mares i també nosaltres mateixes en alguns aspectes. L'espectacle és un homenatge a les dones valentes i lúcides de tota una generació marcada per la postguerra franquista. I l'auditori riu de l'opinió que tenen les mares sobre la professió d'humoristes dels seus fills. La meva veïna de seient aplaudeix emocionada i em diu: «Era així, era així. I no feia riure» 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY