 |
I SENTO L'ENERGIA DE LES MANS SENSE ESPAI, L'ALEGRIA DEL VALS, ROBA FRESCA DE LLI. Storyboard: Contrafoc al paradís Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
 |
La reina lloba Autor i director: Pau Carrió, a partir de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita. Barcelona |
El dramaturg Pau Carrió ha manllevat frases i escenes d'obres de William Shakespeare on s'expressa Margarida d'Anjou, molt ben acoblades al text que interpreta Maria Rodríguez Soto. Des del d'adolescent al de la núvia, l'esposa del rei, l'amant, la mare, la guerrera, la vídua i la vella derrotada, sempre enfrontada a la cort d'homes que l'envolta, rebutjada per ser dona, lluitadora sense fronteres. Bon material que pateix de falta de dosificació i de concentració nítida en allò que vol expressar. Afegim-hi i la desorientació que ens causen el bellugueig dels personatges que trenquen constantment el fil narratiu. Eternes dues hores i vint minuts veient manipular un parament de luxe i entenent menys de la meitat de les paraules que s'hi pronuncien. 5/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
—Es tracta d’una emergència: Porta’m paraules, avui. Making of Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
| Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026) |
La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri.
La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.
No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:
«No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem
l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa.
Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull.
Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi
reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem
d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al
dia del món musical.» Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.
Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant cinquanta anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant tres o quatre cursos fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens havíem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures.
 |
Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025 |
 |
vas fer el cor fort i et vas llançar a xuclar caps de gamba. Tot s’acaba, un dia o altre.. Tràiler Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
**
|
 |
| Mi amiga Eva Direcció: Cesc Gay, 2025 |
Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10