PEL·LÍCULA 'LA NOIA ESQUERRANA'

La noia esquerrana. Direcció:  Shih-Ching Tsou
Taiwan, 2025

Retrat familiar d'una dona jove i les seves dues filles quan tornen a la ciutat de Taipei, després de viure uns anys en una zona rural. Intenten començar una nova vida, instal·lades en un apartament minúscul i vivint del que venguin a la parada d'un mercat nocturn molt concorregut. Les tres han d’adaptar-se a una realitat marcada per les dificultats econòmiques i les tensions familiars. La ciutat apareix plena de llums, soroll i moviment i es converteix en un personatge més de la història. L'energia vital de la ciutat contrasta amb la situació emocional dels personatges. Els secrets familiars surten a la llum després que l'avi, infuït per la superstició, pressioni I-Jing, la neta petita, que és esquerrana, perquè no utilitzi mai la seva "mà del diable". Sobresurten les interpretacions realistes, especialment la de la protagonista—la nena Nina Ye—, la mà esquerra de la qual es converteix en lladre. La seva mirada innocent és clau perquè la pel·lícula mantingui un equilibri entre els moments més dolços i els més complicats.

La pel·lícula es va estrenar a la Setmana de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Cannes. 

Filmin. 9/10

'VEUS I MIRADES. LA FESTA MAJOR DE REUS EN PRIMER PLA'

Invitació a la presentació del llibre VEUS i MIRADES. La Festa Major de Reus en primer pla.  

Fotografies: Arnau Fernández Alegre 

Textos: Autores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. 

Edita: Cambra de la Propietat Urbana de Reus.

El llibre recull una imatge de cadascun dels elements del seguici festiu de les dues Festes Majors de Reus, sota la particular mirada del fotògraf Arnau Fernández Alegre (Reus, 1999) qui, a través del detall, ens obre la imaginació. Cada imatge s’acompanya de la paraula, gràcies a la inspiració i la creativitat de les escriptores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. La fotografia ha capturat l’instant. La paraula hi afegeix suggestió.

Cambra de la Propietat Urbana de Reus
Plaça Catalunya, 5

 Dijous, 18 de juny, a les 19:30 h.

PEL·LÍCULA 'EL PASTÍS DEL PRESIDENT'

El pastís del president [Mamlaket Al-Qasabaka]
Direcció: Hasan Hadi. Iraq, 2025

Iraq, anys 90. Realitat asfixiant imposada a la població per la dictadura de Saddam Hussein. Lamia, una nena de nou anys, ha de fer un pastís obligatori (altrament, presó o mort) per celebrar l'aniversari del president. Reunir els ingredients per fer un coc: farina, ous, sucre i llet es converteix en una història de supervivència. El que s'hi explica emociona per la profunditat i la simplicitat expositiva. El paisatge urbà bigarrat de Bagdad i l'entorn rural estan magníficament fotografiats en aquesta emotiva faula de la petita heroïna en un entorn de por i repressió.

La pel·lícula va ser candidata a Millor Pel·lícula Internacional per Iraq. Guanyadora de la Càmera d'Or a la millor òpera prima i el Premi del Públic a la Quinzena dels Cineastes al Festival de Cannes 2025, entre d'altres distincions.
Filmin. 9/10

'L´ÚLTIM ÀTOM', AL TEATRE GOYA

L'últim àtom. Autor i director: Jordi Oriol. 

Teatre Goya, Barcelona

Intèrprets: Joan Carreras, Mia Esteve, Carme Milán, Carles Pedragosa i Lara Segur (actriu pressumptament absent que interpreta Rubèn Ametllé, en funcions de regidor de l'espectacle). Els dos protagonistes havien estat parella, ell especialista en física quàntica, ella professsora de Lingüística a la universitat. Tenen una filla en comú, desapareguda des de fa deu anys.  Hi ha un parell de pissarres antigues, hi ha un escenari de caixa negra que permet unes enginyoses projeccions de grafit de guix blanc que processen cadascuna de les accions, que van des del principi de la incertesa al principi de l'observació.

Comèdia metateatral amb tots els ets i uts: Riem de les confusions, del fregolisme vist i no vist, de les indecisions d'un personatge que esdevé protagonista inesperat, dels jocs lingüístics, de  la caiguda esmicolada de la quarta paret. I per contrast, la teoria de la física quàntica i el mite del gat d’Schrödinger. Escenes d'alt voltatge teatral, brillants. En volem més: ultimàtum! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA PROMESA', AL TEATRE BORRÀS

La promesa. Autoria: Yago Alonso i Sílvia Navarro. 

Intèrprets: Eduard Buch, Eduardo Lloveras, 

Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Carol Rovira. 

Direcció: Pau Roca. Teatre Borràs, Barcelona.

Els cinc protagonistes d'aquesta comèdia ratllen els quaranta. Mantenen l'amistat des que d'adolescents anaven al cau d'escoltes. Es troben en una festa temàtica de la generació dels anys 90 que els canviarà la vida. Hits de l'època, alcohol, disfresses hilarants que recorden aquella dècada. Enmig d'aquest parament, la Paula, l’amfitriona de la casa, ha decidit enverinar-los a tots. Per quin motiu? A partir que els ho fa saber, la comèdia fa un gir de guió. L'egoisme sura desbocat per damunt dels principis de solidaritat, de la pedagogia de l'acció, de la unió fa la força, dels ideals de l'escoltisme. Ningú no recorda cap promesa, Campi qui pugui per salvar la vida. 7/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
    

'INVENTARI DE FUGUES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Inventari de fugues. Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Direcció: Judith Pujol. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Disciplines diferents, acumulació de sentits per reflectir exilis obligats, reculades col·lectives, renúncies personals, contradiccions. Teatre d'objectes que perduren, que acompanyen les fugides (les claus per tornar a casa, unes bosses sempre fetes per si cal fugir, un peluix d'infància...), fins a una vintena de petites peces amb les expectatives frustrades. L'espectacle parteix d'un treball de creació col·lectiva que va començar fa dos anys,  en part en una residència al Convent de les Arts, a Alcover (Alt Camp). 

Inventari de fugues parla, entre d'altres, de l'esclau de Virgínia del segle XIX, Henry Box Brown, que va lluitar per la seva llibertat i es va autoenviar per correu en una caixa; o de la poeta nord-americana Elisa Cowen del segle XX, de qui, després de la seva mort, uns amics de la família van cremar la majoria dels seus quaderns per les idees que hi escrivia; o de l'activista hongaresa jueva de pseudònim Lisa Fittko, que va ajudar refugiats a fugir del setge dels nazis, entre els quals el filòsof Walter Benjamin, i que va acabar ella també fugint exiliada, primer a Cuba i després als Estats Units. 

Com un cor grec, setze cantaires de la Coral Sant Jordi, fan una aportació musical efímera a l'espectacle. Poc aprofitada. 7/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'THE LADY'

The Lady. Director: Lee Haven Jones 
Regne Unit, 2026

La modista reial Jane Andrews va pujar fins als cercles de palau abans que una condemna per assassinat de la seva parella acabés amb el seu conte de fades. El judici d'alt perfil va atreure l'interès morbós dels mitjans de tot el món. 

La sèrie comença amb un crim violent que sacseja l'opinió pública britànica. A partir d'aquell moment, la història retrocedeix en el temps per reconstruir el camí de  Jane Andrews (a càrrec de l'actriu Mia McKenna-Bruce) una jove brillant d'origen humil que somia escapar de la seva vida a la petita ciutat costanera de Grimsby. Aconsegueix una feina com a ajudant de vestuari de Sarah Ferguson, duquessa de York, i creu haver trobat la porta d'entrada al món amb què sempre havia fantasiejat. Però dins dels murs del palau descobreix una realitat molt diferent: el pes de les diferències de classe i el ridícul social. Arriba fins a ser assessora i assistent personal de la duquessa. S'obsessiona per mantenir-se en aquell món i la necessitat de ser-hi acceptada la desequilibren emocionalment. 

 Movistar +  4 episodis de 45 min. 8/10

'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 

Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.

 

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)

 

 

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog: 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT