CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte

 

 

 

MOR RATKO MLADIC, EL CARNISSER DELS BALCANS

Mor en una presó de La Haia Ratko Mladic (Božanovići, 12-III-1942 - La Haia, 27-VIII-2026), conegut com el «Carnisser dels Balcans». Va ser executor d'atrocitats contra la població civil com la masacre de Srebrenica i del setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra de Bòsnia (entre abril de 1992 i desembre de 1995).

Un mes després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina, Ratko Mladić, cap de l'Estat major de l'exèrcit de la República Srpska va ordenar el bloqueig de la ciutat de Sarajevo, tancant el trànsit tant dins com des de fora de la ciutat, i el tall del subministrament d'aigua i electricitat. La població va ser bombardejada amb obusos i trets indiscriminats de franctiradors durant quatre anys. 

Ciutadans de tot el món vam tenir informació en directe del que s'esdevenia a la Guerra de Bòsnia, la primera guerra televisada de la història. Davant de periodistes, a cara descoberta, Ratko Mladic manava separar en dos grups els ciutadans desnerits que enviaria a afusellar dels que salvava per enviar-los a fer treballs forçats. No era una ficció el que mostraven les càmeres, era una realitat esfereïdora. 

Vegeu el relat L'adagio d'Albinoni on evoco l'horror del setge de Sarajevo. Dedicat a la memòria de Jordi Pujol i Puente, reporter gràfic barceloní mort per la metralla d'una granada a Sarajevo. 

SABÓ CÍTRIC

Sabó cítric casolà elaborat a partir de sabonets d'hotel.

Foto: Paüls, 2026 

Estiu de reciclatge artesà! He convertit els sabonets d'hotel que guardava com a record dels meus viatges en un nou sabó cítric. La llimona hi ha aportat el toc final amb una aroma fresca i estimulant. Per a la fórmula, he combinat unes proporcions que vaig trobar a la xarxa amb els consells d'elaboració de la meva amiga Montse F. R., de Duesaigües, que ha fet sabó natural de manera tradicional. Vegeu-ho:

Ingredients i materials:

100 grams de restes de sabó. 

50 a 100 ml d'infusió de pells de llimona.

3 cullerades de suc de llimona.

1 culleradeta oli d'oliva.

Ratlladura de pell de llimona ben seca.

Gotes d'oli essencial de llimona.

Motlles de silicona. 

Elaboració:

a) Ratllem els sabonets amb un ratllador de cuina.
b) Escalfem al bany maria a foc lent els fragments ratllats i anem afegint la infusió de pells de llimona lleugerament tèbia i el suc de llimona a poc a poc. Ho remenem amb cullera de fusta fins que els grumolls es fonguin i aconseguim una textura cremosa.

c) Retirem el sabó líquid del foc i afegim la ratlladura de llimona ben seca per evitar fongs i unes gotes d'oli essencial per potenciar-ne l'aroma.

d) Aboquem el sabó líquid als motlles de silicona.

e)  Deixem solidificar el sabó en un lloc fresc i sec (de 24 a 48 hores.)  

 

La col·lecció de sabonets d'hotel i els fragments de sabons de tocador està gairebé intacta i me n'esperem més, encara. Tinc previst convertir-los en sabó de romaní i sabó de menta. Continuarà...

MUSEU DEL DISSENY: PREMIS DELTA 2026

Premis Delta 2026. Organitza: ADI-FAD

Museu del Disseny Barcelona 

L'exposició Premis Delta 2026 reuneix 180 productes seleccionats i les peces guardonades d'aquesta edició dels premis. La mostra inclou objectes dissenyats durant els dos darrers anys i commemora també els 50 anys de les Medalles Delta, que reconeixen els projectes finals de Grau i Màster de joves estudiants, així com els projectes destacats a l'àmbit cultural amb els Premis Delta Cultura. Un conjunt espectacular que mostra la innovació i la vitalitat del disseny industrial contemporani.

Organitzada per categories, l'exposició va més enllà d'un recull de productes i ofereix una panoràmica de l'actualitat del disseny industrial. Tot ha estat dissenyat, des d'una capsa per contenir un moble fins a una esponja del lavabo. La selecció posa en relleu l'excel·lència de la professió mitjançant objectes que aporten valor als usuaris, respecten l'entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials. Interessant per conèixer els objectes que aviat es trobaran al mercat i aproparan el disseny al dia a dia de la ciutadania. 

Exposició oberta fins al 6 de setembre de 2026

COL·LECCIÓ DE CACTUS I CRASSES

Totes les fotografies són d'exemplars que viuen al nostre jardí de llicorella de Duesaigües (Baix Camp). Petites plantes resistents que ens proporcionen moltes alegries. Són les úniques plantes que estan resistint la calor extrema d'aquest estiu. Aquí en faig un recull amb els enllaços als apunts d'aquest blog. Hi ha encara algun cactus o alguna crassa que no tinc identificada del tot. Continuarà...

 

Flor del llangardaix (Huernia zebrina)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/wS028

 

Cactus de puntets, gastèria (Gasteria carinata var. verrucosa).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/Z49s3

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/ZL50e

Les kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/hem7q

Aptènia (Aptenia cordifolia)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/dU456

Flors de migdia (Lampranthus)

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2oCqDRI

Portulacària (Portulacaria afra)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/cpsj8

Orella d'ase, cactus trompeta (Crasula Ovata Hobbit).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/m3FGx

Cactus de carxofa (Sempervivum tectorum).

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/0fMKn

Cactus de cacauet (Echinopsis chamaecereus).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/34yS7


Cabellera de la reina (Crassula spatulata)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/nhnQ7

Cactus aranya (Sempervivum arachnoideum). 

 

Cactus de roseta oberta (Echeverria Desmetiana). (Echeverria  Wavellite)?

 

Cactus de fulla de ciri (Graptopetalum paraguayense) 

 

Cactus de flor groga (Echeverria carnicolor) 

Cua de dragó, cactus zebra (Haworthiopsis Attenuata)

(Crassula multicava)

Cactus Rocabruna


Àloe (Aloe vera)


Crespinell blanc, raïm de gat, dits de déu (Sedum album)

LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.

© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 

a «Menuda natura» 

Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món. 

DOCUMENTAL 'ANNIE ERNAUX A L'ESCOLA'

Annie Ernaux a l'escola [Writing Life: Annie Ernaux 

Through the Eyes of High School Students]
Documental. Direcció: Claire Simon. França, 2025. Filmin

El documental Annie Ernaux a l'escola ens porta a instituts francesos on les paraules de l'escriptora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2022 són referent per a les noves generacions. A través d'una tertúlia literària que connecta l'autora amb els lectors —mitja dotzena d'alumnes de cada centre, noies la majoria— que s'han immergit amb passió en els seus llibres i n'extreuen fonts d'inspiració per a vida. Fascinant. 

En català, l'obra de caire autobiogràfic d'Annie Ernaux (Lillebone, Normandia, 1940) ha estat traduïda per Valèria Gaillard.  Conec La dona gelada, El lloc, Una dona, Pura passió (també l'adaptació en teatre, monòleg interpretat per Cristina Plazas, al Teatre Akadèmia 2024), La vergonya, L'esdeveniment (també en versió cinematogràfica, 2021), Els anys, Memòria de noia. 

 

Ara estic llegint El taller negre, uns apunts de treball desgavellats, fragmentaris, escrits en paral·lel a la redacció de les seves novel·les, des del 1982 fins a la darrera que té entre mans. És el taller fosc situat al bell mig del desassossec creatiu. Sense mètode, hi assaja maneres de dir, descarta camins, n'abandona d'iniciats, entreveu la claror del que vol escriure. És tan transparent i impúdica que llegint-la tinc la impressió d'estar cometent una indiscreció. 

 

** 

SÈRIE 'EL SEGON ATEMPTAT'

Direcció: Barbara Eder. Alemanya, 2025 

Tothom recorda els peus fatxendes damunt la tauleta de la Casa Blanca del president espanyol José María Aznar amb l'anomenat Trio de les Açores (EUA, Regne Unit i Espanya) i la confessió posterior amb veu de confident: «Els asseguro que a l'Iraq hi ha armes de destrucció massiva». No van aparèixer mai. I la intervenció nord-americana amb el suport dels seus aliats va envair l'Iraq i va enderrocar el règim de Sadam Husein amb les imatges icòniques de les gran estàtues enderrocades per la població i les represàlies sagnants posteriors. El segon atemptat és un thriller polític de facturació alemanya que beu de les fonts de la guerra de Bòsnia del 1992-1995 i de la guerra d'Iraq del 2003, vist després de 20 anys quan un jove fotoperiodista —que d'infant va ser testimoni de l'assassinat del seu pare i la seva germana— investiga les activitats del seu pare, membre secret del servei d'intel·ligència alemany. La sèrie fa un recorregut memorialístic dels fets, però no aconsegueix una narrativitat lògica que interrelacioni les parts i les faci comprensibles.

Filmin.  6 episodis de 45 min. 7/10