'DESAPARELLATS', A L'ESPAI TEXAS

Desaparellats. Autor: Ramon Pardina. 

Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona

Comèdia romàntica de gènere fantàstic que transcorre a casa d'una parella jove d'un barri barceloní. A Gràcia, per exemple, ja que Desaparellats s'hi estrena, a l'Espai Texas. El lavabo de l'habitatge és la porta d'altres dimensions temporals. Es transforma qui hi entra i quan en surt es troba immers en una realitat diferent cada vegada. A càrrec de dos intèrprets que fan brillar el text: Ricard Farré i Esther López. Bravo!

L'autor de Desaparellats, l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor de proximitat,  amb referents autòctons (espais, personatges icònics, grups musicals...). Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» entre d'altres. Diu que la idea de Desaparellats parteix d'una vinyeta del ninotaire Miguel Noguera, on un home tancat en un lavabo vol sortir i des de fora li diuen: «El món està ocupat!» 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'YAKARTA'

Yakarta. Espanya, 2025
Direcció: D. San José, E. Trapé

J. Cámara, F. Delgado-Hierro

Magnífiques interpretacions dels protagonistes Javier Cámara i Carla Quílez, talent en estat de gràcia desgranant una història complexa i emotiva, una preciosa road movie de perdedors que commouen per la seva fragilitat. 

José Ramón Garrido, conegut com a Joserra, és un exjugador olímpic de bàdminton que sobreviu fent classes d'educació física en un institut públic de Vallecas. Divorciat i sense horitzons, manté la il·lusió amb un objectiu: aconseguir competir als Jocs Asiàtics 2018,  a Jakarta, amb la Mar, una jugadora que ha descobert en un torneu escolar.  Joserra i Mar hauran d'aprendre a suportar-se en un viatge ple de pensions ronyoses, poliesportius que cauen de vells i dinars en estacions de servei que passa per Totana, Ponferrada, Torrelavega i Tardajos abans d'arribar a la capital d'Indonèsia. Si hi arriben.

Movistar + 6 episodis de 35 min. 9/10

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitcte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

'PLATÓ DESERT', PREMI DE POESIA «L'ATIADOR» 2025

 

LLEGIU el poemari Plató desert en línia 
i/o 

DESCARREGUEU el poemari en format PDF 

El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho, Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano. Assisteix com a secretari del jurat Joan Ramell Perpinyà, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:

«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular» 

 

 

Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc

 

 

 

Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat

11-XI-2025

 Durant l'acte de lliurament del 

Premi de poesia «L'Atiador» 

s'ha presentat el llibre del poemari premiat.

 

Reportatge gràfic:
 

HEMEROTECA 

COMENTARIS DE LECTURA

Quina admiració que sento per la teva capacitat creativa volcànica. Ets com una terrabastalldora dels mots, de les idees, de les vivències, de com esmicoles la realitat i lo quotidià en volves finíssimes plenes de subtileses, de com dius l'ara amb mirada amorosa i com l'origen sempre és presència... felicitats. CARME ANDRADE, filòloga i poeta. 28-XI-2025 

 

FOTOGRAFIES 'DIARI D'OMBRES', DE JOAN RAMELL

Fotografia de la sèrie Diari d'ombres, de Joan Ramell
Exposició 'Donem-li voltes', de Jordi Aligué - Joan Ramell

Oberta fins al 21 de desembre de 2025

El fotògraf d'art Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies editades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges intensament viscuts d'arreu del món. Joies rares. I també en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos d'altri. Alhora, exhibeix la seva obra en exposicions, com la que encara es pot veure a terres de Sòria, en una col·lectiva al costat d'altres artistes catalans de disciplines diverses. 

Ara exposa una selecció de fotografies de la sèrie Diari d'ombres, a Vallgrassa Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf. L'autor presenta la mostra amb aquest relat suggestiu: 

«Fotografiar una ombra és mirar allò que no es veu, la forma sense cos, la veu muda de la llum que ens parla. L’ombra és una petjada fugaç: revela sense mostrar, parla sense dir. Fotografiar una ombra és registrar una absència definida per la llum, un espai on la llum no arriba o arriba esmorteïda, provocant un buit aparent on s’hi concentra informació i sentit. Quan fotografiem només l’ombra d’un cos o d’un objecte absent, fora de l’enquadrament, estem documentant un fenomen secundari que conté l’empremta del principal: una dada indirecta, un testimoni físic d’allò que no veiem. L’ombra, així, esdevé una cartografia efímera de la relació entre la llum i el món que veiem.»

Comparteix l'exposició d'art 'Donem-li voltes' la sèrie fotogràfica  La vida secreta del desús, del fotògraf i poeta Jordi Aligué (Barcelona, 1953), que presenta un recull d'imatges de restes de construccions i marques d'una decadència forçada. Al pròleg del catàleg, Ester Xarxay en diu:

 «En aquesta mostra, Jordi Aligué centra la seva mirada artística en l’arqueologia industrial de l’illa de Sardenya. El seu treball recorre els indrets on, al voltant de la Segona Guerra Mundial, s’endegà una puixant indústria minera fins que aquesta explotació del sòl va entrar en crisi i les instal·lacions foren abandonades»

 

CALENDARI 2026, DE FINA VECIANA

L'artista Fina Veciana presenta el Calendari 2026
12 pintures de la sèrie 'Talismans' 

Contacte: 667 49 38 13

L'artista reusenca Fina Veciana té galeria digital oberta permanentment a Instagram i hi manté un col·loqui constant amb els receptors. Els assidus i els fans esperen cada any el seu calendari poètic i interactiu per emmarcar-se les pintures de cada mes un cop passat l'any.

Enguany, al vuitè calendari, les dotze pintures que hem escollit els instagramers de les vint-i-quatre que ha proposat l'autora són de la sèrie que titula "Talismans". En aquest procès ens haurem apropiat simbòlicament de les dues pintures creades per a cada mes i, alhora, és una forma imaginativa de divulgar el calendari. El de 2026, amb objectes quotidians (amulets, mascotes, fetitxes, objectes patrimonials...), situats en primer pla sobre fons meravellosos, amb versos encoratjadors seus escrits de pròpia mà que hi aporten calidesa.

Primer alè de l'any

un sol entre les mans 

 

Un pont invisible entre dos cors. 

Paraules que ressonen plegades dins el paper. 

 

També podeu obtenir el vostre 'talismà' 

preferit en postal (format 14 x 14 cm)  

Fina Veciana va publicar el primer calendari el 2019, l'únic que no va ser participatiu. Va sorgir del projecte #Estimo la dona que sóc #mestimo, al qual vaig posar paraules. Va tenir continuïtat en una presentació en format performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montbriat, de Montbrió del Camp. Inoblidable.

Si sou de Reus, podeu adquirir el Calendari 2026 'Talismans' en aquests establiments:

* Confiteria Padreny 
* Tomàs Barberà
* Batabat 
* Llibreria Gaudí
* Llibreria Domingo 

PEL·LÍCULA 'SONGS WITHIN'

Songs Within. Direcció: Katalin Gödrös 
Luxemburg, Suïssa, 2024

A Song Withinh hi respira Terra baixa! Després de ser violada pel senyor per al qual treballa de criada, Elsie, una noia amb talent musical que desitja dedicar-se professionalment a la música queda embarassada. L'amo l'obliga a casar-se amb Jacob, un mosso de quadra que somia a tenir un cavall en propietat, com a únic objectiu a la vida. Es muden a una masia abandonada en un territori remot entre la natura salvatge alpina. Allí aprenen que només poden escapar de la manca d'oportunitats treballant en equip. Elsie s'aferra discretament a la seva passió per la música, fins que arriba un desconegut que canvia el seu destí per sempre. La superstició rural i la violència abunden en un entorn meravellós i implacable.  8/10

EXPOSICIÓ 'ANTIFÉMINA', DE COLITA, AL MUSEU DEL DISSENY

Retrat de Maria Aurèlia Campany. Barcelona, 1978 

© Arxiu Colita Fotografia 

 

«Però un home vell encara és un home, 

tot i que sigui vell; una dona vella no és res. 

Ha de ser un cos apetible, un cos fecundable, 

ha deixat de ser el genèric que ha estat 

acceptat com l’essència de la feminitat. 

La fèmina s’ha convertit en antifèmina.»

MARIA AURÈLIA CAMPMANY 

 

Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió. 

 Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos' 

© Arxiu Colita Fotografia

Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot,  són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les ‘majorettes’.

El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i  progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper.  Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.