23 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024
Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 
Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.
Filmin 8/10
 

EXPOSICIÓ 'UBÚ PINTOR', AL MUSEU PICASSO

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts
Museu Picasso

Alfred Jarry (1873-1907) va inventar, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant,  Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.
L'exposició Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. 

Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. 
La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís.

El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.

A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

O
Joan Miró. Màscares i titelles.
'Mori el Merma', Companyia de Teatre La Claca

Figurins de Fabià Puigcerver
'Operació Ubú', Els Joglars

Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat.


19 de gener 2026

PLATÓ DESERT: DOCUMENTAL (EXTERIOR: UN XAMFRÀ)

A la plaça, amb entrada esglaonaDa,
 tothom hi arriba retratat com pot. 
 
Documental (Exterior: un xamfrà)  
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
 
Escolteu el pòdcast de 
Documental (exterior: un xamfrà)
al canal IVOOX 
i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
 
  





18 de gener 2026

SÈRIE 'EL MAGNAT'

El magnat   [Stenbeck
 Direcció: A. Haridi, L. Erikson, H. Lindholm, G. Kapetanović 
Suècia, 2025
Biopic basat en la vida de Jan Stenbeck (Estocolm, 1942 - París, 2002), pioner de les telecomunicacions i una de les persones més acabalades de Suècia. Va fundar una gran xarxa d'empreses i la primera televisió comercial sueca. Als 35 anys, Jan Stenbeck (interpretat per Jakob Oftebro) sembla tenir-ho tot: una carrera reeixida, una vida glamurosa a Nova York i un romanç amb l'estilista Merrill McCloud (a càrrec de l'actriu Zoe Boyle). Fins que una tragèdia familiar a Suècia l'obliga a assumir el lideratge de l'imperi industrial de la família. La seva incansable empenta construeix un imperi de 800 milions de dòlars. Tot i això, la visió de Jan desferma una amarga rivalitat amb els seus germans, ja que el seu xoc entre tradició i innovació aprofundeix en velles ferides familiars.

Sèrie de 5 episodis, de 45 min.
 Filmin.  8/10

16 de gener 2026

'VENUS IN FUR', A LA SALA ATRIUM

Venus in fur. Autor: David Ives. Traducció: Hèctor Claramunt 
Adaptació i direcció: Alfons Casal. Sala Atrium, Barcelona
Els intèrprets Uri Guillem i Clàudia Riera es posen a la pell dels protagonistes de Venus in fur, una obra de cambra inquietant, inclassificable. Vanda entra a fer el càsting quan l'adaptador de l'obra clàssica és a punt de plegar després d'un dia esgotador d'audicions. L'aspirant aconsegueix ser escoltada, pressiona, obté informació sensible, manipula i arrossega progressivament el director als inferns de la submissió.
L'actriu Clàudia Riera fa una aportació molt interessant en utilitzar dos dialectes del català, l'occidental nadiu andorrà, quan representa que és l'actriu que busca feina, i l'oriental estàndard, quan interpreta els fragments de l'obra. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

EXPOSICIÓ 'MERCÈ RODOREDA, UN BOSC', AL CCCB

Comissària: Neus Penalba
Centre de Cultura Contemporània 

L'exposició de gran format Mercè Rodoreda, un bosc converteix l’espai museístic en un bosc que representa i analitza l’univers rodoredià. A través de quatre-centes peces, s'hi mostren creativament «les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs de la vivència de la guerra; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel; i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en creadors actuals.» 
Els grans temes recurrents i les metàfores que apareixen en les obres de Rodoreda s'enfoquen en fragments escrits i s'il·l·lustren amb obres d'art (que majoritàriament l'autora no va conèixer ni va inspirar) procedents de museus i institucions catalanes i també del Musée d'Art Moderne de París, del Museo del Prado i del Reina Sofia. 
Rodoreda, un bosc  reivindica la influència de la novel·lística de l’autora en artistes plàstics que l'han llegida. Veiem instal·lacions de nova creació de Carlota Subirós, Èlia Llach, Oriol Vilapuig, Mar Arza i Cabosanroque. També s'hi mostra l'impacte literari de les obres de l'autora en escriptors d’arreu del món: Mariana Enriquez, Pol Guasch, Wadji Mouawad, Colm Tóibín.
La projecció internacional de Rodoreda s'explica amb 220 volums de traduccions a una trentena de llengües (in situ, es poden escoltar en catorze llengües.) 

Exposició oberta fins al 25 de maig de 2026

12 de gener 2026

PLATÓ DESERT: EL PLATÓ DE GELSOMINA

A les cinc, el flagell fa esclatar cors, sota els plàtans, 
davant de les parades de flors. I LES PARAULES QUEDEN SUSPESES 
i tot és silenci llegible. 
  
El plató de Gelsomina 
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025


Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra


 

A propòsit del poema visual El plató de Gelsomina:

«Dos trossos d’arpillera cosits per donar continuïtat a un missatge visual que no és res més que la torna d’un poema que s’ha escrit abans per ser llegit després. I, dins de la imatge, el poema retallat pels plecs: i les paraules queden suspeses / i tot és silenci llegible. Una composició orgànica on el text conviu amb els elements, cosits tots ells amb l’agulla de la humilitat i el fil de la sensibilitat, enganxats tots ells a una textura que brolla d’un cel invertit o d’un mar d’ones blanques o de la saba d’un terra immaculat.»
JOAN RAMELL 

11 de gener 2026

'VALENTINA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Valentina. Autora i directora: Caroline Guiela Nguyen. 
Producció: Théâtre National de Strasbourg. 
 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc
 
L'obra teatral Valentina és una adaptació del conte «Valentina ou la Vérité» escrit per la mateixa directora Caroline Guiela Nguyen, publicat a l'editorial Actes-Sud Papiers, 2025. Tracta de les dificultats de comunicació de les persones exiliades, refugiades o immigrades quan no parlen ni entenen la llengua del país amfitrió. La Valentina (interpretada per Cara Parvu, en la nostra funció) és una nena romanesa de 9 anys escolaritzada en llengua francesa que es veu obligada, malgrat la seva edat, a fer de traductora de la llengua francesa de la metgessa cardiòloga a la seva mare en llengua romanesa. Però el diagnòstic de la malaltia coronària de la mare fa esgarrifar i la Valentina intenta disfressar-ne la gravetat amb la traducció. L'acció transcorre amb la família pendent de l'avís que hi hagi un donant de cor, un fet que a l'obra es converteix en un miracle celestial. 
Recomanada a espectadors a partir de 10 anys. 
9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY