PLATÓ DESERT: CÀSTING

—¿Qui voldrà tantes ones d'un únic mar?

 Càsting 

Poema visual 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema Càsting
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

 

ESCULTURES 'LO SAFREIG', DE NATÀLIA FERRÉ

Fotos: © Cesca Toledano 

 

Cliqueu la imatge per veure més obres de la col·lecció 

Lo safreig, de Natàlia Ferré 

 

En homenatge a les dones que hi van rentar  

 

Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim. 

Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada. 

I, més encara, si en fem una interpretació en obres d'art, com les escultures de Natàlia Ferré (Masroig, 1969), escultora, ceramista, pintora i galerista. 

 

 

 

 

EXPOSICIÓ 'VEUS DEL PACÍFIC. INNOVACIÓ I TRADICIÓ', AL CAIXAFORUM

Exposició 'Veus del Pacífic. Innovació i tradició'

Caixaforum, Barcelona

L’exposició de gran format Veus del Pacífic. Innovació i tradició amb peces procedents del Museu Britànic arriba a Caixaforum de Barcelona. Mostra una interessant combinació d'obres tradicionals i contemporànies del patrimoni cultural de les illes de l'oceà Pacífic, així com la interpretació que n'han fet artistes actuals. 

El Pacífic ocupa pràcticament un terç de la superfície de la Terra i hi ha grans distàncies entre Hawaii, al nord,  fins a Nova Guinea a l'est. Només Oceania comprèn gairebé 1.800 cultures i grups lingüístics diferents, la majoria dels quals comparteixen uns ancestres comuns. La mostra reflecteix la creativitat i la resiliència dels illencs en una varietat d’objectes quotidians de diverses èpoques: cerimonials, màscares i escultures amb materials naturals, estàtues rituals, ornaments, eines... que inviten a endinsar-nos en un món tan misteriós com extens. Els illencs van absorbir les innovacions i van emprar els materials que van introduir els colonitzadors del segle XIX.

Oberta fins al 8 de febrer de 2026

IN SITU, LES ROQUES

Mas Carreras. Begur (Baix Empordà) 

Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó

 

La voluntat decidida de càntic,
el fet solar, el venjatiu projecte
d'un poble antic com les pedres també.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de les pedres

 

 L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.

 

PUBLICACIONS DE LA COLLITA DE 2025

L'any 2025 ha estat per a mi molt productiu en publicacions de textos literaris en diversos mitjans i formats: poemes, proses poètiques, enregistrament de poemes a Spotify, un conte al Canal Youtube del Centre de Lectura, a més de l'estrena amb lectura en veu alta d'un poemari. Vegeu-ne el resum amb els corresponents enllaços:

Edició digital del poema Haikus de Solveig, inspirat en l'obra de teatre en vers "Peer Gynt", d'Henrik Ibsen. Il·lustració de la coberta: Teresa Llorach Manresa. El poema s'ha estrenat al Teatre Fortuny de Reus !2-II-2025), en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Enregistrament en pòdcast: Andreu Sotorra.

**

Publicació de dinou tankes dins del volum Temps de dolços. Casa Padreny, des del 1815. Referències històriques: Carme Puyol i Glòria Vicheto.

Il·lustracions: Teresa Llorach Manresa.

Edita: Casa Padreny, abril 2025.

2.ª edició, juliol 2025, 

A la presentació del llibre, a la Pastisseria Casa Padreny (4-IV-2025),  Antònia Farré en llegeix diverses tankes. A la presentació del llibre, al Centre de Lectura de Reus (8-IV-2025), en llegeixo diverses tankes.

**

L'article La Pastoreta en dos temps forma part de l'exposició d'aquarel·les de Teresa Llorach Manresa del recull Escultures de dones: Amb mirada de Reusenques de Lletres, del col·lectiu Reusenques de Lletres. Publicat a Reus digital. Publicat, enguany, en el catàleg de la Galeria d'art Anquin's de Reus.

**

Edició digital de Vies creuades, recull de 28 narracions centrades en el tren com a espai literari.

Difonc el llibre a les xarxes amb deu grafismes.  

**

El programa Contes per somiar Km0 del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte Quin groc t'ha picat?, amb imatges i disseny de Pere Prats Sobrepere. Lectura dramatitzada a càrrec de la bibliotecària Marta Vidal. 

**

El poemari Plató desert guanya el premi «L'Atiador» L'entitat convocant, l'Ateneu Torrellenc, i l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat publiquen el llibre. Prefaci: Joan Ramell. Al lliurament del premi i presentació del llibre en llegeixo diversos poemes. El llibre també es publica en format digital. 

**

Publicació del monòleg Mama, vull ser princesa dins el volum Reusenques, a escena! (Arola Editors, 2025) del col·lectiu Reusenques de Lletres. Coberta: Teresa Llorach Manresa. A la presentació del llibre al Teatre Bartrina de Reus (19-XI-2025), l'actriu Aïda Pitarch en fa una lectura dramatitzada.

** 

'PLATÓ DESERT', EN EDICIÓ DIGITAL

 

 LLEGIU el poemari Plató desert en línia

 DESCARREGUEU el poemari en format PDF

A més de l'edició tradicional en paper, el poemari Plató desert, guardonat amb el Premi «L'Atiador» de l'Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat, (vegeu aquí la crònica del lliuramenet del premi i de la presentació del llibre) es pot llegir també en línia i/o descarregar el llibre en format PDF.

Continuaré aprofundint aquest poemari-pel·lícula amb la recreació visual de cada poema en format tridimensional. Mostraré a les xarxes cada peça acompanyada de l'enregistrament sonor del poema. Recitació, fons musical, objectes que sumen capes de sentit a Plató desert. Feu-vos-el vostre.

'GÖTEBORG', A LA VILLARROEL

Göteborg. Autor i director: Jordi Casanovas

La Villarroel, Barcelona

El dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) signa Göteborg, la cinquantena obra del seu palmarès. Aquest cop, presenta una comèdia romàntica agredolça bastida amb l'estructura de les grans històries. Cinematogràfica.  L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Quan eren adolescents, cap al 1993, en un viatge d'estudis a Göteborg es van entendre de meravella durant tres dies. No s'havien vist mai més en trenta-dos anys, i ara la Paula va a trobar el Roger a casa seva per aclarir per què es van distanciar. El record dels tres dies detallat al dietari personal de la Paula de divuit anys —reproduït a escena per dos intèrprets joves [Berta Rabascall i Jan Mediavilla]  i la falta d'entesa d'última hora que no va permetre que aprofundissin a estimar-se. ¿Què hauria passat si...? I la sorpresa del desenllaç. Demolidor.  10/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'TINTA CONTRA HITLER', AL MNAC.

Col·lecció A. L. & P. A. Kiddey 

Entre el Purgatori i l’Infern, c. 1943-1945

Museu Nacional de Catalunya, Barcelona  

El Museu Nacional de Catalunya presenta l'exposició Tinta contra Hitler, en homenatge del caricaturista Mario Armengol. Va treballar pels serveis secrets britànics durant la segona Guerra Mundial. L'encàrrec del Ministeri d'Informació britànic era «Matxacar a Hitler gràficament». L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una sensibilitat especial que obligava l’artista a esmolar l'enginy i no fer bromes absurdes i, sobretot, estar pendent de l’actualitat bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. És així com fins al 1945, Mario Armengol va dibuixar uns dos mil dibuixos contra Hitler, publicats a diaris de tot el món, de Nova Zelanda a Xile passant per Haití. Alguns fan riure, d’altres fan estremir. 

Entre altres influències, sobresurt la tradició de l’humor gràfic català d’En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, Papitu o El Be Negre, de la qual Armengol se sentia hereu. 

Oberta fins al 6 de febrer de 2026