POEMA 'CALAFAT'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

  

Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Tant com haurà pogut haurà lluitat.
 K. P. KAVAFIS

Calafateges a sou pels jardins,
enxampes fullaraca que juga
fent remolí d’un racó a l’altre,
mentre a casa teva tot va en dansa.
T’espolses l’olor dolça de la coronil·la,
plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.

© Lena Paüls

 

...allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix. 

CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar

 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

'L'ALTRE', A LA SALA BECKETT

L'altre. Autor: Roc Esquius. Direcció: Sergi Belbel 

Sala Baix, La Beckett, Barcelona

Els actors Cesc Casanovas i Àlex Ferré es posen a la pell de sis personatges en aquesta comèdia frenètica de fons tecnològic. A punt de presentar el seu primer androide personal els enginyers informàtics, l'empresari i l'inversor de Visos Blaus trinen. L'objecte en qüestió té aspecte humà i s'adaptarà a les necessitats del client, procurant que no se'n faci addicte. L'espectacle segueix el neguit de tots plegats per fer funcionar adequadament l'androide Andreu. En el període de proves al laboratori s'estableixen confusions de paraules homòfones que els responsables van llimant sobre la marxa,  sense abandonar l'estira-i-arronsa continu entre ciència i ètica.  Un text rodó que combina absurd i reflexió i unes interpretacions trepidants. És d'aquelles obres que crea addictes al teatre. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

'UNES ABRAÇADES INSUPORTABLEMENT LLARGUES', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Unes abraçades insuportablement llargues

Autor: Ivan Viripàiev. Traducció: Miquel Cabal Guarro

Dramatúrgia i direcció: Ferran Utzet

Biblioteca de Catalunya, Teatre La Biblioteca, Barcelona

L'autor i director Ivan Viripàiev (Irkutsk, Sibèria, 1974), format teatralment a Rússia, ciutadania de la qual ha renegat públicament pels actes criminals de Vladímir Putin i acollit a la ciutadania polonesa, va estrenar aquesta obra el 2015 a Rússia i també s'ha pogut veure a París. A escena, quatre personatges d'una trententa d'anys, procedents de Sèrbia, Polònia, Txèquia, que no troben sentit a la vida i aspiren a l'abraçada còsmica. Es troben al llindar del suïcidi, esclavitzats per les drogues, angoixats per la falta d'oportunitats professionals i per relacions insatisfactòries i sense compromís per cap de les parts. Diuen uns monòlegs sense destinatari que van encadenant en una coreografia d'orfebreria. Reflexionen en veu alta, en tercera persona sobre la seva pròpia realitat. I també narren, sense moure's, les interacccions amb l'altre: 'Ara et trec el vestit de noces...'  L'impuls d'una veu interior que parla amb dofins, imprescindible per sortir de l'infern i trobar-se en una altra dimensió. Agraït fons musical en directe, que subratlla l'atmosfera dramàtica permanentment. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

EXPOSICIÓ 'UN SEGLE DE REPUBLICANISME CATALÀ 1900-2000'

A les sales del centre Memorial Democràtic (carrer del Peu de la Creu, 4 - 08001 Barcelona) s'hi pot veure aquesta exposició que mostra l'evolució del republicanisme català i remarca el paper protagonista en episodis decisius de la història de Catalunya. Divulgativa i ben documentada gràficament.

Exposició oberta fins al 18 de setembre.

SÈRIE 'IN MY SKIN'

In my Skin. Regne Unit, 2021

Direcció: Lucy Forbes Guió: Kayleigh Llewellyn

Una joia de sèrie que ha estat nominada al Premi Bafta a la Millor Sèrie de l'Any. La protagonista de setze anys té dos amics íntims amb els quals comparteix aula i diversió fora d'hores de classe.  Els amaga que és una adolescent desemparada, que està atrapada en un drama familiar trist tot i l'humor sota el qual disfressa la seva realitat: mare bipolar, maltractada pel marit i l'assumpció d'una responsabilitat que la supera. A banda de la història, que és prou potent, són incentius de la sèrie el to de contrastos, l'excel·lent ritme narratiu i la interpretació subtil i magnètica de Gabrielle Creevy.

Sèrie completa: 2 temporades, en total 10 capítols de mitja hora.  Filmin. 10/10

POEMA 'ALIATS A PROA'

Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 

 

Veu: Andreu Sotorra

¿Vols que siguem aliats?, li demanes.
T'assegura que guardarà diaris,
trossos de cordill i cistells d'espart,
i que no es retirarà si pedrega.

Hi ha farcells arrambats a les parets
i a la vorera hi torna a haver maletes
amb tresors que caldrà anar abandonant
a la gelor fosca de l’altra mar.

L'aliat i tu heu fet cau i net
de lligams adquirits i compromisos.
Des de babord, abraçats just clareja,
veieu l'estesa immòbil de gavines.

De sobte, esbojarrament de plomes,
un núvol de borrissol flota en l’aire,
i mil xiscles per arribar primer
al text de proa ple de corals i algues.

Pareu orella, les canals degoten,
ragen cabells d'àngel de la coberta.
A taula un pollet es menja les molles:
Muts i embadalits us creix la saliva.

A la porta els antics silencis rimen
i s'agrumollen a les naus varades.
Prova dels nous al fons de la cabina,
en sortiu amb gotims de lluna plena.

Poema: © Lena Paüls
Música: Efectes de sons de mar i gavines

Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda.  

CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

 

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

'ELS HOMES I ELS DIES', AL TEATRE NACIONAL

Els homes i els dies, David Vilaseca. Adapt.: Josep M. Miró

Direcció: Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya

El dietari Els homes i els dies (L'Altra Editorial), de l'escriptor i filòleg David Vilaseca (Barcelona, 1964 - Londres, 2010), dramatitzat a la Sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Signa l'adaptació —de tres hores— Josep M. Miró i dirigeix el muntatge Xavier Albertí. La veu és de l'autor autobiografiat que posa en boca de personatges del seu entorn les paraules que sorgeixen de converses que recorda de la mare, el pare, l'amiga, el germà, les parelles que l'han marcat, de personatges que ha conegut. Explica els desitjos i la frustació d'un homosexual que ha tastat l'amor i el desamor, l'infern de sexe brut als lavabos i a les raconades d'estacions de metro de Londres. L'actor Rubén de Eguía es posa a la pell del protagonista i en surt amb nota màxima en versemblança i en profunditat dramàtica, embolcallat pels personatges fantasma dels quals remarco els monòlegs brillants de Roberto G. Alonso, Mercè Arànega i Paula Blanco. I, de fons, la música insistent de Bach. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'LENGUA MADRE', AL TEATRE LLIURE

Lengua madre. Autora i directora: Lola Arias.

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Per realitzar aquest muntatge documental l'autora argentina Lola Arias va fer una recerca a la ciutat de Bolonya, on diu que va entrevistar «metges, experts en tractament in vitro, parteres, advocats, antropòlegs, militants feministes, militants antiavortistes, mares lesbianes que lluiten pel reconeixement dels seus fills, mares catòliques que no accepten famílies homoparentals, mares migrants que han deixat infants enrere per cuidar-ne d’altres, mares adolescents sense suport social, mares i pares trans, famílies que van fer gestació per a un altre, famílies que van esperar anys per adoptar, dones que van haver de fingir que tenien una parella heterosexual per accedir a tractaments in vitro, dones que van cuidar temporalment infants en trànsit, intersexuals que lluiten per poder engendrar, dones que van decidir no tenir fills...»

Nou intèrprets no professionals parlen de les seves experiències, amb la mínima sofisticació escènica. Denuncien uns recorreguts tortuosos per tenir un fill mitjançant òvuls de la parella; la inversió d'estalvis en una llarga i costosa fecundació in vitro; la gestació subrogada mig clandestina a mercè de les lleis de cada país;  les traves burocràtiques per incloure en el Registre Civil un fill de parelles homoparentals o de mares trans, o la de permetre que segons quines regions sanitàries no comptin amb centres avortistes ja sigui per falta de professionals o perquè els que hi són s'aferren a l'objecció de consciència. El muntatge valora més el contingut que no pas com servir-lo dalt d'un escenari, però és agraït per la veritat que respira. 8/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX