 |
T’invoco a prendre un capuccino sense sobre, Localitzacions Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi L’Atiador, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
|
L'escriptor afroamericà James Baldwin (Harlem, Nova York, 1924 - Sant Pau, França, 1987) va escriure i publicar Giovanni's Room, l'any 1956, en ple existencialisme. Va patir la repressió com a negre, de classe obrera i homosexual. A l'obra es parla de la condemna a pena de mort (no es va abolir a França fins al 1981) en un judici per assassinat a París. Amb tot aquest material es basteix un espectacle multidisciplinar amb el fil narratiu de les relacions d'amistat i el reflex sòrdid i angoixant d'un submon. El desenvolupen cinc intèrprets que despleguen recursos expressius d'antologia, arrodonit amb una posada en escena poètica. Espectacle en neerlandès, sobretitulat en català. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
ARA DIGUEU, A DUES VEUS: —DANSA, COR MEU, AMB EL XISCLE ADELERAT DE LES MERLES AL CAPVESPRE. Banda sonora Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual 'Banda sonora':
El fil repunta les notes musicals que, entre les pàgines obertes, esperen a ser cantades. Descansen en silenci, mentrestant, en el pentagrama, esperant que tu i jo temperem les veus per poder descabdellar els batecs atrapats en el paper. Ho farem en veu baixa.
JOAN RAMELL
 |
...no ens desempareu de nit ni de dia. L'heroïna i els àngels desenfeinats Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual L'heroïna i els àngels desenfeinats.
Just ara han arribat a l’establia i s’esperaran nou mesos fins que surti del ventre. El pessebre de la meva infantesa era a Jerusalem, però aquest any no podrà ser.
JOAN RAMELL
El treball de recerca Com es crea un best-seller: anàlisi dels llibres més venuts dels últims 50 anys, de Maria Urban Casanovas (Barcelona, 2008) ha obtingut el Premi Núvol de Cultura i ha estat seleccionat com a un dels 10 millors projectes d'investigació de la XXVII Exporecerca Jove de la categoria C (batxillerat).
Des de l’any 2000, joves d’arreu del món presenten els seus projectes d’investigació —científics, tecnològics, artístics, socials, humanístics— durant tres dies en estands personalitzats pels autors del treballs, difonen i donen a conèixer la seva recerca al públic visitant. Durant els dies de la mostra, els treballs són avaluats per un jurat qualificat independent.
 |
| Una batalla tras otra [One Battle After Another] Direcció: Paul Thomas Anderson Estats Units, 2025 |
 |
una taula de salvació per una primavera erma. Insert zoom Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
Walker Evans: now and then Comissariat: David Campany. KBR Fundació MAPFRE (Avinguda Litoral, 30 - Barcelona) |
Oberta fins al 24 de maig de 2026
 |
La nit de les tríbades. Autor: Per Olov Enquist. Versió: Joan Yago i La Perla 29. Direcció: Oriol Broggi. Teatre de Sarrià, Barcelona |
A La nit de les tríbades, el dramaturg suec Olow Enquist (1934-2020) recrea amb tots els tics masclistes la conflictiva relació del dramaturg August Strindberg amb les dones. Enfoca l'homofòbia d'Strindberg i la relació de la parella femenina. La versió de Joan Yago (basada en la traducció de Jem Cabanes) reforça aquests aspectes i hi aporta tocs d'humor. A la memòria hi ha l'espèndida estrena de l'obra al Teatre Lliure, amb direcció de Fabià Puigcerver, el 1978. Ara, Oriol Broggi s'encara amb l'assaig realista en un teatre de Copenhaguen de La més forta, l'obra d'Strindberg que es representa al text. L'estrena al Teatre de Sarrià, un teatre antic de barri, no pot ser més versemblant. L'actriu Clara Mir i l'actor Joan Marmaneu (Strindberg) són la parella en procés de divorci i l'actriu Cristina Arenas i l'actor Jordi Llovet són els dos convidats i també voyeurs de la violència verbal de la parella, mentre assagen. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
UNA VENTAFOCS CONDUÏA UNA SABATA DE XAROL, CARROSSA. T'IMAGINO ESPERANT-LA, FENT DE PRÍNCEP DE CONTE A L'ÀREA DE DESCANS D'UNA AUTOPISTA. Imatge congelada Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
Ànima Autoria: Blanca Bardagil, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Marc Gómez. |
Teatre Tívoli, Barcelona. Musical de gran format. Fet i produït a Catalunya. Excepcional en tots els sentits. Millor encara que quan es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya fa dos anys. La protagonista és la Greta, una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula La Blancaneu i els set nans, la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona. La història i la qualitat del conjunt té incentius per emocionar a tots els públics. 10/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
| Absalon, Absalon!, de William Faulkner Adaptació i direcció: Séverine Chavrier Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya |
Per entendre que es debat a l'espectacle teatral no caldria haver llegit la novel·la de Faulkner ni tan sols saber la història del sud dels Estats Units. Potser ajudaria conèixer la referència bíblica d'Absalon, el fill rebel de David. Doncs, res d'això m'ha valgut per alleujar-me l'avorriment. Sort dels galls dindi que es passejaven per l'escenari. 6/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorrra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
La bústia vessava de catàlegs, tríptics, postals de promoció i cartes no sol·licitades. Ho repassaves tot al costat de la paperera: en defensa pròpia. Filtre primer Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Filtre primer:
 |
Nua. Autora: Elena Santiago. Traducció: Arnau Guillén. Direcció: Irina Robles. La Villarroel, Barcelona |
 |
| En la mesura de l'impossible. Autor: Tiago Rodrigues Traducció i direcció: Cristina Genebat. Teatre La Biblioteca, Barcelona |
Sobre el sorral de la nau gòtica del Teatre La Biblioteca, l'espectacle documental En la mesura de l'impossible desgrana les conseqüències de tota demència bèl·lica. Transmet les impressions recollides per diversos cooperants d'oenagés o institucions com Creu Roja i Metges sense Fronteres que van relatar a la companyia de Tiago Rodrigues algunes de les seves experiències viscudes en missions humanitàries. A l'obra, els països que viuen la misèria de la guerra són anomenats pobles de l'Impossible, espais on regna la tragèdia, fronterers amb el poble Possible on regna la cultura i el benestar. La narració recau en els monòlegs de cadascun dels quatre intèrprets de solvència consolidada: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. Es posen a la pell de cooperants i representa que expliquen a una companyia de teatre el que han viscut i com ho han viscut. Amb l'acompanyament de les videoprojeccions de la compositora Mar Orfila que interpreta en directe, a la guitarra, la banda sonora de l'espectacle a la qual s'afegeix també en algun moment com a cantant l'actriu Elena Tarrats. Ens emportem llavors de menta de record d'aquest document excepcional. Poden créixer en terrenys àrids com els que ens esperen. Les plantarem. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
Vània. Versió: Simon Stephens, a partir de L'oncle Vània de Txékhov Traducció: Joan Sellent. Direcció: Nelson Valente. Teatre Romea |
L'actor Joel Joan diu que la primera vegada que es va enfrontar a la lectura de Vània —l'adaptació de Simon Stephens de L'oncle Vània d'Anton Txékhov— no en va entendre res. Jo tampoc, si més no les tres quartes parts primeres del text. A la darrera part, el conflicte familiar, el poc rendiment de la finca i l'especulació, a més de la pèrdua de l'espai natural i vital es presenta amb nitidesa. El públic de la nostra sessió, fora d'estrena, va aplaudir dempeus. Va entendre com a propi el conflicte intemporal de la pèrdua del llegat familiar. Hi ha tantes coses en l'obra de la qual parteix... que s'agraeix la distenció, encara que sigui mínima, que hi aporta la interpretació. Un treball actoral excepcional que representa moure's entre el cos i l'ànima de vuit personatges alhora només amb el vaivè d'un balancí, el balandreig d'un drap de cuina, l'eufòria d'un conyac de casa, l'aigua escalfada de la cafetera, el joc de cadires i una única porta d'una escenografia que representa un espai d'assaig encara a mig fer. Bravo! 8/10
Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC. Comissariat:
Gemma Domènech i Eduard Caballé. |
L'any 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l'exposicio Museu en perill! reivindicava la tasca de salvaguarda del llegat artístic català per part de la Generalitat republicana en el daltabaix de la Guerra Civil. El 21 de juliol de 1936, només tres dies després de l’inici de la revolta, el Govern de la Generalitat va decretar la confiscació dels edificis religiosos del país per protegir-los de l’incendi i del saqueig. En els dies següents, diversos decrets van posar sota la tutela del Departament de Cultura el patrimoni artístic, històric i documental de Catalunya, i es va organitzar una xarxa de comitès locals i dipòsits per garantir-ne la seguretat i concentrar les obres en llocs adequats.
Amb la derrota republicana, aquells dipòsits organitzats per la Generalitat van passar a mans dels vencedors. El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional franquista en va assumir la gestió i va tornar a utilitzar el museu com a centre de recepció, custòdia i administració de les obres. Aquest doble paper —com a institució museística i alhora com a dipòsit d’art tant durant com després del conflicte— explica que avui el MNAC conservi obres directament vinculades a aquelles operacions de salvaguarda i apropiació. Un patrimoni que els propietaris legítims (desconeguts) no han reclamat.
Exposició oberta fins al 29 de juny de 2026
 |
Centre d'Art Cal Massó, de Reus, 27 i 28 de febrer de 2026 |
**
* Lectures de Reusenques, a escena!, a Cal Massó. «Pont d'Enseula», 23-II-2026
* Crònica visual de la presentació del llibre "Reusenques, a escena!" de Reusenques de Lletres (Teatre Bartrina, 19-XI-2025) «Lletres de reusenques», 27-XI-2025
 |
| Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny |
 |
| Crònica de la presentació de Reusenques, a escena! A càrrec de Jaume Vich «Diari de Tarragona», 19-XI-2025 |
 |
El mestre Akira Kurosava filmava l'hanami des del balcó. Hi pensaves ara que els ametllers que queden ploren d’ambre, els altres són estellats per al foc i ja anuncien la replantada. —Qui para? Claqueta Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Claqueta
El programa «Contes per somiar Km0» del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte La draga sense escates, il·lustrat per Àgata Gil. Amb muntatge i lectura de Marta Vidal.
Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió i companyia durant la seva estada a l'hospital. Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet).
