«El plagi és una manca d'ètica i de respecte inexcusable.
Tanmateix, ja m'adono que aquí —i allà— s'aplaudeix més
la picaresca que no pas el rigor i la seriositat.»
FINA MASDÉU, filòloga
Aquest sisè article sobre l'actualització dels premis literaris catalans se centra en el plagi. Hi consigno i hi denuncio el redactat de les bases, la majoria de les quals no protegeixen adequadament els originals i hi apunto algunes eines per detectar el plagi en els textos presentats a concurs (vet aquí una altra raó que justifica que els treballs
es puguin presentar per mitjans digitals).
En primer lloc, tot i admetre que és un tema complex anoto el que s'entén per plagi, si més no des que Anatole France, a finals del segle XIX, va argumentar el tema als articles 'Apologie pour le plagiat' (recollits a La vie littéraire, 4a sèrie, 1892): Les idees són un patrimoni comú que es recrea contínuament. L'originalitat consisteix a dotar el text de trets que el diferenciïn completament del model inicial, transcendint-lo. Segons l'autor, plagia no només qui s'apodera de la literalitat, sinó de l'estructura o singularitat de l'obra aliena, estil inclòs i de les etapes del tema. «Mais quant à l’écrivain qui ne prend chez les autres que ce qui lui est convenable et profitable, et qui sait choisir, c’est un honnête homme».
¿Què en diuen les bases dels premis literaris?
Les bases de la majoria de premis literaris exigeixen a l’autor que garanteixi (sovint amb certificació escrita) que el text que presenta a concurs és original. És a dir, que no l’ha copiat de cap altre autor, al mateix temps que eximeixen l’organització de qualsevol responsabilitat de plagi. Es curen en salut. En canvi, les mateixes bases no ofereixen garanties en el sentit que tots els exemplars de l'original es preservaran convenientment, o bé que es destruiran (en la seva
totalitat) després del veredicte. De fet, més val que es comprometin a destruir-los —¿cremats?, ¿estripats?, ¿fets serpentines a la màquina destructora de paper?— que no pas a reciclar-los, com diuen algunes bases, perquè al contenidor de paper o bé com a paper per fer notes queden desprotegits a l'abast de qualsevol.
Vegem-ne exemples:
Jocs Florals de Barcelona. (Vegeu si hi ha proporcionalitat entre el que exigeixen i el que ofereixen les bases segona i cinquena):
* Base
segona: La presentació d’un treball implica la presumpció de la seva
autoria. És responsabilitat de qui hagi presentat el poemari tota
reclamació que pugui sorgir amb relació a la seva autoria.
A
aquest efecte, l’Institut de Cutura es podrà dirigir contra aquesta
persona en cas que, com a conseqüència del que preveuen aquestes bases,
resulti reclamada l’autoria de l’obra.
L’Institut
de Cultura de Barcelona podrà repercutir contra qui hagi
presentat aquesta obra totes les quantitats que s’hagi vist obligat a
satisfer amb motiu de reclamacions d’autoria. A més també es reserva el
dret de reclamar els danys i perjudicis que s’hagin ocasionat a
l'insitut per aquest fet.
* Base
cinquena: No es retornaran els treballs presentats (6 exemplars).
L'Institut de Cultura de Barcelona es compromet a la seva custòdia i
posterior destrucció.»
Premis Ciutat d'Alzira, 2017:
«L’organització declina tota responsabilitat en cas que,
accidentalment, se n’extravie alguna còpia. Transcorregut el termini
establert per a recollir els originals no guardonats, es destruiran les
obres no reclamades.»
Premis de Mallorca 2017: «El Consell ha de posar esment en la custòdia dels originals, encara que no se’n fa responsable de la pèrdua o el deteriorament.»
Enric Valor de narrativa juvenil, 2017: «Podran recollir-se, a partir de quinze dies de l’adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclades.»
Premis de Mallorca 2017: «El Consell ha de posar esment en la custòdia dels originals, encara que no se’n fa responsable de la pèrdua o el deteriorament.»
Enric Valor de narrativa juvenil, 2017: «Podran recollir-se, a partir de quinze dies de l’adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclades.»
Certamen Francesc Candel 2017: «Les persones participants assumeixen l’autoria i originalitat de les seves obres i es comprometen a no presentar materials que no tinguin drets d’ús degudament acreditats. L’organització no es fa responsable de l’ús inadequat dels drets de la propietat intel·lectual dels autors i autores de les obres.
Les persones participants garanteixen, amb total indemnitat per a l’entitat convocant d’aquest premi, el caràcter ineèdit en tot el món de l’obra presentada i la titularitat en exclusiva sense cap càrrega ni limitació de tots els drets d’explotació sobre l’obra.»
Premi Marta de Mont Marçal, 2018: «Transcorreguts noranta dies, es destruiran. L’organització quedarà exempta de qualsevol responsabilitat sobre aquests originals.»
Premi Marta de Mont Marçal, 2018: «Transcorreguts noranta dies, es destruiran. L’organització quedarà exempta de qualsevol responsabilitat sobre aquests originals.»
Hi ha bases de premis que preveuen quedar-se —desconec amb quin dret secret i amb quina destinació— una còpia dels treballs presentats, i per tant inèdits, com ara: poesia de
Vallgorguina, premi Arnau de Palomar, de Riudoms, Baix Camp i Premi Soler Estruch, de Castelló,
Ribera Alta... O bé que, si no es retiren els originals en el termini establert, en faran ús (quin?) com per exemple l'Ajuntament de Puçol: «farà l'ús que crega convenient de les obres no retirades en un termini de dos mesos».
La responsabilitat del concursant
Els escriptors adopten models preestablers, no creen del no res. Començant per la manipulació de la matèria primera: la llengua; continuant pels temes, que són universals i la influència de tot el pòsit de lectures. En l'actualitat, tot i ser un tema recurrent, l'originalitat ha perdut valor emparant-se en el fet que tot ha estat dit, afegit a la facilitat que la xarxa ofereix per copiar textos d'altri i adoptar-los —fraudulentament— com a propis, amb immunitat.
Per tant, el concursant de premis literaris, per molt que hagi enregistrat la seva obra al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya i per molt que signi una certificació d'originalitat, pot incórrer en tota la gamma de plagis que apuntava Anatole France, disfressats d'homenatge i d'intertextualitat (no declarada). Aquest risc de frau hi és, altrament els convocants de premis no serien tan estrictes i reiteratius en aquest punt a l'hora de redactar les bases.
La desprotecció dels originals inèdits
Ja sabem que no tots els originals en suport paper que han estat confiats als membres del jurat per llegir-los i valorar-los en relació amb la resta de treballs es retornen als convocants per tal que siguin destruïts. Doncs, bé, si no és clar com es destrueixen els originals de paper, és del tot obscur saber què en fan els membres del jurat amb els originals que no retornen.
El cas és que poden no retornar els treballs inèdits per motius diversos: perquè els convocants un cop publicitat el veredicte i acomplerta la festa es desentenen del concurs fins a l'any següent; perquè el membre del jurat és d'una ciutat diferent de l'entitat o editorial convocant i això comporta —si no els retorna personalment— despeses de missatgeria; o perquè, inadequadament, hi ha fet anotacions de lectura o s'ha invalidat la coberta amb etiquetes, números d'ordre i altres inscripcions inherents al premi.
Confiem en l'honestedat generalitzada i suposem que a un membre del jurat, que també és escriptor, el va impressionar algun aspecte de la lectura d'un original —inèdit, ja sigui en suport paper o digital— i, honnête homme, en posar-se a escriure, el desenvolupa de cap i de nou. Tornaríem al començament: només el concursant, si arriba a llegir-ne la publicació resultant, hi trobarà coincidències (que, si estan ben transformades, no podrà demostrar).
El cas és que poden no retornar els treballs inèdits per motius diversos: perquè els convocants un cop publicitat el veredicte i acomplerta la festa es desentenen del concurs fins a l'any següent; perquè el membre del jurat és d'una ciutat diferent de l'entitat o editorial convocant i això comporta —si no els retorna personalment— despeses de missatgeria; o perquè, inadequadament, hi ha fet anotacions de lectura o s'ha invalidat la coberta amb etiquetes, números d'ordre i altres inscripcions inherents al premi.
Confiem en l'honestedat generalitzada i suposem que a un membre del jurat, que també és escriptor, el va impressionar algun aspecte de la lectura d'un original —inèdit, ja sigui en suport paper o digital— i, honnête homme, en posar-se a escriure, el desenvolupa de cap i de nou. Tornaríem al començament: només el concursant, si arriba a llegir-ne la publicació resultant, hi trobarà coincidències (que, si estan ben transformades, no podrà demostrar).
La
xarxa ofereix múltiples recursos
per descobrir plagis, però, tot i així,
només es detectaran els que siguin literals.
per descobrir plagis, però, tot i així,
només es detectaran els que siguin literals.