SEXUAL PERVERSITY, DE MAMET

Perversiones sexuales en Chicago
Autor: David Mamet. Versió castellana: R. Santiago
Direcció: Juan Pedro Campoy.
La Villarroel, Barcelona

Sexual Perversity in Chicago és una obra primerenca de David Mamet. Escrita el  1974,  s'avançava al seu temps, fent parlar obertament de les relacions sexuals als seus personatges, dos nois i dues noies que surten a lligar, cadascú amb el seu estil.  Trencament del temps lineal, realisme en el llenguatge, diàlegs en picat, marques de la casa que ja apuntaven en el gran dramaturg que es mostraria obertament a Oleanna (que és en cartellera al Teatre Romea) o a American Buffalo (que vam veure per darrer cop la temporada 2009-10). Que recordi, n'havíem vistes anteriorment dues versions, però no m'havia fixat que és una obra a la qual ha passat factura el temps. I és que després de gairebé quaranta anys de cinema i literatura que separen l'estrena de l'obra amb la posada en escena d'avui  i la realitat que ha superat totes les ficcions, fan que els espectadors busquem a cada seqüència on deu estar amagada la perversitat anunciada al títol de l'obra. El director i els intèrprets fan el que poden per actualitzar-la. I potser no caldria.  7/10  
Llegiu-ne una crítica més aprofundida a «Clip de Teatre»

AL VESTÍBUL DEL ROMEA...

Sé de un lugar
Autor i director: Iván Morales. Adaptació al català: Joan Roselló.
Teatre Romea, Barcelona
 Foto: © Marina Raurell

Al centre de la foto, Julio Manrique (director del Teatre Romea), a la roda de premsa de presentació de  Sé de un lugar, amb l'autor i director i un dels intèrprets. L'havíem vista a la Sala Tallers de La Seca i ara la història de l'exparella (Bérénice i Simó) es podrà tornar a veure al vestíbul del Teatre Romea.  Sense attrezzo, el vestibul del Romea és un menjador i una sala més elegant que no pas la mena de loft amb mobiliari reciclat que representava la Sala Tallers de la Seca la temporada passada. Anna Alarcón i Xavi Sáez tornaran a fer els honors a aquest text brillant, i els espectadors asseguts a tocar dels intèrprets, convidats a la taula i al saló privat del Simó, tornarem a ser-ne testimonis privilegiats.

Llegiu-ne en aquest mateix blog l'apunt: AL MENJADOR DEL SIMÓ 
Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»    

BARCELONA: RUTA DELS DRACS

Façana de la casa Amatller
Pg. de Gràcia, BCN. Foto: © Paüls

A Barcelona hi ha uns 500 dracs. Ho demostra Josep Martínez, autor del llibre de fotografies  Drakcelona (Arola Editors, 2011), que ha dedicat quatre anys a retratar un a un els dracs dels carrers de Barcelona que il·lustren el llibre. A la ciutat hi ha representades totes les tipologies d'aquest ésser mitològic considerat tradicionalment com a protector.

Drakcelona ens fa adonar que hi ha vuit dracs a la base del monument a Colom, que també es troben dracs enfilats en molts fanals públics, com els de color blau elèctric dissenyats per Gaudí per a la plaça Reial; que hi ha un mostrari extraordinari d'escultures i de relleus de dracs a les façanes dels edificis privats i públics. M'imposo un recorregut de dracs. ¿Com és que no m'hi havia fixat abans?

OLEANNA, DE DAVID MAMET

Oleanna
Autor: David Mamet. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: David Selvas.
Teatre Romea, Barcelona
Foto: David Ruano

En la impecable direcció que David Selvas ha fet de l'obra Oleanna de David Mamet tracta de mostrar amb imparcialitat qui i com exerceix el poder. L'obra és un combat dialèctic entre una alumna universitària (interpretació rutilant de Carlota Olcina) i el seu professor (versemblant Ramon Madaula) al qual reclama millor nota per al seu treball.  El professor pretén que l'alumna pensi pel seu propi compte, però la noia està encasellada en uns apunts que no entén. Tant un com l'altre suspendrien en pragmàtica comunicativa: no comparteixen el codi. L'home fa reflexions sensates, però es nega a aprovar-la. Durant la conversa no és del tot clar que li posi la mà al damunt amb cap intenció, però sí que veiem que se li acosta massa confiat i ens sobta que tanqui la porta del despatx per continuar parlant-hi quan la noia ja no entra en raó si no li canvia la nota. Ella se'n venja. El denuncia per assetjament sexual. I l'ensorra en l'àmbit acadèmic i en el privat.  En sortim debatent qui ha fet més mal a qui. 9/10


Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

DRAP-ART' 12

Miró, Tàpies, Picasso i tants altres artistes universals han reciclat objectes del seu entorn quotidià i els han convertit en objectes d'art.  En art, doncs, no és nou el tema de la reutilització de materials. El cap de setmana passat, al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) hi ha hagut  fira d'art i disseny reciclat, tallers de reciclatge creatiu, cinema i performances, a l'entorn de Drap-Art, el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Ara, a la   planta -1 hi ha  treballs exposats dels grans mestres contemporanis a les mostres From Waste to Want, Recovering Sustainable Attitudes i a la col·lectiva Drap-Art’12. M'entusiasmen, i davant de cada peça o composició penso que l'obra d'art es troba precisament en la gosadia de creure que ho és.
Exposició oberta fins al 14 d'octubre.
Entrada lliure.

CANÇÓ PER ALS PÀRVULS DE CATALUNYA

  El «disco solicitado» d'aquest octubre està dedicat al ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert. La seva intervenció al Congrés dels Diputats d'Espanya ha deixat un titular dels antològics: "Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes". La resposta a una de les preguntes venia a tomb per refermar unes declaracions anteriors del mateix ministre que havia assegurat que les escoles catalanes havien adoctrinat durant els últims trenta anys i havien fomentat l'independentisme. «ELS QUATRE GATS», Fòrum d'opinió independent
Llegiu l'article sencer: DISCO SOLICITADO: ESPAÑOLEAR

TORNA "OPERETTA", ARA AL VICTÒRIA

Operetta
Dramatúrgia i direcció escènica: Jordi Purtí
Direcció musical: David Costa
Teatre Victòria, Barcelona

Havíem vist l'espectacle musical Operetta al Teatre Nacional fa dues temporades. Des d'aleshores ha fet gira —darrerament al Festival d'Avinyó— i arreu ha triomfat. Ara es pot veure la reposició al Teatre Victòria. Fragments d'òpera a capella del Cor de Teatre de Banyoles. Mim, paròdia humorística i un treball vocal acuradíssim al servei de la música i de tots els públics.  Excepcional.

Llegiu-ne una impressió en aquest mateix blog.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

RUDDIGORE O LA NISSAGA MALEÏDA

Ruddigore o la nissaga maleïda
Autors: W. S. Gilbert i Sir Arthur Sullivan
Versió: Rubèn Montañá i Toni Sans
Direcció musical i arranjaments: Francesc Mora i Albert Mora
Direcció: Joan Maria Segura i Bernada
Teatre Club Capitol, Barcelona

Reposició del musical gòtic amb tocs d'humor Ruddigore o la nissaga maleïda, de Gilbert i Sullivan, interpretat per Egos Teatre, amb el qual  han fet gira durant cinc anys, des que el van estrenar al Versus Teatre. Tornen a Barcelona, ara al Teatre Club Capitol. Els espectadors tenen una altra oportunitat per no perdre-se'l.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»