09 d’octubre 2012

VERONESE: TEATRO PARA PÁJAROS

Teatro para pájaros
Autor i director: Daniel Veronese
Companyia Histrión Teatro
La Villarroel, Barcelona
Hem retrobat el dramaturg Daniel Veronese de sempre, sorprenent el públic amb Teatro para pájaros. La marca d'aquest director teatral és la naturalitat i el protagonisme coral dels intèrprets. També ens és familiar l'escenografia: un espai on encabeix els actors i les actrius, un diorama de fusta que hem vist en els muntatges del dramaturg tant per a una versió de Txèkhov com per a una obra pròpia com aquesta, que interpreten actrius i actors andalusos.
Teatro para pájaros és una obra complexa sobre els desitjos i la impossibilitat de realitzar-los, presentada amb una simplicitat extraordinària. Una actriu d'experiència i dramaturga novella demana al seu exmarit que li produeixi una obra que acaba d'escriure. Surten referències del temps en què van estar junts i el present s'imposa, s'imposa també el futur, que és el que veurem a l'obra.  Amb un hàbil joc de teatre dins del teatre, el que veiem a escena és el mateix que ha escrit la dramaturga-personatge. 9/10

08 d’octubre 2012

MARTÍ GASULL, IN MEMORIAM


Martí Gasull, fundador i impulsor de la Plataforma per la Llengua,
mort en un accident de muntanya al Manaslu (Nepal)

La Generalitat li ha concedit la Creu de Sant Jordi a títol pòstum. 



06 d’octubre 2012

AMETLLERS BATUTS


Més val, doncs, que toquem de peus a terra, ara que els ametllers ja estan batuts. En fi. Explicar-los més coses seria innecessari. Estiguin bons...
Que ho passin bé...
JOSEP PLA. Ara que els ametllers ja estan batuts.
Adaptació teatral de Josep M. Flotats, 1990



Vegeu en aquest mateix blog els apunts:


05 d’octubre 2012

DEU ANYS SENSE ANNA MURIÀ


Anna Murià (Barcelona, 1904-2002), una de les escriptores més destacades de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra civil. El seu corpus literari el constitueixen nou novel·les (dues abans de la guerra),  narrativa infantil, teatre, crítica literària i assaig. Va treballar com a traductora durant el seu exili mexicà (1940-1970).

Sota aquell arbre sacsejat pel vent la sang
hauria pogut unir-nos. Però no. Jo vaig plorar.
Després tot ens ha unit.
ANNA MURIÀ. Hosanna

Hi havia a la banda d'aquí una tràgica multitud
esperant davant la cadena. Nois i noies de les esquerres
polítiques franceses repartien vasos de xocolata
calenta i trossos de pa flonjo, ¡blanquíssim!, ¡pa de debò!,
com ja havíem oblidat que existia en el món.
ANNA MURIÀ. "Mercè Rodoreda viva",
pròleg a Cartes a l'Anna Murià, Mercè Rodoreda

Llegiu l'entrevista a l'autora: La literatura com a vici moral
MERCÈ IBARZ, a «Lletra», de la UOC

04 d’octubre 2012

LA VALL DE LA MATANÇA, DE JOSEP MASANÉS

La vall de la matança, Josep Masanés
Cossetània Edicions, 2012
XXIX Premi de narrativa Ribera d'Ebre


Acabo de llegir una novel·la intensa i original sobre la guerra civil espanyola: La vall de la matança, de Josep Masanés (Barcelona, 1967). És la història d'uns herois anònims d'una unitat de xoc, una ficció que l'autor ancora en multitud de referències de tradició oral, històrica, literària i cinematogràfica.

Ara bé, allò que fa singular aquesta obra, no és la temàtica sinó la forma de transmetre-la. Els fets són narrats en passat i en tercera persona no implicada, amb els diàlegs que actualitzen cada conversa en el present rabiós, sense el guió de puntuació que els introdueixi per reforçar més la immediatesa del relat. Un treball minuciós, del qual destaquen dos trets estilístics, centrats en dues figures retòriques: la polisíndeton i el símil. D'una banda la polisíndeton, repetició de la conjunció copulativa i,  que intensifica semànticament cada paraula o cada sintagma de l'enumeració, a vegades de contingut heterogeni (vegeu el text del final d'aquest apunt.) I, de l'altra, el símil com a contrapunt lluminós a tanta desferra moral i ambiental, comparacions gràfiques i contundents, de procedència culta: "com el bou de Rubens" aplicat a la visió d'un pres nu lligat pels canells. O de procedència popular: "com una orelleta" comparant un retall de diari prim i fràgil.

Masanés es mostra com un gran creador d'atmosferes en la descripció de fotos fixes. Els espais són poc identificables amb la intenció que el lector pugui situar les accions que s'hi desenvolupen en llocs propis coneguts. Els personatges són presències empeses per l'embat dels esdeveniments, ombres vagues d'uns homes que al final passen la frontera. Les diferents situacions són un calidoscopi amarg que va des dels milicians que saquegen esglésies, l'acció de la voladura d'una presa hidroelèctrica, fins a la retirada desesperada de la sessió d'assalt del capità Creus. I, en tot aquest recorregut cronològic, les situacions particulars s'eleven a universals.

Per explicar el món trabucat, convertit en flames, l'autor s'acull al sentit de l'Infern de Dant, lectura de capçalera del capità Creus, un intel·lectual que encara creu en l'amistat com un valor segur i que també serà traït. Una traïció de la qual l'autor dóna indicis que aporten sentit històric al conjunt. Potser ens havíem de malfiar de la descripció del "bigotet" que ja surt al primer paràgraf, potser havíem d'interpretar que l'autor no focalitzava aquest element físic del personatge per casualitat.  

La vall de la matança és d'aquelles novel·les que un cop llegides tenim ganes de rellegir perquè tenim la sensació que a la primera lectura se'ns ha escapat alguna cosa. En sentim la grandesa, la rellegim i la recomanem.


Ella està despullada i asseguda sobre un matalàs 
de llençols blancs i emmidonats i els seus pits 
són grossos i una claror granulosa i pol·línica 
i afable difumina l'entorn. Creus està assegut 
als seus peus sobre una moqueta roja i flonja i lluenta.
JOSEP MASANÉS. La vall de la matança, p. 103

03 d’octubre 2012

300 ANYS D'ESPOLI, A «SAPIENS»


Dossier especial a la revista «SAPIENS»,  núm. 122, octubre 2012:
300 anys d'espoli. Diversos articles analitzen el maltractament fiscal 
que ha patit Catalunya des de la derrota del 1714 fins avui.


02 d’octubre 2012

NOIES DE CALENDARI

Noies de calendari
Autor: Tim Firth. Adaptació: Marc Rosich
Direcció: Antonio Calvo
Teatre Poliorama, Barcelona
Noies de calendari és una història basada en un fet real, passada pel sedàs de la comèdia. A l'Associació de Dones del municipi anglès de Cracoe un grup de dones tenen una pensada sorpenent per aconseguir més diners que els altres anys: es fotografiaran nues per al calendari de Nadal i amb el que en treguin compraran un sofà per a la sala d'espera de l'hospital on ha mort el marit d'una de les companyes. ¿Per què la iniciativa d'aquest calendari és agosarada? Perquè les dones en qüestió voregen la tercera edat. Ara bé, de carn poca i mig tapada amb algun objecte dels que es relacionen amb les activitats típiques i tòpiques de l'associació. Els espectadors ens sentim bé amb la tendra anècdota del calendari solidari, però potser hauríem agraït que la trama es resolgués un quart abans. 8/10


01 d’octubre 2012

LA SIRENETA

La Sireneta
Autor: H. C. Andersen. Versió: Oriol Borés
Direcció: Albert Pueyo
Guasch Teatre, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys
La Sireneta inaugura temporada de teatre familiar a Guasch Teatre. Els pares que porten a coll els espectadors menuts tenen al cap la versió ensucrada de Disney. Ho sé perquè mentre hi ha els llums oberts sento com els expliquen l'argument, amb un final que no és el d'Andersen. El meu veí de butaca té quatre anys (li ho he preguntat) i de la informació que li ha donat el seu pare li ha interessat que la Sireneta i el príncep s'enamorin. "Visca!"
Bones interpretacions i excel·lent posada en escena. El mal no té futur. El petó triomfa. 8/10