Joan Maragall. Textos que acompanyen els poemes: Pep Molist
Il·lustracions: Ignasi Blanch. Baula, 2010
A partir de 8 anys
L'Any Maragall commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent de la mort del poeta. Amb aquest motiu s'han editat diversos reculls de textos de l'autor modernista adreçats a lectors nous.
Baula, per exemple, va publicar per Sant Jordi
La vaca cega i altres poemes. I ara n'acaba de publicat tres reculls en diverses col·leccions. A "Vull conèixer", l'àlbum il·lustrat
Joan Maragall; a l'"Ala Delta", per a lectors a partir de 10 anys,
Entre el sol, núvols i vents... i a la col·lecció "La llum del far", per a secundària,
Antologia poètica i altres textos, amb un acurat índex analític i unes propostes didàctiques molt treballades.
Em centraré en l'àlbum il·lustrat Joan Maragall. Pep Molist ha fet per a Baula una tria de poemes presentada a partir d'un recorregut biogràfic del poeta. Obre l'aplec, una peça símbol: El cant de la senyera, poema que, musicat per Lluís Millet, en temps de clandestinitat tancava els actes culturals. A continuació, introduïts per un relat concís van enllaçant-se els poemes que fan referència a la infantesa del poeta al carrer reclostit del barri de la Ribera (Sol, solet), als jocs imaginaris d'infant solitari (Els núvols de Nadal), a les impressions que li produeix la natura, i que escriu d'amagat en una llibreta, mentre treballa al despatx del seu pare (Els ametllers. Full de dietari, 23 gener 1901), a les passejades a la muntanya, essent ja advocat, d'on trauria la matèria per un dels seus poemes més populars (La vaca cega.) No hi falta el primer poema publicat (L'oda infinita) on hi ha el germen de tota la seva producció ni l'expressió del sentiment amorós que li arriba als vint-i-sis anys en conèixer una adolescent de catorze anys, Clara Noble (Diumenge i Jugant), amb qui es casarà cinc anys després. Maragall ja ha decidit no fer d'advocat i es dedica de ple als articles del «Diario de Barcelona» on opina sobre el dia a dia i el devenir polític, en ple auge del catalanisme (Oda a Espanya.) Als quaranta anys li arriba la consagració amb el llibre Visions & Cants, on inclou poemes on refà la història de personatges llegendaris (La fi del comte Arnau.) També hi trobem una mostra dels poemes de l'intel·lectual que guia amb l'expressió del seu pensament (Excelsior), i del patriota que expressa l'emoció popular per la dansa nacional (La sardana.) El recull es clou amb Cant Espiritual, publicat el 1911, any de la mort del poeta als cinquanta-un anys. Tanca, doncs, la seqüència lògica aquest cant vitalista, aquesta pregària des del dubte de l'existència del més enllà, que trobem reproduïda en tantes esqueles catalanes.
Tot i que la col·lecció "Vull conèixer" s'adreça a primers lectors, aquest àlbum no caurà de les mans als de deu anys ni de les dels adults sensibles a les il·lustracions subtils i sensorials que acompanyen com si fossin música de fons dels poemes, a mode d'esbossos de paisatges naturals, d'objectes de l'entorn quotidià del poeta, i de retrats que posen èmfasi en la imatge que ens ha arribat de Maragall.
Vigila , esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
