30 de novembre 2024

'12 POEMES /12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

© Joan Ramell

Hi ha paraules que només es diuen
amb les finestes tancades.
Francesc Parcerisas, de Boca de plor

El fotògraf d'art Joan Ramell ha connectat dotze imatges seves a dotze poemes de Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944),  poeta, traductor i crític literari.  En la lectura que Ramell fa dels poemes de Parcerisas afegeix context o el redefineix. Primer la mirada enfoca la imatge que remet a les paraules i invita a endinsar-s'hi. Gestos de la quotidianitat, el detall, la impressió i el sentiment. Singular.

L'aparellament de fotografies a les paraules ha estat un regal que ha fet Ramell al poeta en motiu del seu 80 aniversari. S'ha editat un àlbum del conjunt i ha estat motiu d'una exposició a la Llibreria Francesa de Barcelona.

29 de novembre 2024

'GOLA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Gola
Creació i direcció: Pau Matas i Oriol Pla
Intèrpret: Oriol Pla. TNC, Sala Petita

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

28 de novembre 2024

BOMBES DE LLAVORS, EN ÒRBITA

Cliqueu la imatge per sentir 'Carnaval Celest'
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
A la imatge: Laia Espallargas, ballarina
i les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré.
 
En record de Josep Lomas Fortuny (Reus, 1945-2023)
fotògraf de natura. Gràcies, pel teu 'Carnaval celest'

Bombes de llavors, edició digital, 2019.  Presentàvem el llibre de 20 proses poètiques inspirades en 20 obres d'art. Ho fèiem en format performance a Cal Massó, de Reus, avui fa cinc anys. Una presentació singular i lúdica amb la participació de molts creadors que van apropar als assistents les obres d'art i les paraules que s'hi inspiraven. Les imatges que n'han quedat per al record m'emocionen. La performer Laia Espallargas va interpretar amb el seu cos 'Carnaval celest' (vegeu-ne la imatge) embarassada de la Lia. Llavors, llavors. Que les llavors esclaten.

REPORTATGE GRÀFIC:

Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré. Obres d'art de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Fina Veciana.

**

ESCOLTEU les proses poètiques a Spotify: https://tuit.cat/hY5fx
en la veu de Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

**

CRÈDITS:

* Performers: Carme Andrade, Cristina Duran, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Lena Paüls, Martina Rius Mauri.
* Música: Cristina Duran
* Guió de la performance: Carme Andrade
* Direcció artística de la performance: Fina Veciana
* Model del mosaic 'Reforestació d'espais erms': Mariona Rabascall Francisco
* Reportatge gràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.
 

Llegiu en línia el llibre Bombes de llavors
o bé 
descarregueu-lo AQUÍ en format PDF

27 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'LUBO'

Lubo. Direcció: Giorgio Diritti
Suïssa, Itàlia, 2023
Amb to de melodrama èpic, 'Lubo' s'emmarca el 1939, a la frontera entre Suïssa i Alemanya.  El gitano Lubo (interpretació inoblidable de Franz Rogowski), la seva dona i tres fills petits fan de músics ambulants per poblets suïssos.  És cridat a fer el servei militar a l'exèrcit suís per defensar les fronteres contra el risc d'invasió alemanya. Gairebé per casualitat sap que la seva dona ha mort tot intentant impedir que els gendarmes s'emportessin els fills per reeducar-los. Lubo deserta de l'exèrcit i no tindrà mai més pau fins aconseguir recuperar el fills. Totes les seves accions —assassinat, usurpació d'identitat...— s'encaminen a trobar els petits. S'aprofita de dones que el poden acostar als objectius. La història s'allargassa en períodes de deu anys i s'afeixuga sense indicis de resolució. La durada de la pel·lícula és de 175 minuts. Milloraria amb mitja hora menys. Filmin. 8/10

26 de novembre 2024

GALA 'AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA'

Cors en directe: Companyia de Mar i cel de Dagoll Dagom
El sector de les arts escèniques de Catalunya ha fet pinya a la gala solidària Amunt el Teló per València al Teatre Tívoli per donar suport als professionals de les arts escèniques del País Valencià, afectats per les inundacions provocades per la dana.  75 artistes entre actors, ballarins i músics. Guió: Jaume Viñas. Presentador: Santi Millán.
Tota pedra fa paret, Andreu Sotorra
Crònica de la gala «Amunt el Teló per València».

25 de novembre 2024

WORLD PRESS PHOTO 2024

L'exposició de fotoperiodisme World Press Photo celebra 20 anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La Fundació Photographic Social Vision impulsa aquesta exposició des del 2005 al CCCB, tot un esdeveniment per als amants de la fotografia i el millor fotoperiodisme. Enguany l'exposició enfoca la mirada, inevitablement, en la guerra a Gaza.

© Mohammed Salem

La Fotografia de l'Any 2023, del fotògraf palestí Mohammed Salem (per a Reuters), mostra l'impacte en els civils a la Franja, amb la imatge commovedora d'una dona que abraça el cos de la seva neboda morta.

© Adem Altan

De totes les imatges, m'ha impactat aquesta del terratrèmol del sud de Turquia. Un home entre la runa del que havia estat casa seva sosté la mà de la seva filla morta mentre dormia. La desolació no pot ser més gran. La fotografia és d'Adem Altan (per a AFP). La informació escrita que acompanya cada imatge situa el context i, en aquest cas, el gest de les mans enllaçades és tan imperceptible que ens podria passar per alt si no la llegíssim.
L'exposició Word Press Photo és una inspiradora selecció de treballs de fotoperiodisme i fotografia documental de tot el món, d'entre les més de 60.000 imatges de 4000 fotògrafs de 130 països que ens acosten els conflictes del moment i a problemàtiques globals. Les migracions forçades, la crisi climàtica, la salut mental, les desigualtats socials, la guerra d'Ucraïna, la guerra de Gaza, les crisis humanes a l'Afganistan i Etiòpia. Obres impactants que inviten a observar en profunditat tant les històries que ja coneixem com les que ens passen desapercebudes. El concurs anual World Press Photo s'atorga des del 1955. 

Exposició oberta fins al 15 de desembre de 2024.

Llista de fotoperiodistes morts en l'exercici de la seva professió

24 de novembre 2024

METERORIT, QUIN EMBOLIC!

Presentació del llibre
Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024
El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.
Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expresivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.
La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.
Les il·lustracions il·luminen el text i a l'inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat. 
L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com infants hi intervinguin. Ho vull veure.
En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora. Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.
Reportatge fotogràfic: © Josep Coca © Joan Ferrando Llorach © Elisabet Márquez


23 de novembre 2024

RECURSOS CULTURALS EN LÍNIA

© Lena Paüls. Assecador
És a punt d'assaltar-nos en tots els terrenys la Intel·ligència Artificial. Tindrem a disposició una imparable —i incommensurable—enciclopèdia digital. N'hem d'estar al dia i aprofitar-ne tants recursos com puguem.
Vegeu el reportatge a 3cat: La IA i la ment humana
 
RECURSOS LINGÜÍSTICS. L'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat enguany al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC en línia 87 articles nous i 289 modificacions el 2024. Entre les paraules que s’hi han incorporat hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, clicar, datàfon, esnifar, gorro, kebab, led, mediàtic, paparazzi, porexpan, tiramisú i xapata. Costa de creure que no hi fossin!
En aquest enllaç tenim tots els diccionaris de l'IEC en línia: https://tuit.cat/20z2s
 

LECTURA. Fa anys que llegeixo —i publico— llibres en línia. A la biblioteca digital ebiblio.cat he accedit a llibres que no m'hauria comprat mai de la vida. El préstec de llibres a la biblioteca digital té  l'avantatge que si un llibre no em fa el pes o no m'ofereix el que estic buscant en aquell moment, el torno sense remordiments. Els llibres que he publicat en línia deuen tenir un recorregut semblant, però per les dades sé que han arribat a mans d'una quantitat de lectors tal que, si els hagués publicat en suport de paper, ni tan sols me l'hauria poguda imaginar.

CINEMA. No recordo la darrera vegada que he anat a una sala de cinema. Fa anys que veig pel·lícules i sèries al canal Filmincat i a Movistar +.

CONFERÈNCIES. Cada vegada més m'interesso pels vídeos dels actes culturals als quals no he pogut assistir presencialment. És un bon model el canal Youtube del Centre de Lectura de Reus. Els actes es poden seguir en directe i després, pels vídeos es pot fer el seguiment de conferències, presentacions de llibres, converses, contes per a infants... 
TELEVISIÓ. Rarament veig programes en directe. Ni tan sols els Telenotícies. Segueixo els programes en els vídeos a la plataforma 3cat.
 
PREMSA. Llegeixo tres diaris en línia cada dia. La lectura selectiva per aprofundir titulars i llegir articles no m'ocupa gaire més d'una hora. A més, passo els ulls per vuit —les acabo de comptar— revistes cada més.

MÚSICA. A Spotify, de tot i més.

EXPOSICIONS. Hi ha moltes exposicions pensades per visitar en línia. Es poden veure a les pantalles dels televisors a casa o en tauletes i mòbils als transports públics o al terrat, fent alguna capcinadeta. De fet, si el tema ens atreu, aconseguirem mantenir l'atenció. Sobretot perquè els continguts es presenten amb dissenys atractius d'imatge i de so. Relaciono aquí uns exemples que tinc a mà:

Museu Nacional d'Art de Catalunya, col·leccions on line. 1900 peces de la col·lecció permanent, amb gigafotos de l'absis de Sant Climent de Taüll i de la Vicaria de Marià Fortuny. Activitats al Canal+MNAC Continguts audiovisuals digitals en contínua actualització relacionats amb la col·lecció, les darreres exposicions i les activitats del museu.

Museu d'Història de Catalunya. Exposicions creades exclusivament per ser presentades en línia:

I me'n deixo. Aquest apunt no té pretensions de ser exhaustiu. La síntesi: disposem de molts recursos culturals en línia d'accés fàcil i actualitzats. Molts són imprescindibles per a l'ús quotidià. D'altres, ens mantenen al corrent, fan la funció informativa, però no substitueixen l'emoció de veure els traços d'una pintura original, sentir i viure un concert o un espectacle en directe o fullejar un llibre d'artista. O sentir el refilet d'un rossinyol en despuntar el dia. Cultura.

22 de novembre 2024

'ANNA KARÈNINA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Anna Karènina. Autor: Lleó Tolstoi
Adaptació: Anna M. Ricart Codina, a partir d'Andreu Nin
Dramatúrgia: Carme Portaceli i Anna M. Ricart Codina
Direcció: Carme Portaceli. TNC, Sala Gran

Intèrprets: Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Aradna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana, Bea Segura.

Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, Rússia, 1828 - 1910) va escriure la novel·la Anna Karènina entre 1875-77. La història que s'hi explica és universal i la posada en escena que n'ha fet la diretora Carme Portacelli n'enfoca la contemporaneïtat. Karènina mostra la incapacitat d'aconseguir la felicitat completa. La protagonista deixa casa i fill per l'amor d'un home, amb el qual tampoc serà feliç. La resta, un muntatge fascinant. Mil pàgines de narrativa concentrades en tres hores i mitja que brillen imponents a l'escenari, sense un moment buit. Una obra d'art en tots els sentits.
El muntatge viatjarà durant tot l'any 2025, sense retocs i en versió original catalana, a Croàcia, Portugal, els Països Baixos, Hongria, França, Bèlgica i Romania.
A l'estrena, aplaudiments entusiastes i els espectadors de les grades del TNC dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

19 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'CRÒNICA D'UN AMOR EFÍMER'

Crònica d'un amor efímer. [Chronique d'une liaison passagère]
Direcció: Emmanuel Mouret. França, 2022
A l'inici una mare soltera (Sandrine Kiberlain) i un home casat (Vicent Macaigne) emprenen una relació sense futur. Són dues persones adultes que pretenen viure una aventura sexual sense compromisos. Però a mesura que es troben se senten a gust junts, tot i les diferències vitals de cadascú. Una pel·lícula feta de detalls, de conserves brillants a l'estil Eric Rohmer i Woody Allen, amb mesurada comicitat. Una història d'amor que flueix amb naturalitat, entre passejos i la complicitat del dia a dia. Filmin. 9/10

18 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'ET LA FÊTE CONTINUE'

Et la fête continue
Direcció: Robert Guédiguian. França, 2023
El cineasta armeni-marsellès Robert Guédiguian ha convocat un cop més la seva troupe per interpretar una història d'amor i resistència: Ariane Ascarine, Jean-Pierre Arroussin, Gérard Meylan i Jacques Boudet. La parella de joves hi tenen protagonisme, però sobretot se l'emporta Ariana Ascarine, en el paper de Rosa, infermera i activista política de seixanta anys. A punt de la jubilació, l'entusiasme per l'acció decau en paral·lel a l'amor que inesperadament l'assalta i viu amb passió i, alhora, amb por de comprometre's.  Emociona com el director acarona amb una certa nostàlgia els personatges i la ciutat de Marsella, bellament fotografiada. Amb to de testament. Filmin. 8/10

17 de novembre 2024

EXPOSICIÓ 'LEONOR FERRER', 150 ANYS

Leonor Ferrer. Una vida entre línies
Exposició al Palau Robert. Sala 4 Cotxeres
Enguany es commemora el 150 aniversari del naixement de Leonor Ferrer Girabau (1874-1960), la primera dona a l’Estat espanyol a aconseguir el títol de delineant, l'any 1905. Durant més de 30 anys va treballar com a cap de delineació a diverses companyies telefòniques. 
Ferrer va impartir cursos de delineació a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i, fins i tot, en va crear la seva pròpia acadèmia. Va plasmar el seu activisme en camps com l’educació, l’emancipació i la presència de la dona en tots els àmbits de la societat. El seu fons documental es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Exposició oberta fins al 2 de febrer.

16 de novembre 2024

'UN SOGRE DE LLOGUER', AL TEATRE GOYA

Un sogre de lloguer, de Susanna Garachana i Jaume Viñas. 
Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Clàudia Benito, Edu Lloveras i Joan Pera. 
Direcció: Daniel Anglès. Teatre Goya, Barcelona
El títol de l'obra de teatre Un sogre de lloguer ja avança embolics i comicitat a dojo. Sobretot si qui l'estrena i la protagonitza és Joan Pera, l'humorista català de capçalera, en la línia dels grans de l'espècie. L'espectador ja es troba amb el somriure plantificat als llavis abans d'entrar en matèria, quan els altaveus haurien de recordar que cal apagar els mòbils. De seguida, Joan Pera es transforma en Ramon, actor i doblador de Woody Allen (quina casualitat!), a qui ofereixen una feineta de subtitució d'un actor. La feineta consisteix a fer el paperot de pare en una situació real sota el nom de Marçal o Marcel, tant és. L'enamorat per al qual treballarà Ramon vol figurar el que no és davant de l'enamorada i de la seva futura sogra, suposadament, de classe alta. I és clar, un cop arriben a l'apartament d'alt estànding llogat per a impressionar-les, les equivocacions del fals sogre se succeeixen i del somriure passem a la rialla contínua. Els acompanyants de Joan Pera a l'escenari: Muntsa Alcañiz (la futura consogra), Clàudia Benito (la jove enamorada), Edu Lloveras (l'enamorat i suposat fill) comparteixen joc coral amb la nota alta. Un magnífic equip al voltant del mestre. Ramooooon! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

14 de novembre 2024

'PURA PASSIÓ', AL TEATRE AKADÈMIA

Pura passió, d'Annie Ernaux. Dramatúrgia i direcció: Lucia del Greco
Intèrpret: Cristina Plazas.  Teatre Akadèmia, Barcelona
El monòleg Pura passió que interpreta l'actriu Cristina Plazas és un extracte de la novel·la breu autobiogràfica de l'escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940), distingida fa dos anys amb el Premi Nobel. S'hi encara la dramaturga i directora Lucia del Greco (Roma, 1992), que ha creat una atmosfera de nostàlgia activa fent que el personatge deconstrueixi peça a peça una màquina obsoleta, com a metàfora de les hores de passió i desig que l'han dominada. La dona que monologa en veu alta no s'adreça a ningú, amb les paraules reviu una relació sexual d'anys amb un home més jove i casat que només contacta amb ella de tant en tant. Contempla el paisatge de desolació cada vegada que l'amant se'n va i la deixa obsessionada per la tornada, ajaguda sobre una taula de dissecció d'una morgue. Una peça breu que apel·la als cinc sentits i reivindica la passió des de l'òptica femenina.

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

13 de novembre 2024

'VERBAGÀLIA', A LA SALA ATRIUM

Verbagàlia. Monòlegs: La tieta i Verbagàlia, de Víctor Català
Cançó: Ai! Quina mare tinc. Música i lletra:Víctor Català
Direcció: Albert Arribas. Sala Atrium, Barcelona
La Sala Atrium estrena espai amb més capacitat i més comoditat per als espectadors i la inaugura amb dos monòlegs de Víctor Català. A escena, compartint banc, dos dels grans intèrprets contemporanis, Paula Blanco i Oriol Genís. Tot i que els monòlegs no tenen connexió entre ells, cada intèrpret posa en l'altre tota l'atenció implicada, com si en fos el receptor. 
A La tieta  la protagonista relata amb amargor resignada la vida reclosa a casa i refà la història d'amor —"les anyades l'han fet cendra"—que va viure als disset anys. A Verbagàlia, un obrer addicte a parlar explica vida i miracles de la feina. El mèrit és fer entenedor per als espectadors d'avui un text complex, no tant per les idees que conté sinó pel registre de llengua. Hi ha expressions que només es poden dir en català com les va escriure l'autora empordanesa (Caterina Albert, L'Escala, 1869 - 1966), però un catalanoparlant de cultura mitjana ja no les coneix o, directament, ja n'ha fet la substitució per l'espanyol. I, en el millor dels casos, ja n'ha fet una traducció aproximada. Costa d'entendre com s'hi ha arribat i quina responsabilitat en tenim els parlants. Els dos monòlegs reivindiquen amb naturalitat la llengua sense crosses. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

12 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'LES GOSSADES'

Les gossades [Hounds, Les meutes]
Direcció: Kamal Lazraq. Marroc, 2023
Premi del Jurat a Cannes. Als carrers de Casablanca, Hassan, un petit traficant, i el seu fill Isaam es troben embolicats en una espiral de violència. En una baralla canina, mor el gos favorit del cap de la màfia local. Hassan rep l'ordre de segrestar un dels causants, membre d'un clan rival. La missió es complica i pare i fill es troben atrapats en un caos desesperant. Una història d'humor negre que transmet veritat aprofitant recursos múltiples de tipologia diversa. Commou el talent amb què es resol aquest thriller criminal. Filmin. 10/10

11 de novembre 2024

SÈRIE 'ALICE I JACK'

Sèrie Alice i Jack' . Guió: Victor Levin
Direcció: Juho Kuosmanen, Hong Khaou. Regne Unit, 2023

Una història d'amor electritzant, gens còmoda, al llarg d'una quinzena d'anys. Andrea Riseborough i Domhnall Gleeson es posen a la pell dels protagonistes i els fan versemblants perquè a banda de ser bons intèrprets, cap dels dos tenen un físic remarcable. Alice i Jack s'atreuen sexualment, però per un trauma d'abusos d'infant, Alice no pot mantenir una relació amb naturalitat. To de tragicomèdia romàntica que transcorre amb encontres i desencontres successius. La parella no perd mai el contacte, però cadascú refà la vida al costat d'altres persones. Fins i tot Alice el fa padrí de la seva boda com a millor amic i, en el discurs improvisat de l'àpat nupcial, Jack se sincera. Filmin. Sis capítols de 40 min.  9/10

10 de novembre 2024

'CARAMEL', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

 
Caramel. Textos: Pablo Messiez. Coreografia: Ariadna Peya.
Música original: Clara Peya. Direcció: Ariadna Peya i Clara Peya.
Companyia Les Impuxibles. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
Espectacle multidisciplinar que enfoca el consum de substàncies addictives. Des del piano, Clara Peya comanda la banda sonora del muntatge que combina dansa, paraules i efectes visuals en un espai amb pista que ens remet a un piano bar. El 'caramel' que s'hi desembolica és potent de gust i de to. Amb molts passatges críptics que inviten l'espectador a deixar-se anar en el mar poètic d'imatges i sons. Impuxible no emocionar-s'hi. Per a addictes a l'art. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorrra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SHETLAND'

Shetland. Diversos directors. Regne Unit
Produïda per la BBC. Vuit temporades.

La sèrie britànica es basa en les novel·les d'Ann Cleves. El protagonitza és el detectiu escocès Jimmy Perez (interpretat per Douglas Henshall) que torna al seu poble, a les illes Shetland de l'Atlàntic Nord, després de la mort de la seva dona. Viu a Aberdeen amb la seva fillastra adolescent i ben a prop del pare biològic de la noia. Els casos se situen entre aquesta ciutat i les illes amb quatre cases aïllades en extensos terrenys verds i escarpats del remot arxipèlag de les Shetland, format per més de 100 illes rocoses i illots que desafien la fúria dels vents. 

L'incentiu de la sèrie Sheetland és més el paisatge meravellós i, sobretot, les formes de vida i de relació entre les persones que hi habiten —inclòs l'entorn familiar i de proximitat del protagonista—que no pas la resolució dels casos. Els assassinats es ventilen als darrers cinc minuts i el responsable sempre resulta ser qui menys ha donat mostres de ser-ne.
Filmin. Cinquena temporada, de sis capítols.  8/10

06 de novembre 2024

'EL TENORIU', AL TEATRE POLIORAMA

El Tenoriu. Dramatúrgia: Israel Solà. Direcció: Carles Sans. 
Teatre Poliorama, Barcelona
 Intèrprets: Sílvia Abril, Andreu Buenafuente, David Olivares, Anna Bertran i Roger Julià.

Al Tenorio d'aquesta paròdia del text del Segle d'Or espanyol li passen la mà per la cara les dones:  l'hostalera, la novícia, l'alcavota... Sobretot, la novícia 'ángel de amor' a punt de professar sisplau per força, aquí es desmelena i amb un joc de mans molt ben resolt, agafa el toro per les banyes, canvia el guió i passa el relleu del sentit del seu personatge a l'actriu Sílvia Abril.

De fet, els intèrprets entren i surten generosament d'alguns personatges en un exercici de metateatre. Es mostren com a actors —"és feina"—que interpreten el personatge.  La gràcia es troba en el fet que els coneixem d'altres contextos i no ens sobta que introdueixen gags sobre l'actualitat amb referents populars que se suposa que coneixem. 

I torno amb les dones de la versió d'Israel Solà. Personatges i actrius aconsegueixen els que es proposen. En canvi,  Buenafuente actor no veu clar el final de venjança, però no se'n surt. Si no vol acomplir la venjança del seu personatge, ho fan els altres. Pam, pam, de qualsevol manera. I que no se'n parli més. Ens creiem el que diuen les persones que hi ha darrere dels personatges i riem a cor què vols. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 de novembre 2024

EXPOSICIÓ '100 OBJECTES D'IKEA QUE ENS HAGUÉS AGRADAT TENIR A VINÇON'

Bosses de Vinçon. Museu Disseny Hub Barcelona

Disseny en paral·lel de les marques Vinçon i Ikea. El sentit original de l'exposició parteix de Fernando Amat, l’ànima de Vinçon, la singularíssima botiga barcelonina dedicada a la venda (1929-2015) de productes de disseny contemporani per a la llar. L'exposició proposa un joc de miralls entre el disseny escandinau i el mediterrani, alhora que ressalta el paper democratitzador del disseny creat per les dues marques.
El visitant trepitja una catifa gegant amb el lema "Benvingut a la república independent de casa teva", una de les campanyes publicitàries més icòniques d’Ikea. En van vendre vint mil unitats. El nombre de referències que ofereixen les dues marques és similar: al voltant de 10.000 productes. Ikea guanya ara 3.142 cops més que Vinçon en el seu millor any. David i Goliat.
El conjunt m'ha semblat un merecut homenatge als emprenedors barcelonins que van fer que les peces de disseny —combinació d'estètica i funcionalitat— estiguessin a l'abast d'economies com la nostra. Com a record de l'exposició, ens emportem un trosset de paper de regal dissenyat per Mariscal, recuperat especialment per a l’ocasió. I una pregunta ¿Com hauria estat un món amb Vinçon com a marca global?
Exposició oberta fins al 23 de febrer de 2025.

04 de novembre 2024

EL FANG, EL FANG...

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,
l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;
els carrers plens de fang, les sabates amb fang,
la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre.
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l'he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'exilis
 

01 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'SHAYDA'

Shayda. Direcció: Noora Niasari. Austràlia, 2023
Shayda [interpretada per Zar Amir-Ebrahimi, lluminosa] és una dona iraniana que viu a Austràlia,  es vol divorciar i el marit s'hi oposa.  S'escapa de casa amb la seva filla i troba refugi en un centre de dones maltractades. Viu amb la sospita que el pare segrestarà la nena en un dels torns de visita obligats per llei i se l'emportarà a l'Iran. Imatges i relat hiperrealistes que reflecteixen obsessivament la por de la mare i l'intent de no transmetre-la a la petita. Tria la força per sortir-se'n. Esperançadora. Al final, després dels crèdits es mostren imatges de la mare i la filla reals en qui s'inspira la pel·lícula.

Produïda per l'actriu Cate Blachett. Premi al Festival de Sundance. Filmin. 8/10