'¿LA VIDA ES SUEÑO?', A LA SALA VERSUS

¿La vida es sueño? o #Gwenismürfila. Dramatúrgia: Norbert Martínez
 i Gemma Brió, a partir del procés creatiu de la Cia. Les Llibertàries.
Direcció: Norbert Martínez.  Sala Versus Glòries, Barcelona

¿El que s'explica a Facebook, Twitter, WhatsApp, YouTube, Instagram és realitat? ¿El que somiem és realitat, el que vivim és un somni?, es preguntava Calderón de la Barca.  La companyia Les Llibertàries indaguen si dins del somni hi ha la veritat. Un muntatge cinematogràfic, sense moure's del plató, personatges diversos viuen la seva veritat, mentre dues actrius n'esperen una tercera, que s'ha fet fonedissa. Les xarxes informen d'on és, que fa. Però, potser no és cert, només una tapadora. De què? Un patiment, tant connectats i que no tinguem cap seguretat que no sigui tot plegat una enganyifa. Un personatge va de vacances en alguna illa sense cobertura de wifi. A desconnectar. Ens fa creure que existeix. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'EL GRAN MERCADO DEL MUNDO', AL TNC

El gran mercado del mundo,  Calderón de la Barca. Versió i dir.:
Xavier Albertí. Coproducció: TNC i Cia. Nacional Teatro Clásico.
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya

Costa d'entendre per què aquesta obra persisteix en el temps com a clàssica. Espero que no sigui per imitar-la ni de contingut ni de forma. Amb aquest text auto sacramental misògin com a suport, el director de Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ha creat un divertiment, amb múltiples referències culturals i uns quants homenatges (a la Cubana, a Carles Santos, al Paral·lel de començaments de segle passat...). Més farciment que gall.  Bravo, pels intèrprets. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LA PARTIDA D'ESCACS', AL TEATRE ROMEA

La partida d'escacs, d'Stefan Zweig. Adaptació: Anna M. Ricart
Versió i direcció: Iván Morales. teatre Romea, Barcelona

Anna M. Ricart ha adaptat La partida d'escacs, novel·la pòstuma d'Stefan Zweig, en un monòleg que interpreta l'actor Jordi Bosch, dirigit per Iván Morales. El Senyor B, torturat per l'exèrcit nazi, aprèn en captiveri esgarrifós a jugar a escacs, com a una activitat de supervivència intel·lectual. Al seu cap, articula la jugada d'un jugador i, alhora, el del seu adversari. És a punt de tornar-se boig quan coincideix amb Mirko Czentoviez, campió mundial d'escacs, de viatge en un transatlàntic de Nova York a Buenos Aires. Darrera partida, potser. Jordi Bosch, interpretació mesurada en paraula i gest, brillant. 8/10

   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'KAREN', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Karen. Autor: Ever Blanchet.
Direcció: Marta Gil Polo. Teatre Gaudí Barcelona

Dues parelles guarden un secret que es converteix per als espectadors en una intriga. Una dona torna de conèixer la seva primera neta. Explica el viatge al marit. A la nena li posaran Karen. Karen? Inflexió. I acció que retrocedeix tretze anys, amb ritme accelerat, gairebé rebobinant, coneixem detalls d'uns fets foscos. No podem perdre'ns res si en volem treure l'entrellat i, amb aquesta intenció, l'autor ens fa estar a l'aguait amb els recursos propis del gènere negre. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MINISÈRIE 'MRS. WILSON'

Mrs. Wilson. Guió: Anna Symon. Minisèrie de la BBC

Mrs. Wilson, minisèrie de tres capítols, inspirada en les memòries de l'àvia de l'actriu Ruth Wilson (interpretada per la mateixa actriu).  Explica que en morir-se el 1963, a Londres, el marit d'Alison Wilson, apareix en escena una dona que demana el cadàver per enterrar-lo, ja que diu que és la seva esposa. Serenament, les dues dones es posen d'acord: després de la cerimònia la primera dona i els seus fills s'emportaran el cos. A partir d'aquest moment la protagonista investiga la vida del marit i, a mesura que va coneixent la múltiple realitat paral·lela  que l'home s'ha forjat, va desmuntat l'admiració que li tenia, però no explica la traïció de què han estat víctimes ni tan sols als seus dos fills ja grans —Gordon i Nigel (pare de Ruth Wilson)—. En paral·lel, l'acció retrocedeix cap als anys 40 quan Alison comença a treballar com a oficinista al Servei d'Intel·ligència Britànic i coneix l'Alec, un oficial del servei secret, molt més gran que ella, es casen i tenen dos fills. El recorregut emocional que fa Alison intentant trobar justificació per a l'home que estimava, l'heroi de guerra, l'agent secret, l'escriptor de novel·les d'èxit, el marit i el pare exemplars, es converteix en una dolorosa reafirmació en l'amor i en el perdó. Al final de la sèrie, es mostren imatges reals de la descendència d'Alec Wilson.

'ORSINI', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Orsini, D'aleix Aguilà. Direcció: Xicu Masó.
Sala Tallers, TNC Foto: May Zircus

Els personatges de l'obra Orsini, d'Aleix Aguilà (Girona, 1977), són convidats d'una boda que acaba de celebrar-se fora de l'espai que veu el públic, per tant, el que expliquen ens ho hem d'imaginar. L'esdeveniment té lloc el 2 d'octubre de 2017,  a la Cerdanya, amb Puigcerdà al fons, un marc que es converteix en èpic pel fet històric que acaben de viure els dies precedents a partir dels atemptats de l'estiu del mateix any a la Rambla de Barcelona i a Cambrils fins al referèndum l'1-O per a la Independència de Catalunya. El referent explícit en el context d'una boda a l'alta muntanya és l'òpera romàntica Guillem Tell, el protagonista del qual lluita per aconseguir la llibertat del seu poble. No és debades aquesta circumstància que apunta al títol. La inauguració de la temporada del Liceu 1893-94, amb aquesta òpera, un anarquista va llençar a la platea una bomba Orsini que fa fer vint-i-dos morts. En va tirar una altra que no va explotar. L'acumulació de referents culturals i molts dels lemes reivindicatius d'avui fan que l'auditori estigui en alerta permanent. La bomba no explota; però, inquieta, que és una de les funcions del teatre. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REUS, IV FESTA DE LES FLORS SOLIDÀRIES

A Reus, la primavera porta per quart any la Festa de les Flors. No és l'esdeveniment Temps de Flors de Girona ni la festa portarà a la ciutat visitants àvids de les meravelles visuals que es poden fer amb les flors. La Festa de les Flors de Reus és una festa deliciosament artesana, modesta. Una activitat solidària amb les plantes com a material convertible en diners destinats a una organització social sense ànims de lucre. Aquest any els beneficis es destinaran a  l'Associació de Familiars de Malats Mentals Dr. Francesc Tosquelles.

L'organització corre a càrrec d'Associació Veïns Amics del Barri Fortuny, en col·laboració amb Ajuda'ns a Ajudar.  Durant tot l'any, dones voluntàries dels Tallers de Plantes i Flors del Centre Cívic Migjorn, Centre Cívic Mestral i Casal de la Gent Gran del Barri Fortuny treballen fent torretes d'esqueixos de plantes de tot tipus i en tenen cura fent de cangurs a casa seva.
A més elaboren sabons ecològics (vegeu-ne vídeo) i espelmes antimosquits amb aroma de citronela.

Com els tres anys precedents les dones que van davant —les admirables activistes Pepita Roig i Isabel Moreno— aconsegueixen sinergies que es poden veure ara al cartell i es poden gaudir en directe: diumenge 19, a partir de les 10 del matí, a la plaça Pedrol i Rius (baixant pel passeig de Prim, abans d'arribar a la plaça de la Pastoreta, a la dreta). 

Som convidats a fer-hi el gest.

WORD PRESS PHOTO, EXPOSICIÓ 2019, AL CCCB

©John Moore. Foto guanyadora del Word Press Photo de l'any. 

Amb aquesta fotografia del 12 de juny de 2018, el fotoperiodista nord-americà John Moore ha guanyat el Word Press Photo de l'any. La criatura és la Yanela, una nena hondurenya de dos anys que plora mentre la seva mare, Sandra Sánchez, és escorcollada per una agent d'una patrulla fronterera dels EEUU a McAllen (Texas). Mare i filla formaven part de la caravana de refugiats que va començar el viatge al sud de Mèxic. La revista «Time» va publicar la foto a portada i va causar la indignació de milers de persones crítiques amb la política del govern de Donald Trump, que denunciaven la separació de les criatures de les seves famílies immigrades. Després s'ha sabut que no van separar la Yanela de la seva mare, potser el debat que va suscitar la fotografia hi va ajudar.
Al Centre de Cultura Contemporània hem vist, compartint admiració i silenci corprenedor, les 140 fotografies guanyadores del certamen, d'entre les 78.801 que van concursar en aquesta edició. L'any passat vam acudir a la cita d'aquesta exposició de fotografia documental més de cinquanta mil persones. Hi valoro la reflexió que suscita cada imatge per comprendre el món.

Exposició oberta fins al 26 de maig

LA NIT DELS MUSEUS, 2019

La Nit dels Museus s'ha anat convertint en una festa multitudinària de la cultura. És una iniciativa promoguda pel Consell d'Europa en què participen museus de quaranta països. Vuitanta-quatre museus de Barcelona i de moltes poblacions catalanes s'afegeixen a aquesta efemèride i obren portes. No només per gaudir del fons i de les exposicions temporals, sinó que cada museu programa actes relacionats amb les matèries i la temàtica que els són pròpies. 

A Barcelona la Nit dels Museus té tan bona acollida per la ciutadania que no s'escapa de les cues quilomètriques ni el museu més remot i desconegut. Per això, recomano fer reserva, en els casos que es pugui fer. Per als que fem un seguiment de les exposicions temporals i de les activitats que programen tot l'any els museus, si no hem aconseguit reserva prèvia, més val anar passejar pels voltants dels museus i meravellar-nos de l'interès concentrat en unes hores i preguntar-nos per què no es programen  'Nits'  com aquesta dotze vegades l'any.

Programació:

https://www.barcelona.cat/lanitdelsmuseus/

'DOGVILLE: UN POBLE QUALSEVOL', AL TEATRE LLIURE

Dogville: un poble qualsevol, de Lars von Trier. Trad: Pau Miró.
Direcció : Sílvia Munt. Sala F. Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Tenim a la retina la pel·lícula del 2003, «Dogville», dirigida per Lars von Trier, amb la jove Grace interpretada per Nicole Kidman i les cases del poble compartimentades en quadrats dibuixats a terra. En aquesta versió teatral, la jove escàpola es diu Virgínia (fràgil i versemblant, Bruna Cusí). Arriba desesperada al poblet de muntanya i l'acullen en una mena d'ateneu. La noia, agraïda, s'ofereix a compensar els vilatans i se n'aprofiten.

Qui la persegueix és el pare corrupte, però allò de què la noia fuig queda diluït. No sé si es verbalitza a l'obra, però en tot cas, s'hi deu dir entre dents i sense cap èmfasi. Potser hauria estat bé, ara que la dreta feixista, xenòfoba, torna a treure el cap a Europa que es remarqués aquest aspecte que, d'altra banda, és molt evident a la pel·lícula. No brilla el fons i no brilla la forma. Intepretacions efectives, però cap de remarcable. En conjunt, la prevenció al risc, un tempo dilatat i la mesura en el tractament de la violència donen com a resultat un muntatge convencional, neutre. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'ELS OCELLS', A LA SALA BECKETT

Els ocells. A partir d'Aristòfanes. Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: Israel Solà. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Creació de Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Albert Pascual, Marc Rius, Israel Solà, Júlia Truyol i Joan Yago (La Calòrica). La millor crítica per als que us agrada el teatre: deixeu el que estigueu fent, truqueu a la Sala Becket o informeu-vos de com podeu comprar una entrada. Aristòfanes. Ara mateix. No concreto més. Feu-me confiança. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EXPOSICIÓ 'QUÀNTICA', AL CCCB

Al Centre de Cultura Contemporània, exposició de gran format que explora els límits del coneixement humà i convida el visitant a la recerca de l'invisible a partir de l'art i de la ciència.

La unió de l'itinerari artístic i el científic afavoreix el plantejament de preguntes i de connexions noves que ajuden a comprendre l'impacte que la realitat invisible té en la nostra quotidianitat.

 

 

Exposició oberta fins al 24 de setembre

MAPA LITERARI DE BARCELONA

 Cliqueu la imatge per accedir al

MAPA LITERARI DE BARCELONA

Rutes, centres docents amb nom literari, carrers amb nom literari, plaques on van néixer o viure alguns escriptors, murals literaris, llibreries infantils, biblioteques públiques, teatres, fundacions dedicades a la difusió i la memòria de literats, tombes,  i curiositats com ara l'emplaçament d'intèrfons poètics.

El mapa en paper es troba disponible a qualsevol de les 40 biblioteques públiques de Barcelona o a les oficines Tiquet Rambles del Palau de la Virreina (Rambla, 99) 

MURAL TESTIMONIAL AL CAMP DE LA BOTA, AL FÒRUM

Mural del Camp de la Bota. Foto: ©Pere Virgili

El 10 de febrer del 1939 van començar els afusellaments al parapet del Camp de la Bota, un mur del qual no va quedar vestigi per les obres del Fòrum del 2004. Amb motiu dels 80 anys de l’ocupació franquista, el parapet torna a mirar el mar, en homenatge a les persones republicanes afusellades. En aquest mural projectat per Francesc Abad es poden llegir els noms de les 1706 persones executades en aquest indret entre els anys 1939-1952

LA PRÍMULA

Li diuen flor del cucut

a la gentil primavera,

perquè aixís que el sent cantar

en son coixí se desvetlla.

Jacint Verdaguer, 'Prímula', dins Brins d’espígol

PEL·LÍCULA 'BYE, BYE, GERMANY'

Bye, Bye, Germany. Director: Sam Garbarski. Alemanya, 2017

Després de l'alliberament, el 1946, uns jueus supervivents de l'Holocaust munten un negoci de llençols i tovalloles. Visiten casa per casa el veïnat d'un poblet a tocar del recinte del camp. Ningú gosa fer-los fora. Les insòlites tècniques de venda d'aquest grup de jueus no difereixen gaire de les que estem acostumats a patir.  L'objectiu és fer diners per marxar als Estats Units. En paral·lel es desenvolupa un interrogatori del jueu que ha ideat el negoci per col·laboració amb els nazis. Quan era al camp d'extermini el van triar per ensenyar a explicar acudits a Hitler, acomplexat per la visita propera de Mussolini, que n'era un expert. Una comèdia agredolça, commovedora per versemblant. Impecable de forma i de to.

'KNIFE ANGEL', ESCULTURA CONTRA LA VIOLÈNCIA

Escultura realitzada amb cent mil ganivets confiscats
per la policia al Regne Unit

L'escultor Alfie Bradley és l'autor de Knife Angel, un àngel de nou metres d'alçària realitzat amb cent mil ganivets confiscats per la policia del Regne Unit. El missatge d'aquesta creació és alertar del perill de la violència amb armes blanques i recordar les víctimes.

Un projecte molt laboriós que va comptar amb la col·laboració del British Ironwork Centre, d'on Bradley era escultor resident. L'entitat va encarregar-se de lliurar contenidors per a la recaptació d'armes blanques a estacions de policia en tot el país dins la campanya Save a Life, Surrender Your Knife.

Bradley va netejar els ganivets, va eliminar-ne el tall i els va agrupar per mides i colors per facilitar la construcció de l'escultura, tota realitzada amb ganivets, tret de les mans i el rostre. Un cop enllestida, vuitanta famílies afectades per la violencia amb ús d'armes blanques van gravar missatges als ganivets de les ales de l'àngel.

En l'actualitat, l'escultura es troba al taller de British Ironwork a Shropshire. Hi ha en projecte portar el monument al quart pilar de Trafalgar Square a Londres.

Font (vegeu-ne reportatge del procés creatiu):
https://mymodernmet.com/es/knife-angel-escultura-contra-violencia/