La veritat sobre la llum. Autora: Audur Ava Ólafsdóttir Adaptació: Anna M. Ricart Codina. Traducció: Macià Riutort Direcció: Ferran Utzet. Teatre Akadèmia, Barcelona
«Per poder morir, primer cal néixer» diu la llevadora des d'una cantonada de l'escenari. Fa una dotzena d'anys els islandesos van triar la paraula «llevadora» com la més bonica de la seva llengua. Inclou dos conceptes essencials 'mare' i 'llum'. L'obra La veritat sobre la llum enfoca la recerca de la serenitat del jo com a motiu central, amb l'espectacle natural de l'aurora boreal pels volts de Nadal, miratge del trànsit entre la foscor i la llum convertida en necessitat vital. La jove llevadora hospitalària (l'actriu Maria Casellas, concisa, versemblant) té com a model la seva tia-àvia finada (Rosa Renom, amb actitud de fada o fetillera artesana), que havia estat llevadora a domicili. Diferents perfils generacionals que es completen amb la partera jove (Andrea Portella Fontbernat) i el pare novell (Roger Julià). Un cop presentat el context no hi ha història a desenvolupar, sinó relats per degustar com un conte: les balenes que ajuden el part d'una balena quan arriba el moment, el secret de les patates que creixen en la foscor, el quadre d'una marededéu de mugró prominent que alleta Jesús. «Per poder morir, primer cal néixer». I viure amb la llum. Bravo! 8/10
