EL MÓN NEIX EN CADA BESADA

Mural El món neix en cada besada. Plaça Isidre Nonell, de Barcelona

A partir de demà em trobareu resseguint
les quatre mil imatges que formen 
aquest fotomosaic ceràmic 

de Joan Fontcuberta. 

Totes expressen el sentit de la llibertat, 

totes són optimistes.

Mireu aquí la imatge interactiva del mural

La següent cita en aquest blog:

1 de setembre 

TRIP.TIC, D'EL TROLE

La companyia de teatre El trole, Reus-Tarragona i viceversa  presenta a Reus el muntatge teatral Trip.tic creat a partir de l’adaptació de textos breus de tres autors europeus: el còmic bavarès Karl Valentin, considerat un mestre de l’humor negre; el català Pere Calders, representant del realisme màgic amb un fons d'ironia subtil; i el dramaturg francès Guy Foissy, amb la seva visió irònica i lucida de la societat contemporània. Teatre de l'absurd en la seva vessant més popular.

El muntatge Trip.tic forma part de la programació d'«Estiu a la fresca» de l'Ajuntament de Reus. Entrada gratuïta

La cita:

Jardí de la Casa Rull, Reus

20:30 h

LA NOIA DE LA PERLA

Het meisje met de parel. J. Vermeer, 1665
Oli sobre tela, 45x 40 cm

Una gira internacional del quadre Het meisje met de parel (La noia de la perla), del pintor neerlandès Jan Vermeer (Delf 1632-1675),  ha servit per finançar la rehabilitació del Museu  Mauritshuis de La Haia. Després de dos anys, ara ja es pot tornar a veure el quadre al seu espai habitual. Aquesta pintura, icona de la llum, va arribar a la col·lecció del Mauritshuis a través d'un col·leccionista que el va comprar l'any 1881.  

Scarlett Johansson

L'obra va inspirar una novel·la a Tracy Chevalier, Girl with a Pearl Earring, el 1999. Aquesta composició literària, al seu torn, va ser adaptada al cinema el 2003 en una pel·lícula dirigida per Peter Webber i protagonitzada per Scarlett Johansson i Colin Firth.

NO TOT SÓN HEROIS EN AQUESTA HISTÒRIA

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

Gent del poble: Alcalde, mestressa de casa de la primera casa del poble i tres homes que ajuden a resoldre el cas. 

Hans: És de Reus. És cosí dels monitors experimentats. Burxeta, vol fer boicot als monitors inexperts. 

John: Procedeix dels Estats Units, viu a Reus. És amic de la Sara i la Magalí, voluntariós, valent, lider natural. 

Joselyn: Procedeix de l'Argentina, viu a Lleida. Riallera, balla molt bé els tangos, té els nois als seus peus. 

Julien: Procedeix del Senegal i viu a Blanes. És forçut i li agrada l'acció més que la reflexió.

Un riu que creix de nit

Autora: Lena Paüls

Fotografies: Iolanda Salvadó
Presentació: Josep Llebaria Nolla
Pròleg: Màrius Domingo de Pedro

Edita: Ajuntament de Duesaigües, 2014

Vegeu en aquest mateix blog:
Crònica gràfica de la presentació d'Un riu que creix de nit 

PICASSO SENSE CUES

Picasso: Passeig de Colom, 1917 i fotografia de l'època

El Museu Picasso presenta Paisatges de Barcelona, un conjunt de pintures i dibuixos de la col·lecció permanent que reprodueixen llocs de la ciutat i del litoral. Una mirada nova a l'obra del pintor universal, acompanyada amb  fotografies de la Barcelona de l'època.

Exposició oberta fins al 14 de setembre.

En ocasió d'aquesta exposició el museu ha editat una publicació digital que ens permet fer un recorregut tranquil, sense haver de posar-se a la cua quilomètrica de l'entrada. Podeu descarregar-ne el pdf en aquest enllaç:

COL·LECCIÓ QUADERNS: Paisatges de Barcelona

AVARQUES DE MENORCA

Avarques menorquines

Calçat d'estiu: avarques de Menorca. Les que he comprat enguany són de Calçats Ria, un dels principals fabricants de l'illa. Porten un certificat de denominació d'origen avalat pel Consell Insular de Menorca.

A Ria fusionen tradició i contemporaneïtat en cada col·lecció. Posen al mercat tres-cents models per temporada: avarques rústiques amb sola de pneumàtic, avarques de saló amb plataforma, avarques d'art pintades a mà per Maria Janer, mestra artesana; avarques de disseny amb pales encunyades amb làser... Totes me les imagino lleugeres,  còmodes i resistents com les meves. Per molts anys.

Les coses que coneixem totalment

no inspiren tanta por com aquelles

que només hem sentit anomenar

o que imaginem.

ARTHUR CONAN DOYLE

FENT REBOST

Foto: Paüls

Temps de fer melmelada de peres 

i peres amb vi negre.

Rebost per a un hivern dur.

La meva recepta aquí.

BAMBÚ DEL CEL

Bambú del cel. Foto: Paüls

Bambú del cel, bambú sagrat, bambú diví, nandina (Nandina domestica). Acabo de saber el nom de la planta elegantíssima i de conreu rústec que em va regalar fa un parell d'anys la Francisca O. de Duesaigües.  Les fulles són perennes i canvien de color segons l'estació.  Ara són de verd terrós però no fa gaire eren rosades i a la tardor tiraven a taronja i a l'hivern mostraven uns espectaculars tons púrpura. El nostre exemplar és un arbust que fa poc més de mig metre i ara és a punt de florir per primer cop. Les flors blanc-rosades deixaran pas a unes baies vermelles que es mantindran ben bé fins al març.  El següent pas és canviar-la cap a una torreta més gran procurant que no se'n ressenti. Vegeu-ne altres noms a menudanaturajardí.

Tan sovint, en la nostra existència,
ens sembla que som a un nou principi.
Tenim tants principis...
Potser la vida és un infinit repetir de principis.
ANNA MURIÀ   

LLETRES DE NIT: EROS I AFRODITA

El Jardí de la Casa Rull, de Reus, ha acollit les vetllades literàries «Lletres de Nit», amb textos de Reusenques de Lletres, en el marc de les d'Estiu a la Fresca. La primera sessió (17-7) s'ha dedicat a Eros, déu de l'amor, el desig i la luxúria.

Presentació: Fina Masdéu

Lectores: Francina Baldrís i Dolors Quintana. 

Músics: David Barraso (percussió) i Daniel Mendoza (guitarra)

La segona sessió (24-7) s'ha dedicat a Afrodita, la deessa de l'amor,
la bellesa i la fecunditat.

Presentació: Victòria Rodrigo Fuentes

Lectores: Francina Baldrís i Antònia Farré

Músics: David Barraso (percussió), Pablo Inconnexo (baix) 

i Mouhcine Redouane (guitarra)

Per saber-ne més:

MÉS PLANS DESPRÉS DE LES COLÒNIES

Pastor alemany de l'equip de la
Unitat Canina dels Mossos d'Esquadra

A la notícia de la ràdio, poden afegir-hi que el gos  és diu Black i que pertany al Grup de Recerca d'Estupefaents dels Mossos d'Esquadra. Que és un gos resistent, atrevit i de temperament ferm i actitud decidida quan es mou per ambients desconeguts.  Un gos que, com tots els pastors alemanys, té un olfalte cent mil cops més fi que qualsevol persona.  

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 12

MATA'M, DE MANEL DUESO

Mata'm. Autor i director: Manel Dueso 
La Villarroel, Barcelona

Una peça d'humor negre ben construïda, amb personatges un punt descabellats. El mateix autor dirigeix quatre intèrprets excepcionals de quatre generacions diferents: Boris Ruiz, Francesc Orella, Aurea Márquez i Carlota Olcina. Arnal,  propietari d'un pub que ha tancat (Francesc Orella, imponent i creïble com sempre), es troba amb un antic cambrer (Boris Ruiz, brodant matisos) expresidiari per haver matat la seva dona. Tenen interessos ben diferents que conflueixen en la trobada: el propietari vol que el seu cambrer repeteixi l'operació de matar, el cambrer vol tornar a la presó on ha estat fins ara de meravella. Pacten. La vídua Chirli (Aurea Márquez, una espectacular marilyn, sense perrruca a la nostra sessió) es debat entre l'enyor del seu amor per Arnal i la cessió a les sol·licituds sexuals de l'assassí.  ¿I Devita? La filla (Carlota Olcina, que diríem que acaba de fer quinze anys) d'Arnal i Chirli aspira a ser la ballarina que embadaleixi els mandataris més importants i la resta del món que se la campi. Soliloquis d'antologia. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UNA MOTXILLA DE TANGOS

Foto: © Paüls

Li explicaria que ni ella ni el John no han volgut menjar consomé d'anques de granota, ni cargolins crus, però que, en canvi, han menjat oqa bullida, que és un tubèrcul peruà, semblant a la patata; sequi, que és una fruita dolça, que s'assembla a la carabassa; i puré de malanga, que és un tubèrcul molt popular a Cuba. I fruites que no coneixien, com la pitahaia vermella, procedent del Vietnam i el mangostan, de Tailàndia. I que una companya del grup que es diu Mei ha apuntat totes les receptes.

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 11

EL MACBA I LA PLAÇA DELS ÀNGELS

Plaça dels Àngels. Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Una notícia que em costa de pair: "L'edifici del Convent dels Àngels (1.800 metres quadrats) s'incorporarà als usos del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). L'adequació costarà dos milions d'euros."

Tenim el MACBA infrautilitzat, amb rampes de parets buides i, a les sales, obra escassa d'artistes contemporanis d'aquí, suposem que a causa del pressupost migrat. D'altra banda, les grans exposicions ja són història. També són història els turistes visitants, als quals només interessa fotografiar l'edifici de Meier des de fora.

El MACBA ha funcionat d'esquena al barri des del primer dia. S'ha  tancat cada vegada més a la ciutadania, en l'actualitat no hi ha —tret de les festes locals— cap dia de portes obertes setmanal. Ara es faran diverses intervencions en els accessos a la plaça dels Àngels. Les places que es connectaran no tenen espais per a la canalla, la mateixa plaça dels Àngels és una plaça inhòspita, sense cap arbre i això que és la sortida natural de respiració i passeig de moltes famílies que viuen als carrerons adjacents. És, de fa anys, una plaça instransitable,  ocupada permanentment pels skaters de mig Barcelona. Visc prop del MACBA i procuro no creuar la plaça dels Àngels, segrestada per patinadors. Passo per la vorera de la Facultat de Geografia i Història, però potser ni aquesta vorera serà segura, després de tantes actuacions sense pensar en la gent.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt
PATINADORS, SEGRESTADORS

HEROIS PER ACCIDENT

Amanida tèbia de fruits secs. Restaurant Cunirri Duesaigües
Foto: © Pilar Mestrich

Tots es pengen la medalla i diuen que han contribuït a salvar els companys segrestats. Tots es consideren un herois, encara que no els hagin esmentat al Telenotícies. 
Avui no caldrà fer dinar al campament, tenen taula parada al restaurant del poble.
—Hauríem de fer alguna cosa per agrair l'ajuda que hem rebut de la gent de Duesaigües.
—Podríem organitzar...
—Justa la fusta!

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 10

LA PARTIDA, AL ROMEA

La partida (Dealer's Choice)
Autor: Patrick Marber. Trad. i adaptació: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique.  Teatre Romea, Barcelona

Julio Manrique, el director de La partida, té a les mans un text potent, ben travat, magníficament traduït i adaptat a la geografia i al context d'aquí per Cristina Genebat.  El marc on es belluguen els cinc jugadors de la partida de pòquer setmanal que dóna nom a l'obra és la cuina, el menjador i el celler del restaurant on treballen. Es coneixen, cadascú posa sobre la taula de joc aspiracions i projectes, es mesuren en un ambient informal de feina. Però, avui, s'hi afegeix un client inquietant que coneix el fill de l'amo.  Aquest nouvingut no és un jugador ocasional qualsevol, com els altres es pensen. La representació es converteix en un imponent exercici de versemblança a càrrec de Joan Carreras, Andrew Tarbet, Andreu Benito, Oriol Vila, Ramon Madaula i Marc Rodríguez. Aposta guanyada. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ESTRATÈGIES DE CAMUFLATGE

Foto: © Iolanda Salvadó

El beuratge de bolets al·lucinògens que esperen els malfactors no arribarà a la cova. Si volen intoxicar i deixar fora de joc el John i el Viktor hauran de pensar un altre mètode.
(...)
—¿Us han fet mal?
—¿Us han fet prendre alguna cosa?
Els agents comproven que el Viktor i el John només tenen els canells envermellits per un nus maldestre fet amb les cadenes amb què els han lligat, però tot i així els acompanyen a la consulta de la metgessa, a Riudecanyes.

 LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 9

PROJECTE «LOVE ME»

El fotògraf Zed Nelson presenta al Palau Robert de Barcelona la sèrie de retrats  Love Me, on aporta imatges per reflexionar sobre les pressions culturals i comercials que provoquen una obsessió per aconseguir l'eterna joventut i l'ideal de bellesa. El culte al cos s'ha convertit en una nova religió, una nova forma de globalització.

L'exposició forma part de la programació del festival «Fotografia documental Barcelona».

Oberta fins al 31 d'agost.

Com que vinculem l'autoestima a la nostra imatge, les conseqüències psicològiques i emocional que això comporta són molt complexes.
ZED NELSON

UNA COVA AMB MASSA GENT

Barrancó. Foto: © Montse Francisco

Per arribar fins al pont hi ha ben bé deu minuts, i encara estarien un quart o més, i de pujada, pel camí. Sense comptar que els podria veure algú caminant per la carretera i haurien de donar explicacions. Per tant, només els queda traspassar el rierol per dins mateix del terreny d'acampada. Per poc que puguin ho han d'intentar.
Per sort, s'adonen que la crescuda de l'aigua ha minvat i hi despunten altre cop les roques arrodonides.

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 8

ESTRIPAR LA TERRA

Estripar la terra. Autor i director: Josep Maria Miró
La Seca Espai Brossa, Barcelona

Airejar la terra, remoure-la per una nova plantada: "estripar",  en diu el dramaturg vigatà Josep Maria Miró. Estripar la terra, un títol metafòric per a una obra on un músic urbanita (interpretació plena de matisos de David Marcé) arriba a un poble i s'emociona amb la terra estripada d'un camp. S'hi queda. Els gestors culturals del casal del poble (efectius i mesurats Ricard Farré i Arnau Puig) estan desbordats de feina. Són amics des de petits i ara la crisi posa en perill els seus llocs de treball. Es troben en una cruïlla on es fan evidents les mancances, les petites traïcions i el grau de compromís amb una feina que ja no els motiva. Demanen ajuda al nouvingut, el qual cada vegada va agafant més responsabilitats sense demanar res a canvi, o potser sí que s'ho cobra, intentant oblidar amb la seva activitat incansable una malifeta d'adolescent que va deixar rastre a internet. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   Col·laboradors de franc que es converteixen en peces fonamentals d'un sistema que ha anat desmantellant i  devaluant el capital humà. JOSEP M. MIRÓ      

¿I EL GOS ON ÉS?

Foto: © Iolanda Salvadó

La Sara torna a la tenda a asserenar-se i a agafar la llanterna, però la poca claror de la lluna, que ara està amagada entre els núvols, no li permet veure els vents de la seva tenda i s'entrebanca. Una pila de plats d'alumini va per terra amb tant de terrabastall que tothom es desperta. —¿Què és aquest soroll? 
—Un porc senglar! 
—Una guineu! 
—¿Que hi ha una serp? 
—No. Sóc jo que... 

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 7

DINS ELS SOROLLS DE LA NIT

Pintura mural de Roser Auqué
1,65 m x 70 cm,  gouache sobre fusta.

—Si l'obliguem a seguir-nos pot mossegar-nos. 
 Decideixen deixar-lo en aquella banda, i tornar-lo a buscar l'endemà al matí, tan bon punt despunti l'alba. El gos no fa cap gest amb intenció de seguir-los quan passen a grans gambades per sobre de les pedres.
L'aigua del rierol creix impetuosa per moments. 
—Que estrany! Si no ha plogut...

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 6

BARRETETS DE BISBE A L'AMANIDA

Barretets de bisbe (Umbilicus Rupestris). Foto: © Paüls

Aquests barretets de bisbe (Umbilicus Rupestris) es troben als marges ombrívols de pedra seca del camí vell Duesaigües-L'Argentera.  Montserrat Antich, que és de la comarca del Bages, explica al seu blog de cuina silvestre que empra les fulles carnoses d'aquesta herba a les amanides. Diu que hi aporten un toc cruixent.

El naturalista Manel Casanova (Menuda Natura) recull diferents maneres d'anomenar aquesta crassa: capellets, capadella, melic de Venus, barralets, capellets de teulada, caquell,  orella de frare, pepellides. En un apunt ben documentat, a més de trobar-hi unes magnífiques fotos de la planta, hi podem llegir curiositats, usos i propietats medicinals.

Per saber-ne més:

Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Botanical on line

Menuda Natura

UN TRESOR EN QUART MINVANT

Foto: Paüls

—M'eixugaré les botes amb l'herba —diu, refregant les sabates a les falgueres del marge.

—Massa tard. Has mullat aquesta arrel i rellisco jo, també. En comptes d'anar cap amunt han anat cap avall i, ara, es troben tots dos en un replà minúscul a tocar de l'aigua.

—M'agradaria quedar-me aquí per sempre —diu el Viktor a l'orella de la Coritxu.

—No diguis bestieses...

—Uf, n'he conegut de més romàntiques.

—Vés a pastar fang. 

—¿Més fang del que trepitgem?

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 5

 

PREPARANT UN DINAR SILVESTRE

Foto: © Iolanda Salvadó

Cap al migdia arriben cansats i desvalguts al terreny d'acampada. Es refresquen nus al corrent d'aigua. Qui s'ha despullat primer ha estat la Lucía, que ha nascut en una família on es practica el nudisme i per ella és el més normal del món banyar-se sense roba.
—Pintem-nos un número al cul i juguem al pare carbasser.
—Quan el pare carbasser va morir va deixar... dues carbasses!

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 4

 

JORNADA DE SUPERVIVÈNCIA

 

Foto: © Cèlia Domingo Dols, 2010

—Mireu, un gat!

—Ecs!

—Doncs, si tinguéssiu molta gana en menjaríeu, té un gust similar al del conill.

—No en menjaré mai!

—No ho pots assegurar.

—Vinga, comencem. Tot el que repleguem ho ajuntarem i ens ho repartirem a l'hora de dinar.

—Una figuera!

—Encara són verdes, les figues.

—Allà hi ha móres.

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 3 

WELCOME TO NEW YORK

Dominique Strauss-Khan, polític i economista francès, era director del Fons Monetari Internacional quan va ser detingut a l'aeroport John F. Kennedy, a bord d'un avió que el portava a París. Càrrecs: abús sexual i intent de violació d'una dona del personal de neteja de l'hotel on s'hostatjava. 

És difícil abstreure'ns del que sabem d'aquest assumpte per la premsa, quan veiem la pel·lícula Welcome to New York.  Abel Ferrara, el director, mostra què va passar —suposadament— a l'habitació del senyor Devereux (Gerard Depardieu), un home poderós, que controlava el destí econòmic de molts països. La detenció, l'empresonament domiciliari en un apartament de luxe i, en fi, la caiguda d'aquest personatge sense escrúpols. 8/10

UNA SETMANA D'INFART

Barrancó. Terreny d'Acampada Puigmarí. Foto: Montse Francisco

Al bo del migdia, qui va voler es va remullar al rierol. I, en acabat, cada família va buscar un racó per dinar de carmanyola que portaven fet de casa. El cant estrident de les cigales competia amb el guirigall d'explicacions.

LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 2

SOROLLA, ELS COLORS DEL MAR

Sortint del bany. Joaquim Sorolla, 1915

L'exposició que presenta CaixaForum a Barcelona Sorolla. El color del mar recull obres emblemàtiques que el pintor va dedicar al seu tema preferit i més conegut de la seva pintura: el mar. Procedeixen del fons del Museu Sorolla, del Museu Carmen Thyssen de Màlaga i de diverses col·leccions privades. La seva manera d'analitzar el color i com va plasmar a les teles la transparència de les aigües  provoca que després de veure aquests quadres al natural no sapiguem respondre de quin color és el mar. 

Exposició oberta fins al 21 de setembre
Entrada gratuïta per clients de «La Caixa»

L'exposició pretén cridar l'atenció sobre el fet que, en el 

procés de traslladar al llenç la visió de la natura, l'artista 

deixa que finalment la pintura guanyi la partida.

UN CAMPAMENT ENTRE PRESSEGUERS

Campament sota presseguers. Terreny d'acampada Puigmarí.

Fa una setmana que han plantat les tendes entre els presseguers del terreny d'acampada Puigmarí de Duesaigües, des d'on veuen l'imponent viaducte del barranc dels Masos.  

¿Com s'han distribuït les tendes? Sempre és un tema espinós que, si no es resol bé,  pot amargar la vida dels acampats. Tothom acostuma a arribar amb la idea de compartir la tenda amb els seus amics i, així, és difícil que se'n facin de nous. En aquest cas, la majoria dels acampats anaven igual de perduts perquè no hi havia grups que arribessin fets.

       LENA PAÜLS. Un riu que creix de nit, cap. 1