'BIBLIOTEQUES PERSONALS', DE GIRA

La presentació del llibre Biblioteques personals es va fer a la Biblioteca Central Xavier Amorós, però la promoció del llibre i la difusió del contingut han fet ruta per altres espais de la mà d'algunes de les autores. Primer va ser el Casal de les Dones, a Reus i després va continuar el recorregut  a la Biblioteca de Montbrió (22-4). Avui la cita és a Tarragona.  En perspectiva hi ha Mont-roig (a l'octubre.) Per difusió del que fem no ens perdrem. Moltes gràcies Reusenques de lletres.

La cita:
Sala d'Actes dels Serveis Territorials de Cultura. C/ Major, 14 (Tarragona)  19:30 h

VISIONS DEL PATRIMONI AL BAIX CAMP

A la inauguració: Jordi Rabascall, director del Museu de l'Avi,
Montse Francisco, dinamitzadora pedagògica, 
i Josep Llebaria, alcalde de Duesaigües

A l'exposició Visions del Patrimoni al Baix Camp, que es pot veure a la Sala dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona (C/ Major, 14), el fotògraf Pep Escoda ha fet una interpretació creativa d'una peça triada de les exposades en diversos museus del Baix Camp. Els objectes seleccionats es troben en grans museus, com pot ser el Museu Salvador Vilaseca. Museu d'Art i Història de Reus,  o en un de petit, com ara el Museu de l'Avi de Duesaigües. Cada objecte s'ha fotografiat dues vegades, una en el seu context a la sala d'origen i l'altra en un treball artístic de l'autor. Les dues instantànies es mostren acompanyades d'un text que s'ha fet a partir de la informació proporcionada pels gestors de cada museu i de la imaginació de M. Caballero, de la Secció Museus dels Serveis Territorials.

Comptadors de baquelita. Museu de l'Avi, Duesaigües.
Fotografiats per Pep Escoda

Del Museu de l'Avi de Duesaigües, hi ha representats tres comptadors d'electricitat de baquelita. Datats a l'entorn de 1930.

A Duesaigües, quan el 1931 van portar l'electricitat, tothom el que volia era posar llum a la cuina i al menjador, perquè eren les estances més utilitzades de la casa i on es vivia. Una bombeta de 10 wats es considerava més que suficient. 

FIRA MUNTÀNYUM, A DUESAIGÜES

La fira Muntànyum tindrà lloc a Duesaigües (Baix Camp) del 9 a l'11 de maig. L'equip Muntànyum i tots els espais públics estan a punt per acollir les múltiples empreses de turisme rural, de viatges i de muntanya que hi seran representades. Durant els tres dies es faran presentacions d'activitats esportives i culturals, taules rodones i debats; es podrà gaudir de jocs, música i gastronomia als carrers del poble.  De moment, l'Ajuntament ens n'invita a la presentació.

La cita:

Palau Bofarull de Reus, c/ Llovera, 15

19:30 h

Vegeu el programa d'actes Muntanyum 2014, 
clicant la imatge:

EL ROMANÍ AL JARDÍ DE LLICORELLA

Foto: © Paüls, 2014

Els arbustos de romaní presideixen el nostre jardí de llicorella de Duesaigües.  La majoria estan fets d'esqueixos de romaní salvatge. Són arbustos verds tot l'any i gairebé no necessiten reg. A l'estiu les fulles es rosteixen una mica, i és l'únic temps que no estan florits; però aviat es recuperen. Van florint almenys tres vegades l'any.  Fem servir les fulles com a condiment de peix, sopes, carn al forn, sempre emprat amb moderació (un parell de fulles tallades ben menudes) perquè el gust un punt excessiu pot agrejar un plat. També el fem servir amb infusió per esbandir el cabell i per a combatre infeccions lleus de la pell i de la boca. 

De les virtuts del romaní, mil coses se'n poden dir.
Popular

 Foto: © Paüls

ELVIRA BESORA SABATÉ, IN MEMORIAM

Les avellanes,

la solitud dels marges,

¿qui me les torna?

ADREÇA DESCONEGUDA, ARA AL GOYA

Els actors Lluís Homar i Eduard Fernández

Llegiu-ne aquí l'apunt de l'estrena

VIATGE AL 1714, REVISTA INTERACTIVA

Podeu fullejar ara mateix aquesta revista de Sapiens clicant: 

 Viatge al 1714

Es tracta d'una revista amb vídeos, enllaços, galeries d'imatges i textos que explica d'una manera clara i entendora els fets més importants de la Guerra de Successió i que retrata la vida dels barcelonins de l'època.  S'hi explica com era la ciutat quan va començar la guerra de Successió. Com es lluitava en aquella època, les conseqüències de la derrota. Dades i curiositats. Un viatge fascinant per conèixer el nostre passat i encarar amb fermesa el nostre futur més proper.

Entrevista amb Rafael Casanova:

UN ALTRE 'BARBABLAVA'

Barbablava. Autora: Dea Loher.
Traducció: Arnau Vilardebó, Isabelle Bres i Josep Rubio
Direcció: Lurdes Barba. Teatre Tantarantana, Barcelona

El protagonista que dóna nom a l'obra és un Barbablava modern que degolla les amants ocasionals. Ocupa l'espai escènic uns gronxadors i un banc on diverses dones posen en evidència la necessitat d'estimar i ser estimades. ¿Quina dona serà la que venjarà les altres? Atmosfera intrigant. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

QUARANTA ANYS, SANT JORDI

Andreu i Lena,  abril 1974

No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl.labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts. 

Text: Lena Paüls, 2014
Foto: Josep L. S., 1974

EL DOBLE HAIKU

Pintura Haiku de colors, de © Fina Veciana

Haiku Estels de pol·len, de © Lena Paüls

'BIBLIOTEQUES PERSONALS', BOOKTRAILER

Reusenques de Lletres i Biblioteques personals, 
vídeo realitzat per Jordi Sugranyes

'CARMELA, LILÍ, AMANDA', EN REPOSICIÓ

Carmela, Lilí Amanda. Sala Atrium

Llegiu-ne AQUÍ l'apunt de l'estrena.

'LA MORT D'IVAN ÍLITX' REEDITADA

He rellegit la novel·la curta  La mort d'Ivan Ílitx, de Tolstoi, en la primera edició de Quaderns Crema, en la brillant traducció d'Anna Estopa. Ara aquesta obra mestra de la narrativa universal ha estat reeditada, per la mateixa editorial. Escrita el 1886, és la més celebrada i traduïda de les novel·les curtes de Tolstoi. Un jutge, un home gris, casat i amb fills,  cau mentre penja una cortina, es fa una lesió que aparentment sembla irrellevant, però que el porta a la mort. La novel·la és la crònica d'aquesta mort i del desvetllament religiós del personatge. Una reflexió sobre la condició humana i transcendent. Una joia literària que em fa dir: jo vull escriure així.

Per saber-ne més:

LA MORT D’IVAN ÍLITX, DE TOLSTOI

Notes de lectura d'Enric Iborra

EL CANTADOR, DE PITARRA

El cantador. Autor: Serafí Pitarra i Pau Bonyegues
Direcció: Xicu Masó. Sala Tallers, del TNC

Anem a veure un Pitarra recuperat: El cantador. Volem saber què diu, volem veure'l i sentir-lo per saber si encara ens emociona. El representa la Jove Companyia del Teatre Nacional, actors i actrius de nova fornada, sota la direcció del mestre Xicu Masó. La posada en escena és més que correcta, tota la maquinària del TNC s'hi posa amb moltes ganes, però l'obra avui no s'aguanta. Tenim el que tenim, "més val saber-ho i dir-ho",  avisa el poeta. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA CAPUTXETA EN CONSTANT EVOLUCIÓ

Caputxeta de la il·lustradora © Núria Coll

La Caputxeta ha passat a formar part de l’imaginari cultural col·lectiu. En ocasió del «Món llibre 2014», el festival de literatura infantil, hem pogut veure a la Cripta del convent l'exposició La història de la caputxeta des de principis dels s.XX fins a l’actualitat, a partir de la selecció bibliogràfica que n'ha fet  el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel. La Cripta es va transformar en la casa de la Caputxeta, on Georgina Llapis feia de guia. El personatge de la Caputxeta Vermella compta amb múltipes adaptacions, caricatures, recreacions i reinterpretacions. I finals diversos, un final per cada context i circumstància.

Recorrent l'exposició recordava el que diu la contacontes Roser Ros sobre quina edat han de tenir els receptors del conte. Proposa aquest ordre:

1. El Patufet (el bou se l'empassa però torna a sortir i la mare sempre hi és)

2. Les set cabretes i el llop (són set per repartir la por i la mare els dóna protecció)

3. Els tres porquets (la mare no hi és, però ja es poden defensar sols)

4. La Caputxeta (una nena sola contra el llop)

LLEGIR PER SENTIR, VINTÈ ANIVERSARI

El programa «Llegir per sentir» de Ràdio Vilafranca commemora el vintè aniversari amb un currículum d'entrevistes a més de 400 persones vinculades a l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. El programa va néixer la temporada 1993-1994 i sempre ha estat dirigit pel periodista Josep Maria Soler, que ha comptat amb la coordinació i assessorament literari del professor i escriptor Pere Martí i Bertran.

Laura Borràs i Pere Martí i Bertran. Foto: © Paüls

 Per commemorar el vintè aniversari, els responsables del programa han organitzat una sèrie d'actes, el centre dels quals ha estat la jornada: Els mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil (29 de març, L'Agrícol, Vilafranca del Penedès), presidida per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Pere Martí i Bertran hi ha presentat la ponència La LIJ a les ràdios, escolars, de proximitat i nacionals, on posa de manifest la quantitat i la qualitat dels programes infantils a les ones dels anys vuitanta en contrast amb al desert que hi ha en l'actualitat.

A continuació, una taula rodona sobre el present i el futur de la difusió de la literatura infantil i juvenil pels mitjans de comunicació. Moderada per Josep Maria Soler (al micròfon) i, amb la participació  (d'esquerra a dreta) de: Trinitat Gilbert, periodista; Andreu Sotorra, periodista; Elisenda Roca, periodista; Sílvia Cantos, bibliotecària i Lluís Llort, periodista. M'ha semblat que tot el que s'hi manté, encara, és fruit de la tossuderia i de la voluntat dels que hi creuen.

Per saber-ne més:
 CORNABOU, Revista de Literatura Infantil i Juvenil

ROSER CAPDEVILA, LLAPIS I... ACCIÓ!

Al Palau Robert s'hi pot veure l'exposició Llapis i... acció!,  de Roser Capdevila, una de les grans figures de la il·lustració a Catalunya. La mostra explora els contes més populars de la seva trajectòria i proposa un viatge per la seva biografia. 

Roser Capdevila es va donar a conèixer al gran públic amb 'Les Tres Bessones'. Ara, Angle Editorial i Brot 72 recuperen els primers contes: Som les Tres Bessones, Les Tres Bessones i la Caputxeta Vermella, escrits per Mercè Company i El casament de la Bruixa Avorrida, escrit per Enric Larreula. Uns contes frescos, amb un punt de malícia, que semblen acabats d'escriure i acabats d'il·lustrar. Perdurables. Clàssics.

EL CARRASCLET DE XOCOLATA

El mestre artesà xocolater, Ramon de la Fuente,  la seva esposa Pili Huguet,
els seus fills i representants municipals i de la colla gegantera en la presentació
de la figura de xocolata del gegant Carrasclet

La pastisseria Huguet (carrer Alcalde Joan Beltran, de Reus) amplia amb el gegant Carrasclet de xocolata la col·lecció de figures de Pasqua relacionades amb el Seguici Festiu de Reus. La Mulassa, l'Àliga, els nanos (el Xiquet i la Xiqueta), l'Indi, el Drac i el Lleó. El Carrasclet, una figura per a la mona d'enguany, a la qual no sabrem com clavar queixalada.

Llegiu en aquest blog els apunts: 
Les mones dels Huguet de Reus
Gegant Carrasclet, 25 anys

 

TALLERS D'ABRIL A CAL MASSÓ

Tallers de Manualitats i reciclatge per a nens i nenes.

Propera cita:

26 d'abril, d'11 a 13

EXPOSICIÓ ANNA LIZARAN. ANITA

L'Anna Lizaran Merlos (Esparreguera, Baix Llobregat, 31 d'agost de 1944 – Barcelona, 11 de gener de 2013).  L'Anita, del Lliure. La vam veure per darrer cop en directe interpretant Violet Weston a l'obra Agost, de Tracy Letts. Amb aquesta obra va fer aixecar d'un bot 70.000 espectadors de les butaques del Teatre Nacional de Catalunya. Amb tota la companyia havien d'anar a veure la versió cinematogràfica amb la Meryl Streep (l'actriu Maife Gil, que interpretava la tieta al teatre, és qui ha doblat Meryl Streep a la versió catalana) fent el personatge de la vella rancuniosa de Kentucky. Ja no va poder ser. L'Anna moria tot just estrenada la pel·lícula.

Ja no va poder estrenar La bête, al Teatre Lliure, tot i que es va aprendre els alexandrins de Molière i va fer els assajos amb vestuari inclòs, que ara podem veure a l'exposició «Anna Lizaran», al vestíbul de la seu del teatre a Montjuïc (fins al 31 de juliol). A l'exposició hi ha fotografies del més de mig centenar d'espectacles interpretats per l'actriu; racons amb ambients que recorden trofeus rebuts, el camerino, vestits d'obres emblemàtiques. L'itinerari per la biografia personal i artística de l'Anna es complementa amb un audiovisual que resumeix algun dels seus grans moments interpretatius. Un homenatge per a una (inoblidable) de les actrius fundadores del Teatre Lliure.

L'ORFE DEL CLAN DELS ZHAO

L'orfe del clan dels Zhao
Autor. Ji Junxiang (s. XIII) Direcció: Oriol Broggi.
Teatre Romea, Barcelona

Som a la Xina, dos-cents o tres-cents anys abans de Crist.  Al regne de Jin, la nissaga dels Zhao és exterminada pel cap de seguretat de l'imperi. La tragèdia d'aquesta família va ser transmesa oralment fins que, al segle XIII, la recull per escrit el dramaturg Ji Junxiang. L'orfe del clan dels Zhao narra el destí d'un metge ambulant, Chen Ying,  que sacrifica el seu fill per salvar l'últim infant de la nissaga dels Zhao, nascut de la filla de l'emperador. El 2010, el cineasta Chen Kaige en va fer una adaptació cinematogràfic: El sacrifici.

La versió que hem vist ara al Teatre Romea és de Joan Sellent, a partir de la traducció de l'espanyol d'Alicia Relinque. La dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi. Primeres espases de l'escena catalana (Julio Manrique, Pablo Derqui, Marta Marco, Lluís Marco, Borja Espinosa, Ernest Villegas) interpreten aquest relat èpic que parla de la injustícia, de la fidelitat, de bons i de dolents, amb tocs de gènere fantàstic, amb aparicions d'ultratomba, en un quadrilàter de sorra, acompanyats d'un sucós subratllat musical, d'una suggerent il·luminació que crea atmosferes i d'un extraordinari disseny de vestuari. Gràcies, Oriol Broggi. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

FESTIVAL 'MÓN LLIBRE', DEU ANYS

Cartell de Perico Pastor

Els espais del CCCB i el MACBA obren les seves portes a Món Llibre  el festival de literatura per a infants, que enguany celebra la desena edició amb una pila d’activitats singulars concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los el gust per la lectura o fer-los-hi créixer.

Més de 30 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, revistes literàries, professionals del sector editorial, etc. 

Món Llibre 2014 oferirà al llarg de cinc dies més de 50 activitats (tallers, espectacles, contacontes, carrussel de novetats...) que garanteixen l’accés, a través de la lectura, a diferents àrees del coneixement.

Del 9 al 13 d'abril.

  Per saber-ne més:

Món Llibre 2014

TAULA RODONA 'BIBLIOTEQUES PERSONALS'

 
La cita:

Taula rodona "Biblioteques personals".

Hi intervindran: Maria Lluïsa Amorós, Montserrat Flores,
Txell Granados, Victòria Rodrigo i Agnès Toda, 

Casal de les dones (pl. de la Patacada) Reus

19:30 h

Per saber-ne més:

REUSENQUES DE LLETRES

COLITA, PERQUÈ SÍ!, A LA PEDRERA

Exposició fotogràfica Colita, perquè sí!, a La Pedrera. © Colita

Aquesta fotografia és circumstancial, però indica el grau de familiaritat que la fotògrafa Colita,  sobrenom d’Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1940), aconseguia de les persones que fotografiava. En aquest cas, l'objectiu era l'editor Herralde, però s'hi van interposar, faldilles enlaire, les dues administratives del despatx de l'editor. Una composició carregada d'intenció i humor. 

La Pedrera, Barcelona
Exposició oberta fins al 13 de juliol.

REUSENQUES DE LLETRES, SEGON LLIBRE

Reusenques de lletres, 3-4-2014. Foto: © Isabel Martínez

Biblioteques personals és el segon llibre de “Reusenques de lletres”, un col·lectiu del qual formo part. El primer, Lletres reusenques (Silva Editorial, 2013) el constituïen textos que tenien Reus com a eix conductor. Ara, en aquest volum parlem de biblioteques i de lectures. Hi hem aplegat textos de diferents gèneres literaris (narrativa, dietari, relat autobiogràfic, assaig, poesia)  que mostren com els llibres han format i formen part ineludible del nostre itinerari de formació i d'evasió.

A la fotografia (d'esquerra a dreta, a dalt): Victòria Rodrigo, Lena Paüls, Fina Masdéu, Carme Andrade, M. Dolors Vallverdú, Montse Farrés, Marta Magrinyà, M. Lluïsa Amorós. (a baix): Montserrat Flores, Fina Veciana (il·lustradora de la portada), Txell Granados, Aràntzazu Fonts Pallach i Agnès Toda amb el seu fill. Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus. (3-4-2014)

Biblioteca Central Xavier Amorós,
presentació del llibre Biblioteques personals

Per saber-ne més:
REUSENQUES DE LLETRES

TORNA 'GATS'

Gats
Autors: Macià G. Olivella i Alícia Serrat
Música: Ferran González
Direcció: Maria Agustina Solé
Jove Teatre Regina. Barcelona

Per a espectadors a partir 3 anys

Fins al 13 d'abril

Llegiu-ne l'apunt de l'estrena en aquest blog

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL SETÈ CEL

El setè cel
Autora: Caryl Churchill. Traducció i música: Arnau Marín.
Direcció: Glòria Balañà. Sala Beckett. Barcelona

 L'obra El setè cel de la dramaturga Caryl Churchill (Londres, 1938)  parla de la llibertat sexual en dues èpoques diferents: el colonialisme anglès del segle XIX en un poblat africà amb l’encotillament dels hàbits socials i la llibertat de la segona meitat del segle XX, que en el muntatge que hem vist a la Sala Beckett situa en l'actualitat. A la primera part es mostra la hipocresia de la societat victoriana. A la segona part, en un parc londinenc, veiem els mateixos personatges que a la primera, interpretats amb els papers intercanviats. Humor, lleugeresa, moltes hores de vol de la companyia. Transgressió a l'escena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SOLFATARA, AL CÍRCOL MALDÀ

Solfatara.
Text i interpretació: Mònica Almirall, Albert Pérez i Miquel Segovia.
Círcol Maldà, Barcelona

A l'obra dramàtica Solfatara, la Mònica i el Miquel són una parella en hores baixes. Avorriment mutu, silencis. No es diuen el que senten, fins que "el volcà entra en erupció", en paraules del tercer element —un terrorista casolà que només veiem nosaltres—,  un personatge que s'interposa entre els membres de la parella i posa en evidència les mancances i els desitjos de cadascú. La creació i el text de l'espectacle és dels mateixos intèrprets, que es mostren segurs i eficaços manejant escenes d'alt voltatge. Música per al fracàs de la Mònica: Marxa turca, de Mozart. L'obra ha rebut premis a festivals de Birmingham, Kosovo i Edimburg. 8/10

Al subjecte amorós de vegades li sembla com si estigués

posseït per un dimoni que el porta a ferir-se a si mateix

i autoexiliar-se del paradís que, en altres moments, 

li ha semblat amor.

ROLAND BARTHES

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'BIBLIOTEQUES PERSONALS'

Il·lustració portada: Fina Veciana

Les reusenques de lletres tornem a estar d'enhorabona. El col·lectiu presenta el segon llibre:  Biblioteques personals (Arola editors, 2014).

La filòloga Fina Masdéu i la documentalista Victòria Domingo van dissenyar el projecte «Lletres reusenques. Reusenques de lletres», l'han desenvolupat i l'estan apadrinant. Sovint, la Victòria parla de la marca  Reusenques de lletres, amb el que comporta d'identitat pròpia, de posicionalment, nom que identifica un grup de dones, nascudes o vinculades a Reus, que escrivim. Connotacions que ens fa especials i úniques.

Després de la primera publicació col·lectiva (Silva Editorial, 2013), la marca s'associa a les qualitats del producte escrit, fet artesanalment, amb voluntat d'aprendre, de comunicar-se, amb respecte recíproc pel que escriu cada participant. Ara aquest patrimoni ha crescut amb un nou llibre. Sí, estem d'enhorabona i esperem que també hi estiguin els lectors que ens acompanyin.

La cita:
Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus
A les 20:00 h

Hi parlaran: 
* Alfred Arola (editor)

* M. Rosa Molas (responsable del fons històric de la Biblioteca del Centre de Lectura)

* Joaquim Sorio (regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus)

* Victòria Rodrigo (bibliotecària)

* Fina Masdéu (professora)
 

Per saber-ne més:

DIA INTERNACIONAL DE LA LITERATURA INFANTIL 2014

Autor del cartell: Niamh Sharkey (Irlanda)

Llegiu a «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» el missatge de l'escriptor Siobhán Parkinson (Irlanda) adreçat a tots els infants del món.

Sense l’escriptor, el conte no neix;
sense tots els milers de lectors arreu del món,
el conte mai no arribarà a viure totes
 les vides que pot viure.
SIOBHÁN PARKINSON

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA

El chico de la última fila
Autor: Juan Mayorga. Direcció: Víctor Velasco
Sala Muntaner. Barcelona

Em va agradar molt la pel·lícula Dans la maison (2012), dirigida pel realitzador francès François Ozon, basada en el text dramàtic El chico de la última fila, de Juan Mayorga. La trama comença amb una redacció escolar innocent i els escrits següents reflecteixen els fets que cada vegada més van prenent volada de thriller clàssic.  Ozon va guanyar amb la pel·lícula la Conxa d’Or al Festival de Sant Sebastià.

Ara a la Sala Muntaner hem vist un muntatge del text original. M'ha decebut. Els intèrprets estan més que discrets, sobretot l'escriptor novell, que recita el text amb una monotonia adormidora. L'escenografia invasora d'espai tampoc no afavoreix la posada en escena: cadires i taules encarades on els personatges pugen o hi deambulen a l'entorn. Noranta minuts que se m'han fet llarguíssims. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»