TERRA DE NINGÚ

Terra de ningú. Autor: Harold Pinter.
Traducció de Joan Sellent. Direcció: Xavier Albertí
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

L'ambigüitat textual d'aquesta obra de Pinter és ben coneguda. Cofada de referents per a només iniciats: De Dant a Eliot, baixada i tornada a l'infern de l'ésser. Sort dels intèrprets, Josep Maria Pou (Hirst) i Lluís Homar (Spooner), que donen algunes llums  a la superfície i així els incultes podem seguir l'exquisidesa i creure que n'entenem alguna cosa. Menció per a Ramon Pujol (Foster) i David Selvas (Brigos), dos secundaris inquietants. Ara, esclar, ¿qui sóc jo per dir que el text és un desgavell compositiu i d'alguna manera s'ha d'acabar? 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

VÉS ON ET PORTI EL COR

Fada Carmina. Foto: © Paüls

I després, quan davant teu s'obrin molts camins 

i no sàpigues quin triar, no  n'escullis qualsevol, 
a l'atzar: seu i espera.

SUSANNA TAMARO. Vés on et porti el cor.

LA FOSCA NIT

Titelles en un aparador. Foto: © Paüls

La fosca nit m'aparenta pissarra

I, com l'infant, hi dibuix rares testes.

J.V. FOIX

EL FOLLET VALENT AL PARC

El follet valent al parc. Teatre Poliorama

Havíem vist aquest espectacle al Poliorama fa tres anys. Ara, el tornem a veure, commemorant la desena temporada del cicle "Viu el Teatre", amb canvi de títol, en comptes d'El follet valent a la ciutat, és al parc. Tant el text com l'escenografia i el vestuari estan renovats, més concrets i efectius. Els espectadors menuts segueixen atentament els raonaments de la papallona, l'escarabat i l'abella i també entenen per què l'aranya no vol sentir parlar de "nens" al parc. El follet valent els posa en contacte, hi dialoguen i ho solucionen. Un espectacle de llarg recorregut, la cantata del qual s'ha fet famosa i la coreja la sala. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

¿QUÈ HI FAS, AQUÍ?

Foto: © Paüls

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿què hi fas, badant a la meva finestra?
LENA PAÜLS

De Lletra Menuda

MONÒLEG 'ACORAR' A LA SECA

Acorar. Autor: Toni Gomila. La Seca, espai Brossa, Barcelona

"Com menys paraules utilitzes, més pobre ets". No és un monòleg d'humor, i se'n congela als llavis el somriure just esbossat. ¿Com es transmet el patrimoni cultural quan ja no hi ha res que el sostingui, ni la llengua ni el paisatge? "La sobrassada, per la nostra petita tribu, no és un simple embotit: és l'aliment" El mallorquí Toni Gomila, transpua el dolor de la pèrdua de la identitat i de l'autoestima. Ho fa amb la metàfora de la matança del porc: Acorar, que vol dir enfonsar fins al cor. Una radiografia intensa, viva. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DE QUAN SOMIAVA

De quan somiava
Autor i director: de Jordi Prat i Coll
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc

De quan somiava, de quan la protagonista era una nena que feia servir una nina barbie despentinada com a micro.  Una sola protagonista que parla per boca de quatre intèrprets, en un monòleg ininterromput d'una dona de trenta-cinc anys, actriu sense feina, obsessionada per tenir parella, dependent de qualsevol relació que es creua al seu pas i que la noia sospira que sigui eterna. És un text original, potent, amb moments tendres i moments disbauxats.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

POSTALS DES DEL LÍMIT

Foto: © Paüls

Només hi ha una cosa pitjor que el patiment: 
que els altres sàpiguen que estàs patint.
CARRIE FISHER, Postals des del límit

ÉS PROU EVIDENT

Peres. Dibuix d'Estel de Haro

És prou evident que hi ha nens de tres anys 

amb un coeficient intel·lectual superior 

al de molts adults de trenta.

MIQUEL DESCLOT

BABET, CUINA A TRES VEUS

Babet, cuina a tres veus
Idea original i dramatúrgia de Les Cot
Versus Teatre, Barcelona

Un musical entre fogons al Versus Teatre.  Acaben d'enterrar el xef del restaurant. La germana i l'exdona i una amant de l'home, tres dones cuineres competeixen entre elles per la gastronomia d'autor. Humor negre amb menús surrealistes. Un treball digne, música en directe, molt ben cantada i expressiva a càrrec de la soprano Anna Ponces, la mezzosoprano Maria Viñas i la contralt Elia Corral. Per gentilesa del restaurant de ficció el públic tastem unes galetes de mantega boníssimes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

À LA VILLE DE... BARCELONA!

À la ville de... Barcelona
Creació de Joan Ollé
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Barcelona, un circ, Barcelona, un parc temàtic. Barcelona trapella, Barcelona poètica, d'arrels literàries i populars, caricaturesca.  Una recreació personal de Joan Ollé. Una mirada oberta al risc on encabir-hi molt. Joan Ollé. L'espectacle multidisciplinar À la ville de... Barcelona es va estrenar al Grec 2012 i ara es reposa en un espai tancat.  Una festa excepcional, amb interpretacions d'aquelles que queden a la memòria. Bravo, Joan Ollé. 10/10

Recomano la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REPOSICIÓ DE 'BARCELONA'

Reposició de l'espectacle Barcelona, ara al Teatre Goya.  

Imprescindible. 

Fins al 30 de novembre.

Vegeu-ne aquí l'apunt de l'estrena al TNC.

LA REVOLUCIÓ NO SERÀ TUITEJADA

La revolució no serà tuitejada
Autors i directors: Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró.
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

L'obra d'autoria i direcció conjunta, La revolució no serà tuitejada,  passa en un espai representatiu de la contemporaneïtat: un Appel Store. Dependents de samarreta blava i drap de pols a joc atenen nadius digitals i arribats de nou, sisplau per força. L’impacte de l’electrònica de consum, la tecnologia i les xarxes socials. A les manifestacions d'indignats, a la revolució d'ara mateix, no li calen consignes de 140 caràcters, va per una altra banda.
La Kompanyia està integrada per sis intèrprets: Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer. Estan tots correctes, però només emociona Pol López. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

GOODBYE BARCELONA, AL RAVAL

Goodbye Barcelona. Autora:de Judith Johnson
Teatre del Raval. Teatre del Raval

Goodbye Barcelona és un espectacle musical que parla dels joves brigadistes internacionals que el 1936 es van enrolar a la guerra civil espanyola contra el feixisme que amenaçava Europa.  S'ha estrenat a Londres amb èxit, l'ha escrit una anglesa, cosa que hi aporta una mirada externa, objectiva. Ha traduït el text al català Eva Rosell i les cançons, David Pintó. Circumstàncies d'un temps i d'un país ben explicats, sentiments que afloren quan reben l'ordre de retirada, el 1938, quan la guerra ja està perduda. El Teatre del Raval, com un ou. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN AIRE DE FAMÍLIA

Un aire de família
Autors: Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri
Traducció: Alejandra Herranz i Pau Durà
Direcció: Pau Durà.  Teatre Romea, Barcelona

El ball que protagonitzen Catherine Frot i Jean-Pierre Darousi a la pel·lícula Un air de famille és de les que queden a la memòria. Ara, s'hi afegirà el ball que protagonitzen Àgata Roca i Jacob Torres a la traducció catalana: Un aire de família, al Teatre Romea. Els lectors d'aquest apunt poden comprovar-ho en els vídeos del peu.
Els Ménard —la mare (Maife Gil), els dos fills (Francesc Orella i Ramon Madaula) i la filla (Cristina Genebat)— dinen junts cada divendres. Avui es troben al bar del fill gran on treballa de cambrer (Jacob Torres) el company de la filla. És l'aniversari de la cunyada (Àgata Roca). Un regal inesperat posa al descobert  conviccions i fragilitats de cadascú. Una tragicomèdia sobre un fragment de vida d'un grup humà en el qual ens podem reconèixer. Interpretacions d'antologia, inoblidables. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ARRÒS I FLORS

Foto: © Paüls

Em preguntes per què compro arròs i flors?

Compro arròs per viure i flors per tenir

alguna cosa per la qual viure.

CONFUCI

TOTES LES PARELLES HO FAN, AL TGB

Totes les parelles ho fan... (Sitcom)
Autor i director: Ivan Campillo. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

S'inspira en les telecomèdies. Històries creuades, parelles que es fan i es desfan. Sortides i entrades d'escena, gestualitat hiperbòlica, embolics que s'emboliquen més i més. Simplicitat que es complica. Cada personatge té el seu monòleg de glòria. Auguro un llarg viatge per aquesta obra potent i tendra. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN NÚVOL A CADA CASA

Núvol amb la corda fluixa, en procés de reompliment. Foto: © Paüls

¿Qui no coneix la corda lliganúvols? Doncs, sí, aquest invent tan simple i útil també és seu. De ben segur que és el seu invent de més èxit i s'ha fet imprescindible a la majoria de les cases. Per als pocs que no ho sàpiquen, cal dir que aquest invent consisteix en una corda especial amb un llaç escorredor a l'extrem que permet tenir amarrat al terrat o al balcó un núvol particular de mida petita. Amb dues estirades de corda el núvol es buida i rega les plantes i, alhora, la família recull aigua per a tota la setmana. A continuació es deixa el llaç ben fluix perquè amb la condensació el núvol es torni a omplir.

LENA PAÜLS.
Fragment del conte L'Aixecacases

TAXI... AL TNC!

Taxi... al TNC! Teatre Nacional de Catalunya.

Inauguració de temporada al Teatre Nacional de Catalunya. Estrena del nou director: Xavier Albertí. L'escenari es converteix en un homenatge al Paral·lel de principis del segle XX (vegeu l'apunt de l'exposició El Paral·lel 1894-1939, comissariada per Albertí). A Taxi... al TNC!, Albertí mateix, transvestit de Wanda Pitrowska, dirigeix l'orquestra. Un espectacle que mostra molt del que hi ha per triar, tant de gèneres com de possibilitats creatives. Tot molt gran, tot en gran. El públic en surt enlluernat. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

JOSEP FORTUNY, IN MEMORIAM

Josep Fortuny (1952-2013), bateria i lletrista de La Dharma

Els seus versos. Aquelles paraules vestides d'utopia

que mai cantava la Dharma, sinó que les recitava ell

des del seu micro, assegut a la bateria-motor del grup,

la que donava empenta al ritme festiu i popular d'un so

que mai ha pogut ser confusible.  

PEP BLAY. Germà ànima + emoció, «Ara», 2.10.2013


Enmig de nits elèctriques i brutals, vam sortir a ballar l'antiga dansa. 
Vam esgarrapar visions de festa als carrers turmentats. 
Vam mossegar amb dents tendres, quan de fet calien queixalades.
LA DHARMA 

 DISCOGRAFIA COMPLETA DE LA DHARMA

EL CRÈDIT

El crèdit. Autor: Jordi Galceran.
Direcció:Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

La situació no pot ser més clara: en una oficina de «La Caixa» un client (Jordi Boixaderas) demana un crèdit i el director (Jordi Bosch) no l'hi vol concedir perquè no reuneix les condicions de solvència requerides. El client pressiona el director. ¿Amb quines armes? Per llogar-hi cadires (o portar-se-la plegadeta de casa!) 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»