'QUATRE DONES I EL SOL', AL TEATRE AKADÈMIA

Quatre dones i el sol. Autor: Jordi Pere Cerdà
Adap: Pere Tomás i Roger Casamajor. Dir: Roger Casamajor
Teatre Akadèmia, Barcelona

El text és enrevessat i malgrat tot en aquest muntatge es presenta esplendorós i clar.  Allò de què parlen amb vehemència quatre dones que s'han fet grans a muntanya però que no surt a escena es fa present per mitjà de les paraules i el gest.Viuen esclaves de tenir cura del bestiar, en un territori ombriu a causa d'una collada on hi ha la llum, on creix l'herba fresca. Però, hi ha més coses 'allà'. Hi ha els records que es desperten intrigants per a l'espectador, que els ha d'anar relligant fins a apamar el laberint cíclic on conviuen. Les dues dones grans es van enfrontar per un home foraster, ara, les joves es troben en el mateix punt vital. Intèrprets: Annabel Castan, Jèssica Casal, Núria Montes i Irina Robles. Roger Casamajor a la direcció. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'HOP! HISTÒRIES D'OBJECTES PERDUTS', AL TEATRE ROMEA

Hop! Històries d'objectes perduts. Inspirat en «A small story» i «Eine kleine Geschichte», d'Andy Manley i Ania Michaelis. Adaptació: Mar Puig i Gisela Juanet.Direcció: Gisela Juanet. Teatre Romea, Barcelona.

Espectacle d'objectes, breu, sense gairebé paraules. S'adreça als primers espectadors, tot i que en treuen molt de suc els més grans, a partir de set o vuit anys. En una prestatgeria de les golfes, amb calaixos i armariets, els objectes quotidians abandonats per obsolets parlen, riuen, crien, celebren aniversaris, és a dir, tenen una vida oculta i, finalment, moren. És un conte delicat que es desenvolupa per mitjà de la poètica visual de les coses menudes, la qual cosa fa que demani més apropament físic dels intèrprets al públic, que no pas el que hem vist a l'escenari del Romea. Queralt Albinyana i Jordi Llordella ho supleixen amb l'expressivitat amb que acullen cada peça. Una troballa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'DANIEL-HENRY KAHNWEILER, MARXANT I EDITOR'

Kahnweiler amb Picasso.
Foto de l'exposició al Museu Picasso Barcelona

El Museu Picasso Barcelona ens recorda en aquesta exposició que els grans artistes han reeixit amb un mànager o un marxant eficient i el context afavoridor. Daniel-Henry Kahnweiler (Mannheim, 1884 - París, 1979) va ser un dels marxants d’art més importants del segle xx. El seu nom ha quedat per sempre més lligat a la història del cubisme. Es va aliar amb els artistes més agosarats de la seva generació —Georges Braque, Pablo Picasso, Juan Gris— i els va exposar les obres, des del 1908, a les tres galeries que va regentar. Controlava la producció dels artistes mitjançant la signatura de contractes en exclusiva, fonamentats en la creació de xarxes internacionals de promotors i clients.
Va patir amb duresa els embats de la història, ja que el 1914 van privar aquest pacifista alemany i marxant jueu de la seva col·lecció i el 1940 el van desposseir de tots els bens.
L’exposició és el resultat de la col·laboració del museu barceloní amb el Centre Pompidou de París, institució que ha deixat en custòdia més d'un centenar d'obres.

EXPOSICIÓ 'JORDI POL. ENTRE LA MULTITUD'

La Rambla, 1979.  © Jordi Pol
Arxiu Fotogràfic de BCN (Plaça de Pons i Clerch, 2, 2n)

El quiosc de la Rambla amb passejants del país aturats que va fer el fotògraf Jordi Pol el 1979 ja no és possible. Hi veiem piles i piles de diaris, revistes i publicacions penjades. Ara encara hi ha algun quiosc, dedicat gairebé en excusiva als 'souvenirs' per a turistes, i els diaris i les revistes hi són residuals. La tecnologia ens ha portat una altra forma de comunicació. La notícies ja no les llegim l'endemà que hagin esdevingut, sinó al mateix moment que es produeixen, explicades i fotografiades en un dispositiu que portem a la butxaca.

Les fotografies de Jordi Pol ens remeten a una manera distesa de viure la vida de barri i dels carrers de la Barcelona. I aporten molta informació de la societat de l'època: comerços, vestuari, relacions, transports, civisme, etc. 

L'autor va  donar el seu fons, integrat per més de trenta mil negatius i fulls de contacte, tiratges i objectes realacionats amb la fotografia a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Exposició oberta fins al 14 de maig.

'ASESINATO DE UN FOTÓGRAFO', A LA SALA BECKETT

Asesinato de un fotógrafo. Autor i intèrpret: Pablo Rosal

Direcció: Ferran Dordal. Sala Beckett, Barcelona

El dramaturg i actor Pablo Rosal (Barcelona, 1983) interpreta el monòleg de la seva obra de gènere negre Asesinato de un fotògrafo, protagonitzada per un inspector d'anomenada que rep l'encàrrec pòstum d'un fotògraf. Ha d'investigar qui l'ha assassinat a l'habitació de l'hotel barceloní on s'allotja. Amb projecció de fotogrames del lloc del crim, va informant de la reconstrucció dels fets a partir dels interrogatoris de persones de l'entorn del fotògraf. Pablo Rosal desgrana amb nitidesa la història i manté l'expectativa que trobarà el culpable, però n'esperàvem una conclusió menys amable. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'DOMESTIC VIOLENCE', AL TEATRE LLIURE

Domestic Violence. Idea i direcció: Markus Öhrn.

Intèrprets: Jakob Öhrman i Janet Rothe. Piano: Arno Waschk

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Espectacle-performance que ve de Suècia, de 5 hores de durada, amb els llums de sala oberts, a la Sala Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, de la qual es podia entrar i sortir. Els protagonistes són un home i una dona emmascarats amb grans carotes i perruca. Són els únics elements que trenquen el realisme del que acabem de sentir avui mateix al Telenotícies. L'autor ha recollit testimonis de dones  agredides, de reconciliacions i de reincidències violentes dels homes amb qui conviuen. En la intimitat d'un apartament d'una sola peça, net com una patena, la dona es prepara per a l'arribada de l'home. Quan arriba de la feina, qualsevol apropament seu l'esgarrifa. I abans que el rellotge de cu-cut avisi que ha passat una hora, arriba la primera bufetada. I va passant el temps i l'home li esclafa el nas, li parteix els llavis i la viola. Humiliació permanent. Espectacle sense paraules amb dos personatges que reflecteixen una realitat que sembla que no es pugui aturar. El pianista acompanya la banda sonora de xiscles i laments amb fragments d'obres clàssiques.

He dit en primer terme que és un espectacle de cinc hores perquè ens ha posat a prova com a espectadors. Hi ha hagut desercions del públic voyeur, però hem resistit potser una mica menys de la meitat dels que hem començat. Intèrprets i pianista també han resistit. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TERRA BAIXA (RECONSTRUCCIÓ D'UN CRIM)', AL TNC

Marta (Anna Ycobalzeta) i Sebastià (Eduard Farelo)

Terra baixa (Reconstrucció d'un crim). Autor: Àngel Guimerà. Versió: Pablo Ley. Dramatúrgia: Pablo Ley i Carme Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

L'amo Sebastià (Eduard Farelo) ha estat assassinat. La versió de Terra Baixa signada per Pablo Ley comença com comencen els thrillers cinematogràfics: amb un crim. 'He mort el llop' se sent tres cops a la primera escena, al Mas Bordís. El crim no queda impune. Comença la investigació. Una periodista (Laura Conejero) situa els fets en context històric de l'anarquisme de finals del XIX i principis del XX i un comissari malda per aconseguir Manelic viu o mort.  Una sèrie d'interrogatoris reconstrueixen els fets. Hi passa, amb un ordre nou, tot el text de Guimerà en boca de tots i cadascun dels personatges, amb els monòlegs cèlebres de Manelic (Borja Espinosa), la Marta (Laura Conejero), la Nuri (Kathy Sey), el Sebastià, el Tomàs (Pepo Blasco). Els testimonis expliquen el que sabien i el que van veure i sentir el dia de l'assassinat de qui es creia propietari de les vides dels treballadors de la seva hisenda. La periodista refà què se'n va fer del Manelic i la Marta després del crim, amb els ulls d'avui, reivindicant i fent evidents els valors implicis de l'obra original. Una estructura dramàtica atrevida per revisitar aquest clàssic universal (no n'anem gaire sobrats) i fer-ho amb una tal naturalitat que fa contemporània la història que s'hi explica. Ens la creiem i ens emociona. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'JO SÓC LA FÚRIA', A LA SALA FÈNIX

Jo sóc la fúria. Dramatúrgia i direcció: Marcel Clement. 

Intèrprets: Christian Paretas i Anna Mestre. Sala Fènix, BCN

Muntatge de petit format per explorar el costat justicier de Superman que té el protagonista. Una guspira i s'encén. ¿Fins on arribaríem si ens fan mal o fan mal a algú dels nostres? Ull per ull, dent per dent. Justifica els seus actes sanguinaris davant de la psiquiatra, però després de sessions d'hipnosi i d'altres teràpies, només aconseguirà més pastilles. ¿Activar el nostre altre jo i venjar-nos ens fa malalts de psiquiàtric? I retenir-nos davant el mal, ¿en què ens converteix? La resposta molt ben matisada es troba  dins de la mateixa obra, en un treball actoral precís i versemblant. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CORNABOU', SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES, GENER 2023

Descarregueu el suplement clicant la imatge

 
SUMARI
Fes-me un pòdcast i et diré què escolto
A la corda fluixa
Hi havia una vegada...
Biblioteques escolars, qui us ha vist i qui us veu!
Novetats literàries
L'aparador

*

«Contra bruixes i mussols hi ha sempre la força de la paraula que ens arriba cada vegada per canals més nous. La bruixeria només sent els esgarips dels mussols. L'esperança d'un temps millor té sempre el play a punt per escoltar la netedat de la paraula.»
Entre bruixes i mussols, article d'Andreu Sotorra 

 

«CORNABOU. Revista de Literatura Infantil i Juvenil».
Suplement de novetats literàries. Cornabou. Núm. 26, gener 2023.

'UPPGIVENHET', AL TNC

Uppgivenhet. Autor: Daniel J. Meyer. 

Direcció: Montse Rodríguez Clusella. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Europa és hipòcrita envers els refugiats. A Suècia han investigat sobre els infants i joves refugiats que pateixen la síndrome de resignació, que consisteix a caure en letàrgia quan saben que són expulsats de la societat que creien que els acolliria. Anomenen aquesta patologia: “Uppgivenhetssyndrom”, nom científic que remet al títol del muntatge.

L'acció se situa en un centre d'acolliment d'Estocolm on, entre molts altres refugiats en situació de captivitat, es troben el serbi d'origen afganès Ivan (Pau Escobar) i el seu germà Petar (Biel Castaño), un nen ple d'esperança per viure una millor vida després de la guerra. Al centre d'inclusió suec s'organitzen activitats coordinades per l'Inge (Diana Gómez), que inicia una història amb Tarik (Quim Àvila), un voluntari bosnià procedent de Finlàndia, que gaudeix fa anys del benestar nòrdic. I aflora el conflicte polític. Els quatre personatges lluiten per canviar la realitat, però ¿l'esperança es pot mantenir eternament? Interpretacions d'excepció a favor d'una història intensa, esclatant. 8/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'DISKÒDROM 0,0', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Diskòdrom 0,0. Autores: Montse Arolas, Deniz Çelik, Andrea Grau i Vita W. Berry. Dramatúrgia: Ever Blanchet i Maria Clausó. Intèrprets: Anna Cerveró, Maria Clausó, Andrea Grau i Maria Ten.

Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

L'espectacle Diskòdrom 0,0 parteix de quatre relats eròtics de quatre autores. Monòlegs potents, descriptius de fantasies eròtiques i dels recursos femenins per gaudir del sexe, però també de situacions sòrdides que les protagonistes han viscut.  Interpretacions versemblants i expressives, amb el textos plens de matisos com a suport i només una cadira per a cada intèrpret als extrems del quadrilàter del Teatre Gaudí Barcelona on s'ha estrenat. Al centre, un espai buit amb il·luminació de discoteca on les intèrprets inviten el públic a saltar i participar de la festa. I ho aconsegueixen. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

«EMBOLCALL I FONS DE CRISÀLIDE»

Embolcall i fons de crisàlide,
peu a terra, ala bategant,
amb l'impuls nou de trobar signes
que ens ajudin a fer mudança.  

© Lena Paüls. Poema i llibre objecte. Versos cal·ligrafiats en
paper vegetal enrotllat dins d'escorça d'eucaliptus

 

Escolteu a Spotify el pòdcast del poema Mudança

Veu: Carme Andrade

 

*

Mudança, del recull 'Desfici de mar'

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

SÈRIE 'PÈTAL CARMESÍ, FLOR BLANCA'

Sèrie Pètal carmesí, flor blanca. Regne Unit, 2011

Direcció: Marc Munden

Basada en la novel·la de Michel Faber. Ambientada a Londres el 1870, en l'época de l'Anglaterra Victoriana. La protagonista és la Sugar, una jove prostituta de la qual s'encapritxa un home ric que la treu de l'antre on viu. La tendresa sincera de la noia creix a mesura que coneix la situació familiar de l'home. La seva dona té problemes mentals i tant ella com la filla de poc anys viuen empresonades, entre assistentes, a casa sense veure's, seguint la recomanació d'un metge fastigós. La Sugar llegeix d'amagat els dietaris de l'esposa i descobreix d'on li ve el mal. Filmin. 4 capítols de 60 minuts.  9/10

 

EXPOSICIÓ 'UN ALTRE FI. LA RESTA', AL BORN CCM

«L’art no s’acomoda, més aviat al contrari, habita l’escletxa»

El Born Centre de Cultura i Memòria exposa per tot el recinte ‘Un altre fi. LA RESTA’, a cura de Nora Ancarola i Amanda Cuesta. El títol fa referència al desig de Joan Brossa per al dictador Franco: "Havies d'haver fet una altra fi" (del poema 'Final'). La mostra posa l’èmfasi en les històries als marges durant el franquisme, en un exercici de memòria. Rebel·lies silenciades, obres d'art que són punts de referència de la resistència cultural dels perdedors.
Dinou artistes de diferents disciplines, estructurades en quatre eixos temàtics: rebels de cor, menyspreu dels cossos, el fora interior, i transmissió i continuïtat, que explora de quina manera les generacions que no han viscut en dictadura, però que pateixen les conseqüències de la Transició i del règim del 78 han transformat la resistència col·lectiva amb un crit a favor de la reparació necessària que la comunitat es mereix.

Oberta fins al 16 d’abril. 

El Born CCM. Documentació per al visitant

GENER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

  Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

 

Cap d'Any no comença alhora per a tothom.
Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula braser
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?

© Lena Paüls. De Temps de Penyora

'HEDDA GABLER', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Hedda Gabler. Dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola

Caixa escènica: Max Glaenzel. Teatre Lliure Gràcia

Versió lliure de l'Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen, al Teatre Lliure de Gràcia, amb  80 espectadors encongits a les grades d'una caixa quadrada de fusta. Àlex Rigola n'esprem l'essència i fa que actors personatges l'expliquin als espectadors gairebé a cau d'orella, en aquesta caixa escènica. Nausicaa Bonnin fa de Nausicaa, Miranda Gas fa de Miranda, Pol López fa de Pol, Marc Rodríguez, fa de Marc, Joan Solé fa Joan. Ens oblidem dels noms de la parella que acaba d'arribar del viatge de noces de sis mesos de durada i que ara estrena casa; ens oblidem del nom dels amics i examants que esperen, encara, alguna cosa de la protagonista. Pel que diuen anem confegint les interseccions del trencaclosques biogràfic dels personatges. Nausicaa-Hedda atrapada i tediosa, tan propera a la nostra contemporaneïtat que n'entenem les decisions. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA VOLUNTAD DE CREER', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

La voluntad de creer. Autor i director: Pablo Messiez

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg i director Pablo Messiez (Buenos Aires, 1974) fa una versió d'Ordet [La paraula], de Kaj Munk, obra de teatre duta també al cinema,  i invita a reflexionar sobre el fet de creure o no creure que depèn de la voluntat que s'hi posi, com qui està tocat per la fe religiosa. La tesi: al teatre tot és convenció, tot és possible.  El fil conductor remet a Les tres germanes, de Txékhov, amb els estira-i-arronsa familiars de tres germanes i un germà que diu que té poders per fer aixecar la germana gran de la cadira de rodes: "Aixeca't i camina" ¿Per què no creure-hi? Una de les germanes torna a casa des d'Amèrica del Sud amb la seva parella embarassada. Trenca aigües i la tragèdia pren cos. La partera obre els ulls, després de morta. I ens ho creiem. A l'escenari, la mort és remissible. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LLIBRES OBJECTE. NOUS PROJECTES

¡Com m'agrada presentar creacions literàries en formats, suports i espais diferents! Especialment amb la complicitat d'altres creadors, adreçades a lectors que se les vulguin fer seves. En performances, en muntages coreogràfics, enregistrades en pòdcast, musicades, il·lustrades, exposades al costat de les obres que me les han inspirades.  La darrera gran presentació en format performance va ser el 2019 i van protagonitzar-la les proses poètiques i les obres d'art del llibre digital 'Bombes de llavors' (vegeu-ne aquí la crònica)

 El 2020, durant el confinament vaig iniciar-me en l'aprenentatge d'un nou codi comunicatiu a partir de materials sensibles de l'univers subjectiu. He recreat poemes propis en format tridimensional, amb objectes que tenen història: cartrons ondulats, papers i teixits on he fet estampacions botàniques, poemes enrotllats en bobines de fusta, en llicorella, fixats en bastons i en escorces, subjectes amb agulles d'arquet i filats de galliner. (Vegeu-ne aquí un recull)

Els nous projectes en curs —petites escultures mòbils, microllibres enrotllats en bobines de fil, llibres desplegables— també estotgen poemes cal·ligrafiats i enregistrats en pòdcast.  Com fins ara, a mesura que els vagi acabant els compartiré a la xarxa amb tothom que estigui interessat a fer-se preguntes a través de la poesia i de l'art.

* Haikus enramats 

* Poema en paperines 

* Mòbil bàscula romana 

* Llibres enrotllats

* Llibres-objecte 

* Llibres d'artista, llibres-objecte

* Poema envasat 

* Poema encapsat

* Acordió

* Escultura de paper

* Llibre desplegable

* Llibre artesanal, amb estampació botànica

* Escultura mòbil