LLETRA MENUDA

© Paüls, 2022. Filat de galliner, pàmpol, bastons i copa de fang

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿què hi fas, badant a la meva finestra?
Potser val més així, lluny de la boca,
lluny del pensament (què més voldria!)
jo que tant he esperat i migrat, tant,
dubtant de l'hora que hem quedat,
que pressento que un dia no gaire llunyà,
algú em dirà que ja has arribat allà on anaves,
i que mai més no farem plegats la verema.

Ho sé, es repetirà la certesa
de no ser mai al lloc on voldria ser.
Mentrestant, tris-tras, deus fer mudança,
també en hores de tempesta, imperceptible.

 

Poema i veu: Lena Paüls

Fragment de Lletra menuda
Dins del recull Temps de penyora

 

A LA FALDA, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Mòbil amb poema cal·ligrafiat.

 

El seu bressol ha estat l’escletxa
per on has descobert el món,
i a la falda la sensació
d’un pes precís que ja no és.

Poema de 'La falda buida', dins Temps de penyora

*

Escolteu el pòdcast dels poemes

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

Aquesta escultura té el referent visual en la bàscula romana de penjar, de dinamòmetre mecànic, amb ganxo a l'extrem inferior, com la que tinc a casa, heretada dels meus pares. He cal·ligrafiat cada vers d'aquest poema en quatre retalls de paper pergamí que he cargolat (que s'hi mantingui és un secret ben guardat). Els travessa una ànima de cordill lligat a un tronquet i als extremes inferiors un medalló els manté rectes. Experimentant amb diferents materials ha sorgit un diàleg amb l'univers ancestral i la poesia i n'ha sortit el mòbil que em plau compartir aquí.

EXPOSICIÓ 'CINEMA I MODA' AL CAIXAFORUM

El disseny de la indumentària ha entrat als museus d'art de tot el món. Ara, la Fundació 'la Caixa' i la Cinémathèque française presenten al Caixaforum l'exposició de gran format Cinema i moda. Per Jean Paul Gaultier que recull 100 peces d'indumentària, cartells, fotografies, fotogrames i fragments de 90 projeccions audiovisuals amb escenes mítiques del cinema que reflecteixen la relació de simbiosi entre creadors del món del cinema i els de la indústria de la moda. Un desfilada sumptuosa de la col·laboració de dissenyadors de renom —Coco Chanel, Yves Saint Laurent, Pierre Cardin, Paco Rabanne, Pertegaz, Balenciaga o del mateix Jean Paul Gaultier, director artístic de la mostra — amb vestits incònics que han portat Marilyn Monroe, Sharon Stone, Rita Hayworth, Chatherine Deneuve, Sara Montiel, Madonna o Penélope Cruz. També les malles de Superman, la màscara del Zorro... L'exposició ofereix un enfocament sociològic atès que aborda per una banda de quina manera el vestuari de les estrelles de cinema ha influït en la creació de rols de gènere i, per l'altra, l'alliberament del cos de la dona. 

Oberta fins al 23 d'octubre 

PEL·LÍCULA 'L'HOME DEL SOTERRANI'

L'home del soterrani. Direcció: Philippe Le Guay
França, 2021

A París, un home corrent d'aspecte inofensiu, mestre jubilat, compra un traster inhabitable amb la intenció, diu, de guardar-hi els mobles i la roba de la seva mare que acaba de morir. Els venedors són una parella jove, ell d'ascendència jueva. Abans de signar l'escriptura, el comprador paga el que han acordat i s'hi instal·la a viure. Quan descobreixen que és un xenòfob negacionista de l'Holocaust, els propietaris intenten cancel·lar la venda sense èxit. L'homenet del soterrani incomoda els inquilins de l'edifici que saben que ha perdut la feina a l'institut de secundària per haver difós les seves idees entre els alumnes. El domini de l'homenet és mental i sembra el dubte en les pensaments dels altres, com un verí. Però, l'intolerant acaba sent el veïnat, que passa a l'acció irracional i violenta. L'actor François Cluzet defensa amb la solvència dels grans el seu personatge acorralat social. El soterrani pot ser la metàfora del subconscient d'un país que arrossega la taca del col·laboracionisme amb els nazis del Govern de Vichy. Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'TOT COR', AL MUSEU DEL DISSENY

Tot Cor. Museu del Disseny de Barcelona

Col·lecció completa de Tot Cor. Art, disseny i artesania parlen d'amor, un projecte artístic, col·laboratiu i solidari que apel·la a la generositat i als bons sentiments. 

© Pepa Reverter. Cor

La mostra parteix del gerro 'Cor' dissenyat per l'artista i comissària de l'exposició, Pepa Reverter. A partir d'aquesta peça original de color vermell fabricada en ceràmica de manera artesanal i que forma part de la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona, una sèrie de creadors de diferents procedències i estils han elaborat la seva peça per crear una gran família de cors.

PEL·LÍCULA 'LA FILLA FOSCA'

La filla fosca. Direcció: Maggie Gyllenhaal
Estats Units, 2021

Pel·lícula de sensacions sobre la maternitat, basada en la novel·la homònima d'Elena Ferrante. La protagonista és una dona madura que arrossega un trauma per les conseqüencies d'una decisió que va prendre quan era mare jove. Els records dolorosos se li desperten en unes vacances a la platja quan veu una noia la filla de pocs anys de la qual demana atenció constant i no la deixa ni respirar. De sobte, la protagonista fa una acció de ment retorçada —roba la nina de la petita—i la trama es decanta cap al thriller psicològic. Subtilitat en la interpretació tant de la protagonista, Olivia Colman, com de la resta d'elenc. Movistar+ 8/10 

EL PINYOL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Paüls, 2022

El pinyol estrany que has sembrat
dins una nafra de la terra
ofega el talp cos ben endins.
Ara, sense esponjar la gleva
i amb la llavor assedegada,
xipolleges per carrers molls.
Els senyals del camí en obres.

De 'La falda buida', dins Temps de penyora  

*

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

 

'TATTOO', AL CAIXAFORUM

Caixaforum al ple per aprofitar els darrers dies de l'exposició Tattoo. Art sota la pell. La mostra explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. Equilibri entre l'enfocament antropològic i el resorgiment estètic del fenomen.  L'exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.

Oberta fins al 28 d'agost.

 

PEL·LÍCULA ¿ON ETS, BERNADETTE?

Where'd You Go, Bernadette. Direcció: Richard Linklater

Estats Units, 2019

Adaptació de la novel·la de Maria Semple, de títol homònim. Explica la història de Bernadette Fox (Cate Blanchett, magnètica), una arquitecta retirada que viu amb el seu home i la seva filla adolescent a Seatle. De jove va ser pionera en l'arquitectura ecologista, però va perdre la creativitat en néixer la filla i dedicar-s'hi en exclusiva. Viu una frustació permanent calmada a base de pastilles i creant sofisticades situacions que ho capgiren tot. Ara l'adolescent demana anar tots tres de viatge a l'Antàrtida. Com si res, som-hi. Bernadette s'angoixa pensant en el viatge. I no li passa pel cap altra cosa que avançar-se  i anar-hi sola. Els paisatges de silenci, la pau que es respira entre els blocs de gel i el renaixement creatiu de la protagonista es poden palpar, la qual cosa resulta ser el millor incentiu de la pel·lícula. Gairebé oblidem els despropòsits i l'acumulació de diàlegs que volen ser brillants. En conjunt, hilarant i confusa. Filmin. 7/10

QÜESTIONARI D'ESTIU AL «DIARI DE TARRAGONA»

Cliqueu la imatge per accedir
al qüestionari en PDF

PEL·LÍCULA 'ALCARRÀS'

Alcarràs. Direcció: Carla Simón
Espanya, Itàlia, 2022

Alcarràs, de Carla Simón és un rèquiem per a la terra i una manera de viure. La pel·lícula premiada amb l'Os d'Or al Festival de Berlín ha arribat a les plataformes digitals després de l'explotació comercial als cinemes. Està disponible, entre altres, a Filmin o Movistar. En els dos casos, en V.O. amb el subtitulat únicament en castellà, tal com s'ha projectat als cinemes que així ho van decidir, una opció que va generar sorpresa en alguns espectadors i polèmica a les xarxes. ¿Calia subtitular una pel·lícula que era originalment en català, es deien? Doncs, vist el resultat, encara bo del subtitulat —mal que sigui en castellà— perquè amb l'enregistrament i rodatge de caràcter naturalista —molt fidel i ben aconseguit— la majoria de les frases i els diàlegs es perden, un fenomen que, d'un temps ençà, no és nou ni en el cinema ni en el teatre. Malament rai quan TV3 la programi i els espectadors no tinguin la precaució d'activar el Dual amb el subtitulat automàtic de l'aparell! Cal tenir en compte que la producció del film és compartida amb Itàlia i que, per a la seva difusió fora de Catalunya, s'han fet aquestes còpies en subtitulat en castellà (així s'ha projectat a moltes sales espanyoles, tot i que existeix també la versió doblada) i en anglès (tal com es va visualitzar a la secció oficial de Berlín i on va resultar guanyadora). 

Molt destacada la banda sonora que beu d'algunes peces de la música catalana i que té com a motiu principal la 'Cançó de pandero', amb lletra de la Carla Simón i Arnau Vilaró, arranjada per Ernest Pipó, germà de la directora. 

Filmin. 9/10

SÈRIE 'HABITACIÓ 301'

Habitació 301. Finlàndia, 2019
Direcció: Kate Ashfield i Mikko Kuparinen

L'estiu del 2007, la família finlandesa Kurttis pateix una tragèdia durant les vacances anuals en una cabana a tocar d'un llac. Mor d'un tret el Tommi de dos anys. En culpen l'Elias, un veí adolescent malcarat i indomable, fill de grangers. Dotze anys després, l'estiu de 2019, de vacances a Grècia l'avi comença a sospitar d'un home que s'allotja amb la seva parella a l'habitació 301 del mateix hotel. Tot són coincidències. ¿Ha vingut a venjar-se d'algú de la família?  La resolució es fa esperar, amb un guió que dosifica els efectes i manté l'interès fins al darrer segon. 

6 episodis. Movistar+ 9/10

MINISÈRIE 'LA PROFESSORA'

La professora. Direcció: Dominic Leclerc
Regne Unit, 2022

La protagonista és una professora d'anglès molt competent i implicada en l'aprenentatge dels seus alumnes a través de l'acompanyament personal, però un cop acaba la feina, se sent sola i es refugia en l'alcohol i en la disbauxa. S'enfonsa quan és acusada d'abús sexual d'un alumne seu menor d'edat en una discoteca més pròpia de joves. No ho recorda, però les càmeres de seguretat demostren que ha estat un quart al lavabo amb el xicot. Assumeix que és culpable. Tothom l'acusa sense saber-ne res. Comença a rebre anònims i investiga pel seu compte. El relat deriva cap al thriller psicològic. Llàstima que amb aquest gir temàtic quedi diluït el debat ètic sobre les conseqüències de l'exposició pública d'una relació adult-menor. Filmin. 4 episodis de 45 minuts. 7/10

AGOST DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, agost 2022

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Des de bona hora, els operaris munten l'espectacle,
un empostissat fràgil, una filera humil de bombetes,
uns altaveus insistentment comprovats.
Diuen que, per distreure el dolor, valen orquestra i rom.
La canalla, en representació familiar,
ronda el parament de fer veure que tot ajuda a viure
i, per això, avui tothom vetllarà.
Tu també hi ets, i no saps ben bé per què
avui no fas córrer els gats al llarg de la paret del jardí.
A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan una cercavila amb gralles
i dolçaines meni tothom a fer el vermut,
i una xiqueta assenyali un punt que fumeja al bosc.
(¿I, tu, d'on surts, maca?)
L'endemà passat, els paperets de colors,
les garlandes i les serpentines
seran una pasta informe amuntegada
al voltant d'un escombriaire foraster que badalla.
Amb l'artifici enlaire,
el dolor se la camparà sense traves.
I, mentrestant, la calitja també anirà fent.

© Lena Paüls 

Poema del recull Temps de penyora 

PEL·LÍCULA 'UN POLICIA DESAPAREIX'

Un policia desapareix [Selon la police]
Direcció: Frédéric Videau. França, 2022

Tolosa de Llenguadoc, Occitània. Història realista que il·lustra les frustracions del cos policial francès que treballa als carrers sense mitjans. A la primera seqüència un suboficial de policia crema el seu carnet al lavabo de la caserna, despés d'haver-se negat a donar la mà al ministre del ram que estava de visita.  Tot seguit, desapareix. Durant una nit i un dia, els seus col·legues el busquen mentre intenten pal·liar, sense sortir-se'n,  la quotidianitat d'una societat que sofreix.  Filmin. 8/10

MINISÈRIE 'CONDENA'

Condena [Time] Direcció: Lewis Arnold

Guió: Jimmy McGovern. Regne Unit, 2021

Una reflexió sobre la culpa i la redempció. Enfoca el cas de dos homes, l'un entra per primer cop a la presó per haver conduït begut i haver atropellat una persona, de la qual cosa n'està sincerament penedit i es converteix en víctima dels presos perillosos. L'altre és un funcionari de la presó honrat a qui diversos convictes fan xantatge que faran mal al seu fill, si no col·labora. Una monja que dirigeix un grup de suport per a presos intenta equilibrar les tensions, malgrat no saber del tot l'odi que es va covant. Movistar+ 9/10

MINISÈRIE 'ELS EMIGRANTS'

Els emigrants. Direcció: Erik Poppe. Suècia, 2021

Suècia, ara un dels països més pròspers del món, al segle XIX va patir una emigració de més d'un milió de persones empobrides de zones rurals que van buscar subsistència als Estats Units. El director noruec es basa en la saga de novel·les de Vilhelm Moberg (portada al cinema els anys setanta per Jan Troell) on va relatar la vida de les famílies sueques que van emprendre un viatge ple de perills cap a la nova terra promesa. La sèrie enfoca la vida d'una parella jove, a partir de l'agitació emocional de la Kristina, esposa de Karl-Oscar i mare de quatre fills. Luterana convençuda, segueix sense objeccions el marit en una travessia esgotadora, tot i estar embarassada. La sèrie comença en blanc i negre, amb la família marxant en carro i, a mesura que s'estableixen en els terrenys verges de Minesota, les imatges prenen color lentament. Kristina es pregunta ¿Què converteix una casa en una llar? La resposta és a la pomera que han portat de Suècia, que després d'un atzarós viatge, floreix i fruita. Es converteix d'aquesta manera en el símbol d'arrelament de les persones fora del seu origen. 3 capítols de 45 minuts. Filmin. 9/10

TORNA L'HOME DELS AVIONS, DEU ANYS DESPRÉS

Fotos: © Antonieta Codina, 2012, 2022

El Bruno és un reusenc artesà de l'origami que  ha tornat a la plaça del Mercadal per encaterinar amb els seus treballs les criatures que l'envolten entusiastes. De les seves mans surten grues i avions de paper sense parar fets a petició de cadascú de la cua que l'espera, fins que replega els estris i la capseta de la voluntat. El Bruno fa de formador de monitors i n'organitza tallers. 

La fotògrafa de proximitat Antonieta Codina n'ha recollit dues imatges delicioses. Una és del 2012, amb un infant que dona instruccions de com vol l'avió a l'artesà assegut a terra amb un parament mínim. L'altra és de deu anys després, d'aquest final de juliol, amb el Bruno de cabells blancs assegut en una cadira baixa que ensenya a un infant com ha d'agafar l'avió perquè voli al més alt i al més lluny possible.

El Bruno es mereix un bon tracte i suport per aquesta activitat amable de carrer que fa somriure els petits que s'hi acosten. I que mai més la guàrdia urbana de la seva ciutat el converteixi en protagonista d'un episodi de desmesura de la força de l'autoritat, com va passar l'any 2012, amb judici inclòs, dels càrrecs del qual va quedar absolt el 2016. Vegeu-ne en aquest apunt la crònica dels fets.

Plaça Mercadal, Reus, 30-7-2022
Foto: Antonieta Codina

L'home que feia moixons de paper 

Li volen posar manilles.
La gent que ho veu: tots a l'una
impedeix que se l'emportin.
Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,
me'n quedo un de la pau
i la resta, per la plaça,
regala'ls a la canalla.

PEL·LÍCULA 'PETITE NATURE'

Petite nature. França, 2021
Guió i direcció: Samuel Theis

Forbach, poble empobrit de la Lorena, antiga zona minera, prop de la ciutat de Metz, frontera amb Alemanya. Un retrat realista i subtil de la confusió i la ràbia d'un infant de deu anys que intenta salvar-se malgrat les limitacions d'un context social advers en el si d'una família desestructurada. El pre-adolescent intueix un horitzó vital millor, inspirat en el model estable d'un professor que li descobreix el potencial intel·lectual. Coincidint amb el seu despertar sexual, s'infiltra en la zona privada de la relació, cosa que el mestre talla de soca-rel amb una resolució impecable. L'encert en el càsting del nen protagonista s'emporta totes les mirades i una direcció d'actors excel·lent juguen a favor d'una història commovedora, que té referents biogràfics del guionista i director.

Setmana de la Crítica al Festival de Cannes, 2021 i Atlantida Film Fest, 2022. Filmin. 8/10