LA GROSSA

La Grossa. La Grossa de Cap d'Any.

Sorteig al Teatre Nacional

Comproveu si el vostre número ha resultat premiat

15 ANYS SENSE BROSSA

Joan Brossa (Barcelona, 19 gener 1919 - 30 desembre 1998)

Es commemora el quinzè aniversari de la mort del poeta, dramaturg, mag i artista plàstic, Joan Brossa. L'última entrevista feta a Brossa va ser publicada per Andreu Sotorra en el Dominical del diari AVUI, cinc mesos abans de la seva mort. Aquesta és la introducció a la conversa:

«La primera casa que va projectar Òscar Tusquets és al barri del Guinardó, al capdamunt d'un carrer que fa pujada. A Brossa li agraden les diferents alçades dels pisos perquè "així no se senten els veïns". El ritual es compleix: les claus són a la porta per "fer enrera els lladres". L'estudi està "desordenadament ordenat", en paraules de Brossa. L'estudi primitiu del carrer Balmes es va inundar un dia i només és gairebé un record fotogràfic. Ara, els balancins dominen un espai on no pots fer un pas sense mirar de no trepitjar una carta signada per algú, o una postal dedicada, o un fanzine dels temps d'avantguarda. Joan Brossa seu en un dels balancins. Davant seu, al respatller de les cadires de braços, tres noms cèlebres: Busby Berkeley, Martin Scorsese i Buster Keaton. Al poeta, dramaturg, artista plàstic i mag, li agrada el cinema, però aquesta vegada toca parlar de teatre.»

Llegiu l'entrevista íntegra aquí

FESTIVAL DE RECICLATGE

Drap-Art’13 és el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Un espai de reflexió i creació, amb la participació de cent cinquanta artistes. S'hi desenvolupen tallers,  exposicions i intervencions en l'espai públic amb obres d'art realitzades amb objectes de rebuig.  S'hi esperen quinze mil visitants. Recomanable per a qui hagi sentit l'impuls de creativitat abans de llençar les càpsules de Nespresso.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i voltants.
Entrada lliure.
Fins al 5 de gener.

LA MANUAL ALPARGATERA

La botiga Manual Alpargatera (carrer Avinyó, 7) de Barcelona és una capsa de sorpreses. Compten amb la tradició de mestres artesans espardenyers i venen espardenyes. La botiga figura a la guia de botigues imprescindibles de la ciutat i això fa que sempre hi hagi cua de turistes emprovant-se calçat. Els de la Manual Alpargatera van fer les espardenyes blanques de cànem per al papa Wojtyla; són els proveïdors de les espardenyes de l'uniforme de gala dels mossos d'esquadra. Les espardenyes d'aquesta firma han arribat a Hollywood. L'actor Jack Nicholson en va comprar uns parells i també en són usuaris Jean Paul Gaultier, Penélope Cruz, Freddy Krueger i Julian Moore.

La família Oliver va inaugurar la botiga l’any 1941. La senyora Oliver va aplicar teixits i complements de fantasia a les espardenyes. Un parell d’anys després, les models de Manuel Pertegaz desfilaven amb espardenyes catalanes i després, a París. La senyora Joana Martínez va ser la mà dreta de la senyora Oliver i després una successora del negoci, ja que ha mantingut viva la fusió entre l’artesania i la modernitat dels dissenys.

FORN ARTESÀ CA L'IGNASI

Espiga i barra al taulell del forn Ca l'Ignasi

A Duesaigües tornem a menjar bon pa. Des de l'estiu tenim un forn artesà de llenya propi, Ca l'Ignasi. El forner és Joan Ros Rofes, un forner jove, que ha recuperat la tradició i ens ha tornat a agafar ganes de menjar pa del dia, acabat de fer, olorós, saborós, cruixent.

Diverses llepolies del forn Ca l'Ignasi

Havíem passat uns anys de sequera pastissera. A la memòria teníem els pans, les grans fogasses i les fantàstiques coques amb recapte i les molsudes i daurades coques de sucre de Martí Bondia i del seu fill Sebastià que va continuar la feina de qualitat a l'obrador. Ara, el nostre forner, fent tàndem amb la Micoia Rabassa Bonet, la seva dona, fan cada dia realitat un somni per a un poble de dos-cents habitants: tenir pa acabat de fer.

El forner Joan Ros amb coques de sucre i coques amb recapte

Al forn de Ca l'Ignasi, els empresaris són coherents i toquen de peus a terra. La gent s'hi ha abocat, en correspondència amb el que els ofereixen. Barres i pans de pagès, croissants, coques amb recapte, coques de vidre, lioneses, rosquilles, pasta de full amb fruites del temps... I ara, ens han sorprès amb orelletes! Aquest artesà forner es mereix un monument.

Comandes:

Tel. 679 99 69 38  - 609 83 95 96 

JOSEP M. ESPINÀS, PERIODISTA

Josep M. Espinàs ha rebut el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Articulista, entrevistador, presentador de programes televisius... El mestratge natural, universal, de l'Espinàs.

La meva timidesa em posa dificultats 
quan he d'escoltar una frase amable 
que dura més deu segons.

JOSEP M. ESPINÀS 

MAGATZEMS EL INDIO

El gran magatzem de roba El Indio (carrer del Carme, 24), de Barcelona es va fundar el 1870. Conserva la decoració d'estil modernista, els relleus florals, la decoració de la cantonada en molt bon estat. L'etapa d'esplendor va ser entre el 1900 i 1929, època en què comptaven amb vint dependents, vint aprenents i sis mossos.  Durant la guerra, es van quedar sense personal, sense gènere, sense clientela. Ara venen jocs de llit, tovalloles, roba de casa i també tela a metres, que compra sobretot la clientela paquistanesa del barri. Els de l'Indio, entre una cosa i l'altra, sobreviuen amb aquest negoci d'un altre temps, tot i la pressió comercial. Un passeig per les prestatgeries ens fa descobrir troballes impagables per a disfresses creatives de Carnestoltes. Però el local és de renda antiga i el contracte de lloguer finalitza el 2014. La continuïtat d'El Indio no està assegurada.

PLAERS DE COMENÇAMENTS D'HIVERN

Olorar els rams d'eucaliptus de la Fira de Santa Llúcia,

somiar amb anuncis creatius de tot format,

badar pels aparadors mudats de Nadal. Plaers.

UN CONTE DE NADAL

Un conte de Nadal
Adaptació i direcció: Ivan Andrade. Música: Ismael Dueñas.
Teatre Poliorama, Barcelona

Un conte de Nadal és una versió musical de La cançó de Nadal, de Charles Dickens, adaptada per Ivan Andrade. Tres músics a l'escenari i, en la nostra sessió, amb el senyor Scrooge interpretat amb convicció per Ferran Frauca i  remarcables interpretacions dels tres infants i dels altres personatges espectres que visiten el protagonista a la seva botiga d'antiguitats i que representen el passat, el present i el futur. Un clàssic moral per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UNA AVENTI DE JUAN MARSÉ

Adiós a la infancia, un aventi de Marsé
Direcció: Oriol Broggi. Teatre Lliure de Gràcia

Personatges de vuit novel·les de Juan Marsé, petites històries amb el lligam del protagonista que perd la innocènia, que constata l'engany dels somnis. És temps de postguerra, de misèria moral.  La música de Jaume Sisa i tot l'ambient (al mateix local de la Cooperativa La Lleialtat, ara seu del Teatre Lliure, de Gràcia) que s'hi recrea al voltant és admirable. Bravo per la dramatúrgia de Pau Miró, bravo per tots els intèrprets  i, esclar, pel conjunt servit amb la direcció d'Oriol Broggi. Adiós a la infancia, un aventi de Marsé és un espectacle potent, amb materials de primera. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SING SONG SWING, AL MALDÀ

Sing Song Swing. Círcol Maldà

Reposició de l'espectacle musical Sing Song Swing, de la Companyia Els Pirates Teatre, al Círcol Maldà. La companyia, dirigida per Adrià Ubert, fa un recorregut pels grans musicals signats per Gilbert&Sullivan, Offenbach, Sondheim... amb diàlegs fugaços, que lliguen el conjunt de temes amb coreografies teatralitzades. Un treball ple d'energia escènica, poètic i rigorós de factura.
Vegeu aquí l'apunt que en vaig fer a l'estrena

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA ROSA TATUADA

La rosa tatuada. Teatre Nacional de Catalunya.

Un univers tancat, un record traït. Quan tot s'ensorra, cal recomençar. Les paraules de Tennessee Williams, la força expressiva de Clara Segura, la direcció de Carlota Subirós per a La rosa tatuada, espectacle vigorós, brillant, a la sala gran del Teatre Nacional. 10/10

L'abisme del dolor i la força inesperada que neix 
de l'abandó. L'ànima que es blinda, el cos que es blinda, 
la casa que es blinda. El fàstic de la mentida i el coratge 
indomable que prové de la lucidesa. L'impuls, la necessitat 
desbocada de guarir. La cura sexual. 
CARLOTA SUBIRÓS, directora de La rosa tatuada.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REGALART'13, A CAL MASSÓ

Espais-taller per exposar  i vendre obres d'art: REGALART'13,  una iniciativa del Centre d'Art Cal Massó de Reus (Pròsper Bofarull, 7). Els artistes: Ruiz Vaca, Dolors Ruiz, Gerard Valls, Màrius Arts, Luis González, Xavier Aluja, Cecília Vilanova, Natàlia Sanahuges, Marta Claret, Fina Veciana. Una oportunitat per conèixer l'obra d'artistes propers i trobar detalls únics i originals per regalar o per regalar-nos aquestes festes.

EL NOM, EN REPOSICIÓ

El nom. Foto: © David Ruano

Al Teatre Goya, reposició de la comèdia El nom, un dels èxits (merescuts) de la darrera temporada.
Fins al 26 de gener.

Llegiu aquí l'apunt que en feia de l'estrena

BOMBOLLAVÀ, AL LLIURE

Bombollavà. Creació i interpretació:  Pep Bou
Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Pep Bou porta trenta anys manipulant aigua i sabó. I estris, molts estris per fer bombolles: tubs de diferents mides, bufadors, fils elàstics, raquetes sense fils, grans estructures i petites troballes amb què ens sorpren en cada espectacle.  Afegim-hi una il·luminació estudiada i un moviment escènic elegant i tindrem amb Bombollavà un altre espectacle singular, enlluernador, tot i la immensitat de la sala Fabià Puigserver del Lliure i del que li costa al creador de l'espectacle mantenir l'espai humit.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

VÍCTOR MORA, ESCRIPTOR

Víctor Mora és el guionista de El Capitán Trueno

«Els seus dibuixos no m'interessen», havia dit arrufant el nas. «Però, qui li ha fet aquests textos?»
«Els he fet jo.»
«¿No els ha copiat d'enlloc?»
«No senyora.»
«Senyoreta. ¿Vol dir que no els ha copiat?»
«Li asseguro que no.»
«Bé, bé... ¡Prou que m'adonaré si m'enganya! ¡S'enganyarà vostè mateix! Doncs, bé, si no els ha copiat, i és capaç de fer-ne més, aquí hi té feina. I pot començar quan vulgui.»
«Però... És que...»
«¿És que què?»
«És que jo volia ser dibuixant...»
«¡No sigui estúpid! Vostè no és dibuixant. Vostè és escriptor.» S'havia aixecat per significar-li que s'acabava l'entrevista.
«Va... Decideixi. ¿Lo toma o lo deja?»

VÍCTOR MORA

El tramvia blau (Editorial Laia, 1985)

ELS PASTORETS

Els Pastorets. Creació de Tricicle i Eòlia. Teatre Poliorama

En aquests Pastorets no hi ha pastorets però sí que hi ha una cort considerable de dimoniets. L'infern, a l'escenari del Poliorama,  té la mesura humana i cap dins un bidó dels de torrar castanyes. Sort que unes grans flames projectades fan l'efecte temut. El milloret de la banda dels de l'avern són Satanàs i el seu secretari llepa, Llucifer, que broden totes les escenes. De la banda dels bons, hi ha l'impagable Arcàngel Miquel, estufat i titella. Espectacle (irreverent) per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SPLENDA DEL MAG LARI

Foto: © David Ruano

 

 

Tenim altre cop a la cartellera teatral barcelonina l'extraordinari espectacle Splenda del Mag Lari. Si voleu saber per què el recomano, llegiu-ne aquí l'apunt que en vaig fer.
Teatre Condal, fins al 4 de gener.

'ELS FERÉSTECS', PREMI BUTACA

L'obra Els feréstecs, de Goldoni que vam veure al Teatre Lliure, dirigida per Lluís Pasqual, ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2013 al millor espectacle. La primavera que ve es podrà tornar a veure. Si voleu saber per què la recomano, llegiu-ne aquí l'apunt que en vaig fer.

Vegeu el Palmarès dels Premis Butaca 2013

'CAMÍ DE SIRGA', 25 ANYS

La caiguda del teatre, comunicat amb el cafè a través d'una gran porta amb cortines de vellut, fou més dramàtica. Per un càlcul erroni dels punts precisos on calia lligar els cables d'acer, la primera estirada de les màquines va resultar insuficient; amb prou feines provocà una sacsada del sostre i l'estrèpid d'un vol imprevist de muricecs; fins la tercera temptativa, després d'una coral blasfematòria dels operaris, una mica neguitosos per la volada de rates pinyades, no aconseguiren enderrocar-lo.

JESÚS MONCADA, Camí de sirga

Edicions La Magrana, 1988

Panoràmica de Mequinensa

JOANA RASPALL, IN MEMORIAM

Joana Raspall i Juanola 
escriptora, lexicòloga i bibliotecària.
(Barcelona, 1 de juliol de 1913 - Sant Feliu  de Llobregat, 3 de desembre de 2013)
.

PLAERS DE FINAL DE TARDOR

Badar amb les evolucions d'un estol d'estornells a contrallum,

sucar pa de pagès en una tassa de xocolata fumejant,

escalfar els peus freds d'algú a qui estimes. Plaers.