EXPOSICIÓ 50 EDICIONS DE L'APLEC BAIX CAMP

Portada del programa de l'Aplec Baix Camp 1980
Autora: Lena Paüls

La Colla Sardanista Rosa de Reus commemora enguany les 50 edicions de l'Aplec Baix Camp (1967-2016) amb diversos actes, entre els quals una exposició retrospectiva que es podrà veure al vestíbul del Centre de Lectura de Reus fins al 2 de juliol. 

Inauguració: 4  juny, dissabte,  a les 20:00 h

L'exposició s'estructura en quatre apartats:
El primer, amb 7 plafons que volen representar un dia a l’Aplec Baix Camp.  El muntatge, el públic, les cobles, la participació dels dansaires, els tallers els concursos o les activitats paral·leles...

El segon apartat és l’exposició de les 50 portades que han il·lustrat el programa de mà [sóc autora de la del 1980, vegeu l'original que encapçala l'apunt], amb informació d’aquelles persones que han col·laborat també amb un escrit al programa [hi vaig col·laborar amb l'article Contra bords i lladres, per al programa de 1981].

El tercer apartat es refereix al 50 concurs fotogràfic Aplec Baix Camp. Hi veureu una fotografia premiada de cadascun dels anys del concurs. El concurs, amb premis de dotació econòmica i trofeus, es convoca amb els temes “Aplec Baix Camp” i "Costums tradicionals dels Països Catalans". Actualment l’arxiu fotogràfic de la Colla Sardanista Rosa de Reus es compon de més de 2.500 fotografies de format gran (30x40), de diferents continguts.

I el quart, en les vitrines que hi ha a la sala, amb objectes curiosos, documents particularment estimats, o bé simbologia que ens ha acompanyat durant aquests cinquanta anys.

Malfia't de la història.
Somnia-la i refés-la.
PERE QUART

BOOKTRAILER DE 'REMENO PARAULES'

Booktrailer:

Llegiu el llibre en suport digital:

'REMENO PARAULES', COMENTARIS DELS LECTORS

Llegiu Remeno paraules. 
25 proses poètiques il·lustrades, 

clicant la imatge

Gràcies, Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Eduard López, Josep Masanés, Nené, Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Joan Tharrats, Cori Torroja i Fina Veciana. Sense la vostra participació, Remeno paraules no seria aquest llibre que m'agrada tant i tant.  Alguns lectors ja han comentat la jugada. Vegeu-ho:

«...hi ha aquí una simbiosi entre il·lustrador o fotògraf i poeta. Una simbiosi tòrrida, manllevant-li de nou una expressió feliç. Però hi ha sobretot l’acte de mirar, observar, i evocar el que se’n desprèn: el que ha estat desprès del poeta i el que ara, en virtut del mateix acte de reconeixement, ens transmet». Eduard López, del pròleg a Remeno paraules 

«Acabo de llegir el teu llibre Remeno paraules i penso que quina sort de poder disposar de totes aquestes fotografies i pintures tan boniques que et permeten recrear-te en el teu estil literari de prosa poètica, tan explícita!  M’agraden les paraules que uses i m’ha agradat molt haver-lo llegit.  Enhorabona!» Sílvia Rofes

Per fi he trobat l'estona per remenar les teves paraules, enhorabona Lena, m'ha encantat! M'he sorprès a mi mateix fent de rapsoda en veu alta al despatx! Jordi Salvadó

 «Cinc anys de treball han donat com a fruit aquest magnífic recull en suport digital. Un regal per a l’ànima». Núria Feijoó

«Em sembla molt bona idea el que et suggereixen de fer-ho públic, projectar, declamar etc. De moment, com tú molt bé dius, a llegir-lo i després ja ho veurem. Gràcies, evidentment, per tot aquest temps. Encara que he anat seguint les teves petjades al blog, guadir-ho tot junt serà com fer el camí sencer  i de ben segur que, també, una bona font d'inspiració, expiració, inspiració…» Marc Pérez Oliván  

«Ja l'he llegit i repetiré. Felicitats a tu, Lena, pel text, a l'Eduard pel pròleg i als artistes per les pintures». Maria Marcó

«De debò, escolteu-me: no us podeu perdre els Vint-i-cinc relats de la Lena Paüls. Sí dona, els Remenoparaules que té penjats a la xarxa. De veritat que se us obriran uns ulls de pam i unes orelles com a pàmpols, perquè són relats que parlen a l'orella i et fan somniar i hi veus en Magritte i en March i en Kafka i no sé quantes coses més. A més són curts, transportables al mòbil, i les imatges són l'excusa per fer volar el pensiero... sí dona que cada vegada n'estem més necessitats de pessics com aquests que ens facin cridar una mica.
Preneu-los al mar o al jardí o a la terrassa i compartiu-los, llegiu-los en veu alta i de tant en tant respireu i resseguiu els objectes que us acompanyen i veureu que les sabates ja no són unes sabates o que l'escala coneguda ja no us porta al pis. Proveu-ho, proveu-ho...» Carme Andrade

«Una feina excel·lent! M'agrada molt el llibre Remeno paraules». Victòria Rodrigo

«Tot: les proses, les pintures les fotografies... tot és magnífic. Rep sobretot, el meu agraïment emocionat per haver triat una fotografia meva». Antonieta Codina

«He llegit Remeno paraules i encara em sento com en un somni entre núvols. Poesia en prosa, poesia en els mots, en els sentiments expressats de manera poètica... en prosa. Riquesa de llenguatge, riquesa de sentiments, pura poesia... en prosa. Estol d'ocells amb la seva veu musical, poètica. Qui pogués copsar el pensament de cada un d'aquests ocells... potser a les hores la humanitat aprendria quelcom que tant ens manca. Poesia en prosa. Cada cosa teva que llegeixo em fa pensar que amb el temps tu millores en els teus escrits i en la teva persona». Maria del Carme Vallvè
 
«Enhorabona, Lena Paüls! Només de la primera passejada per les teves paraules remenades se'n desprèn una subtil delicadesa. Ara, les assaboriré una per una.  
Una última lectura al vespre... remeno i obro una pàgina, ...una matinada d'insomni, remeno i em capbusso entre paraules remenades, ...una estona entre papers, remeno i obro un calaix de paraules». Dolors Buyó

Llegits! M'han agradat moltíssim i realment és una prosa poètica preciosa. De primer, mirava la pintura o la fotografia i després llegia l'escrit i encara després tornava un cop més a la pintura o foto i per veure'l diferent, amb més vida.  Gràcies per un treball tan reeixit, acurat i cuidat! Neus Vilella

REPOSICIÓ D'ANDRÉ & DORINE, AL POLIORAMA

De l'1 al 26 de juny tornen André & Dorine. Gràcies, companyia Kulunka Teatro,  per recordar-nos que aquesta parella de vells van ser joves, vitals, apassionats. De vells, els salva una altra forma de tendresa. 10/10

Vegeu-ne aquí el comentari de l'estrena

2016. ANY TODA

Descarregueu el programa d'activitats en pdf, clicant la imatge

Properes cites:
* Conferència Eduard Toda i Antoni Gaudí, a càrrec de Jaume Massó. Lloc: Gaudí Centre, de Reus, 25 de maig a les 19:00 h
* Conferència La vida privada d'Eduard Toda, a càrrec de Jaume Massó. Lloc: Carrutxa, de Reus. 31 de maig, a les 19:30 h
* Conferència La biblioteca d'Eduard Toda: Lectures i influències, a càrrec de Jordina Gort. Lloc: Arxiu Comarcal del Baix Camp, 2 de juny, 19:00 h
* Passeig itinerari per l'Escornalbou de Toda. Recorregut pel Castell-Monestir, amb lectures d'escriptors i de personatges que posen de manifest la importància cultural d'Escornalbou a la Catalunya dels anys vint del segle passat. Lloc: Castell-Monestir d'Escornalbou. Dates: 29 de maig, 18 de juny, 16 de juliol i 13 d'agost. 11:00 h

Per saber-ne més:

EDUARD TODA

Documents /  Associació Cultural Escornalbou

REPOSICIÓ: EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

A partir del 26 de maig fins al 22 de juny  a la Sala Fabià Puigserver, del Teatre Lliure de Montjuïc.  

Reposició de l'espectacle guardonat amb el Premi de la Crítica 2015: El curiós incident del gos a mitjanit. Tinc entès que queden poques entrades per aquest mes de representacions al Teatre Lliure de Montjuïc. Tot i així, qui no n'aconsegueixi i no es vulgui perdre aquest espectacle commovedor,  (10/10) tindrà una altra oportunitat al Poliorama, on el programen a partir del 27 d'octubre.

Qui hagi llegit la novel·la The Curious Incident of the Dog in the Night-time, de Mark Haddon (aquí publicat el 2003, a La Magrana RBA,  en traducció de Rosa Borràs), possiblement no ha oblidat el protagonista de quinze anys amb síndrome d'Aspergen que, en descobrir una mentida familiar, inicia un viatge ple d'entrebancs. La història de Christopher, aquest noiet que es pren les metàfores en el sentit literal, és la història d'una voluntat de superació que dóna sentit a qualsevol capacitat. «Pont d'Enseula», 13-4-2015

Llegiu sencer el comentari de l'estrena

ELS CORS PURS, AL TEATRE ROMEA

Els cors purs. Conte de Joseph Kessel. Traducció: Ramon Vila.
Direcció: Oriol  Broggi.  Teatre Romea, Barcelona

Una primera hora sentint paraules i veient imatges que ens suggereixen mons dispersos. ¿Qui són aquests personatges que volen com els que va pintar Chagall? Ens recorden Els morts de Joyce (Gràcies, Joaquim Mallafrè). Però tot el que tenen d'eteris tenen de narradors monòtons. Just abans de dimitir, bressolats pels llimbs tenebrosos de l'escenari, som testimonis de vint minuts màgics —ara sí, a la Irlanda de principis de segle XX—que ens fan oblidar la resta. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PRETTY, DE NEIL LABUTE, A LA VILLARROEL

Pretty (Reasons to be pretty). Autor: Neil LaBute. Traducció: Violeta Roca.
 Direcció: Marilia Samper.  La Villarroel, Barcelona

És important per a la convivència triar les paraules adequades en cada situació.  A l'obra Per un sí o per un no, de Nathalie Sarraute, l'entonació de la frase «Està bé, això», desencadena una tempesta entre amics de molts anys. Només l'arrossegament d'una paraula, fa trontollar la confiança. A Pretty, de Neil LaBute (Detroit, Michigan, 1963), allò que acaba malmetent l'entesa d'una parella és el comentari banal que li arriba a la dona a través d'una amiga que treballa amb l'home. És a dir, el comentari i la impressió subjectiva li arriben de segona mà  i hi fa confiança. D'un dia per l'altre l'home es troba sol i sense entendre quin ha estat el seu pecat. Culpa la delatora de la seva situació. Una relliscada de la parella de la delatora, posa en safata la venjança. Res és forçat en aquest text d'extraordinària força i profunditat. Una traducció poc acurada de paraules crossa —'hoder',  'hilipolles'— desmereixen el conjunt i no hi aporten ni tan sols versamblança. Hi posen carn i veritat els extraordinaris intèrprets Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca. 9/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CELEBRACIÓ: 2.500 APUNTS!

Lena Paüls
Foto: © ASA

Aquesta setmana el blog (amb g!) dietari «Pont d'Enseula», iniciat el setembre del 2009,  ha passat dels dos mil cinc-cents apunts, la majoria dels quals il·lustrats amb fotografies i/o vídeos. En total passen de 260.000 visites que ara arriben també des dels enllaços de Facebook i de Twitter.

Durant sis setembres he iniciat el curs amb una reflexió, un apunt programàtic d'intencions, invitant els lectors fidels a continuar passar-hi els ulls cada dia. Vegeu-ne uns fragments:

Cadascú és qui és i va aprenent i refent-se pel camí. Tot plegat explica no només una forma de viure sinó també una forma de voler entendre el món. Aniversari

He tendit més a la síntesi que a l'expansió expositiva. Segon aniversari

Des de la meva talaia estratègica, puc donar idees per no caure en la indigència cultural. Tercer aniversari

Engrunes del pas del temps acumulades en un espai per aprendre. Quart aniversari

Ara el que s'acosta és nou i impredecible. Les pressions per tal que deixem de somiar seran ferotges i  aconseguir serenitat no serà fàcil. La tria dels temes i l'enfocament definiran l'estil. Cinquè aniversari

Faig un conjur perquè tot vagi a l'hora. No ens podem permetre cap retard ni cap precipitació. Sisè aniversari

Si us ve de gust, continuem...

ROMEU I JULIETA, A LA SECA ESPAI BROSSA

Romeu i Julieta. Autor: W. Shakespeare. Traducció: Marc Chornet
 i Anna M. Ricart. Direcció: M. Chornet. La Seca Espai Brossa, Barcelona

A l'Espai Brossa veiem  Romeu i Julieta, una versió contemporània de petit format per a la història dels amants més universals. De petit format, no pas per al text, molt complet i interpretat ratllant l'excel·lència, sinó pels recursos escènics i l'utillatge multiús. Tot abocat a la nitidesa conceptual per tal que als joves i tendríssims Capulet i Montagut (interpretacions lluminoses de Carlos Cuevas i Clàudia Benito) l'amor els sorprengui en tota la intensitat malgrat els odis familiars. Els personatges de l'entorn dels amants de Verona preanuncien la tragèdia en un ritual coreogràfic potent. Dues hores d'energia escènica. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PUNK. ELS SEUS RASTRES EN L'ART CONTEMPORANI

Punk. Els seus rastres en l'art contemporani. Exposició
comissariada per David G. Torres. MACBA

«¿Us heu sentit mai estafats?», va preguntar Johnny Rotten, a l'últim concert dels Sex Pistols. No som punks, però respondríem que sí, que ens hi hem sentit en no poques facetes de la nostra vida diària. L'esperit crític ens farà entrar amb bon peu a aquesta exposició del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Pl. dels Àngels).   L'exposició d'obres de seixanta artistes mostra com els principals aspectes de la crisi social i política dels anys setanta continuen vigents avui  i com, per expressar l'anticonformisme i la ràbia, els artistes han recollit el llegat del punk. Alguns artistes són anteriors al moviment i les seves obres creen un lligam històric amb el punk i altres moviments radials. En tots s'hi troben al·lusions a la por, la incomoditat enfront el sistema polític, social i econòmic que aboca els joves a l'atur i sense pespectives de sortir-ne. I, com a resposta a aquest terror quotidià, torna formulada des de múltiples caires la pregunta «¿Us heu sentit mai estafats?». Marcat per la transgressió, l'art contemporani és un territori propici per seguir els rastres del moviment punk. La visita a aquesta exposició s'ho val, les sales del MACBA aquests dies s'omplen a vessar de públic.

Exposició oberta fins al 25 de setembre.

VALLVERDÚ I ANDRADE, ALS JOCS FLORALS DE PERPINYÀ

M. Dolors Vallverdú

Enguany, en la commemoració del 90è aniversari dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or, de l'Acadèmia dels Jocs Florals del Rosselló, de Perpinyà, hi haurà accent reusenc. Presidirà la celebració la poeta reusenca M. Dolors Vallverdú, que en farà el parlament solemne.

Enhorabona, M. Dolors, 

per aquest honor merescut.

Carme Andrade

I, per una afortunada coincidència, la filòloga i escriptora reusenca Carme Andrade ha obtingut en aquest certamen la Flor Natural (pel poemari Destil·lacions). Enhorabona!  

La cerimònia de lliurament de premis tindrà lloc, diumenge 22 de maig, a la Sala Aragó de l'Ajuntament de Perpinyà.

Un reconeixement i un premi que sentim com a nostres.

LA PARADOXA DE SCHRÖNDINGER, DE JOSEP MASANÉS

Cada lector llegeix condicionat per la pròpia motxilla de coneixements. En el meu cas, tot just encetar la novel·la breu La paradoxa de Schröndinger, de Josep Masanés em venia al cap el conte 'La visitadora social' de Pere Calders, pel realisme màgic, per la irrupció d'un element fantasiós, que trasbalsa la quotidianitat dels personatges.

Novel·la d'enjòlit, ambientada a la Menorca d'avui, amb l'acció que comença quan el protagonista, Maties Miralles, en tornar a Maó després d'un curs d'escriptura creativa a Ciutadella, recull una autosptopista molt atractiva que entra a la seva vida i s'hi queda o s'hi queda ell més aviat. Miralles s'ofereix a canviar el recorregut per portar la noia a casa de suposats amics que l'acolliran de grat, però farem bé de malfiar-nos-en. ¿Què són aquests reguerons de sang i aquests crits que deixa en sortir de les cases? Alguna cosa amaga, però no podem fer res més que continuar endavant, tal com fa el conductor, tan sorprès com nosaltres. I quan ja semblarà que tindrem apamat el personatge misteriós, un gir inesperat ens deixarà amb tres pams de nas. Chapeau pel pot petit!

Josep Masanés (Barcelona 1967), menorquí d'adopció, va guanyar el XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona amb  aquesta novel·la breu d'aires cinematogràfics (no m'estranyaria veure-la guionada i enregistrada en curtmetratge).
¿El títol ens aportarà alguna cosa més a la història? La resposta és que no, però si abans de llegir la novel·la haguéssim sabut quina és aquesta paradoxa del gat o d'aquest nom difícil de pronunciar, hauríem entrat a la lectura avisats (o confosos, més aviat). Per tant, millor que ens n'informem a posteriori, encara que només sigui per curiositat.

'VICTÒRIA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Victòria. Autor i director: Pau Miró
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona

El dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974)  situa l'acció de Victòria en una barberia del Raval barceloní l'any 1951, l'any de la Vaga dels Tramvies. Postguerra de restriccions elèctriques, amb les darreres cartilles de racionament, la repressió de la dictadura. La misèria i la dignitat mai perduda dels vençuts. La protagonista és la Victòria (interpretada per l'actriu Emma Vilarasau), una vídua que es fa càrrec de la barberia que regentava el marit. Viu a la rebotiga amb el cunyat exanarquista (Joan Anguera) i té llogada una habitació a una excorista al Paral·lel (Mercè Arànega) que té un fill adolescent. Pel fet de ser dona, la Victòria perd la clientela que havia fet el marit. Només conserva un client, un falangista (interpretat per Jordi Boixaderas) que va de bona persona. I en fa un de nou, de Sant Gervasi, un exmestre (Pere Arquillué) que la contracta de perruquera per a la seva dona malalta i acabarà essent soci d'estraperlo de la Victòria. Tot plegat molt bon material que demana un tractament delicat perquè no es converteixi en tòpic.

Sorprenentment, qui atrapa l'interès dels espectadors no és aquest quadre veïnal reconeixible amb la Victòria com a personatge central, sinó la història d'una noia vinguda de França (Mar Ulldemolins) que l'exmestre demana amagar a la barberia. La seva arribada desencadena passions i mostren  el millor i el pitjor amb què els ha convertit la circumstància personal i col·lectiva. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LLENGUATGE DE LA MARGARIDA BLANCA

Margarides del jardí de llicorella. 
Refugi de la Vinyeta, Duesaigües. Foto: © Paüls

Tenim unes quantes mates de margarida blanca (chrysantemum frutescens) al jardí de llicorella. La majoria són exemplars de cinc o sis anys, que deixem esporgats en mig metre quadrat abans de la mesa primaveral. Alguna anyada, ens hem passat amb l'estisora i han costat de brotar. Enguany fan goig. Tinc entès que si algú ens regala un pom de margarides blanques, ens està avisant d'alguna traïció amorosa que, innocents de nosaltres, desconeixem.

De tota manera, a mi, la simbologia de les flors em suggereix materials didàctics per a l'aprenentatge de la llengua. Per exemple aquest: Escrivim noms de flors en cartrons i els repartim als alumnes. A la pissarra, un alumne copia el llenguatge de cadascuna de les flors que hem triat. Cada alumne ha d'agrair el regal (la flor que li ha tocat en sort escrita al cartró) amb una nota escrita formal, acompanyant una altra flor del repertori. Recollim les notes i les repartim a l'atzar, procurant que no donem a ningú la pròpia nota. Cadascú corregeix la nota que li ha tocat i la llegeix al final en veu alta. L'encreuament de missatges sempre és molt productiu i els alumnes hi treballen amb ganes.

Rosa vermella: T'estimo amb passió

Rosa blanca: Aviat estaràs a punt

Clavell: Vull estar sempre amb tu

Cactus: Te'n sortiràs sense mi

Margarida groga: Digue'm que m'estimes

Rosa taronja: Et desitjo

Heura: T'he estat infidel, però no tornarà a passar

Gladiol: Et trobo a faltar

Crisantem groc: La nostra relació no té futur

Gerani: Ets un capritx

Marialluïsa: La nostra amistat és per sempre

Lliri blanc: Vaig de bona fe

UNA VISITA ESPACIAL, AL TEATRE REGINA

Una visita espacial. Autoria i direcció: Vicente Gómez
i Oriol Burés. Jove Teatre Regina, Barcelona

Per a espectadors més grans de 3 anys.

Una nau d'extraterrestres intercepta el congrés de personatges de conte popular que s'està preparant a Barcelona. La nau ha perdut el combustible i els seus tripulants surten a la recerca d'ajuda.  Els membres de la companyia que defensen l'espectacle compten amb experiència en espectacles musicals ben resolts. Per tant, saben de quin mal pateix aquest espectacle que té aquesta pàtina d'improvisació, malgrat els elements aprofitables amb què compten. L'artefacte de la nau s'emporta gran part de l'energia i la trama s'esmicola en un guió deficient que ni tan sols aconsegueix que els petits se solidaritzin mínimament amb els personatges. No és cert que per als espectadors petits tot s'hi val. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL PI DE L'ALEIXAR FA DE CANGUR

Pi de les Planes, a l'Aleixar
Pi al quadrat. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

El Pi de les Planes és un arbre monumental de tres-cents anys d'antiguitat, amb una esquerda al tronc. Anomenat també Pi del Fernando, es troba en terme de l'Aleixar (Baix Camp), al vessant dret del Barranc de les Trilles. És "el Pi", diu el naturalista Màrius Domingo de Pedro al seu blog «Ca la Gallineta». Té una capçada de 28 m,  al voltant de 20 m d'alcària i 4,70 m. de volt de canó. No en sabíem les mides d'aquest pi pinyer (Pinus pinea), però ja en coneixíem l'espectacularitat gegantina que comparteix municipi amb l'Alzina del Mas de Borbó. Ara, per aquest apunt de Domingo, coneixem que aquest pi té una vocació singular: és un pi cangur! A la capçada hi creix una planta epífita: un pi blanc (Pinus halepensis). Natura generosa.

Per saber-ne més:

Pi de les Planes. Fitxa arbre monumental

Coordenades: 41º12’33’N 1º2’41’’E.

És per la Ment que se m'obre Natura.

J. V. FOIX

JORNADES 'ELS CLÀSSICS EN LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL'

 

Descarregeu aquí el díptic del programa

Jornades organitzades per l’Aula Carles Riba. Objectiu:  oferir una mirada sobre el camí de pervivència de l’antiguitat grecollatina en l’imaginari infantil i juvenil actual.

Els actes tindran lloc a la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) i a l’Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 42).

Obertura: dijous 12 de maig, a l'Aula Ramón y Cajal (Universitat de Barcelona, Pati de Ciències, primer pis), a les 16:30 h. 

Tot seguit, Cristina Garreta, directora de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, obrirà les jornades amb la ponència Mare, qui són els déus de l’Olimp? (Pervivència dels clàssics grecs en la literatura infantil actual)

L’assistència és gratuïta.

LA CIUTAT IBÈRICA D'ULLASTRET EN 3D

Cliqueu la imatge per veure el vídeo Ullastret en 3D

El jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret (Baix Empordà) ha proporcionat material per a la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica més gran de Catalunya de fa 2000 anys. Ullastret va aconseguir esplendor durant els segles  IV-III aC, amb una població superior als 6.000 habitants. Temples, carrers, cases nobles i sobretot unes imponents muralles feien d'Ullastret una gran capital, amb un paper central en el comerç juntament amb la ciutat grega d'Empúries.

L'equip de modelat 3D ha treballat estretament amb l'equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret per traduir tota la informació recollida en una reconstrucció volumètrica detallada. Carrer per carrer s'hi han anat aixecant les cases i encaixant-les en el relleu. Tant els carrers com els interiors s'han enriquits amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espasses

Una de les particularitats d'aquest projecte és que el procés s'ha dut a terme, no amb les eines informàtiques habituals emprades en arquitectura o arqueologia, sinó amb una eina de construcció de videojocs. Concretament, s'ha triat Unreal Engine per la seva potència de creació d'entorns paisatgístics i la qualitat dels seus resultats fotorealistes. El fet de treballar amb una eina com aquesta facilita la creació d'experiències immersives, per exemple amb les ulleres de realitat virtual Oculus Rift, les Samsung Gear o les HTC Vive disponibles ja en congressos especialitzats.

Tothom té una realitat particular que,  fins a cert punt, no existeix.  JOAN PERUCHO, Diana i la Mar Morta

'MARIA ESTUARD', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Maria Estuard. Autor: Friedrich von Schiller. Versió
 i direcció Sergi Belbel. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona

Havíem vist, el 1990,  el drama històric i polític Maria Estuard, de Friedrich von Schiller, dirigit per Josep Montanyès, al Teatre Grec i també en aquest mateix espai del Teatre Lliure on el podem veure ara, en versió i direcció de Sergi Belbel. En aquella ocasió les reines eren l'Anna Lizaran i la Maife Gil, esplèndides les dues. Ara les actrius que lliuren la batalla a l'escenari són Míriam Alamany, en el paper de la reina protestant, Isabel I reina d'Anglaterra,  i Silvia Bel la reina catòlica papista Maria Estuard, reina d'Escòcia. La reina d'Anglaterra té empresonada la seva cosina (Maria li diu 'germana'), a qui ha sotmès a un judici sumarísim. Hipocresia, passió i venjança, cada reina amb les seves motivacions i una concepció diferent de la vida, la religió i la justícia. Efectius en els seus papers Jordi Banacolocha (cavaller, carceller de Maria), Àlex Casanovas (comte de Leicester), Carles Martínez (baró de Burleigh), Fina Rius (dida de Maria) i Marc Rius (majordom de Maria). Un espectacle plàsticament vibrant. Belbel, l'excel·lència. Dues hores de felicitat, sense entreacte.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REMENO PARAULES. 25 PROSES POÈTIQUES IL·LUSTRADES

Cliqueu la imatge per descarregar el llibre

o bé

Llegiu-lo en línia:

 

Remeno paraules és una publicació digital on he aplegat vint-i-cinc proses poètiques inspirades en vint-i-cinc obres d'art. Pintors i fotògrafs m'han cedit les seves imatges virtuals i s'han fet còmplices del projecte literari que he anat travant  al llarg de cinc anys.

El títol del recull prové de la primera prosa poètica, escrita el 2010. No em vaig basar  en cap imatge, sinó que vaig demanar que en fes una interpretació la dissenyadora gràfica Marta Anguera Curto, que acabava de guanyar el concurs del cartell del Carnaval de Reus. L'acolliment de la Marta va ser tan inspirador que vaig continuar demanant interpretació en imatges per a les proses poètiques i sol·licitant permís a artistes plàstics i fotògrafs per publicar a la xarxa les seves creacions al cosat de les paraules que em suggerien.

L'objectiu que m'ha guiat és el de fer xarxa a través de la creativitat. M'han cedit obra en suport digital, autores amb qui mantinc una relació d'amistat d'anys, com la il·lustradora Núria Feijoó, la gravadora i galerista Cori Torroja, la pintora Fina Veciana, les fotògrafes Antonieta Codina i Iolanda Salvadó. Altres artistes s'hi han implicat amb obra sense conèixer-me, com els pintors Xavier Aluja, Pérez Oliván i Joan Tharrats; els fotògrafs Fabián Azul, Màrius Domingo de Pedro, Josep Masanés, Rosa Puig.  Amb alguns dels coautors de Remeno paraules  encara no he coincidit avui, però tot i així, després de la primera connexió amb uns i altres hem anat establint col·laboracions diverses. Només he rebut respostes d'encoratjament en tot el procés. Cap 'no'. En l'últim estadi de publicació, vaig demanar que n'escrigués el pròleg l'escriptor  i activista cultural Eduard López, i s'hi va posar amb ganes, malgrat que estava organitzant en aquells moments una performance poètica complexa. A tots el meu agraïment sincer.

Els treballs s'han anat publicant al blog «Punt i a cap» i «Pont d'Enseula» a mesura que s'anaven elaborant, i ara em plau poder oferir-ne el conjunt complet. Potser un dia Remeno paraules sortirà  d'internet i se la camparà per altres espais, però ara mateix en podeu gaudir, lectors nous i lectors reincidents, clicant la imatge d'aquest apunt. Un privilegi.

Booktrailer

LA PEIXERA, AL VERSUS TEATRE

La peixera. Autor: Toni Cabré
Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre, Barcelona

Toni Cabré va guanyar amb aquesta obra (amb el títol original L'efecte 2000) el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.  Setze anys després l'autor ha revisat el text, possiblement perquè els espectadors d'avui no entendrien el que hi devia dir aleshores sobre els programadors informàtics d'una empresa mitjana. El tema de fons de La peixera,  pèrdua de la feina amb l'excusa ics, és tan actual que els cinc personatges de l'obra semblen col·legues del despatx del soterrani de l'edifici i que les motivacions i les accions de cadascú les hem sentit i les hem vistes no pas des de la platea del Versus Teatre sinó escoltant sense gaire esforç des del nostre àmbit quotidià. Versemblança en el fons i en la forma de transmetre'l. Un treball brillant. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

17 SIMPÀTIQUES MANERES... AL TANTARANTANA

17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme. 
Dramatúrgia i direcció Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez.
Teatre Tantarantana, Barcelona

La Companyia Casa Real presenta, en un espectacle d'una hora,  un manual per acabar amb el capitalisme. En diverses projeccions recullen opinions de disset dones famoses de tots els àmbits, que avalen les seves propostes. Potser les traduccions simultànies no s'ajusten —ni poc ni gaire— a allò que diuen en realitat les entrevistades, però tant és. Entenem que  les propostes aplicades en massa, farien trontollar el sistema. ¿Atacs de pànic al transport públic? ¿Sobtat interès per l'alimentació biològia i les teràpies naturals? Propostes senzilles i algunes de viables que algú ja ha començat a activat, però no n'hi ha prou que una parella, una de sola, copuli al metro. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SETMANA DE LA POESIA, BARCELONA 2016

Descarregueu-ne aquí el programa

Avui, dimecres 4 de maig, amb el lliurament del premi dels Jocs Florals de Barcelona 2016 s'inicien les activitats de la Setmana de la Poesia a Barcelona. L'historiador Stefano Maria Cingolani recordarà Ramon Llull, escriptor, místic i filòsof del qual enguany es commemora el VII centenari de la mort.

També avui Llull serà protagonista al Verger del Museu Frederic Marès, en el recital 'Cos a cos'. Al pati del Marès, Carme Callol, Pepa López i Biel Mesquida recitaran el Llibre d'Amic i Amat entrellaçat amb les Perles de Verdaguer (els càntics de Llull en vers) i Llibre d'amic. Cos a cos, de Joan Vinyoli (pinzellades biogràfiques i literàries de Llull i Verdaguer).

Enguany el Palau de la Virreina s'afegeix a la festa poètica amb l'exposició L'atzar és breu, un recull fotogràfic de Toni Moreno, que ha retratat una trentena de poetes catalans, i els ha cosit al costat un vers de la seva obra. Es pot visitar de 10 a 20:30 h

La Setmana es clourà dimarts dia 10, al Palau de la Música Catalana amb el XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona.

CABARET VOLTAIRE, A LA SECA ESPAI BROSSA

Cabaret Voltaire. Traduccions: Bertran Cazorla. 
Direcció: Xavier Giménez Casas.  La Seca Espai Brossa

1916. Europa en guerra. En un petit local d'un barri marginal de Zuric, un grup d'emigrants polítics, poetes i artistes van ser el nucli del moviment dadà. Aquest reducte de llibertat creativa era el  Cabaret Voltaire.  L'espectacle que hem vist a La Seca Espai Brossa, recrea aquell ambient transgressor, amb la interpretació de diversos poemes fonètics de Tristan Tzara, Emmy Hennings, Richard Huelsenbeck, Marcel Janco i d'Hugo Ball, com ara  Poema de Nadal simultani i sorollós. Els textos explicatius de cada peça s'han extret del dietari personal de Ball. El resultat, un guirigall de sorolls no identificats. Glen, glen,  tata, tatí, tatà, tatú! obecatatu, fums, pilalula, lola,  plupluix, ral·labataio! bo, bo, bo, tà!  Una hora i vint minuts. «Uf!», diem. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SHAKESPEARE, SEGONS FRANCESC CERRO-FERRAN

La cita:

 Conferència/dramatització Shakespeare: de la persuasió al poder
a càrrec de Francesc Cerro-Ferran, director teatral

 amb Sergio Caballero, actor

Biblioteca Nacional de Catalunya, 

Sala de la Caritat (C/Hospital, 56)

Dijous, 5 de maig a les 18:30 h

Entrada lliure

VIA FERRADA DE LA MUSSARA (BAIX CAMP)

 Via Ferrada dels Patacons, a la Mussara. Foto: © Iván Torres.

PER A ESCALADORS D'ALT NIVELL 

El Club Excursionista Reddis, entitat excursionista reusenca, acaba d'inaugurar la via ferrada dels Patacons, a la Mussara, amb l'acompanyament d'una trentena d'excursionistes d'arreu del país. La via ha estat equipada per Jordi Vallvé, membre de l'entitat impulsora del projecte.

DADES TÈCNIQUES

La ferrada situada a l’entorn de les Muntanyes de Prades té un recorregut de 480 metres, amb 90 metres de desnivell, i una dificultat de K4 (difícil). L’aproximació es realitza en uns 15 minuts i el recorregut de la via es cobreix entre 2 i 3 hores. La via conté molts trams verticals, combinats amb algun pas desplomat i aeri. També se superen quatre ponts tibetans, el més llarg dels quals és de 28 metres. A banda del material bàsic obligatori per a la pràctica de vies ferrades cal portar una corda de 40 metres per realitzar dos ràpels, de 20 i 10 metres.

Amplieu-ne la galeria d'imatges:

Federació Entitats Excursionistes de Catalunya