#dia47 MARGES

Duesaigües, marge de pedra seca. © ASA

 
Sàvia de ventades, sols i pluges,

promous el consens.

D'acord, però, ves fent marge:

porto pedres.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat

#dia46 ALGÚ ARRIBA I TRUCA

© Pere Prats Sobrepere

Fer silenci, fer lloc als altres,

és obrir l’espai més lluminós del cor

a algú que arriba i truca.

José Moratiel

Volaves, pit-roig, dins la capçada d'uns pollancres de fulles argentades acabades de sortir. Només se sentia l'aleteig de qui busca compartir vida. Un mar de mates de galzeran s'estenia per tot el sotabosc ombrívol i, entre la fullaraca humida, una salamandra treia el musell. No sabies si cantar posaria al descobert els teus delits que feien més por que servei o si estant allà dalt en silenci estaries més pròxim dels altres. Dubtós, vas refilar perquè no fos dit i la salamandra a poc a poc va treure tot el cos amagat i es va posar a ballar. I el brancatge caigut va prendre vida de tot el que hi havia adormit. L'endemà, no vas esperar veure cap ésser vivent. Així que et vas despertar, et vas posar a cantar tot alternant amb els silencis renouers dels altres. No els veies, però sabies que no estaves sol.

© Lena Paüls

#dia45 INVENTARI

Contradicció-Buscant El Camí Blau © Rosa Virgili
collage de roba i cartró, esmalts i plàstica, 15 x 10 cm

—Ets el que dius,  
inventari del que havies perdut, 
i ara ho retrobes apilat 
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat 
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès    
sobre diaris vells, al bat del sol.
No és gran cosa, però deduïm  
que per als corbs és un gran què. 

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia44 AL TERRAT

© Fabián A Pons

Et distreu, de sobte, un xim-xim de fang,
i al terrat hi tens la roba estesa,
amb un peu rosegat, la falda buida,
braços i cames senses fil,
et culives sota l'atzavara florida,
esdevinguda pròleg.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat

#dia43 MAGRANA OBERTA

© Mònica de Dalmau Mommertz

¿I què si som veïns dels abellots del porxo?

I dels dragons que es mengen les arnes dels armaris.

Feliç qui es pot permetre estar escoltant brostar.

© Lena Paüls

#dia42 LA FORÇA DELS SOMNIS

Aquarel·la: © Teresa Llorach

Foulard amb la flor de lis, símbol del moviment escolta.
A la camiseta, un vers dels Catarres.

«Que meravellós és que mai ningú hagi d'esperar

un instant abans de començar a millorar el món»

Anna Frank

Els somnis no es trien. O potser, sí. Avui has somiat que acompanyaves uns infants a collir farigola. En tallàveu només les tiges florides i deixàveu la mata viva. Abans de guardar-les al sarró, les sacsejàveu lleument i una pluja de flors seques tornava a la terra. Sovint somies altres compromisos que algú consideraria de més calat. L'endemà dissenyes amb altres l'estratègia, els recursos i les accions per la rebel·lia a favor de la vida plena. Sense profetes d'enlloc que alliçonin, ningú ha parlat d'armes, ni una sola vegada.

© Lena Paüls

#dia41 MARE, LA MAR

© Fabián A. Pons

(Els pètals de la rosa retornen a la platja

convertits en punts de llibre. Adob)

"mare, la mar, mar envaïda, mare".

Ja ha tocat fons la nau de les paraules

i  treus del plor la tendresa i la força.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

TOT EL QUE S'HA DIT SOBRE 'SI SÓN ROSES, FLORIRAN'

Enllaços per llegir el llibre en línia 

i/o descarregar-lo en PDF

S'acaba de publicar en suport digital el llibre Si són roses, floriran, setze textos de setze autors inspirats en el quadre homònim de Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1952). Literatura creada en el context de la reclusió forçada per la pandèmia. Poemes, proses poètiques i microrelats per llegir directament en línia o bé per descarregar en format PDF.

En aquest temps de confinament, internet s'ha constituït en l'única finestra lliure oberta a la cultura.  Museus, teatres, òperes, auditoris, biblioteques i plataformes de cinema de tot el món hi han obert seu. Pensant en la difusió a la xarxa, en els primers quinze dies, amb la filòloga Fina Masdéu, hem impulsat la creació col·lectiva Si són roses, floriran. Vam fer la proposta a setze autors i el resultat són setze textos —microrelats i poemes— plens de vida, amb un ventall de registres des de sensibilitats diferents. 

Tot organisme viu acompleix el seu cicle,  temps al temps i «si són roses, floriran», ens deia Manuel de Pedrolo en una de les seves novel·les ambientades en la reclosa dictadura. Pérez Olivan recollia d'aquest títol el temps de desassossec en una pintura bellíssima i inquietant. Preníem aquesta obra d'art com a correlat objectiu dels neguits literaris de cada autor confinat al confort de casa, però també cadascú amb la seva circumstància: amb criatures a qui ha calgut distreure, passant el dol per un germà de qui no s'havia pogut acomiadar cap ésser estimat, vivint el dol per la mort de la mare, sentint angoixa per tenir una filla a l'altre hemisferi sense vol previst per tornar a casa, fent teletreball o preparant una classe telemàtica... potser sense espai privat i,  malgrat tot, vam respondre a la crida de la creativitat, amb uns textos arrodonits amb els cinc sentits, plens d'interrogants.

I, un cop més, la tecnologia ha estat al servei de la creació, de l'expressió d'emocions intenses i de la difusió de la literatura. A mesura que s'han anat publicant a la xarxa,  durant aquests dies estranys i incerts, els textos de Si són roses, floriran han tingut un gran nombre de lectors, de totes les edats. Ara aplegats en un llibre virtual també els diversificarà. A tots, desitgem que en gaudeixin com n'hem gaudit els qui l'hem escrit.

Article Si són roses, floriran, una creació literària en temps de confinament.«ReusDigital», 16-4-2020

Cliqueu la imatge per llegir l'article en línia

HEMEROTECA

* Sílvia Fornós: Rememorar poemas, relatos e historias.  «Diari de Tarragona», 18-8-2021

* Lena Paüls: Art i creacions literàries en xarxa. Blog «Pont d'Enseula«, 1-1-2021

* Lena Paüls: Estampes dedicades de Si són roses, floriran. Blog «Pont d'Enseula», 8-6-2020

* Lena Paüls: Collita literària del confinament. Blog «Pont d'Enseula«, 27-5-2020

* Lena Paüls: Creació col·lectiva d'adolescents confinats. Blog «Pont d'Enseula», 14-5-2020 

* Rosa Masanés, Institució Montserrat, de Barcelona. Creació col·lectiva de l'alumnat de Secundària, ISSUU, 14-5-2020

* Cristina Serret: Creativitat literària en temps estranys. «Diari Més», 23-4-2020

* Conxita Jiménez: Microreportatge enregistrat. Tarragona Ràdio, 22-4-2020

* Casa de Lletres, Tgna: Catàleg de novetats Sant Jordi. Ajuntament de Tarragona, 22-4-2020

* Lena Paüls: "La font d'argent té fang; punxes, la rosa". Blog «Punt i a cap», 19-4-2020

* Lena Paüls: Si són roses floriran, una creació literària en temps de confinament. Article a «ReusDigital», 16-4-2020

* Lena Paüls: Proposta de comprensió lectora. Blog «Pont d'Enseula», 16-4-2020 

* Rosa Masanés: Proposta de comprensió lectora (per descarregar en PDF)
* Diversos autors:  Recull de ressenyes i invitacions a la lectura (per descarregar en PDF)
* Reusenques de Lletres: Unes quantes Reusenques de Lletres participen...  Blog «Reusenques de Lletres», 12-3-2020

* Eduard López: Si són roses, floriran. Blog «Antiartistes», 8-4-2020

* Carme López Arias: En femení. Blog «Sentiments trencats», 8-4-2020

* Ció Munté: Si són roses, floriran. Recull col·lectiu. Blog «Endreçant l'armari», 7-4-2020
* Carme Andrade: Si són roses, floriran. Blog «Casa del racó», 6-4-2020

* Jordi Folck:  Entrevista a Lena Paüls sobre publicacions digitals.  Programa radiofònic 'La Ciutat', Onda Cero Catalunya, 6-4-202.

Difusió en apunts a Facebook, Twitter i Instagram dels autors: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Teresa Duch, Fe Ferré Ferraté, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López Mercadé,  Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.

I els vídeos de Conxita Jiménez, Carme López Arias i Fe Ferré Ferrater, recitant els seus poemes inclosos en el recull:

© Conxita Jiménez

© Carme López Arias

© Fe Ferré Ferraté


Sant Jordi 2020

#dia40 BRINDEM

Sant Jordi 10 © Fina Veciana, 2020

I sento l'energia de les mans sense espai,
l'alegria del vals, roba fresca de lli.
Faig la cadena amb altres i busco els teus ulls, sempre.
Senzilla fusió de les coses i els cossos,
acoblament de mots, transparència als ulls,
tantes danses per a mi.

© Lena Paüls

Lenandreu
Sant Jordi 1974-2020
© Pere Prats Sobrepere

#dia39 EL MONSTRE DEL PANTÀ

© Màrius Domingo de Pedro

Veure el monstre que viu al pantà és l'únic interès que troba el turisme en aquests verals. Al poble, tothom el dona per vist. L'esglai va venir, quan la primavera passada l'aigua es va tornar vermella. Ho van portar en secret. Que les anàlisis mostressin un excés de floració de l'herbei aquàtic no va fer cap efecte en la fluctuació de la creença que un dia o altre trobarien el monstre ferit. Ni tampoc que un cop transvasada l'aigua al pantà de baix no es trobés ni rastre de l'animal. Aquest  hivern les pluges han fet cantar els barrancs. L'instint de supervivència ha propiciat que petits i grans anessin d'amagat a abocar-hi crancs, gambes i escamarlans vius. No perden l'esperança que algun crustaci arrelarà en aigua dolça, i que tornaran a tenir la patent de fer esborronar de por a tothom qui vulgui passejar pel pantà.

© Lena Paüls

#38 FULL DE RUTA

Flors de ginesta. Foto:  Antonieta Codina

Paisatge de ginesta i de paraules

no pots dimitir si algú en fa feixos

i et rumia per camins eixuts.

—Sí, que puc.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

SANT JORDI 2020 AJORNAT

Foto © Josep M. Barraso

«He viatjat per milers de llibres de la biblioteca,
he entrat i sortit d'incomptables sales mentals
i he recorregut paradissos que ni sabia que existien,
només per trobar-me encara més portes al final.
Sempre hi ha una altra porta i una altra sala».
Siri Hustvedt. Records del futur

Enguany no se celebrarà la Diada de Sant Jordi el dia que toca, a causa del confinament per la pandèmia de Covid-19. A la xarxa es troben diverses iniciatives per adquirir llibres per regalar i no haver-los de dur al domicili del destinatari. Crec que no vindrà de tres mesos i farem bé d'esperar la data —23 de juliol— que els gremis implicats han triat per a celebració.
I, mentrestant, podem actualitzar lectures. Proposo la collita publicada pel col·lectiu literari Reusenques de Lletres, que aplega escriptores vinculades amb la capital del Baix Camp: narradores, poetes, dramaturgues, periodistes, assagistes, historiadores, biògrafes. Sis llibres que contenen peces curtes de creació i/o d'investigació, relatades amb ofici i amb mirada i veu de dona —tan particular, tan universal:

—Lletres reusenques. Reusenques de Lletres (Silva Editorial, 2013)
—Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)
—Bibliorelats (Arola Editors, 2015)
—14 vermuts (Arola Editors, 2016)
—Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017)
—Veus (Arola Editors, 2019)

Veus (Arola Editors, 2019)

El darrer llibre, Veus, relats amb banda sonora, publicat al voltant de Sant Jordi de l'any passat, amb la complicitat d'Arola Editors. N'hi haurà més, no en tinc cap dubte, perquè al capdavant del projecte hi ha la tossuderia, la generositat i el rigor de la filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària Victòria Rodrigo, ànimes d'aquesta plataforma estable que ens motiva i permet fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat.

L'any 2018 Reusenques de Lletres va rebre el reconeixement 'Imprescindibles', en l'àmbit cultural.

Per saber-ne més:

REUSENQUES DE LLETRES

#dia37 POLLOCK

© Pere Prats Sobrepere

Mestre que aprens amb les eines noves de trinca de la il·lusió.  Davant de cada full en blanc, cadell aplicat de creador de mons, de l'hora en fas substància. Innocència de qui oblida que abans de tot hi ha el Verb: aquí l'aigua, enllà el foc, pertot l'aire, a prop la terra. Un punt, tu. Dos punts, nosaltres. Ratlla. Tot és començar, Pollock.

© Lena Paüls

UNA CITACIÓ A 'HEART OF GOLD'

Heart of gold, una prosa reflexiva i poètica de Jordi Bravo, publicada al seu blog «En lo cotidiano», cita la meva frase del #dia34 Confinament, il·lustrada amb una aquarel·la de l'artista Teresa Llorach.  N'estic sorpresa, i no sé com prendre-m'ho. Vegeu:

«I want to live, I want to give

I've been a miner for a heart of gold. 

Neil Young era un pretensiós, o no? Potser només era un il·lús que cantava aquesta cançó d’amor per a losers d’anhels escampats. O potser només la va escriure per a justificar la pèrdua que havia d’esdevenir o per anunciar la fi d’allò que ja era mort. Com diu Lena Paüls, “escriure és retardar la imperfecció que vindrà silent, inodora, imperceptible”.

I've been to Hollywood, I've been to Redwood

I crossed the ocean for a heart of gold.

No el trobaràs, aquest lloc, Neil. No el trobaràs ni que creuïs l’oceà o pugis la muntanya més esquerpa. No el trobaràs perquè l’únic hearth of gold és dins teu».

#dia35 L'AVELLANER

Aments d'avellaner. © Josep Lomas

Has plantat quatre avellanes Negreta en una torreta del balcó. Previsora com ets, poses la maquinària a punt i passes llista del poc que t'ha arribat d'aquest arbust a l'ADN. Serà un avellaner de quatre peus, caldrà que et proveeixis d'eines: un xapo, una aixada, un esporgaavellaners, un rasclet. Regar, adobar. Un cop pengin els aments, dins dels flocs, lentament, les avellanes s'aniram omplint abans de caure. Replanar. Les arreplegaràs amb raspalls de mirambell i les plegaràs dels muntets amb didals, genolleres i senalla. O bufador. I porgador. «La sardana de l'avellana pica de peus i mata de gana», cantes. ¿Encara es fan lliures  per saber-ne el rendiment i concertar-ne el preu? T'atures. No en saps més. Els avellaners malmesos dels avis no s'han emportat només una forma de viure, sinó cinquanta-vuit quilos i mig de paraules. Hi espigoles.

© Lena Paüls

Apunts en aquest mateix blog:

UN SAC D'AVELLANES: 58,50 QUILOS

MUSEU DE L'AVI: L'AVELLANA

TORONTOS AMB ÀNIMA DE REUS

AVELLANERS DE 4 PEUS

SETEMBRE

LA SARDANA DE L'AVELLANA

#dia34 CONFINAMENT

 Teletreball. © Teresa Llorach

Escriure és retardar la imperfecció que vindrà 
silent, inodora, imperceptible.

© Lena Paüls

PROPOSTA DE COMPRENSIÓ LECTORA 'SI SÓN ROSES, FLORIRAN'

Un centenar d'alumnes de Secundària d'un institut de Barcelona han llegit aquesta setmana el llibre digital Si són roses, floriran.  Inspirats en la pintura de títol homònim de l'artista Marc Pérez Olivan, setze textos de setze autors confinats, han estat lectura d'uns joves confinats, també. L'exercici de comprensió lectora que ha preparat la professora Rosa Massanés incideix en aquest fet: ¿Quin dels textos fa explícit o implícit el context de confinament a causa de la pandèmia?
L'autora de la proposta, autoritza l'ús de la graella de l'exercici al professorat que vulgui dur a terme l'experiència. Podeu descarregar-la aquí.

Tot i que els textos que els autors ofereixen al llibre digital Si són roses, floriran són pensats per a la reflexió i el gaudi, qui proposi aquesta lectura als seus alumnes i necessiti un 'solucionari' com a suport, l'hi farem arribar.

#dia33 DANT

La irritació. © Rosa Virgili

Pintura plàstica, esmalts i sorra sobre llenç, 120 x 40 cm

Festa de les carícies, 
del festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes,
la por que les ensorra.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia32 BORRONS

Flors d'ametller. © Josep Lomas Fortuny

Somnies tanys a punt de rebentar,
els vols poncellant entre afany d'abelles,
te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

© Lena Paüls. Del poemari Temps de penyora

ETIQUETA ROSA, ETIQUETA BLAVA

Sèrie 'Colors' de l'artista reusenca Fina Veciana.
Els versos en què s'ha inspirat formen part d'un poema de Teló de fons.

Estripeu l'etiqueta rosa
de la Bella Dorment.
Estripeu l'etiqueta blau cel
d'aquell Príncep Valent.
Espolseu-vos mútuament la caspa,
cosiu-vos el botó que us penja.
Enllà del porxo i la lleganya,
haureu de descobrir plegats
per què xisclen els falciots.
© Lena Paüls


Aquest poema (Premi de poesia Margarita Wirsing i Bordas) va donar la benvinguda a la comunicat educativa de l'Institut Tarragona, de Tarragona (seu de l'antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili), el curs 2018-19. Els alumnes hi van interactuar amb comentaris i interpretacions gràfiques. Crònica aquí.

#dia31 EL MEU TEMPLE

#dia28. De la sèrie 'El meu Temple'. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre cartronet, 42 x 30 cm

Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi deu haver aigua recollida als bols d'ofrena de totes les finestres i les mates de romaní deuen viure sense les nostres converses. No ens necessiten les plantes ni cap dels llibres que enyorem com a amics de viatge. El jardí de llicorella es deu haver abastat de les quatre gotes d'una primavera massa calda i l'aire es deu omplir cada dia dels vapors de la terra humida i del cant de la merla que envolta l'edifici un i altre cop abans d'anar a joc. I allà ens espera el pont de nou ulls que s'obre cap al circ de colors de la serra, del bosc, de la línia del mar... Hi vam deixar el fanal del porxo encès. Hi tornarem. Sempre hi tornem.

© Lena Paüls

Vegeu

La caseta del pont blau

#dia30 BUFONA, SUBSTANTIU

Bufona. © Pere Prats Sobrepere

«Faràs de bufó!», t'ha anunciat una veu per telèfon, amb entonació de gran reverència. N'hauries d'estar contenta. Ja t'hi veus, t'hauràs de posar el mallot blau elèctric, l'armilla negra, el barret de tres puntes de roba de colorins i cascavells, les mànigues amb retalls del quadre New harmony de Klee i l'espolsador a les mans. La teva missió no serà fer de còmica ni a costa de riure't de tu mateixa. Ni tan sols hauràs de fer enretirar els badocs i els servils al pas de la comitiva d'autoritats. Hauràs de procurar que cap mosca s'atansi a les mones de Pasqua. Avui, un privilegi.

© Lena Paüls

#dia29 DEMÀ

Dàlies. © Antonieta Codina

Com si pugés del pou sense sortida
no es permetrà poder aturar el rellotge:
pensa en demà, toca fer de barbera,
i ha d'adobar dàlies i geranis.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

LA MONA DELS TRES PASTISSERS CONFINATS

Cuiners, pastissers... © Isabel Marsal de «Nines de Drap»

Durant uns anys el Genís C. M. feia arribar a casa nostra una mona dibuixada. L'artista pastisser, però, en entrar a la pre-adolescència va plegar de servir-nos aquest dolç de l'equinocci de primavera, amb un relat divertídissim de comiat que encara conservem. Des d'aleshores ens hem hagut de pintar la mona nosaltres, però pel que sembla la nostra sort canviarà.

La Isabel Marsal de «Nines de Drap» ens ha enviat tres pastissers (en versió nina galeta torrada, amb cirera inclosa!) disposats a fer el tortell i a adornar-lo amb ous durs fixats amb una tira de la mateixa pasta. Els ho hem prohibit. Volem que ens la facin de pa de pessic, una capa de melmelada, ametlla esmicolada al voltant i decorades amb plomes de colors (això sembla que sí, que serà possible), fruita confitada i un ou de xocolata. Més ben dit, de xocolata, no. Volem una figura de crocant. Ben grossa.  I que no se'n parli més, fins la Pasqua que ve, padrina!

#dia28 GERMINANT

Si la seva verge va vestida de plata i or, despulla-la. © Rosa Virgili
 esmalts i pintura plàstica, 81 x 100 cm

Cada gest teu és germen de represa
que es lliura salvatge al cicle de l'aigua,
i a la pujada de la llet,
per un camí d’anada.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia27 ARMAT DEL RAMAT

Plomall romà. © ASA, 1968 ?

Et vas enrolar a fer d'armat de la cohort romana, i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat, governador de Jesuralem i de Tarragona, era un embolcall massa pesant per tu. Desfilaves amb el rostre amagat sota la visera del casc llampant, precedit d'un manaia cerimoniós i del penó SPQR, Senatus Populus Que Romanus. Se sent el Vexilla Regis. Et mereixes Les Tres Gràcies.

© Lena Paüls 



Les Tres Gràcies, Reus, 2012 © Canal Reus TV

#dia26 ENCESA SOLIDÀRIA

Encesa solidària. © ASA 1968?

La foscor porta al silenci. 
Les cadenes s'arrosseguen, 
ja sagnen els pecadors.
Ploriquegen les llambordes,
la cera els segella el crit.

#dia25 HOSTE DEL BES

#dia20. © Fina Veciana, 2020
Tècnica mixta sobre paper, 25 x 19,5 cm

Vestida per desvestir-me, sento el teu xiuxiueig insistent, els teus dits presoners dins els meus cabells i un bes i un altre.  El cos que ara em fruita, no existeix si per tu soc transparent. Amic del dolç turment, vull que et quedis com el mar,  envoltant la meva illa. «I què més? ¿Que no saps que avui em toca entrenament de futbol sala?»  Apago les espelmes de te i trenco les copes amb restes de daiquiri. Avui tampoc em donarà la gana de fer versos amables. Torna la malícia. Sort en tinc.

© Lena Paüls

50 FLORS DE LA CORI

Aquesta primavera a Barcelona no hem vist florir les plantes petites dels parterres ni tan sols ens hem fixat —enderiats com estem per tornar al més aviat possible cap a casa— que els plataners,  els til·lers i els lledoners han tret fulla i ja hi  ha un cobricel verd i fresc sobre les voreres i sobre l'asfalt, ara deserts.

Ens han ajudat a compensar l'enyor de la natura florida, les làmines amorosament dedicades amb dibuixos de flors que hem rebut cada dia de la mestra i amiga reusenca Cori Bach, des del seu confinament. Lliris de sant Josep, margarides, orquídies, clavells de moro, roses, flors de codonyer, cactus florits i algunes flors silvestres. Uns delicats dibuixos del natural on recrea amb tot detall cada flor, pensant en les persones que estima. El cicle de la natura i  la creativitat no es poden aturar. L'amistat en temps de confinament també troba un lloc o altre per manifestar-se. Gràcies, estimada Cori.

#dia24 UN SOL COMPARTIT

© Pere Prats Sobrepere

Confinat, com tota la població, el vell de l'entresol no surt de casa. La noia estudiant que viu al tercer pis l'ha trucat per telèfon per saber si necesssita que li porti res i per anunciar-li que després de tres dies de pluja, avui fa sol. El vell no el veu, però ja ho sap, que avui hi ha un sol esplèndid i somrient al cel. És el sol que ha dibuixat per a ell la neta, que viu en una ciutat llunyana. La veïna del tercer avui no sortirà a comprar. «Hem de gaudir d'aquest sol», li diu.  I munta uns miralls perquè el sol que ha dibuixat la petita hi reboti i els rajos entrin per la finestra de l'avi. Tan bon punt el sol toca al vidre, l'home agafa el mòbil i fa la rateta a la veïna de la casa del davant. Somriures en cadena.

© Lena Paüls

CREACIONS COL·LECTIVES EN LÍNIA

Una novetat excepcional en línia:  Si són roses, floriran, un treball realitzat per 16 escriptors i escriptores en temps de confinament. Setze textos inspirats en la pintura inquietant de Pérez Oliván, que reprèn el títol de la novel·la de Pedrolo. «Un petit mapa de sentiments que cal recórrer amb subtil deteniment», en diu Josep M. Barraso. Endinseu-vos-hi.

En aquests enllaços es poden descarregar les publicacions en format PDF:

Si són roses, floriran, 2020
Bombes de llavors, 2019
Estimo la dona que soc: #mestimo, 2018
La musa de la frescor, 2017
El vestit negre, 2017
Remeno paraules, 2016

#dia23 UN DIBUIX AL CEL

© Martina Rius Mauri, 2020
Retoladors per porcellana sobre vidre

Vas repenjar l'escala extensible en un núvol.
T'hi vas enfilar amb una càrrega de colors.
I vas dibuixar la primavera al cel.
Per si l'havíem oblidada.

© Lena Paüls

#dia22 SALMÓ

Salmó. De la sèrie 'Colors'. © Fina Veciana, 2020

Estovalles negres, amb flors fresques de taronger escampades per sobre i tovallons i espelmes de color salmó.

© Lena Paüls. Fragment de Com doblegar el cercle

El parament per al ritual de les carícies

de cada dia podria aquest o qualsevol altre

PLUJA DE PEIXOS

Duesaigües, 3 abril 2020. Foto: © Montse Francisco Rabascall

Un veí de Duesaigües (Baix Camp) mira un full imprès i plastificat on es veu una pintura acompanyada d'un text. La novetat de la nota enmig del confinament ha fet que tothom qui hi passa s'hi aturi, no fos cas que s'hi comuniqui alguna prevenció més per reduir el covid-19
L'abeurador, molt ben conservat,  és al costat d'una de les set fonts urbanes del poble. Fa poc hi havia uns quants peixets vermells, ara confinats en una bassa esperant ser reallotjats un dia o altre a l'abeurador.

Pluja de peixos. © Myriam Arnold
Mixta sobre tela. 73 x 53 cm.

Mentrestant, però, la imaginació ha relacionat els peixets vermells desapareguts amb els que fan tombarelles al voltant d'una criatura a Pluja de peixos, una esplèndida obra de la pintora Myriam Arnold.

Vegeu-ho:
https://bit.ly/2X6T898


Tot és relativament molt important.

#dia21 LA MODEL I EL FOTÒGRAF

Pensament 3. © ASA, 1973

Perquè som un en l'altre, 
tota força es duplica.
Escindits, eixalats, 
¿qui ens esperarà a casa?

© Lena Paüls. 

#dia20 EL NÚVOL

La pluja de peixos. ©Myriam Arnold
Tècnica mixta a l'oli i grafitis. 73x53 cm

El núvol que tenies lligat a la barana del balcó s'havia enlairat. Tibava la corda i s'inflava i s'ennegria per moments. Va començar a aviar un seguit de gotes comptades sobre les llambordes polsegoses del carrer. El xim-xim va anunciar festa a la canalla, que va arribar a ramats. Però, aquest cop, la pluja no era de xocolata desfeta ni d'anissos. Barrejats amb l'aigua, uns peixets vermells feien tombarelles a l'entorn dels infants. Eren els peixets de l'abeurador. Si no fos que el núvol no parava de riure, no hauries sabut que hi tenia molt a veure. Has alliberat el núvol trapella. Que se la campi!

© Lena Paüls

#dia19 EL SOMRIURE BLAU

Buscant el blau. Somriure blau. © Rosa Virgili
Aquarel·les digitalitzades sobre foam, retocades amb tintes

I en un minut escàs de repòs,
amb un somriure d'infant als llavis...

Fa de mal dir, 

un son en duu un altre,

com un molí fariner 

en via morta.

© Lena Paüls. Del poemari L'alè que fa olor de menta

#dia18 AL LÍMIT DE L'HORA

Efervescència circular. © Fina Veciana, 2020
Mixta sobre paper, 42 x 30 cm.

Esperarà en dejú que arribi l'Hora
i que al llindar, que al punt límit, fracassi,
enyorant vins madurs, sedosos, càlids.

Del poemari L'alè que fa olor de menta