02 de maig 2010

MUSEU DE L'AVI: L'AVELLANA


Branca d'avellaner, amb avellanes seques i cucs. Detall del dibuix del natural fet el mes de novembre, al terme de Duesaigües. © Arnau Ferré Alberich, 2009



Al Baix Camp, a finals del segle XIX, a conseqüència de la crisi provocada per la fil·loxera a la vinya, s'imposa progressivament el canvi de conreu de la vinya pel de l'avellaner.
L'avellaner per ser productiu exigeix climes temperats. A Duesaigües, aquest arbre caducifoli hi arrela bé, tradicionalment de secà, tot i que actualment la majoria són de regadiu amb reg gota a gota, sobretot als que queden als planers. Però, la majoria de les plantacions es troben en terrenys en els pendents de les muntanyes i, això fa d'una banda problemàtica la captació i retenció de l'aigua i, de l'altra, comporta que les explotacions siguin poc mecanitzables. Aquest motiu i l'encariment de la mà d'obra sense veure's recompensada pel preu de mercat, ha estat el motiu de l'abandonament de plantacions, ara envaïdes per herbassar i pins blancs.
L'avellana Negreta ha estat, fins fa poc, el fruit de comercialització majoritari dels pagesos de Duesaigües. Aquesta varietat autòctona és una avellana de closca prima, gra petit i gustós.

Avellanes de la varietat Negreta. Foto: © Paüls, 2009

PRÀCTIQUES DE CONREU. Al MUSEU DE L'AVI de Duesaigües hi són representats les eines i els estris que s'utilitzen per al conreu, la collita i la comercialització de les avellanes. Les principals feines manuals que requereixen els avellaners són: plantar (amb el pic per terrenys durs, i l'aixada i xàpol per treure la terra dels clots); esporgar (amb l'esporgaavellaners es tallen i s'arrenquen les vergues); podar (es tallen les branques seques amb xerrac i les primes amb estisores de podar i podall); replanar (amb rasclets i escombres s'amunteguen vergues i pàmpols); cavar manual i llaurar (fins a principis dels anys setanta es feia amb la força dels animals: mula, cavall, ase), ensulfatar (es fumigava amb motxilla o carretó i bóta); adobar (en adobar la verdura dels quadres, amb fem d'animals i guano.)

Eina esporgaavellaners, senalles de margalló, sac d'arpillera i genolleres. MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. Foto: © Montse Francisco, 2010

LA COLLITA. Durant el mes de setembre, les avellanes es pleguen de terra (amb didals de goma com a protecció de les mans), de genolls a terra (amb genolleres d'espuma, vegeu-ne a la foto) o asseguts de costat, i es col·loquen en senalles de margalló. Es fa una segona passada per espigolar (plegar les que han quedat a la primera passada). També es fa escombrant les avellanes de sota de l'arbre amb raspalls de mirambell i se'n fan munts. Es repleguen amb pales, es passen pel porgador i s'acaben de triar a casa. Als terrenys plans, es fa la collita per mitjans mecànics. Ara, a Duesaigües, la producció és testimonial i, en general, dedicada al consum familiar.
LA GASTRONOMIA. Les avellanes s'empren en picades o salses: romesco, picades per a la cassola, sarsuela de peix, calçotada. També per fer torrons, galetes i gelats.


Agraeixo les aportacions dels informadors: Montserrat G., Joan N. de cal Trillana, Jordi R. i Jaume R. de ca la Perpètua, Joan T. de cal Faio i la senyora Neus (per mitjà de la seva néta M. Neus, en articles a Duesaigües. La revista), entre d'altres. Agraeixo a Montserrat Francisco les fotografies i a Arnau Ferré Alberich els dibuixos que il·lustren aquest post. També faig constar el meu reconeixement a Jordi Rabascall per les facilitats a accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.