Mare i nadó a l'hospital de la missió de Kingungi, al Congo. Foto: © M. del Carme Molist, maig, 2010
Sala de la maternitat.
Des de la missió de Kingungi a la província de Bandundu, al Congo, ens escriu la M. Carme Molist, monja Vedruna, que duu a terme un projecte solidari de formació de mestres a l'Àfrica. N'extrec uns fragments on parla de les visites que fa a l'hospital de la missió: "Cada tarda vaig a la maternitat a veure les mares i els nens. N’hi ha tantes! Vénen caminant molts quilometres durant dies, per venir a parir a l’hospital de la missió. Allà tenen una sala on esperen el moment del part els dies que calguin. Vénen sense res. Se’ls ofereix un somier (i ara, un luxe, un matalàs) però elles s’han d’espavilar per tot i comparteixen el poquíssim que tenen."
Explica la M. del Carme les condicions sanitàries i d'abandonament a què s'enfronten les parteres: "M’ha impressionat molt veure la fortalesa d’aquestes mares. Com s’arrosseguen per terra allà fora quan tenen contraccions i molt dolor, com resisteixen quan en viu les tallen per ajudar a sortir el nen… I soles, els pares no hi vénen, sols alguna amiga o la mare. Quina tristesa la de la jove mare que va arribar a la missió massa tard i ja el nen havia sortit una mica i havia mort. Rodejada de tantes noves mares, patia pel que diria o faria el seu marit quan ho sabés."
La malaltia de la son.
La malaltia de la son és una malaltia mortal, si no es tracta. És una malaltia parasitària, transmesa als humans per la mosca tse-tsé. La M. del Carme ens explica el següent fet viscut als voltants de la missió de Kingungi: "Ahir em vaig trobar pel caminet una mare amb un nenet a coll plorant i cridant molt. Darrera d’ella uns homes amb una canya de bambú traslladaven, embolicat en una pagne i lligat al pal, un nen de 6 anys que acabava de morir de la malaltia de la son. La misèria i les condicions de vida fa que encara hi hagi moltes malalties, tifus, tuberculosi, malària i malalties d’aquestes tropicals que ja haurien d’estar eradicades." I es pregunta: "¿Com el nostre primer món injust i satisfet pot permetre que en aquest petit planeta es donin situacións com aquestes?"
Mentre passem el lívid entollat,
un, ple de fang, em diu molt a la vora:
"Tu qui ets, que abans d'hora ets arribat"
DANT. Divina comèdia. Infern, cant VIII, 31-33