17 de maig 2010

La mel i l'arruix

(Bresques procedents d'arnes
de Jordi Rabascall de ca la Perpètua de Duesaigües.
Foto: © Montse Francisco, 2010)

Repasso el refranyer de la mel: La mel no s'ha fet pels ases / Mel a la boca i guarda la bossa / Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles / La mel i el pa, vénen plegats / Mel cada dia i, formatge, cada any un dia / No hi ha mel sense fel / Mel nova i vi vell / Això és pa i mel / La mel és bona a qualsevol hora... No hi ha cap refrany que digui que la mel és apreciada en cosmètica pel fet que conté antioxidants que frenen l'aparició de radicals lliures. Montse Ginesta, amb un magnífic llibre il·lustrat que titula Herbes i fruits per seduir (Empúries, 1991), proporciona aquesta recepta d'una crema relaxant facial: Crema princesa, per tenir bona cara, barreja 1/4 de iogurt natural sense sucre i 2 cullerades petites de mel líquida de romaní.


De l'arruix, no en sabia res fins fa poc. Aquesta llaminadura va sortir fa poc a la conversa amb Joan Faio i Cisco Carrascle, parlant de menjars de supervivència en temps de guerra i postguerra a Duesaigües. Tal com ells van explicar recordant aquesta menja d'infantesa, i segons confirma el Diccionari Alcover-Moll: l'arruix és un líquid negre i dolç que s'obté escaldant i repremsant les bresques després d'extreure'n la mel.

Per saber-ne més, feu aquí un tast d'El llibre de les abelles (setis, lligallos i abelleres), Manel Ollé Albiol. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col.lecció Cavall Bernat, 31, 1996.