Espàrrecs de marge

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb tanta mullena, enguany és bon any d'espàrrecs. N'hem portat un manat de la passejada que hem fet fins a la sínia de cal Ramon Domènech. Per sopar, n'he fet dues minitruites amb les puntes i un all tendre saltejats (poc oli, alta temperatura, un parell de minuts.) Ens ha semblat sentir els àngels que cantaven al Puigmarí.

Suposo que durant la meva joventut ja devia
tenir papil·les gustatives, però
en tot cas no els donava gaire feina.

PETER MAYLE. Lliçons de la bona vida.