© CNTC
La Compañía Nacional Teatro Clásico presenta al Teatre Victòria de Barcelona El pintor de su deshonra, de Calderón de la Barca. ¿Qui dubta que aquesta obra és un artefacte estructural de primer ordre, després d'haver-ho demostrat durant quatre-cents anys? Però, l'arquitectura perfecta, la llengua amb diversos registres, la galeria ben retratada de personatges de tota l'escala social posa de manifest que el tema de fons —que ja avisa el títol—, no s'aguanta per enlloc. El vell pintor pensa que la seva jove esposa l'enganya amb l'antic estimat que torna d'un naufragi on tothom el donava per mort. El pintor sent tanta vergonya que resol la deshonra matant la noia. És aquell "la maté porque era mía", causa, encara avui, de tanta violència de gènere, com si no haguessin passat els segles. Diria, però, que aquest muntatge dirigit per Eduardo Vasco no acaba de rutllar. No n'hi ha prou amb un vestuari luxós, una música en directe que subratlla les accions més importants i un moviment escènic vistós. S'hi troba a faltar un treball de vocalització més acurat que posi el text al descobert; i una expressivitat menys mecànica que posi l'èmfasi en l'horror del desenllaç, sense subtileses, perquè l'espectador d'avui entengui que aquesta tragèdia és digna de jutjat de guàrdia.