Foto: © Ferran Turmo
A la primavera els pugons xuclen la saba de les fulles més tendres. Segreguen un suc dolcenc que es veu que és una mena de mannà per a les formigues. Els agrada tant, que acostumen a mantenir ramats de pugons als formiguers durant l'hivern per dur-los a pasturar als brots tendres. Si tinguéssim la sort que alguna marieta de set punts s'enamorés del nostre jardí, aconseguiríem reduir els pugons, pensem. Però, de marietes, ni rastre.
Passem al pla b: la infusió d'alls. Hem procedit amb mètode. Hem deixat els alls d'una cabeça i mitja en remull durant vint-i-quatre hores i després els hem bullit durant mitja hora. Ho hem deixat reposar tota la nit i hem fumigat les fulles tendres de les agraïdes xefleres, les de l'alzina del Cisco, les de la perera de l'avi del Jaume i les de les troanes. Després d'unes hores, hem parat l'orella als troncs dels arbres (abraçant-los com fa l'Anna L.) i hem sentit rialles de pugons, com si els haguéssim fet pessigolles.
Em sembla que haurem de passar al pla c: la ceba (aquí hi trobareu la informació que en tinc)
Passem al pla b: la infusió d'alls. Hem procedit amb mètode. Hem deixat els alls d'una cabeça i mitja en remull durant vint-i-quatre hores i després els hem bullit durant mitja hora. Ho hem deixat reposar tota la nit i hem fumigat les fulles tendres de les agraïdes xefleres, les de l'alzina del Cisco, les de la perera de l'avi del Jaume i les de les troanes. Després d'unes hores, hem parat l'orella als troncs dels arbres (abraçant-los com fa l'Anna L.) i hem sentit rialles de pugons, com si els haguéssim fet pessigolles.O, potser, al pla d: l'espígol dentat (llegiu-ne aquí una intuïció)
Tot programa d'acció està dominat per una teoria.
JOSEP FERRATER MORA. Les formes de la vida catalana.