A l'enciclopèdia del nostre cervell ingressen constantment models i formes fetes: proverbis, refranys, eslògans... Els parlants els tenim a mà, ens estalvien de pensar, perquè no necessitem esplaiar-nos amb expressions de collita pròpia. Els proverbis, els refranys i els eslògans tenen en comú l'economia de pensament. Actualment, poques vegades hi introduïm noves unitats en català. Vegeu-ne, si no, una de les darreres que s'hi han instal·lat:
«Gallina Blanca Sofrito i trabajo que te quito»
En confiança, aquest sofregit és un producte força recomanable, si ens ha de solucionar un dinar consistent de macarrons en cinc o vuit minuts, o sigui, el temps que triga a coure's la pasta al dente. Però, em sembla que l'estratègia comunicativa dels productes Gallina Blanca, amb tanta cura com van tenir a triar un nom que fos tant en català com en castellà, es beneficiaria si a Catalunya fessin parlar l'actriu Loles León en el català de la Barceloneta, que és on va néixer. Els creatius d'eslògans farien la resta: hi sucarien pa.