Migdia de dissabte. Anem al Guasch Teatre, a veure l'adaptació que Joan Guaski ha fet del conte Rínxols d'or, el relat moralitzant que tracta de l'evolució d'una nena asocial i egoista que se'n va de casa, es perd al bosc i fa cap a la cabana d'una família d'óssos. La posada en escena conté la fòrmula Guasch: guió acurat, cançons, dansa i participació de l'auditori. Aquesta vegada, però, la companyia hi ha afegit el regal material que la protagonista fa a sis persones del públic. Al meu entendre, el moment àlgid de la funció. La cosa va així:Rínxols d'or camina afamada pel bosc. Troba sota un arbre un cistell amb croissants de xocolata que s'han deixat uns óssos. Se'n menja un i en llença mitja dotzena a la platea. Terrabastall entre el públic per descobrir qui han estat els afortunats. A l'escenari, els óssos troben el cistell sense els croissants. S'enrabien. ¿Investigaran qui se'ls ha menjat? La platea frisa. Uns perquè ja s'han cruspit els croissants que la Rínxols ha repartit. Els qui no han aconseguit cap croissant es deleixen, venjatius, per saber com resoldran l'assumpte els que se'ls han crupit. Per als adults no implicats en cap dels bàndols —com ara jo—, és el moment més trepidant de l'obra. Espectacle recomanat a partir de 3 anys.