(Maduixera florida al jardí de llicorella. Refugi de la Vinyeta de Duesaigües.Foto: © Paüls, 2010)
Des dels anys vuitanta els productors de la maduixa del Maresme estan en recessió. Alguns ja han anat apostant per conrear maduixots insípids de presència espectacular, deixant de banda les maduixes menudes de color vermell esclatant, oloroses i gustoses. Ara, es queixen perquè els ha passat la mà per la cara el maduixot de Huelva, més competitiu de preu. Els grans productors de Huelva han treballat amb estratègies de màrqueting. Venen els maduixots en caixetes als grans supermercats catalans i han aconseguit —a base de llençaments ferotges— d'introduir-los als mercats d'aquí, intentant de fer-nos oblidar quin gust tenen les maduixes.
Al jardí de llicorella hi ha un quadret d'una vintena de maduixeres i unes quantes mates aquí i allà. A la terrassa de l'àtic de BCN, en tenim de plantades en jardineres i també hi arrelen bé. Totes estan florides i, si no les malmet alguna pedregada, podrem assaborir-ne, també enguany. Encara que només sigui per no oblidar-ne l'olor.
Ningú no havia sospitat que d'aquell zing-zing
se'n pogués treure una música tan meravellosa.
SERGIUSZ PIASECKI. L'enamorat de l'Óssa Major