Abans de sant Jordi vaig enviar el poema El plat fondo a la M. del Carme Molist, monja Vedruna, que està duent a terme un projecte solidari de formació de mestres al Congo. Li deia que l'utilitzés si creia que podia servir d'estímul als infants de la missió. Es tractava que s'autoretratessin amb un gest lúdic (un nen o una nena porta un plat ple de sopa massa calenta; es crema i el plat va enlaire; fa cap per barret a qui el porta), com a procediment per a l'autoestima. En aquell moment la M. del Carme estava de canvi: marxava d'un barri molt pobre a tocar de l'aeroport de Kinshasa i anava cap al poblat de Kingungi, més a l'interior.
Quan va arribar en aquell poblat miseriós el món li caure al damunt. L'escola era un cau de pols, no hi havia llibres ni per als mestres. Els alumnes no tenien ni paper ni llapis. Un cop es va organitzar, va reprendre la idea de fer servir el poema.
Dibuixem primer en llapis.
Repassem el dibuix amb retoladors. Vegeu com n'acaparo uns quants.
El procediment: La M. del Carme havia traduït el poemet al francès, però, ja em va dir que l'explicaria, si calia amb mim, perquè els alumnes de Kingungi només parlen kikongo, una llengua de la família de les llengües bantu, parlada per set milions de parlants nadius. Van estrenar llapis i retoladors de colors. Una festa!
El resultat: Cal remarcar que els infants de Kingungi no estan avesats a dibuixar i va ser una novetat tenir sobre la taula paper, llapis i retoladors de colors. Es van autoretratar amb infinitat de detalls, amb l'acció central ben matisada. N'hi ha que es van limitar al desenllaç del relat i van definir poc el seu personatge; en canvi n'hi ha d'altres que van posar una cura especial tant en el retrat com en l'estampat de la roba i en el pentinat.
Gràcies als alumnes de 5èA: Tsiekitambi, Mukolo, Munani, Musofi, Lukelu, Munranda, Makinu, Biekoka, Luzitu, Uhinauhatu... Gràcies, Maria del Carme, per fer arribar aquest plat fondo tan lluny.
Fotos: © M. Carme Molist, abril-maig 2010