Pòster oficial del Festival de Cinema
de Cannes 2010. © Brigitte Lacombe,
disseny gràfic Annick Durban
de Cannes 2010. © Brigitte Lacombe,
disseny gràfic Annick Durban
L'any 1990, vaig assistir a la 43a edició del Festival de Cinema de Cannes, acreditada com a fotoperiodista (sí, ho heu llegit bé). Van ser quinze dies intensos de veure les millors pel·lícules de l'any. Entràvem al Palais de Festivals et des Congrés a les vuit del matí per al primer passi, després hi havia la roda de premsa, les entrevistes als protagonistes, escriure la crònica en màquines d'escriure manuals i passar-la al diari (tot una epopeia, una hora de cua per enviar-la per fax, en època que internet era als llimbs, encara.)
Passejàvem pel boulevard de la platja de la Croisette, on fotògrafs de mig món feien fer mil gestets a les noies aspirants a estrelles. Després de sopar, anàvem a vestir-nos de vint-i-un botó (altrament, no hauríem pogut entrar a la sessió de nit) a l'apartament particular d'una madame parisenca que llogava l'habitatge els dies del festival. En aquella hora del vespre hi havia concentració de limusines i esmòquings a la Croisette.
Pel·lícula guanyadora de la Palma d'or 1990:
Wild at Heart, de David Lynch
(Traduïda al festival per Sailor et Lula i aquí per Corazón salvaje)
Vam veure les següents pel·lícules de la competició oficial de 1990: Chasseur blanc, cœur noir, de Clint Eastwood; Come See the Paradise, d'Alan Parker; Cyrano de Bergerac, de Jean-Paul Rappeneau; Hidden Agenda, de Ken Loach; Wild at Heart, de David Lynch; Ju Dou, de Zhang Yimou i Yang Fengliang; L'Aiguillon de la mort, de Kohei Oguri; L'Interrogatoire, de Ryszard Bugajsli; L'Oreille, de Karel Kachyna; La Captive du désert, de Raymond Depardon; La Mère, de Gleb Panfilov; La Putain du roi, d'Axel Corti; Nouvelle vague, de Jean-Luc Godard; Taxi Blues, de Pavel Lounguine; Tilai, d'Idrissa Ouedraogo; Ils vont tous bien!, de Giuseppe Tornatore.
Pel·lícula guanyadora de la Palma d'or 1990:Wild at Heart, de David Lynch
(Traduïda al festival per Sailor et Lula i aquí per Corazón salvaje)
Vam veure les següents pel·lícules de la competició oficial de 1990: Chasseur blanc, cœur noir, de Clint Eastwood; Come See the Paradise, d'Alan Parker; Cyrano de Bergerac, de Jean-Paul Rappeneau; Hidden Agenda, de Ken Loach; Wild at Heart, de David Lynch; Ju Dou, de Zhang Yimou i Yang Fengliang; L'Aiguillon de la mort, de Kohei Oguri; L'Interrogatoire, de Ryszard Bugajsli; L'Oreille, de Karel Kachyna; La Captive du désert, de Raymond Depardon; La Mère, de Gleb Panfilov; La Putain du roi, d'Axel Corti; Nouvelle vague, de Jean-Luc Godard; Taxi Blues, de Pavel Lounguine; Tilai, d'Idrissa Ouedraogo; Ils vont tous bien!, de Giuseppe Tornatore.
També en vam veure fora de competició, de les quals recordo: Rêves, d'Akira Kurosawa i Ishiro Honda; La Voce della luna, de Federico Fellini; Le Soleil même la nuit, de Paolo i Vittorio Taviani; The Comfort of Strangers, de Paul Schrader. I moltes més.