27 d’agost 2018

INVITACIÓ A LA PRESENTACIÓ DE #MESTIMO A MONTBRIART 2018

<iframe style="width:400px; height:300px;" src="//e.issuu.com/embed.html#24165857/61983423" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

El llibre virtual Estimo la dona que sóc: #mestimo,  
amb 36 pintures de Fina Veciana, textos meus 
i pròleg de la Carme Andrade es presentarà 
en una performance que combinarà recital, 
música i dansa, l'1 de setembre, a les 19:30 h,
a la Mostra d'Arts Visuals «Montbriart 2018».
Hi sereu molt benvinguts.

«Les pintures i les paraules virtuals esdevindran físiques», diu Cristina Duran, música professional que estudia constantment "les possibilitats de les melodies interiors i exteriors del cos", en paraules de Fina Veciana. Ho faran possible la veu màgica de l'Antònia Farré i la coreografia de dues professionals de la dansa, Txell Blay, Laia Domingo, i l'artista multidisciplinar Mònica de Dalmau Mommertz. Acompanyament musical de Cristina Duran, amb campana cristal·lina, sànsula i zenko.

Títols de crèdit del llibre virtual
Pintures: Fina Veciana
Textos: Lena Paüls
Pròleg Carme Andrade
Maquetació i digitalització: Lena Paüls

De la performance de presentació:
Idea: Carme Andrade i Fina Veciana
Rapsoda: Antònia Farré
Ballarines: Txell Blay, Cristina Duran,
Mònica de Dalmau, Laia Domingo
Música: Cristina Duran (campana cristal·lina, sànsula i zenko),
 Carme Andrade (zenko)
Accessoris (braçalets, turmelleres, collaret): Fina Veciana
Disseny cartell i  targetons: Fina Veciana
Fotografies: Farners Casas Fontcuberta 
i Francesc Corpas i Gaudó
Vídeo: Joan M. Valero

Agraïments: a l'Ajuntament de Montbrió, per la brillant tasca i implicació any rere any en suport de les manifestacions artístiques; i a Dolors Mestres propietària de l'espai d'exposició, per l'acolliment i les atencions.
 

Per saber-ne més:

20 d’agost 2018

PROJECTE CREATIU '#MESTIMO', ARA EN SUPORT DIGITAL

 

«Aquest treball esclata de bellesa i de sensualitat.
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos»
Carme Andrade, pròleg a Estimo la dona que sóc: #mestimo

L'artista plàstica reusenca Fina Veciana va iniciar el projecte Estimo la dona que sóc: #mestimo el 8 de març, en el Dia Internacional de la Dona i es posava de fita Sant Jordi per pintar cada dia una obra que donés relleu a una peculiaritat femenina. Començava així una col·lecció de trenta-sis peces de petit format (20 x 20 cm) en les quals es podien veure representades dones diferents en la seva complexitat.


La primera de les obres em va suggerir paraules i la segona i la tercera. A la quarta em vaig encallar i vaig estar a punt de deixar-ho córrer. La Fina tampoc no compliria el seu propòsit, em vaig dir.  Però, contradint el meu pronòstic, al cinquè dia va publicar a Instagram la cinquena pintura i al sisè, la sisena. Quan va arribar als setze quadres vaig entendre que Veciana anava a totes.  No necessitava el meu suport creatiu, però crec que li va agradar saber que els seus quadres invitaven algú —al mateix ritme que ella els creava— a fer-ne una lectura personal.
En acabar la col·lecció vam posar en comú el que la Fina volia expressar en cada quadre i la meva interpretació, moltes vegades només esbossada en una idea. Vam demanar a la Carme Andrade unes paraules d'introducció i la seva generositat ens va regalar un pròleg deliciós, amb més suggeriments que tots els de les proses del llibre reunits.
El procés artesanal de digitalització d'imatges i textos acostuma a ser laboriós. Títols de crèdit, biografies, tria de les lletres, del cos, de la disposició dels elements en l'espai... I fins que no en vam quedar satisfetes, els minuts de treball sobre el document s'anaven comptant per  milers. A finals de juliol fèiem la publicació digital (ISSUU).
I finalment, un comentari ortogràfic del títol. 'Soc' és un dels monosíl·labs diacrítics fixats per Fabra i sacrificats per l'Institut d'Estudis Catalans. La Fina Veciana el va conservar conscientment al títol. I la filòloga que s'ha fet seva aquesta col·lecció en primícia, és a dir una servidora, ho considera un senyal de rebel·lia. Si tinc a casa dotze mil llibres en paper amb ortografia prediacríticsalcanyet, no vindrà d'un a la xarxa. 

La publicació digital ha reposat durant l'agost en dies de calor extrema i ara, l'1 de setembre es presentarà en societat a Montbriart 2018 (Montbrió del Camp), en una performance que combinarà projecció, dansa i recital. En continuarem parlant.


12 d’agost 2018

'LA SIRENA DE LA FONT', A CAMBRILS

Un hivern de fa molts anys, uns pescadors de Cambrils
van pescar una criatura de sirena. ¿Qui ho havia de dir
que uns mesos més tard la sirena salvaria el poble de la
contaminació de l'aigua?
Lena Paüls. La sirena de la font

La Biblioteca Pública Municipal de Cambrils ha programat aquest estiu dues sessions —13 de juliol i 10 d'agost— d'Hora del conte i taller amb La sirena de la font com a protagonista. Les sessions han anat a càrrec de Víctor García i Joan Velasco, dinamitzadors culturals d'ANS educació, i me'n facilita la crònica i les fotografies la bibliotecària Rosana Andreu, comunicadora amatent i inspiradora constant d'activitats literàries.


Els dinamitzadors d'ANS educació han explicat el conte amb imatges i alhora fent participar els petits, amb cançons populars com Sol, solet, La lluna, la pruna, Cargol treu banya..., és a dir, les cançons amb les quals uns infants de Cambrils van ensenyar a parlar a la criatura de sirena.


La sirena del conte il·lustrat per Teresa Llorach i publicat dins Contes de Vilaencanteri, del col·lectiu Reusenques de Lletres (Arola Editors, 2017) va quedar atrapada a les xarxes d'uns pescadors de Cambrils. En van tenir cura, es va fer estimar i, quan l'hi van demanar, va ajudar a potabilitzar les aigües dels dipòsits municipals. Aquesta és la història recent i lluminosa d'aquest ésser fantàstic, però també té un passat fosc, de dolor i llàgrimes. Unes llàgrimes màgiques que els infants que han assistit a les sessions de l'Hora del conte de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils guardaran, per si un cas,  en una capseta que han fet al taller. Gràcies, contacontes previsors.

http://pontdenseula.blogspot.com/2017/10/contes-de-vilaencanteri-per-exercitar.html

04 d’agost 2018

LLIBRES DIGITALS I PRESENTACIÓ PRESENCIAL

https://issuu.com/lenapauls
Cliqueu aquí per accedir a les publicacions

Just iniciar el nou curs, presentarem dos llibres digitals dels quals soc coautora. Remarco que seran presentacions presencials de llibres que només es poden llegir en línia.
Tal com he pogut experimentar en la presentació de dos llibres digitals anteriors, la creativitat es desclou com una gran magnòlia en les presentacions presencials. Suposo que és a causa del fet que la performance no inclou el compromís —subjacent— de la compra del llibre. Els creadors regalen al món la seva obra, l'entorn que els acompanya a difondre-la es pren el fet com una festa. I el conjunt es converteix en un regal per a tothom qui hi participa d'alguna manera.
En el llibre tradicional, publicat en suport paper, finançat per una editorial o autoeditat preval l'aval d'un comunicador de prestigi,  d'algú de l'àmbit relacionat amb l'edició o d'una amistat que n'hagi fet la lectura en primícia i que n'inviti l'auditori a la lectura. El camí està fressat. En canvi, he observat en les coordinacions que he compartit que en les presentacions dels llibres publicats en suport digital, tot just esbossat el guió  les sinergies es multipliquen i es diversifiquen innovadores. Tot és possible.

EL MUSEU DE L'AVI
El primer llibre digital del qual tenim notícia d'haver estat presentat presencialment és El museu de l'avi (2012). Va tenir lloc a Duesaigües (Baix Camp), a l'aire lliure, davant mateix del museu. Combinació de presentació formal i performance des dels balcons.  Vegeu-ne la crònica.
Duesaigües, 2012  Foto: © Noèlia Tarragó
  
Llegiu en línia El museu de l'avi

Idea: Montse Francisco i Lena Paüls
Organització: Montse Francisco, Iolanda Salvador, Neus Rabascall i Lena Paüls.
Textos: Lena Paüls
Fotografies i vídeo: Montse Francisco
Maquetació i muntatge videogràfic: Iolanda Salvador
Presentació: Neus Rabascall
Grallers: Joan Ciurana i Adrià Ciurana.
Agraïments: Jordi Rabascall, Jaume Rabascall,  
Joan Rabascall i Mariona Rabascall.



EL VESTIT NEGRE
El segon llibre en suport digital presentat en viu, va ser El vestit negre (2017), una creació col·lectiva amb textos i imatges connectades. 38 artistes plàstics, fotògrafs i escriptors dialoguen sobre temes contemporanis. Vegeu-ne la crònica.


Reus, Centre de la Imatge Mas Iglesias, 2017. Foto: © Fabian Azul

Llegiu en línia El vestit negre

Coordinació: Eduard López i Lena Paüls
Autors dels textos i de les imatges: Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.
Pròleg: Biel Ferrer
Epíleg: Eduard López
Coberta: Rosa Virgili

Performance de presentació:
Idea: Carme Andrade, Meritxell Blay i Antònia Farré
Selecció de textos: Eduard López
Ballarines: Meritxell Blay i Laia Domingo
Rapsodes: Antònia Farré i Isabel Fornos
Pintura corporal: Nuri Mariné
Booktrailer i punts de llibre: Lena Paüls
Agraïments: Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, Mònica de Dalmau Mommertz, Marc Ferran, Anna Figueras, Elena Giménez, Aleida López, Isabel Martínez, Reserva de la Tierra, Jaume Salvat, Josep Torrents, Kristina Valls.
 
 
BOMBES DE LLAVORS
Vint llavors artístiques que han arrelat en les meves paraules, han tret llucs, han florit i han fructificat interpretades amb la força expressiva de les veus, la sensualitat dels cossos, els subratllats musicals i els silencis significatius. Presentació en format performance participativa a Centre d'Art Cal Massó, de Reus. Vegeu-ne la crònica de la performance
 
Autors de les imatges: Carme Andrade (aiguada xinesa), Teresa Llorach (aquarel·les), Josep Lomas (fotografia), Sara Mauri (fotografia), Pérez Oliván (pintures), Cesca Toledano (fotografies), Fina Veciana (pintures) i Rosa Virgili (pintures)
Autora de les proses poètiques: Lena Paüls
Proleg i epíleg: Mònica de Dalmau
Coberta i mosaic epíleg: Fina veciana
 
Enregistrament dels textos:
Veu dels pòdcasts a Ivoox i Spotify: Andreu Sotorra

Performance de presentació:
Idea i guió: Carme Andrade
Direcció artística: Fina Veciana
Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré
Performers: Carme Andrade, Cristina Duran, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Lena Paüls, Martina Rius Mauri.
Música: Cristina Duran
Model del mosaic 'Reforestació d'espais erms': Mariona Rabascall Francisco
Reportatge gràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

 

02 d’agost 2018

DE LA XINA A ESCORNALBOU, VISITA TEATRALITZADA

https://www.facebook.com/miquel.ariasbalta/videos/2304359989590733/
Cliqueu la imatge per veure el vídeo de presentació
Eduard Toda va ser un dels grans intel·lectuals catalans i un personatge polièdric: diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliòfil, viatger i mecenes. En la visita teatralitzada que ofereix aquest estiu el Castell d'Escornalbou, un  Toda ja gran explica la seva trajectòria vital, a través dels diferents espais i objectes de la seva residència d’estiu a l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, a Riudecanyes. Rememora l'estada a Egipte, a la Xina i a l'Alguer, algunes de les seves amistats al llarg del temps i la passió per la cultura i el patrimoni.

dissabtes, fins al 8 de setembre, a les 19:00 h
Preu: 6 € (menors de 8 anys, gratuït)

Cal inscripció prèvia: 977 834 007 o escornalbou.cultura@gencat.cat

01 d’agost 2018

ELS OCELLS, JOC DE THE NATURAL MEMORY

Litte Birds Edition.  Natural memory
Big Birds Edition.  Natural memory
«Una joguina per a tota la vida», eslògan amb què The natural memory presenta uns jocs de memòria i coneixements en exquisides caixes de pi natural. N'acaben de sortir al mercat dues amb els ocells com a protagonistes,  fotografiats per l'ornitòleg vallenc Màrius Domingo de Pedro. Dues caixetes, una amb fitxes de moixons i l'altra d'ocells grans.
És un joc intergeneracional que  exercita la memòria, el control motriu, la relació amb els altres, el desenvolupament del llenguatge, el coneixement de l'entorn, la creativitat i l'atenció.  60 peces en total de les quals 20 són imatges dels diferents ocells, 20 són dels diferents ocells amb el seu nom tècnic i en català i les altres 20 peces recullen les diferents característiques dels ocells. Les peces (8,6 x 5,6 x 0,9 cm) s'han imprès sobre vinil amb tintes ecològiques i es poden rentar. Es desen dins d'una caixeta amb nansa (37 x 11 x 11 cm). El preu de cada caixeta: 56,95 € (iva inclòs)
Les ha editades l'empresa familiar Aprop Solucions i Proximitat, S.L., de Sant Climent de Llobregat, al capdavant de la qual hi trobem Toni Garcia, treballador social, antropòleg, professor, que es defineix com a amant de la natura, creador, apassionat del dia a dia i  innovador, que ens regala aquesta joia per gaudir i aprendre.



Per saber-ne més:

Natural memory
contacte: 609844939