QUI A CASA TORNA

Qui a casa torna
Autor: Harold Pinter. Traductor: Joaquim Mallafrè.
Director: Salvador Esplugas. Versus Teatre, Barcelona

L'any 2007 s'havia estrenat aquí Qui a casa torna, de Harold Pinter, amb la traducció brillant de Joaquim Mallafrè, a la Sala Petita del Teatre Nacional.  De fet, ara sí que —amb la mateixa traducció— l'obra es pot veure en una sala petita de veritat, la del Versus Teatre. L'acció transcorre a la sala d'estar de la casa pairal d'una família senzilla anglesa. Hi conviuen el pare i dos dels seus fills i un oncle. Una nit, quan tots a la casa dormen, torna el fill gran dels Estats Units, acompanyat de la seva dona,  Fa anys que la família n'havia perdut la pista i, no saben ni que s'ha casat ni que té tres fills. Ara fa una visita de pas, en el seu recorregut turístic per Europa. Alguna cosa devia passar abans que la parella es casés d'amagat dels pares d'ell, a Anglaterra mateix, amb una noia del mateix barri. El que callen, els sobreentesos, els silencis densos: Pinter. El desenllaç m'ha tornat a agafar  desprevinguda.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MÉS ESPRIU

Maria Marcó i Hortènsia Pastor llegeixen el poema 'Boda de Laia', de Salvador Espriu, al Centre Cívic de Llevant, a Reus. Un poema costumista i lleument satíric que es troba dins Les cançons d'Ariadna (1949).
Un altre petit gest  de difusió de l'obra del poeta de Sinera, en el centenari del seu naixement.

L'ESTRANGER, DE CAMUS

L'Estranger
Autor: Albert Camus. Traducció: Rodolf Sirera
Direcció: Carles Alfaro. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona

Albert Camus  va publicar la novel·la L'Étranger l'any 1942. Aquí la va traduir Joan Fuster el 1967, publicada a Proa amb el títol L'estrany. Ara, per al teatre, a partir de l'original, Carles Alfaro i Rodolf Sirera n'han fet un monòleg narratiu molt interessant: L'estranger. El personatge, Arthur Meursault, indiferent a tot,  es desdobla en dos intèrprets (Francesc Orella i Ferran Carvajal, enèrgics i dúctils) situats en una cel·la de la presó esperant ser executat. ¿Per què ha tancat la mare en un asil? Perquè no tenien res a dir-se. ¿Per què ha matat un home? Per què? Per què? Perquè feia calor. 10/10

Aujourd’hui, maman est morte. Ou peut-être hier, 

je ne sais pas. J’ai reçu un télégramme de l’asile : 

«Mère décédée. Enterrement demain. Sentiments distingués.» 

Cela ne veut rien dire. C’était peut-être hier. 

ALBERT CAMUS, L'Étranger

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA CALAIXERA

La Calaixera és un portal promogut per l'Ajuntament de Girona sobre llengua i país. Un eficient servei públic amb enllaços classificats per a "qui estima la llengua" (i la fa servir). En faig una tria:

Noms de lloc i de persona

Diccionaris i traductors 

Xarxes socials i cercadors 

Telefonia mòbil i GPS 

Pel món en català 

Drets lingüístics i justícia

VIATGE URBÀ EN GLOBUS

Foto: © Paüls, 2013

L'edifici de la cantonada del carrer Urgell amb Floridablanca, que els okupes anomenen 'La Carboneria',  té un nou grafit. Les arrels ombrívoles i invasores de l'arbre gegantí han desaparegut sota un magnífic mural acolorit, poblat de cadenes trencades a la base entre els edificis d'una ciutat grisa. Al primer pis un cel rosa i groc recorre difuminat tota la façana de quatre pisos i acull globus aerostàtics fantasiosos. L'han pintat artistes grafiters penjats en arnesos.

Vegeu en aquest mateix blog l'anterior grafit:
TATUANT LES CIUTATS

ORQUÍDIES

Blog de Màrius Domingo de Pedro

Per accedir-hi cliqueu sobre la imatge

A la primavera hi ha autèntics caçadors d'orquídies en imatges. Fotògrafs d'art i naturalistes respectuosos amb la natura. Les capturen, delicadíssims, en macros que són extraordinaris espectacles visuals, d'una bellesa inquietant. No dubto que la mirada microscòpica té interès científic, però, en alguns casos, hi trobo un punt d'obscenitat en l'engrandiment de les parts íntimes de les plantes avellutades que mostren pelatges de protecció i berrugues i granulacions enigmàtiques, llacors que són trampes parades a insectes, taques minúscules de colors que no veuríem a ull nu.
Màrius Domingo de Pedro ha publicat un article molt documentat sobre orquídies al seu espai Un naturalista del Camp, al «Camp Digital». S'hi troba molta informació, com ara que hi ha vint mil espècies reconegudes de les quals unes dues-centes es troben a Europa mediterrània. A Catalunya, se n’han pogut localitzar setanta-vuit. També manté el blog específic «ORQUÍDIES DEL CAMP I DE LA CONCA DE BARBERÀ» (accediu-hi clicant la imatge que encapçala aquest apunt) on es troben il·lustrades quasi totes les espècies (unes cinquanta) que s'han detectat fins avui a les Muntanyes de Prades.

Cliqueu sobre la imatge 
per seguir els articles quinzenals

XAVIER AMORÓS, 90 ANYS

Xavier Amorós, davant d'un marge de 
pedra seca a Pradell de la Teixeta.
Foto: © Montse Farrés, 2013

L'escriptor Xavier Amorós Solà (Reus, 7 abril 1923) acaba de complir 90 anys. És una de les veus més suggerents que ha donat aquest país de secà. M'agrada la flaire de terra que sento en els motius identitaris en la seva poesia,   i m'agrada la seva prosa memorialística —tant l'autobiogràfica com els articles periodístics, més objectius—,  per l'atmosfera de crònica viscuda, assaborint els detalls matisats per la mirada particular que projecta al zoom universal.

Enyoro la terra
URV i  Obrador Edèndum, de Santa Coloma de Queralt,  2013
Amb el suport de l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta.
Edició a càrrec d'Elena de la Cruz Vergari.

Aquest Sant Jordi ha estat novetat la reedició d'Enyoro la terra, dotze poemes que tenen com a referència el Pradell mitificat de la seva infantesa, i·lustrats amb fotografies del terme. El llibre inclou un audiovisual de l'Antoni Pérez Portabella, professor de comunicació audiovisual a la URV. La presentació del llibre a Pradell de la Teixeta va emocionar Xavier Amorós —el van nomenar fill adoptiu del poble— i els pradellencs i amics de l'escriptor que van assistir a l'acte,  segons m'informa l'escriptora Montse Farrés.

Xavier Amorós, lliurament de premis 
«Boca de la Mina»
Foto: © Màrius Domingo Urbaneja, 2010

El millor homenatge que es pot fer a Xavier Amorós  per aquests noranta anys de compromís i lucidesa és llegir i rellegir la seva obra i donar-la a conèixer als lectors nous.

Sóc al Pradell de les cinc del matí,
a la deu mateixa de l'aigua.
Veig els barrancs de tres en tres
 i els pins malaguanyats,
 i començo a comprendre
 el perquè de les coses meves.

XAVIER AMORÓS

L'HOME QUE FEIA MOIXONS DE PAPER

La plaça del Mercadal

és plena de gom a gom.

Tothom té un somriure als llavis

mentre remena parades.

Hi ha qui busca un ramat,

un bou, una bugadera,

un paller i  un tou de molsa

per al pessebre de casa.

Al mig, s'aturen fent rotllana

a l'entorn d'un home jove

que fa moixons de paper:

de verds, de blancs i de negres.

—¿Quant en vols d'aquest d'aquí?

—Doneu-me la voluntat!

Al plat cau una moneda:

—M'agrada aquest verderol.

—Jo agafaré el colomí.

—A mi, doneu-me la garsa.

—¿I un de tot blanc per pintar?

La calma s'acaba en sec:

—Aixeca't, si no vols rebre!

—No faig res mal fet, bon home.

El guarda branda una porra:

—Ja veuràs qui mana aquí.

Reforços de cinc en cinc

vés a saber d'on sortien.

És desembre congelat,

les llambordes treuen fum.

Li volen posar manilles.

La gent que ho veu: tots a l'una

impedeix que se l'emportin.

Fins i tot l'acalde es mou:

—Et compro tots els moixons,

me'n quedo un de la pau

i la resta, per la plaça,

regala'ls a la canalla.

Text © Lena Paüls 
Il·lustració: © Paula Vilà Rodríguez

ELS FORATS DE CASA

Els forats de casa.   Autora: Virgínia Sànchez.
Direcció: Mònica Lucchetti. Versus Teatre, Barcelona

Virgínia Sànchez ha escrit Els forats de casa, una comèdia agredolça, de la qual ella és la protagonista femenina desdoblada en quatre papers diferents.  Sembla que se l'ha escrit per a ella, perquè tots els papers li escauen i això que cal que faci una transformació constant de vestuari i de registre: la jove amant, la telefonista inexperta d'una multinacional, el d'esposa amb fills i la noia espiritual. El protagonista masculí (Fermi Casado, molt efectiu) no surt gens ben parat en res del que toca, ni tan sols repara cap dels desguassos domèstics de les dues cases on fa vida.  I, encara bo, que té el suport d'un amic a qui confia els seus fracassos.  Prescindibles, pel meu gust, l'indigent amb qui se les heu l'home i el desenllaç recurrent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL ROBOT SAVI

Per llegir el conte
cliqueu sobre la imatge

Puzle de contes
Zenobita Edicions, 2013
Centre de Recursos en Transtorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central, Manresa.

Comentaris previs als contes:
Núria Corominas Boatella, psicòloga.


Em sembla que de l'autisme només en sap alguna cosa qui ho toca de prop. En aquest sentit,  el llibre de contes Puzle de contes (Zenobita Edicions) és un projecte que en divulga dimensions i funcionalitats. Una acurada proposta organitzada en dotze peces dobles del puzle, a càrrec de dotze narradors i dotze il·lustradors.
Potser els infants que llegeixin els contes passaran per alt  la introducció i els comentaris previs, però amb tota seguretat que els adults sí que els llegiran i els ho explicaran. Un infant autista té tendència a excloure's del grup, però pot ser ben acollit pels altres infants si en coneixen el comportament.
La cinquena peça d'aquest puzle és el conte que ha escrit l'Andreu Sotorra (Reus, Baix Camp, 1950), El robot savi. Ha estat il·lustrat per un dels grans de la il·lustració a Catalunya, Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, Bages, 1969).
El conte introdueix una dimensió comuna de l'autisme: la inflexibilitat (mental i comportamental) i els interessos restringits. Un infant autista té poc desenvolupat el joc simbòlic i, sempre és pot espontani i repetititu, amb continguts poc funcionals, diu Núria Corominas Boatella.

La clínica de robots, tal com l'anomenava l'Estel, 

era una botiga molt petita situada en un buc d'escala, 

i el metge electrònic era un ferrer que treballava i 

tenia consulta oberta prop de la nova estació de trens.

ANDREU SOTORRA. El robot savi

Llegiu aquí el conte El robot savi

CONTRA L'AMOR

Contra l'amor  Autor: Esteve Soler
Direcció: Carles Fernández Giua.  La Seca Espai Brossa, Barcelona

Contra l'amor és una comèdia  agredolça que forma part de la trilogia de 'contres' (Contra el progrés, Contra la democràcia) que es representa en diversos llocs del món traduïda a nou idiomes. Aquesta obra consta d'una sèrie d'escenes tancades amb interludis musicals que tenen en comú les relacions de parelles, passades per un imaginatiu surrealisme amb tocs de terror en les confessions de què som testimonis, com les dones que es trenquen en arribar a un hotel o la que té el seu ex habitant-li el cos. Uns textos potents defensats per uns intèrprets que emocionen. Sortim amb ganes de veure'n la trilogia completa. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

COM DOBLEGAR EL CERCLE

Com doblegar el cercle
Narració inclosa en el projecte pedagògic
'De la literatura a les cuines'

Si voleu llegir la narració,

cliqueu sobre la imatge.

EL PRINCIPI D'ARQUIMEDES

El principi d'Arquimedes
Autor i direc tor: Josep Maria Miró i Coromina
La Villarroel, Barcelona

Al passat Grec, El principi d'Arquimedes va tenir una acollida espectacular a la sala Beckett. Ara es reposa a La Villarroel. L'acció transcorre en els vestuaris d'una piscina municipal. L'entrenador dels més petits ha fet un petó a un dels seus alumnes que plorava perquè tenia por de llençar-se sense bombolleta. Un gest espontani de tendresa que és denunciat per una nena de cinc anys que n'ha estat testimoni,  i diu que ha vist que li feia un petó als llavis. ¿És una ficció? Un assumpte intrascendent dins del context es magnifica inesperadament. El públic surt del teatre parlant del tema d'aquesta obra. És la millor justificació per recomanar-la. I també s'ha de recomanar per la tensió que aconsegueixen els intèrprets (Rubén de Eguia, deliciosament ambigu), per l'estructura textual, per la màgica construcció escenogràfica, perquè el que s'hi diu cau pel seu propi pes, Arquimedes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

REUSENQUES DE LLETRES, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Ja és a les llibreries el llibre col·lectiu Lletres reusenques. Reusenques de lletres amb un text inèdit de cadascuna de les escriptores que hem participat en el projecte.

El presentaran Maria Pallach Estela (llibretera i escriptora), Ana Santos (directora de Silva Editorial), Fina Veciana (il·lustradora del llibre), i Victòria Rodrigo i Fina Masdéu (coordinadores de l'obra)
 

CENTRE DE LECTURA (Carrer Major 15, Reus)
 dia 18, a les 19:30

9 MALETES

9 maletes
Dramatúrgia i direcció: Joaquim Oristrell
Sala Muntaner, Barcelona

Joaquim Oristrell, reconegut director de cinema, presenta 9 maletes a la Sala Muntaner, amb dos intèrprets de luxe: l'actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta. Si volguéssim simplificar diríem que l'obra és una lectura vibrant d'una vintena de cartes reals (Pla, Marilyn Monroe, Che Guevara, president Companys, Joan Salvat-Papasseit, Van Gogh, Franco, Joyce, John Lennon...) amb acompanyament musical. Fins aquí la matèria, però el més interessant és el condiment i l'elaboració que aconsegueixen fer de l'obra un producte exquisit.  Cada maleta conté un tipus de cartes agrupades per temàtica. Les nou maletes i set gats són l'herència que una vella bibliotecària ha deixat a la seva neboda. L'hereva ha de llegir totes les cartes perquè hi trobarà unes paraules clau que seran la pista per accedir a una gran fortuna en diamants. El desenllaç ens deixa amb la boca oberta. ¿On són els gats? 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

RATETA... I SI ESCOMBRES L'ESCALETA?

Rateta... i si escombres l'escaleta?
Versió: Macià G. Olivella
Direcció: M. Agustina Solé. Jove Teatre Regina
Espectacle recomanat a partir 3 anys

Tots els ratolins de les golfes són pencaires, tret de la Rateta que defuig sempre que pot  les obligacions. Arriba a la granja el Gat.  Els ratolins no n'han vist mai cap. Un d'ells explica el conte de La rateta que escombrava l'escaleta, un recurs pedagògic per exemplificar el que podria passar-los. Literatura moralitzant. Quan tots són a treballar, la Rateta mandreja sola a casa i se li presenta el Gat. Tatxan! Saber el conte l'ajuda a desfer-se del pretendent. Una versió lliure del conte popular en format musical,  ben interpretada, amb unes coreografies molt gracioses, de les quals destaca el sinuós i desafiant Gat. Marramèèèèu! 10/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL MÀGIC D'OZ EN TITELLES

El fantàstic màgic d'Oz 
Titellaires: Sebastià Vergés i Montserrat Albalate
Teatre Poliorama, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 5 anys

Sebastià Vergés Titelles és una companyia de putxinel·lis catalana que arrenca de tres generacions, quan l'avi de l'actual director va fundar-la el 1910. El fantàstic màgic d'Oz que presenten al Teatre Poliorama entusiasma als espectadors a partir de cinc anys. Els que encara no tenen aquesta edat potser no entenen les trobades  dels personatges amb la petita Dorothy, però els encanta el gosset bellugadís i aplaudeixen a més no poder els bons cops de bastó amb què eliminen la bruixa. Els grans agraïm la música del sabadellenc Joan B. Torrella i el conjunt tan ben arrodonit. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ELS FERÉSTECS

Els feréstecs
Autor: Carlo Goldoni
Traducció i direcció:Lluís Pasqual
Teatre Lliure Montjuïc, Sala Fabià Puigserver

Teatre, teatre. Lluís Pasqual, Lluís Pasqual.
M'he quedat sense paraules. 20/10.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MUNTANYUM, PRESENTACIÓ EN SOCIETAT

La presentació en societat de  MUNTANYUM, Fira rural, de viatges i muntanya, al Palau Bofarull de Reus va ser un èxit, segons m'informen Carmina Mauri Mestre i Fany Alberich Alberto, de l'equip de redacció de «Duesaigües. La Revista» i amables corresponsals d'aquest blog.

Jordi Foraster, coordinador del projecte, en va fer la presentació d'objectius, de temàtiques i del programa d'actes. L'alcalde, Josep Llebaria, va fer una síntesi de la història del poble i va explicar el que suposa aquesta fira per a la vila. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va assegurar que aquesta iniciativa  posarà en valor el territori i suposarà un impuls econòmic i comercial per al municipi i la comarca del Baix Camp. Als parlaments va seguir un vídeo creatiu de suport i un refrigeri amb productes de la comarca.

Duesaigües té com a punt de mira aquesta iniciativa innovadora, "una fira única a les nostres contrades que farà que persones de diferents indrets coneguin un lloc inèdit, envoltat de natura i pau.", diu la Fany. Una fira que, segons la Carmina "supera amb escreix les expectatives pel seu contingut." D'altres assistents a la presentació consideren que la fira MUNTANYUM és "una aposta arriscada", "diferent i inesperada per un poble tan petit." L'acurada presentació de MUNTANYUM ha comportat un acte ple de complicitats que augura una bona font de sinergies per a Duesaigües.

MUNTANYUM 

FIRA RURAL, DE VIATGES I MUNTANYA

Duesaigües, del 2 al 5 de maig

Aquest apunt s'ha fet amb els comentaris de (per ordre alfabètic): Fany Alberich, Sebastià Bondia, Joaquim Casado, Joan Ciurana, Carles Francisco, Carmina Mauri, Francesc Mauri,  Josep M. Nolla, Joan B. Rabascall, Enriqueta Sedó i Josep M. Serrat.

NO PARLIS AMB ESTRANYS

No parlis amb estranys (fragments de memòria)
Autora i directora: Helena Tornero.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, Barcelona

El passat sempre retorna i es fa present. Ens condiciona de tal manera que som el que som a causa de la nostra història. És el que ve a dir Helena Tornero (Figueres, 1973) a No parlis amb estranys (fragments de memòria), una història  de ferides obertes presentada a base de fragments que es van amuntegant com les peces d'un immens trenclaclosques que l'espectador ha d'anar recol·locant. Històries dels vençuts i dels fills i dels néts tant dels vençuts com dels vencedors que volen saber què va passar.  La companyia en pes —els membres de la qual tenen un ventall d'edats molt ampli—, transmet que s'han implicat profundament en aquest espectacle memorialístic. Combinació perfecta d'ofici i veritat. Calfreds. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MUNTANYUM, LA FIRA

Duesaigües, del 2 al 5 de maig

Duesaigües és un lloc únic a l'univers. El poble obre les portes a tothom qui el vulgui compartir, per mitjà de «MUNTANYUM, Fira rural, de viatges i muntanya». Expositors, taules rodones,  excursions guiades, recorregut per espais patrimonials i històrics... Un extens programa d'activitats culturals i lúdiques en un marc únic per donar visibilitat al poble i el seu entorn i intercanviar experiències i recursos.

Hi han dedicat molta energia gestors i coordinadors, hi ha diners públics i privats en joc amb l'objectiu que MUNTANYUM no sigui un coet del qual només ens quedi la canya, sinó que sigui un estímul i sembri l'entusiasme que convidi a ser-hi present a la segona edició. Per això convé que surti bé. Per força ha de sortir bé.

Per saber-ne més:

MUNTANYUM. Programa d'actes

La Fira i el seu entorn

REUS LITERARI

Quarta sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "Reus literari."

Amb la participació de les escriptores:
M. Lluïsa Amorós, Fina Masdéu, Marta Molas i  Carme Puyol.

S'hi llegiran textos d'Antònia Abelló


Lloc: Centre de Lectura, de Reus

Hora: 19:30

TANKA COL, PER A CARLES VILÀ

Col geganta florida. Foto: Carles V. R.

Qui treballa la terra, conrea paraules. M'ho ha demostrat Carles Vilà Rodríguez, de Duesaigües, en regalar-me la imatge literària d'una col geganta florida: "com les palmeres dels focs artificials", diu. El resultat, aquesta tanka:

                              Entre les fulles,
                    la geganta florida,
                    focs d'artifici.
                    Un brollador d'espurnes
                    on feinegen abelles.

DESPRÉS DE TXÈKHOV

Afterplay
Autor: Brian Friel. Traducció: Jordi Fité.
Direcció: Imma Colomer. Sala Atrium, Barcelona

¿Què se'n devia fer de la neboda de l'Oncle Vània? ¿Com devia acabar el germà de Les tres germanes? Brian Friel resuscita aquests personatges de Txèkhov i els situa vint anys després d'abaixar-se el teló. Sonia Serebriakova té l'explotació agrícola hipotecada i s'està plantejant canviar els conreus tal com li recomana el banc. Andrei Prozorov, abandonat per la seva dona, fa de músic de carrer. S'han trobat per casualitat el dia abans i s'han explicat una vida de ficció. Han maquillat en positiu la seva biografia i ara, davant dels nostres ulls, en una taula de bar, confessen renúncies i fracassos. Un text esplèndid, que ens arriba amb una traducció impecable, interpretat amb mestria per Fina Rius i Pep Ferrer. En els detalls hi hem vist la mà delicada i ferma de la direcció d'Imma Colomer. Tot va a l'una. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

THE MAMZELLES, ¿ON VA L'ENVÀS?

My Sweet Country
Autors: The Mamzelles i Àlex Mañas.
Direcció: Àlex Mañas. Teatre Poliorama, Barcelona

Les barcelonines The Mamzelles van saltar a la fama amb un anunci que se'ns va clavar al cervell: 'Envàs, ¿on vas?', unes unitats publicitàries que ens van deixar del tot desconcertats. Mai més hem sabut què hem de llençar a cada contenidor. Ara salten a un escenari important de la Rambla: al Poliorama. Els personatges que interpreten volen ser descarats, però no ens els creiem. No sabem per què les tres noies ens volen fer creure que són acompanyants (llegiu-hi 'prostitutes') de luxe,  ni com hi han arribat. L'espectacle és prim de contingut, però hi hem sentit algunes peces molt bones i d'altres gens explotades. Esperem un altre espectacle seu perquè ens sorprenguin. Tenen matèria i talent per aconseguir-ho. Espectacle bilingüe: castellà i anglès. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DE LA LITERATURA A LES CUINES

La Mediterrània: cuina i cultura és un projecte de recerca transversal i competencial per a alumnat de 4t d'ESO que ha obtingut el  Premi a la Recerca i la Innovació Educatives Angeleta Ferrer i Sensat, XI edició. (Vegeu-ne la memòria al blog Viure la literatura.)
Les impulsores del projecte són Fina Masdéu, Beatriz Comella, Anabel Sáiz i Isabel Castro, professores de Llengua i literatura catalana i castellana de diferents instituts de les comarques meridionals de Catalunya, que formen part del grup de treball de l'ICE de la URV. L'objectiu és "fer entendre les relacions [de la literatura] amb les altres vessants de l'art (la pintura, la música, el cinema, la fotografia...), i creiem que una de les formes modernes de l'art, en els temps presents, pot ser la cuina" i, partint de models, que els mateixos estudiants creïn "vincles entre les diferents manifestacions."

Hi he col·laborat amb un relat en forma d'epistolari electrònic: Com doblegar el cercle (del qual parlaré en un altre apunt.)

El projecte aplega una sèrie de blogs que arrenquen de la cuina, tenen caràcter educatiu i alhora lúdic. Una tria:

Ilercavònia i Cossetània: literatura i àpats

 Ambrosies  

De la literatura a les cuines de la Mediterrània

CT ART GALLERY

L'artista reusenca Cori Torroja acaba d'obrir CT ART GALLERY, (carrer de Santa Anna, 6,  Reus). En aquest nou espai, a més d'exposicions d'obres d'art,  s'hi faran tallers monogràfics: gravat, dibuix al natural, pintura sobre seda, joieria d'autor, escultura, il·lustració, llibres d’artista, amb professorat especialitat en les diferents tècniques.

Inauguració de la nova exposició Des de les emocions. 

Oberta fins al 28 d'abril.

Vegeu en aquest mateix blog l'apunt
CORI TORROJA, PERFUM GRAVAT

Contacte:
artgallery.ct@gmail.com
Tel. 657962834

GUST I DISGUST D'ESCRIURE

Tercera sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "Gust i disgust d'escriure"

Hi intervindran: Natàlia Borbonès, Anna Figueras, Txell Granados, Marta Magrinyà,  Isabel Olesti i Mariona Quadrada.

Lloc: Casal de les Dones

Hora: 19:30

«LES MANETES» DE DUESAIGÜES

¿De qui són les manetes que fan aquestes labors? De dues mares joves (Les Manetes): la Judith Jové Dolz i l'Íngrid Vilà Rodríguez.  Viuen a Duesaigües amb les seves famílies respectives i volen continuar vivint-hi. Cap de les dues tenia arrels al poble, s'hi han conegut, han anat travant amistat  i s'han fet còmplices a partir d'una afició comuna a la qual dediquen moltes energies: els treballs artesanals, originals, amb dissenys propis fets  amb llana, fils, robes de mil estampats.  Ja es poden veure els primers resultats d'aquesta passió compartida.

En aquest cas, potser sí, que les imatges valen més que mil paraules. Comproveu-ho:

Bossa de pa i davantal

Portaampolles i ronyonera

Cintes per al cabell

PER SABER-NE MÉS: 

Blog: LES MANETES

Facebook: LES MANETES A DUESAIGÜES

  

Contacte: lesmanetesaduesaigues@gmail.com

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

Missatge de Pat Mora (El Paso, Texas) adreçat a tots els infants del món

LLIBRES ALEGRES ARREU DEL MÓN

Llegim junts, tu i jo.

Veiem que les lletres formen paraules

i les paraules es converteixen en llibres

que estrenyem entre les mans.

Sentim xiuxiuejos

i rius bulliciosos a les seves pàgines,

óssos que canten,

gracioses melodies a la lluna.

Entrem en misteriosos castells

i de les nostres mans pugen fins als núvols

arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen

i nens que atrapen les estrelles.

Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,

recorrent el món amb l'alegria als llibres.

(Traducció de l'anglès: Jordi Ferré i Ybarz)

L'ESPATIFIL·LI

Espatifil·li (Spathiphyllum wallisii). Foto: © Paüls

L'espatifil·li (Spathiphyllum wallisii) ja té unes quantes flors a punt d'obrir i és el moment de canviar-lo cap a una torreta més gran. El tenim a l'interior en un espai ben il·luminat. A l'hivern gairebé no el reguem, però ara, a la primavera, agraeix una ajudeta d'adob i una hora de sol al dia per aconseguir esplendor de les fulles.  Pel que he pogut comprovar, val més que pateixi set que no pas que l'aigua s'entolli a la torreta o al platet, perquè en aquest cas les fulles s'ennegreixen de les puntes.
Tot i que l'espatifil·li faci molt de goig, no és recomanable posar-ne a l'amanida. L'etiqueta ho diu ben clar: "For decoration only. Do not consume." i també  "Destiné à la décoration et non à la consommation." Entesos?

Vàrem passar, estremida,

ahir la vetlla, i torna

avui l'arquer tot nu,

amb l'arc i l'alba.

SALVADOR ESPRIU

Fragment de 'Sagitari' (Les hores)