Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
Desfici de mar
desenvolupa poèticament el viatge interior que consisteix a renunciar a
viure en la rutina de la zona de confort, pel gust d’aprendre o a causa de circumstàncies límit, com la fam o la guerra. Hi reflexiono
sobre la reconstrucció del sentit de la vida lluny
dels orígens. L'he estat treballant durant més de vint anys i l'he donat
per enllestit aquesta primavera. La publicació ha coincidit amb ple
èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra
d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura dels poemes hagi pres
un sentit que no preveia.
Remarco les sinergies de què ha estat objecte el poemari, sense les quals la publicació digital i la presentació, poema a poema, no haurien arribat tan lluny. En primer lloc, va llegir el poemari i en va dissenyar la imatge l'artista multidisciplinar Fina Veciana. Jo només tenia clar que hi volia un dels vaixells que des de feia mesos construïa amb el buc de tronquets i les veles amb teles i puntes patrimonials. També trobava imprescindible un fons de volutes negres sobre paper kraft recuperat d'un mural que va pintar la Fina en directe en un acte de lectures de Reusenques de Lletres, aviat farà deu anys. Amb tot plegat, en va dissenyar la coberta amb els colors i els materials que després he utilitzat en els quadrets dels poemes enregistrats (vegeu la imatge que encapçala l'apunt.)
Mentre maquetava el llibre i anava creant expectació a la xarxa, el va llegir la Carme Andrade, filòloga i activista cultural que té en procés de creació un poemari marítim. Em va sorprendre enviant-me dos escrits bellíssims on refeia la seva experiència com a lectora dels poemes. Els pensava publicar als seu blog 'La casa del racó' i n'hi vaig demanar un com a pròleg.
«Desfici de mar, desfici d'amar de la bella Carmesina,
és el desig que traspua del solatge de les paraules,
un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen
una vegada i una altra»
 |
Cliqueu la imatge per accedir al llibre |
Un cop publicat el llibre en suport digital (març 2022), els mitjans de proximitat hi han prestat atenció i bona acollida. En primer lloc, en va fer difusió el col·lectiu literari Reusenques de Lletres a les seves xarxes socials; Sílvia Fornós del «Diari de Tarragona» el va incloure en un reportatge amb motiu del Dia Mundial de la Poesia; «Reusdigital» en va publicar una àmplia ressenya; Cristina Serret del «Més» va publicar una entrevista sobre el poemari.
La nau i el serè juguen a la cluca.
I, en paral·lel, el que hem fet fins aquí ha estat l'expansió de cada poema i del pròleg del llibre enregistrats en pòdcast (Vegeu-ne tots els enllaços).
Va enregistrar el poema que obre el recull —El camí és la meta— l'Andreu Sotorra i s'hi va afegir la professora i rapsoda barcelonina Rosa Masanés. La Rosa va enregistrar el poema en vídeo i va promoure l'enregistrament del poema en àudio llegit per un rapsode alumne seu de 2n d'ESO (guanyador del primer premi al Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22). A més, alumnes seus de 1r i 2n d'ESO en van fer versions personals. (Vegeu-ne les 40 versions en línia.)
Després han enregistrat els altres poemes per aquest ordre: Mònica de Dalmau
Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré, Carme Andrade i Andreu Sotorra. Cinc rapsodes excepcionals que han afegit a les paraules significats amb generosa sensibilitat cosa que ha fet de la presentació en xarxa una creació col·lectiva que deixa molt bon gust al costat de projectes innoblidables presentats en viu (El vestit negre | Estimo la dona que soc #mestimo | Bombes de llavors). Crec que, ara per ara, Desfici de mar està ben arrodonit amb la difusió intensa que n'hem fet fins aquí. Tan ben arrodonit, la bodega tan fornida, que el poemari ja pot anar pel seu compte, a tota vela, per totes les mars.
Entre emparrats de moscatell
entre els fars i la mar oberta.
Articles, ressenyes, lectures...
de Desfici de mar
