JEANNE MOREAU, IN MEMORIAM

Jeanne Moreau, a Le récit de la servente Zerline.

Ha mort l'actriu francesa Jeanne Moreau. Gran de les grans actrius de tots els temps. N'he vist pel·lícules, però em quedarà per sempre al record el monòleg Le récit de la servente Zerline, de Hermann Broch, al Teatre Principal, de Barcelona, que reinaugurava amb aquesta obra després d'estar anys tancat.  La recordaré per la música de les paraules dites a mitja veu i per la força que transmetia sense cap gest. Festival Grec 1988.

Per saber més:

Jeanne Moreau (París (París, 1928 - 2017)

 

EL MÓN DE GIORGIO DE CHIRICO, AL CAIXAFORUM

Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Roma, 1978), el mestre de l'art metafísic, al Caixaforum. El visitant s'endinsa en la mostra antològica El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat fent un recorregut d'exquisida presentació, dividit en sis àmbits, per les dues bandes de les arcades que l'artista va immortalitzar en múltiples pintures. Escenografies buides, espais silenciosos amb maniquins, juxtaposició d'objectes fora de context que suggereixen atmosferes de caràcter mitològic i històric, i d'altres basades en el seu coneixement de la filosofia i l'arquitectura.

L'exposició consta de 142 peces —entre pintures, dibuixos, gravats i escultures— procedents de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico i d'una vintena d'institucions.

Oberta fins al 22 d’octubre.

'CABARETA', A LA SALA MUNTANER

CabaretA. Autores: Maria Molins i Bárbara Granados
Direcció: Joan M. Segura Bernadas. Sala Muntaner, Barcelona

L'estètica de Cabareta recorda el Paral·lel canalla dels anys 20 i 30 del segle passat, però el fons és d'una actualitat que ens inquieta. Les autores i protagonistes són l'actriu Maria Molins que canta, balla i es mou amb alegria encomanadissa i  la compositora musical Bárbara Granados —besneta del músic Enric Granados— que n'ha fet les lletres i les músiques originals i les interpreta al piano, la percussió, l'acordió, els picarols... Magníficament acompanyades per dos músics hàbils també com a actors: Dick Them i Miquel Malirach. Entre tots resolten amb espontaneïtat calculada petits esquetxos, amb textos de Rodoreda, de Shakespeare, ben integrats en el conjunt, reivindicant la dona en el món de les arts escèniques, fent humor negre de l'experiència de qui ha patit un càncer, i fent-nos testimonis d'unes converses telefòniques —que ens recorden Gila—, d'una suposada assessoria de polítics corruptes. Cabareta ens remet als millors moments de Mary Sampere, de l'Àngel Pavlovsky, de la Lloll. Un espectacle de proximitat, amb sal, pebre i tendresa al seu punt just al qual auguro llarga vida. Aplaudiments. 9/10

'UN TRET AL CAP', A LA SALA BECKETT

Un tret al cap. Autor: Pau Miró. Direcció: Pau Miró
Sala Beckett, Barcelona. Festival Grec 2017

El dramaturg Pau Miró ha escrit i ha digirit  Un tret al cap, un text rodó que les tres actrius que l'interpreten el converteixen en extraordinari. Tres dones en hores baixes: la periodista acomiadada del mitjà digital on escriu articles d'èxit (interpretada per Emma Vilarasau, contundent), la germana gran de la periodista, escriptora de contes infantils, malalta terminal (la saviesa de l'actriu Imma Colomer) i la jove que fa feinetes i no se'n surt (Mar Ulldemolins, la versemblança). Tres personatges ben definits que prenen decisions gens fàcils: ¿fins quan cal esperar a llançar la tovallola? ¿S'han d'acceptar tots els regals, ja siguin materials o en forma de confessions? Diàlegs ben cisellats, cap arma mortífera a escena, tret de la paraula. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

 «Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar 
l’adveniment del messies)». Text: Davide Carnevali. 
Traducció i direcció: Albert Arribas. TNC Sala Petita

Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d'esperar l'adveniment del messies) és una mena de performance que ens mostra com rebrà el messies una tropa familiar desgavellada.  L'obra té com a referent  la pel·lícula Teorema de  Pasolini; el dramaturg milanès Davide Carnevali n'ha fet la versió més o menys reconeixible i Albert Arribas l'ha farcida d'espectacularitat surrealista. D'entrada, els espectadors hem accedit a la sala pels magatzems del teatre i ens han situat a les grades de l'escenari. A la platea manegant diferents elements i estructures —caseta d'eines, muntacàrregues,  tenda de campanya de camps de refugiats,  estable amb bales de palla, dipòsits industrials d'aigua, un ast de pollastres, desenes i desenes de cartrons d'ous...— ens hi esperava el que podria ser una família a taula i un àngel en un pla elevat que l'observa desolat  Al primer pis, una impressora gegant aboca a la platea acudits en paper continu referits a l'encontre del messies amb diferents receptors. La família destrueix la vaixella,  el pare es disposa a treure's la roba que porta a sostres, però s'atura. No reparteix ni el que li sobra. Engrapen un pollastre a l'ast a esgarrapades. Toc, toc... Truquen a la porta de la sala. Ja tenim el messies aquí. S'ha acabat la gresca. Fosc. 

En sortir de la sala ens regalen un ou amb un ull pintat, cèl·lula divina. Covant a la mà el nou messies, tornem al vestíbul per una altra banda dels magatzems. Ens hi espera un karaoke i cervesa a desdir.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PARAULES ENCADENADES, A LA VILLARROEL

Paraules encadenades. Autor: Jordi Galceran. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona

Sovint anem al teatre a veure una obra de la qual no oblidem els actors que la van representar davant nostre per primera vegada. Paraules encadenades té unes interpretacions precedents il·lustres: Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. És inevitable que hi pensem, just abans que David Bagés emprengui el monòleg inicial al vídeo on es presenta el personatge i, a continuació, encengui la llanterna i enfoqui la Mima Riera que està emmordassada i lligada en una cadira. I comenci el joc pervers de paraules. Impecablement teatral per obra i gràcia de l'autor, que va guanyar amb aquesta obra el Premi Born de Teatre.  Sergi Belbel, situa el segrest, en aquest cas, en un teatre abandonat. La Villarroel, marc inquietant des d'ara que sabem que té la porta massa ben assegurada. Dir que fan unes bones interpretacions del text de Galceran és no fer-los justícia.  Esplèndides. Esplèndid, també, el vídeo de l'escena final amb l'enllaunat de sang i fetge, a càrrec d'Oriol Paulo, un dels directors de la sèrie «Nit i dia» de TV3. 10/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

E.V.A. DE T DE TEATRE, AL FESTIVAL GREC

E.V.A., de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona

Fa vint-i-cinc anys d'aquells Petits contes misògins amb què les actrius de T de Teatre ens feien somriure, ens emocionaven, ens seduïen. Avui, algunes de les actrius que van fundar la companyia han decidit emprendre altres camins i hi ha noves incorporacions. També hi són habituals en els muntatges Albert Ribalta i Jordi Rico, dos actors camaleònics. La base textual de l'espectacle E.V.A. que presenten al Romea consta de moments vitals de quatre dones que van coincidir al mateix institut quan eren adolescents. ¿S'han acomplert les aspiracions que tenien aleshores? Les seves vides d'adultes conflueixen a  escena, de sorpresa en sorpresa, enllaçades pel passat amb fils argumentals de diferent gruix. El segell de les T de Teatre hi és i ens ha tornat a seduir amb aquesta obra d'humor i tendresa.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EN DANSA: 'EL JARDÍ DELS RECORDS', DE CARME ANDRADE

Ramells de paraules desarticulades
desades als vells calaixos
seran rosegades
per les arnes famolenques.
La pols s'amuntegarà rere l'arnari.

Amb aquests versos del llibre Cercles, de la poeta Carme Andrade, començarà l'espectacle de dansa El jardí dels records, de Magda Borrull Companyia, a la Festa d'Estiu de La Conca 5.1 al Castell Templer, de Barberà de la Conca. Amb una coreografia de Magda Borrull, inspirada en l'obra d'Andrade que en farà de fil conductor, interpretada per quatre ballarines: Vanessa Calderó, Marta Juncosa, Carlota Moragas i Laura Vidal, i dos ballarins: Joel Kogal, Guillem Sanabra. S'hi recitaran  poemes i fragments dels relats Gosadies, a través de la veu càlida de la rapsoda Antònia Farré. L'exquisidesa prendrà forma i moviment a Barberà de la Conca, quan l'avellana serà plena. Enhorabona.

PILEA PEPEROMIOIDES, LA PLANTA DELS DINERS XINESA

Pilea peperomioides al jardí de llicorella. © Paüls

Pilea peperomioides d'interior. © Paüls

Fa més de trenta anys que gaudim, a l'àtic de Barcelona i al refugi de la Vinyeta de Duesaigües, de la pilea peperomioides i  hi parlàvem —més ben dit, hi adreçàvem monòlegs—amb aquella inquietud que comporta intentar la comunicació amb algú de qui no saps el nom.
Plantarium Center n'ofereix la fitxa  i d'allí he estirat el fil per saber-ne més. La pilea peperomioides és una planta originària de la Xina, on l'anomenen 'planta dels diners'. Té la fulla gairebé rodona, carnosa, d’un verd fosc brillant, de reproducció agraïda durant tot l’any. Viu bé a l’ombra i en interiors preferentment frescos. A Duesaigües n’hi ha a totes les cases diversos exemplars. La va introduir al poble una família que en té uns exemplars gegants de fulles grans com plats de postres al seu pati, procedents d’un esqueix que els va portar la seva filla de Suècia, on vivia. No he vist que es comercialitzi en cap floristeria ni en cap viver (un lloc on em podríeu trobar si em perdo).

ELISA CARDONA OLLÉ, AFUSELLADA EL 22 D’ABRIL DE 1939

Instrucció del judici sumaríssim d'urgència.
Auditoria del Ejército de ocupación

Elisa Cardona Ollé, de Duesaigues, va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista, després d'un judici sumaríssim. 

Va ser 'pasada por las armas' el 22 d'abril de 1939. Tenia vint-i-un anys.

"Enterado", de Franco

 

Per unanimitat, els parlamentaris del Parlament de Catalunya van declarar ahir  la il·legalitat dels tribunals franquistes, com ara el consell de guerra que va declarar culpable i va condemnar l'Elisa. El ple de reparació moral li arriba setanta-vuit anys, dos mesos i 8 dies tard.

"Falleció a consecuencia de haber sido passada
por las armas". Acta de defunció d'Elisa Cardona.

Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme. LLEI 11/2017, del 4 de juliol de 2017. L’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones  a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco. La llista inclou 66.590 persones afectades de procediments judicials militars i 15 entitats  Dues mil pàgines que fan estremir. Vegeu-hi l'Elisa Cardona Ollé.