'L'HORA BLAVA', AL TEATRE TANTARANTANA

L'hora blava. Autora i directora: Laura Mihon
Cicle El Cicló. Teatre Tantarantana, Barcelona

El faroner d'una illa perduda viu sol de fa deu anys. Arriba al far un altre home (ens ve al cap La pell freda!, però avancem...) que es presenta com a tècnic, un biòleg que fa uns estudis a l'illa. Comparteixen espai i el poc menjar de què disposa el faroner. Se'ns ericen els pèls amb l'atmosfera que llums, sons, atrezzo, moviments dels personatges, que s'estudien de lluny, com dues feres. Els espectadors sabem més coses que no pas els dos individus. El visitant té uns intencions concretes, té una missió que implica el faroner. L'ha de convèncer que faci alguna cosa molt important. És a les seves mans salvar vides. Li ho proposarà molt avançada l'obra, i tota la resta prendrà sentit. Bravo, Adrià Olay i Pau Sastre. 9/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'BASKET BEAT', AL MERCAT DE LES FLORS

Basket Beat. Un nosaltres abans que un jo. Creació col·lectiva. Coordinació projecte: Ginesta Ferrer. Direcció escènica: David Martínez. Direcció musical: David Sitges-Sardà. Direcció Associació Basket Beat: Josep Maria Aragay. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona.

  "Basket Beat és una metodologia amb esperit socialment transformador que utilitza l’esport per facilitar l’accés a l’experiència artística", diuen els responsables de l'Associació Basket Beat de la qual sorgeix l'espectacle Un nosaltres abans que un jo. I és que aquest treball sorgeix d'un taller de joves procedents d'ambients desfavorits i dels seus musicoterapeutes entusiastes, que també hi fan d'actors. Música amb percussió de pilotes de bàsquet, teclats, hip hop,  coreografia, humor, cançons i petits monòlegs de reflexió dels protagonistes. S'inicia amb un assaig de ficció, evoluciona en el temps amb alts i baixos en les relacions entre els participants i al final, amb perseverança, els que han seguit el projecte són capaços de presentar-se a un concurs i guanyar-lo. La violència de voler imposar el jo, acaba fonent-se a favor del grup, del 'nosaltres' del títol. En aquest espectacle obert al públic en general, la ficció i la realitat es fonen en hores i hores de dedicació amb un resultat que hem constatat d'excel·lent. 8/10

   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LLIBRES PER A INFANTS: FIRES, FESTIVALS, JORNADES, MERCATS...

Avui obre la  Bologna Children's Book Fair que se celebra fins al 29 de març, cita de referència mundial per a la literatura infantil i juvenil (LIJ), un any després de l’èxit de Catalunya i les Illes Balears com a convidats d’honor. 

Hi ha en perspectiva altres cites:

Del 6 al 14 d'abril tindrà lloc la tercera edició del festival de contes «Vet aquí Sabadell», amb la implicació d'escriptors, il·lustradors, llibreters, narradors sabadellencs i diverses entitats i associacions locals, per celebrar el Dia del Llibre Infantil i Juvenil. Dins del festival fan una campanya de recollida de llibres de contes en bon estat que s'afegiran, al voltant de Sant Jordi, a les més de dues mil cistelles d'aliments que cada quinze dies reparteix el Rebost Solidari de Sabadell.

Cartell: © Mercè Galí

Móra la Nova, 7 d'abril. Jornada de literatura infantil organitzada per l'Institut de la Infància i l'Ajuntament de Móra la Nova. S'hi parlarà d'espais físics i emocionals, de materials i recursos per apropar la lectura des dels nadons fins als adolescents. Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Biblioteca de les Cases d'Alcanar, Biblioteca Pobla del Duc i la de Móra la Nova.

Cartell: © Mercè Canals

A Barcelona, al CCCB i al MACBA. El 14 i 15 d’abril torna «Món Llibre. Festival literari per a nenes i nens» És la fira que agrupa més volum d'activitats de totes les del sector que es fan a Catalunya. És un avançament de Sant Jordi dedicat als lectors infantils. S'anomena popularment el Sant Jordi Petit.
Encara no s'ha fet públic el programa.

Cartell: © Francesc Infante

 
A Balaguer, el 15 d'abril, al Centre Històric, tercera edició de l’«Encontrats. Mercat del Conte Infantil». S'amplia al dia 11, dedicat al col·lectiu de bibliotecaris de la demarcació de Lleida i el dissabte dia 14,  als il·lustradors. Es convoquen tres concursos:  III Certamen de narrativa breu adreçat a joves, el II Concurs de Fotoreclams de contes per a les escoles del municipi i el III Concurs d’Instagram.

'TOTEM', DEL CIRQUE DU SOLEIL

El Grand Chapiteau és en un descampat al Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat. Molt més complicat d'arribar-hi que no pas a la Mar Bella, el Fòrum o el Port Vell on vam veure els altres espectacles de la companyia quebequesa.

Totem és el novè espectacle del Cirque du Soleil, aquest cop amb dramatúrgia de Robert Lepage, que uneix els diferents números, basada en l'origen de les espècies. Un esplèndid vídeomaping situa els personatges en diferents indrets naturals.

Ens ofereixen un espectacle essencialment acrobàtic. Números amb cèrcols, anelles, contorsionistes, diàbolo, trapezi, malabarismes des de monocicles..., regits tots per l'espectacularitat i l'execució que ratlla la perfecció. He de dir, no obstant, que pocs m'han sorprès.

    

La nit de l'estrena (divendres, 6 d'abril) es va veure marcada pels empresonaments de 5 polítics catalans més.  Els grans teatres de Barcelona van anul·lar les funcions. Els espectadors de la carpa del Cirque du Soleil, espontàniament, vam picar de mans i cridar 'llibertat presos polítics'. El clowns italians que entretenien el públic no entenien què passava. Com a intersecció d'aquest fet amb els números, la direcció va anunciar que la sessió es dedicava a Yam Arnaud, acròbata que va morir d'accident a la pista en l'estrena a Florida. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

BRASSAÏ, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Vista per sota del Pont Reial cap al Pont de Solferino, 1933
© Estate Brassaï Succession, Paris

A la Casa Garriga Nogués, seu de la Fundació MAPFRE, hem vist una retrospectiva del fotògraf i escriptor Gyulá Halász, nascut a la ciutat de Brașov (del nom de la qual extreu el pseudònim Brassaï) el 1899, província aleshores d’Hongria i després de Romania. S'establí a París el 1924 on es guanyava la vida fent articles i il·lustrant-los amb fotografies. Amb la publicació de retrats de xulos, prostitutes  i gent de mal viure dels baixos fons a Paris de nuit (1932) va obtenir el reconeixement general i, posteriorment considerat el pioner d'elevar la fotografia a art. Art fotogràfic, doncs,  que va continuar desenvolupant en publicacions a les grans revistes cosmopolites de l'època. Va retratar artistes i creadors com Picasso, Dalí, Jean Genet, obres que ens han arribat com a icones el seu temps. Precisament, quan Brasaï va morir el 1984, la fotografia entrava a les col·leccions dels grans museus. 

L'exposició compta amb el préstec excepcional de l’Estate Brassaï Succession (París) i amb altres préstecs procedents d’algunes de les més importants institucions museístiques com ara el Museum of Modern Art de Nova York, Centre Pompidou de París, del Metropolitan Museum of Art de Nova York, de l'Art Institute of Chicago, del Philadelphia Museum of Art, ISelf Collection de Londres, entre d'altres.

Després de Barcelona la mostra es podrà veure a la Sala MAPFRE de Madrid i a continuació al San Francisco Museum of Modern Art.

Exposició oberta fins al 13 de maig.

'EL SISTEMA SOLAR', TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

El sistema solar. Autora: Mariana de Althaus
Direcció: Carol López. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El sistema solar que hem vist al Teatre Lliure de Gràcia és d'aquelles obres que respiren vida. No és una comèdia encara que algun passatge ens faci somriure. El text de Mariana Althaus és excel·lent, els intèrprets de la família Solar —Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet, Guillermo (Willy) Toledo i els nens Joel Bramona / Jaume Solà— el broden amb passió, des de l'avi fins al net i la directora; Carol López, l'aborda amb molta energia.  És Nadal i la família Solar es reuneix per dinar. Surten els temes que els enfronten de sempre i també notícies inesperades. La versió cinematogràfica d'aquesta obra no ha tingut gaire bones crítiques, però aquesta posada en escena és un bombó. Farà llarga estada a la cartellera. I repetirà temporada.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA)', A LA SECA

A mí no me escribió Tennessee Williams. Creació de
 Roberto G. Alonso i Marc Rosich. La Seca Espai Brossa, BCN

A mi me escribió Tennessee Williams (porquè no me conocía) és un monòleg trepidant d'una indigent que viu sota un pont amb les restes del naufragi: vestits i sabates, sobretot. També hi va portar els llibres, però han estat cremats, víctimes del fred. Canta, balla, acarona els estris que li queden i, amb tot plegat, explica la seva vida i el seu desnonament des de la tristesa lúcida, no obstant, desgrana la seva visió optimista del món amb una gran tendresa. Sí, Marc Rosich i Roberto G. Alonso, la Blanche Dubois d'Un tramvia anomenat desig i el personatge d'aquest monòleg són teatre polític. Bravo, per aquest teatre que emociona! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'POOL (NO WATER)', A LA SALA BECKETT

Pool (no water). Autor: Mark Ravenhill. Sala Beckett, Barcelona

Entrem a la Sala Beckett convertida en una capsa forrada de material platejat, en una bombolla humida i boirosa. La disposició de l'espai físic, la llum, l'espai sonor, la música, el disseny d'audiovisuals predisposen els espectadors a sentir-se dins d'un ambient màgic, però l'atmosfera surreal d'un relat absolutament realista,  la creen els cinc personatges que s'alternen en l'explicació d'una història potent que els ha colpit. El sentiment de culpa plana en cada paraula. Els cinc intèrprets —el sisè personatge, «ella», l'únic membre del grup que té èxit, la víctima de l'enveja a la qual s'al·ludeix, hi és absent. La història s'explica de forma coral, cap té més protagonisme que la resta.  ¿L'artista, n'és sempre i en tota circumstància? Ens fan dubtar d'on són els límits ètics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'GRAN FRACAROLI', DE JOAN BROSSA, AL MALDÀ

Gran Fracaroli. A partir de l'obra de Joan Brossa
Adaptació i direcció: Adrià Aubert. El Maldà, Barcelona

Amb l'obra El gran Fracaroli (1962), Joan Brossa va homenatjar l'actor, transformista i cantant italià Leopoldo Frégoli. La companyia d'Els Pirates Teatre ja han treballat Brossa en altres ocasions (Teatre de carrer, El darrer triangle i La quarta dimensió), però aquesta vegada recorren a l'obra fregoliana i a altres propostes brossianes i n'extreuen una sèrie de peces breus que, en clau de cabaret i teatre de varietats populars, formen un garbell de gèneres: màgia, teatre d'ombres, clown, transformisme, música... Un tot que ens arriba fraccionat, com els trossos d'un mirall esberlat de veritats. Poesia escènica de Brossa en estat pur. 8/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'BULL', A LA VILLARROEL

Bull. Autor: Mike Bartlett. Traducció: Adriana Nadal. 
Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona

«¿Toreges o et toregen?» La tesi: no sobreviuràs a la selva que hem construït els humans a la feina, si no t'aprofites o no abuses dels altres. Quatre actors joves dels grans: Joan Carreras, David Bagés, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins broden un mobbing ferotge a l'escena, convertida en 'ruedo' de La Villarroel. La tauromàquia com a metàfora de l'assetjament.

En un reajustament laboral han de prescindir d'un empleat de l'equip comercial format per tres membres. Dos s'uneixen per desbancar el tercer amb males arts de manual. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ELS JARDINS DEL BALUARD PER LA PORTA DE SANTA MADRONA

La Porta de Santa Madrona a l'Avinguda del Paral·lel 

és l'únic portal que es conserva de la muralla medieval. 

 

Ara la Porta de Santa Madrona s'obre al públic (primer, tercer i quart diumenge de mes, d'11 a 14 h) i s'accedeix als jardins penjants del Baluard, situats sobre la muralla, on hi ha l'escultura dedicada a Santa Madrona. Els dos espais són custodiats per l'Associació de Recreació Històrica de la Coronela de Barcelona.

La ciutadania d'aquí i la forastera hi entrem a colles. La bellesa que des d'aquí s'albira s'ho val. El mar, les Drassanes, el Moll de la Fusta, les tres Xemeneies del Poble-sec..., però, de seguida ens sobta com estan de descurats els jardins. Hi malvien assalvatjades les plantes aromàtiques, els tarongers pateixen set i ni tan sols han escombrat la fullaraca de les escales on han de passar els visitants.

Paradeta al jardí del Baluard © Paüls

La devoció dels mariners per Santa Madrona va començar el segle X, quan uns comerciants francesos navegaven pel litoral barceloní, en direcció a Marsella, per vendre les relíquies de Santa Madrona, nascuda el segle III. Una forta tempesta els va obligar a desembarcar a Barcelona. Les relíquies van ser protegides a la capella de Sant Fruitós i un cop passada la tempesta no hi va haver manera de retornar-les al vaixell. Els mariners la invocaven per lliurar-se de naufragis i els barcelonins tots per invocar la pluja.

'THE TRUMPS', AL TEATRE DEL RAVAL

The Trumps. Autor: Xavi Morató. Música: Joan Olivé
Direcció: Xavi Morató i Joan Olivé. Teatre del Raval, Barcelona

Humor directe, hilarant, en aquesta comèdia musical plena de tòpics. Melania Trump, esposa del president dels Estats Units, concerta una trobada entre el president  i Kim Jong-Un, mandatari de Corea del Nord, amb la intenció de fer de mitjancera i que cessin les hostilitats paleses. Serveix, no obstant, per mostrar qui té els míssils més a punt. La trobada de ficció dels dos líders mundials tindrà lloc algun dia en la realitat, si més no, així ho van pactar després dels Jocs Olímpics d'Hivern. Esperem que es desenvolupi amb serenitat i no passi el que hem vist a escena. Els quatre intèrprets tenen cadascun el seu moment de glòria i constatem que encara ens recordem de riure, encara que sigui de la nostra pròpia por. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'SOL SOLET' D'ÀNGEL GUIMERÀ, AL TEATRE NACIONAL

Sol solet. Autor: Àngel Guimerà. Direcció: Carlota Subirós
Sala Petita, TNC. Foto: © David Ruano

El Teatre Nacional de Catalunya posa en escena Sol solet, una obra pràcticament desconeguda de Guimerà. La directora Carlota Subiós ha recuperat sense complexos aquesta obra i ens l'ha descoberta nítida amb tota la seva complexitat.
És del 1905, estrenada, doncs, després de les més celebrades Marc i cel, Terra baixa o la Filla del mar. L'acció té lloc en un hostal de mala mort, regentat per Gaetana (Mercè Arànega), una dona gran que hi viu amb Hipòlit (Roger Casamajor), el fill gran que es juga el poc que tenen i Munda (Laura Aubert), una  neboda  que els fa les feines. El dos joves són amants però ell no vol formalitzar una relació que intuïm tortuosa, dependent,  fins i tot masoquista. Bernabé  (Ramon Pujol),  el germà petit, treballa en un vaixell i torna uns dies a casa amb un company mariner (Javier Beltrán) que l'ha salvat d'un naufragi. ¿Qui és aquest personatge nouvingut? És un marginat que entronca amb Saïd, Manelic i Àgata. La passió, la gelosia primitiva fan estallar el conflicte. Les accions se succeeixen sota el raig de llum d'un focus mòbil i ens remet a una història vigent que podria ser enregistrada en suport audiovisual. I no desmereixeria. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

YES FUTURE, SUPERMERCAT SENSE PLÀSTICS

Yes Future, Barcelona

—Bossa?

Ja ens hem acostumat a aquesta pregunta així que arribem a la caixa dels supermercats. Ara, al supermercat Yes Future (C/ Viladomat, 66, Barcelona) la pregunta és:

—Porta bossa?

Hi venen a granel més de tres-cents productes d'alimentació i neteja per a la llar i ens els emportem amb els pots, ampolles, cistelles de vímet, paperines o bosses que portem de casa. O, si no, la tenda disposa de bosses de paper i capses de cartró per al transport.

Segurament que el futur ecològic és aquest tipus de venda a dojo, però més aviat és tornar a l'origen del qual ens hem separat massa. Així que entrem a Yes Future assumim una manera de fer antiga, sobretot pel fet que en comprar a la menuda, només comprem la quantitat de producte que necessitem i ens estalviem les sobralles.  Sembla que més endavant s'hi trobaran també verdures ecològiques, cosmètica natural i higiene personal.

Una cosa és evident en aquest supermercat: el futur es publicitarà i s'explicarà en anglès. Per ecologia del llenguatge, els consumidors catalans que hi vulguem comprar hi tenim alguna cosa a dir.

BIBLIO(R)EVOLUCIÓ, REPENSAR USOS PER A LA BIBLIOTECA ESCOLAR

L'Institut Escola Pi del Burgar de Reus ha estat un dels trenta centres escollits per formar part del projecte de dinamització de les biblioteques escolars que impulsa la Fundació Jaume Bofill. Aquesta fundació cultural privada va  fer una crida el mes d'octubre passat a escolars que volguessin repensar usos innovadors per integrar la biblioteca escolar com un agent actiu en el procés d'aprenentatge i que respongui als reptes actuals de l’educació. 

S'han presentat a la convocatòria 145 projectes de centres dels quals el jurat n'ha seleccionat trenta (vegeu-ne la llista). Ben aviat començarà l'etapa formació del professorat i d'elaboració del projecte de biblioteca que podrà optar a un dels tres premis que ofereix la Fundació.

En els darrers vint anys he estat en escoles públiques i privades d'un cap a l'altre del país. No totes tenen biblioteca, més ben dit, la majoria tenen una prestatgeria amb llibres a cada classe. Més val això que res, però cal que l'administració doti de recursos les biblioteques escolars amb espais, lectures i   material renovats i, sobretot, amb una persona que hi pugui dedicar el temps suficient per liderar propostes de dinamització lectora atenent les necessitats del centre educatiu.

Podeu descarregar la

GUIA PRÀCTICA

'MÚSIQUES A L'ANTIGUITAT', EXPOSICIÓ AL CAIXAFORUM

Que dringuin els cròtals i sonin les trompetes!

Una exposició de gran format, amb 370 peces arqueològiques procedents sobretot de la col·lecció del Musée du Louvre i també del Museu Arqueològic d'Atenes i del Metropolitan de Nova York fan visible el paper fonamental de la música a les civilitzacions mesopotàmica, egípcia, grega i romana.   Imatges transmeses a través de l'escultura, la ceràmica, d'esteles funeràries, de sarcòfags, de la numismàtica, però en canvi no se sap com sonaven molts dels instruments. (En un espai sonor de l'exposició es poden sentir sistres, bàrbitons, címbals...) A l'imaginari occidental n'ha arribat una imatge simplificada a través del cinema. La mostra té un excepcional interès pedagògic perquè apropa d'una manera original les civilitzacions desaparegudes i en descobreix l'organització social, política i religiosa.

Exposició oberta fins al 6 de maig

PROJECTE CREATIU #MESTIMO, DE FINA VECIANA

L'artista plàstica reusenca Fina Veciana emprèn el projecte #mestimo que consisteix a pintar un quadre cada dia des del Dia Internacional de la Dona fins a Sant Jordi.  El conjunt constarà, doncs, d'una quarantena de teles, de 20 x 20 cm cadascuna, inspirades en una dona diferent cada dia. Es posarà a la seva pell, intentarà pensar, sentir com ella, agafant com a referent un motiu de la seva complexitat que la defineixi: urbanita, casolana, sensible, tímida, emprenedora, exiliada... es tracta  d'establir una interrelació a través de l'art amb qui se senti identificada amb cada obra.

A mesura que Veciana vagi publicant cada peça, es pot anar fent reserves contactant amb l'autora per telèfon o bé per correu electrònic.
Els treballs s'exposaran a la 6a edició de «Calaix de Sastre», especial primavera, que tindrà lloc a la Sala de la Llotja a Reus.

Seguiment del projecte a Instagram

Cliqueu la imatge 
per saber-ne més

 

I la publicació en suport digital, juny de 2018: 

'PLUJA DE FANG', DE JOSEP MASANÉS

L'escriptor barceloní Josep Masanés presenta Pluja de fang (Edicions Món de Llibres),  la seva sisena novel·la que ens arriba de Sant Lluís, de Menorca, on resideix. Un treball ben arrodonit, on Masanés excel·leix en la creació d'ambients angoixants. Frases tallants que defineixen la prosa de l'autor i, en aquest cas,  detallista en la descripció coreogràfica d'altercats i hostilitats. La novel·la va ser premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver 2017 —digna elecció— i finalista del Premi Ramon Llull 2013 —se la van deixar escapar, per atendre compromisos, suposo. 

El 1749, el convent de Santa Clara i la població de Ciutadella es van veure sacsejats per la fuga de Gomila, Moll i Anglada, tres clarisses joves. Oficialment, les monges van ser raptades per dos tinents  britànics del guarniment que hi havia a l'illa, aleshores sota la dominació anglesa, però en realitat van ser alliberades i protegides  per aquests militars. Masanés novel·la aquest fet i arrenca des de la clausura de dues noies des de menudes i d'una tercera, enclaustrada per amagar un embaràs. Cadascuna amb la seva circumstància i la seva manera de ser.  Reneguen de la fe catòlica i es converteixen al protestantisme per poder ser anglicanes de ple dret i protegir els seus drets.
L'antagonista és el marquès de Gomila, que havia tancat la seva filla de menuda al convent i en saber que n'ha fugit amb altres dues companyes, fa mans i mànigues perquè les noies retornin a la clausura i siguin castigats els militars que les van ajudar. La història s'emmarca en els cànons ideològics i costumistes de l'època i en resulta una aventura romàntica trasbalsada per la injustícia, on el paisatge natural de l'illa té valor d'amable acompanyament i descoberta.
M'agradaria que aquesta novel·la pogués ser portada al cinema. Espero que algun cineasta la descobreixi i se n'enamori.

Pluja de fang, dedicada per l'autor

Per saber-ne més:

Josep Massanés, escriptor multipremiat 

Radiació de fons, de Josep Masanés

Camins sense retorn, de Josep Masanés 

 La vall de la matança, de Josep Masanés

 

'LA NIT DE LA MOLLY BLOOM, A LA SALA MUNTANER

La nit de la Molly Bloom. Versió escènica: José Sanchis Sinisterra,
a partir de l'últim capítol de la novel·la Ulisses, de James Joyce.
Traducció i direcció: Artur Trias. Sala Muntaner, Barcelona

Monòleg interior d'una cinquantena de pàgines finals de la novel·la Ulisses de Joyce. Un text sense puntuació i paraules enganxades que vam descobrir en la traducció de Joaquim Mallafrè i vam veure interpretat per primera vegada per l'actriu Rosa Novell, l'any 2000, en castellà, adaptat per Sanchis Sinisterra. Ara a la versió escènica de Sinisterra,  traduïda al català i dirigida per Artur Trias, s'hi encara l'actriu Àngels Bassas En fa una creació delicada, sense estridències, versemblant. Toquen les quatre, les cinc, passen trens i al dormitori de matrimoni, el marit dorm i l'esposa —Molly— repassa el que ha fet durant el dia, un soliloqui en veu alta —per tal que el sentim els espectadors, però en realitat són pensaments— aparentment desordenat de desitjos i frustacions. S'adreça a ella mateixa i és lògic que no es posi límits. Els espectadors ens convertim en voyeurs de la seva intimitat. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

   

'EL FANTASMA DE CANTERVILLE', AL TEATRE CONDAL

El fantasma de Canterville. Autor: Joan Yago, a partir del relat
d'Oscar Wilde. Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Condal.

A la possessió de lord Canterville hi ha un fantasma des de fa quatre-cents anys. El va imaginar el 1887 Oscar Wilde en un relat i Joan Yago n'ha fet la dramatúrgia d'una obra divertidíssima. ¿Qui podia fer creïble aquest desgraciat ànima en pena que rep uns visitants amb opció de compra a la seva antiga propietat? Naturalment, Joan Pera, el còmic més veterà de l'escena catalana. El fantasma i la majordoma —Pep Sais que fa doblet amb el paper del lord— intenten espantar els compradors potencials, un industrial nord-americà d'olis lubrificants i la seva família que s'han enriquit amb el Pla Marshall del 1947. Proposta dirigida per Josep Maria Mestres, un èxit assegurat al Teatre Condal. 8/10

   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'FUGA DE CONILLS', A LA SALA ATRIUM

Fuga de conills. Dramat. i direcció: Martina Cabanas Sala Atrium

Fuga de conills no és una obra per a infants. Els protagonistes, un actor i una actriu passats de la trentena d'anys es treuen les disfresses després de fer una animació en l'aniversari d'una criatura. Han fet saltar i ballar als petits, han transmès alegria i ara reflexionen —amb amargor enjogassada— mentre es vesteixen de carrer. Pel que diuen, suposem que han estudiat interpretació, tenen algun màster, parlen diverses llengües, han fet mil feinetes. I un futur laboral incert, al qual han decidit de conformar-se. ¿Anem de gresca? Buscant el sentit de la vida. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LA PASTISSERA I ELS FOLLETS', DE L'ESTAQUIROT TEATRE

La pastissera i els follets, de l'Estaquirot Teatre. 
Sant Andreu Teatre, Barcelona

Per a espectadors més grans de 2 anys

Al Sant Andreu Teatre (SAT) hem retrobat els titellaires i actors Albert Albà, Núria Benedicto i Olga Jiménez de la Companyia l'Estaquirot Teatre, caracteritzada per uns titelles molt treballats, uns guions mil·limètrics i l'elaboració d'un llenguatge familiar dúctil i sense concessions a la castellanització. La història de cooperació entre la pastissera Neus i els follets que viuen a l'obrador ve de fa més de disset anys i és al repertori clàssic de la companyia.  Els follets faciliten a l'apassionada pastissera la recepta dels pastissos de fer riure. Dolçor i èxit de vendes assegurat. Em reca no haver pogut veure amb detall la feina automatitzada dels follets xampinyonaires dins de l'armari! Hi somiaré, i també amb l'enginyosa casa-capsa de la follet Magdalena, una delícia.9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip deTeatre»

'EL LLIBERTÍ', AL TEATRE POLIORAMA

El llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt. Trad: Esteve
 Miralles. Direcció: J. L. Bozzo. Teatre Poliorama

El 2007 Joan Lluís Bozzo va estrenar al Teatre Poliorama l'obra El llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt (Lió, 1960),  traduïda per Esteve Miralles, amb Laura Conejero i Ramon Madaula en els papers principals. Ara,  al mateix teatre, el mateix text,  vestuari i l'escenografia també de Montse Amenós, torna a dirigir, amb Abel Folk i Àngels Gonyalons, aquest vodevil filosòfic que té com a protagonista Denis Diderot, escriptor i filòsof francès, en les darreres fases de redacció de l'Encyclopédie. Diderot es troba descansant al pavelló de caça d'un amic. Faldiller rematat, es distreu mentre intenta redactar l'entrada de la paraula 'Moral' i  l'esmena, refà de cap i de nou fins que decideix remetre-la a 'Ètica'. Les dones del seu entorn són les responsables dels dubtes que l'obliguen  canviar una vegada i una altra la percepció del que és moral i del que no ho és. Remarco la traducció de Miralles que clava cada frase, cantelluda com un ganivet, implacable en els diàlegs. Un muntage elegant amb el contrapunt de la frivolitat aparent. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Viatge al centre de la terra. Dramatúrgia: Manuel Veiga, a partir
de la novel·la de Jules Verne. Direcció audiovisual: Franc Aleu.
Direcció coreogràfica: Anna Planas.Companyia Roseland Musical.

Per a espectadors més grans de 4 anys

Vam veure el muntatge teatral de la versió lliure de la novel·la de Jules Verne el 2016, al Sant Andreu Teatre, i vam quedar-nos amb ganes de tornar-la a veure. Hem tingut l'ocasió de revisitar la mateixa producció, ara a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. I ens ha deixat altre cop entusiasmats pel treball que hi ha darrere i per l'esplèndid resultat. Un guió que segueixen sense perdre el fil els més petits, coreografies espectaculars (dansa contemporània, clàssica i break dance) emmarcades en dues projeccions amb personatges virtuals que embolcallen els tres ballarins, en un llenç al darrere i en un vel com a quarta paret. Properament l'espectacle inspirat en la novel·la del pare de la ciència-ficció es podrà veure a La Villette de París. S'ho val. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»