PEL·LÍCULA 'BENVINGUTS AL BARRI'

Benvinguts al barri [Jusqu'ici tout va bien]
Mohamed Hamidi. França 2019

Després d'una inspecció fiscal, l'empresari d'una important agència de publicitat es veu obligat, si vol continuar gaudint d'exempcions, a deslocalitzar l'empresa al barri de la Courneuve, una zona conflictiva de la perifèria de París. Un barri amb grans mancances socials. Aprendre a conviure amb la gent del barri no és fàcil. Uns i altres viuen un xoc cultural que el guió resol amb humor negre. No ens creiem aquesta comèdia de conte de fades, però seria tan bonic que no fos una ficció... 7/10

VOS Filmin

ESTRENA DE L'ESPECTACLE ''DE VI VA VEU'

Projecte Bartrina, amb espectacles de proximitat.

Direcció: Rosa Mateu

Estrena 'De Vi va veu', al jardí de Casa Rull, 26-9-2020
Foto: © Estel Bové Munté

 

 

 

Espectacle multidisciplinari a partir d'una selecció 

de poemes realitzada per Fina Masdéu. 

Peces breus interpretades a través de diferents disciplines.
La paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. 
La música festiva creada i interpretada per Aleix Bové 
i Sara Sambola. Moviment de Magda Borrull.

© Estel Bové Munté

© Francesc Cerro-Ferran

© Estel Bové Munté

© Estel Bové Munté

I el maridatge a to, amb una copa de vi amb Sara Pérez, 

de la bodega Mas Martinet. 

Reportatge de Sílvia Fornós
«Diari de Tarragona», 26-9-2020 

 Reposició de l'espectacle al Teatre Bartrina, 17-4-2021

'DE VORA MAR A TERRA ENDINS', D'ASSUMPTA BOSCH

Editorial Círculo Rojo, 2020

 

Assumpta Bosch ha escrit De vora mar a terra endins en aquesta època de pandèmia, i confessa que s'ha espolsat el corcó que tan gustosament li menjava la vida.

L'autora adopta una actitud de notari d'un temps que s'ha esllanguit. El punt de referència és el passat pretecnològic del món rural del Priorat i del Delta de l'Ebre, amb relats alternats «un viatge d'anada i tornada des de mar a la muntanya. Un viatge des dels sorrals del Delta, els seus arrossars, la seva gent, l'enyor d'un delta esverat, fins a les terres feréstegues del Priorat, absortes entre la llum de les pedres roges i les feixes de ceps amb el seu tossut anar fent»—, com diu Pep Macaya.  

Tot i que les parts tenen un cert lligam, el gènere narratiu dominant és el quadre de costums. Recrea la vida quotidiana de la societat rural de la dècada dels anys 60 del segle passat, amb voluntat d'objectivitat. Descriu ambients fent servir la realitat, no sé si a partir de records o de situacions que ha rebut per tradició oral familiar, ja que el llibre no conté referències biogràfiques de l'autora. Detalla les formes de vida (rols de gènere) dels costums (matança del porc, casament, ball), d'oficis perduts (matalasser), de l'alimentació (la cultura de l'aprofitament), de les feines del camp (llaurar, ensofrar, veremar, trepitjar raïm; plantar, segar, birbar, espigolar...). Sense judici de valors, sense intenció crítica i, tot i que hi ha un personatge que algun diumenge compra «La Vanguardia», no reflecteix el context històric del Franquisme.  Potser també aquest fet és significatiu per entendre que tret de les grans ciutats la gent de l'època vivia al marge dels petits i dels grans esdeveniments que li canviaven irremeiablement l'existència. De vora mar a terra endins és una excel·lent aportació que reforça la memòria col·lectiva.

S'havia preparat una clotxa de pa, avui. La duia ben farcida. Aquesta vegada l'havia omplert d'escalivada i sardines que la seva mare havia escabetxat dies abans. (p. 24)

En aquella època fer el Servei Social era d'obligada formació i totes les noies fadrines del poble l'havien de fer. (p. 33)

La joventut fa fer coses i en Quimet estava preparat. Es trobaria amb el Tonio a la sortida del poble, just on hi havia els dos eucaliptus i, junts, allí començarien el seu primer viatge. (p. 104)

 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA 'SILENT'

Joan Ramell s'autodefineix com a "fotògraf autodidacta enamorat de la màgia que suposa el fet de captar un tros de realitat en un suport capaç de fixar la imatge i, a partir d’aquí, descobrir noves realitats." Ha presentat a diferents sales d'exposicions de Catalunya la sèrie Silent. Ara es pot veure a Capellades. L'autor l'explica aquesta col·lecció amb tanta passió que en reprodueixo les paraules:

˝Com veure el silenci en una imatge? La pregunta queda en l’aire durant un temps, mentre vaig fent fotografies amb intencions alienes a aquest interrogant.

De sempre hi ha hagut una relació molt estreta entre la paraula i la imatge visual, entre allò escrit i allò projectat en dues dimensions amb línies, formes i colors (o gamma de grisos). Amb les paraules construïm imatges i amb les imatges podem dir. Per això, quan llegeixo i entenc que el poema, fet de paraules i ritme, omple de sentit el silenci que ha estat modificat perquè pugui arribar a la meva comprensió, penso que les fotografies també poden transportar, més enllà de la seva mudesa, el silenci que conté tots els sons, allò que encara no ha estat dit, com les restes d’un big bang sorgit del no-res.

En aquest projecte he obviat el soroll de la presència humana en unes imatges que, tot i així, parlen d’aquesta absència des del silenci. Les imatges diuen sobre algú que acaba de passar, ensenyen el diàleg entre el fred i les flors que s’hi han adaptat, mostren un interruptor a la intempèrie que han premut i encara han de prémer, deixen veure l’aigua que s’escola cap a l’aigüera sense cap altra acció que el seu trànsit, retraten l’iceberg que sura en silenci, sense soroll...

En les paraules que materialitzen una idea queda el pòsit del silenci inicial. En aquestes imatges voldria que es contemplés també el que no es veu."

I, a la sèrie Silent, tot allò que no es veu i hi és, desperta la imaginació, suscita camps verbals que afegeixen capes i més capes de significat a cada imatge.

DE GREC A GREC

Espectacles que van des d'aquest aigualit Festival Grec 2020 fins al proper Grec, al juliol del 2021, que esperem que la pandèmia ja sigui història i el festival d'estiu de Barcelona es pugui desenvolupar amb tota l'esplendor d'un festival internacional.

Programació de tardor:
https://www.barcelona.cat/grec/ca/de-grec-grec 

PEL·LíCULA 'CARTES A ROXANNE'

Direcció: Alexis Michalik. França, 2018

Cyrano de Bergerac és l'obra de teatre més representada de tots els temps. Els meus  Cyrano:  Josep Maria Flotats  (Poliorama, 1985), Gerard Depardieu (en un cinema dels Champs Elyssés a París, 1990),  Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012) i Lluís Homar, (Teatre Borràs, 2018). 

La pel·lícula Cartes a Roxanne [Edmond] explica el procés de creació de l'obra de teatre Cyrano de Bergerac en vers —durant tres setmanes abans de l'estrena— des de la idea just esbossada, la tria del títol i el nom del protagonista fins a definir el personatge i les peripècies privades de cada intèrpret i que entremig fan que Edmond Rostand, un dramaturg jove i prometedor, que tot el que ha escrit fins al 1897 ha estat un fracàs, adapti a l'obra que va assajant a mesura que va escrivint i reescrivint.  La protagonitzarà Constant Coquelin, el millor actor del moment, amb qui Rostand s'ha posat en contacte de la mà de l'actriu Sarah Bernhard, admiradora del dramaturg.

Una pel·lícula en clau de comèdia que commou, uns personatges que sedueixen des de la primera escena. Una festa tant per als que coneixen l'obra com els que s'hi apropen per primer cop. I amb sorpresa, mentre passen els títols de crèdit del final. 10/10

VOS Filmin

'DE VI VA VEU', ESPECTACLE MULTIDISCIPLINARI

Dissabte, 26 de setembre, 21:30 h

 De vi va veu (Projecte Bartrina 2020- Jardí Casa Rull)

 

Aforament limitat 

Venda d'entrades a www.teatrebartrina.cat

Preu: 5€

SÈRIE 'VERNON SUBUTEX'

Direcció: Cathy Verney. França, 2019

Adaptació televisiva de la trilogia de Virginie Despentes. Vernon Subutex (protagonitat per l'actor Roman Duris) forma part d'una generació que ha estat víctima de les transformacions de la societat tecnològica. Propietari d'una famosa botiga de discos a París, lloc de reunió dels amants del rock. Es va veure forçat a tancar-la. Durant un temps va anar malvivint i el dia que el van desnonar del pis, sense saber on anar,  aprofita la invitació al concert de retorn als escenaris d'Alex Bleach, una antiga estrella. El retrobament és efusiu i Bleach, mentre Vernon dorm, enregistra un testament abans de suïcidar-se on revela un secret molt cobejat i li deixa les cintes en herència.
La sèrie ressegueix les antigues amistats de Vernon a casa de les quals va a parar pidolant sopluig, encara que només sigui per una nit. Ens hauria agradat, però, entendre quina relació hi mantenia en l'època de joventut. El recorregut del personatge és un retrat creïble, que va evolucionant tristíssim i descarnat de la vida al carrer i la solidaritat entre indigents en contrast amb les suposades amistats benestants de Vernon que en fugen en veure que s'ha convertit en un fracassat. Una investigadora  (Véline Sallete) estirarà el fil —viatja a Barcelona i hi transcorren unes quantes escenes— per saber per què són tan importants les cintes que té Vernon per al cineasta que li retribueix tan generosament els serveis.

VOS Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA VIETNAMITA 'GOODBYE, MOTHER!'

Direcció: Trinh Dinh Le Minh.  Vietnam, 2019

Després de nou anys, el jove hereu d'un clan vietnamita torna a casa des dels Estats Units, amb motiu de la inhumació del seu pare. Ve acompanyat d'un xicot també vietnamita, que és la seva parella, però retarden dir-ho a la mare perquè tota la família espera que l'hereu es casi amb una noia del poble i hi tingui fills. Una història delicada de fons i ben explicada. El guió s'entreté a explicar el context, cosa que s'agraeix per veure les formes populars de viure vietnamites que al final —més que la sortida de l'armari dels joves i les relacions familiars— es converteix en el valor que fa més interessant i recomanable la pel·lícula. 8/10 VOS Filmin

PRELUDI DE 'LA BIENNAL', A LA CASA SEAT

 El nou espai cultural Casa Seat (Passeig de Gràcia 109, Barcelona) acull una trobada d'artistes contemporànies que anomenen 'Preludi de la Biennal de Barcelona 2021'. La mostra reflexiona sobre la globalització i la colonització amb una selecció d'obres d'art d'Amina Zoubir, Raquel Van Haver, Hela Ammar, Moreshin Allahyari, Em´kal Eyongakpa i Marwan Elgamal. Es completa amb visites guiades, xerrades i tallers sobre l'art africà, la diàspora caribenya i la descolonització.

Exposició gratuïta.

 

Oberta fins al 2 d'octubre

PEL·LÍCULA 'C'EST ÇA L'AMOUR'

Directora: Claire Burger
França, 2019

Una família que es desfà, amb un plantejament d'una altra època. La mare marxa de casa i el pare es queda al domicili familiar amb les dues filles adolescents. No se'n surt. La casa es descontrola. Cap dels tres hi viu feliç.  L'home només espera que la dona torni a casa, cosa que arriba fins i tot a l'assetjament, encara que el títol digui que és amor. Sota la pàtina de tendresa, la resta de situacions són previsibles. 7/10
VOS Filmin

'L'ÀVIA PORTA PÍRCINGS' RELAT A LA REVISTA «NW REUS»

NW La Revista de Reus, 96, setembre 2020: 43-44

Descarregueu aquí el relat en PDF

L'acció del relat breu L'àvia porta pírcings, il·lustrat per l'artista reusenca Teresa Llorach, transcorre a urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus. Una infermera pren la pressió a una àvia i transgredeix la màxima conversacional de quantitat (Grice), de manera que li dona més informació de la necessària. 

Publicat a la Revista «NW Reus» (setembre 2020, núm. 96: 43-44), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Sé callar en dotze idiomes.
PAULINA DE METTERNICH

Una infermera acabada de diplomar va explicar a l'àvia que li prendria la pressió sistòlica i la pressió diastòlica. L'àvia va fer morros. «Em pensava que només me'n prendria una», va remugar.

LENA PAÜLS. L'àvia porta pírcings, fragment

CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA. REUS, 2020

El cartell de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia d'enguany és obra de l’artista reusenca Alina Ballester. Un cartell vistós amb un emblema solar que invita a la regeneració. L'autora ha optat per la representació de la cohesió de la comunitat a través de la festa. Cercles concèntrics —rotllana oberta i superposada— formats per braços i mans de color rosa malva i dels tres colors primaris amb diversitat de matisos i lluminositat. Per tant, lluny de la simbologia mariana del blau cel i blanc. Conformant els eixos d'una roda en moviment, la majoria de les mans sostenen elements de la festa com ara la música representada per baquetes i gralles, maces dels diables i gots de refrescos. Al centre, s'hi identifica el perfil del santuari, un punt de llum blanc, sobre el qual hi ha escrit amb lletra majúscula manuscrita Misericòrdia 2020, com la resta d'informacions bàsiques, amb els mateixos colors que els cercles.

Enguany, a causa de la pandèmia del coronarius, el programa d'actes de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia és de mínims, adaptat a l'emergència sanitària. No hi haurà cap acte multitudinari, ni cercaviles ni revetlles ni la baixada del Ball de Diables per escenificar al santuari la lluita entre el bé i el mal.  

Segons diu la llegenda,  el 1592 la visió de la Mare de Déu en temps d'una pandèmia de pesta, va fer invocar la Misericòrdia. Amb la lectura semiòtica del cartell de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2020 no sabrem si correspon a l'any de la pandèmia de coronavirus o de qualsevol altre any. Però el cartell que signa Alina Ballester ens recorda que el cicle no s'atura. Regeneració en latència.

Vegeu ressenyes d'altres cartells 
de la Festa de la Misericòrdia
  2012,  2013, 2014,  2015, 2019

 

SÈRIE ISRAELIANA 'L'ATTACHÉ'

L'attaché [HaNispach]. Direcció: Eli Ben-David 2020

Sèrie israliana de deu capítols de mitja hora. Basada en l'experiència personal del seu creador, Eli Ben-David. Avshalom i Annabelle, una parella jueva procedent d'Israeli i el seu fill arriben a París el 2015 per establir-s'hi durant un any, precisament la nit dels atemptats terroristes al Teatre Bataclan i a l'Estadi de França. Confonen l'home amb un terrorista i el detenen, a partir d'aquest fet pateix una obsessió per protegir el fill. La dona treballarà d'agregada a l'ambaixada i té els pares a París, l'home era un músic d'èxit a Tel Aviv, però al nou destí ni té feina ni coneix la llengua del país i és qui més nota el xoc cultural. 8/10

VOSC Disponible a Filmin

LA MERCÈ 2020, UNA FESTA DIFERENT

L'Ajuntament de Barcelona encara la Festa major en temps de pandèmia amb una programació escurçada, però amb el mateix pressupost que l'any anterior.  Totes les activitats són de franc, però cal reserva prèvia.
El pregoner serà Jaume Mateu (el pallasso Tortell Poltrona)
El cartell de La Mercè 2020 ha estat elaborat amb tradició modernista per Reskate Studio (María López i Javier de Riba). Diuen els creadors que la nena "representa l'esperança en les generacions més noves i que, en posició activa, sosté a la mà una llagosta, aquell insecte convertit en plaga que va fer que els barcelonins del 1687 es posessin en mans de la Verge de la Mercè. Quan es va aturar la calamitat, la santa va acabar sent nomenada patrona de Barcelona. Avui, aquest insecte que ens explica per si sol tota la història d'un patronatge i d'una festa, marca la silueta d'un somriure sobre la mascareta."
Un cartell preciós al qual caldria haver corregit la majúscula del mes.

Vegeu els cartells des del 1979 ençà.

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2020

«La Setmana», 38a edició. Va començar el 1983 a l'Estació de Sants i ha anat canviant d'ubicació: Estació de França, Drassanes, plaça Catalunya, Sant Cugat del Vallès, parc de la Ciutadella i les darreres edicions a l'avinguda de la Catedral. Enguany, excepcionalment a causa del coronavirus, s'ha buscat el lloc més obert possible de Barcelona: el Moll de la Fusta, de cara al mar. 

Més concentrada de dies i d'activitats: presentacions de llibres i de programes de les biblioteques, recitals, passejades i itineraris literaris, xerrades, contacontes...

SÈRIE 'HARLOTS: CORTESANES'

Regne Unit i EUA, 2019

Filmin estrena la sèrie Cortesanes [Harlots], basada en una adaptació de la novel·la The Covent Garden Ladies de Hallie Rubenhold. Tres temporades de vuit capítols cadascuna que mostren la sordidesa de la prostitució al Londres del segle XVIII (al Soho entre 1757 i 1795), i alhora, expliquen les realitats de classe, de gènere i la falta de consideració legal de la dona d'un país i una època  sencera.  

Cortesanes és una sèrie d'època pel vestuari, per les localitzacions i pel tema, però enregistrada seguint els personatges, amb el·lipsis com s'enregistraria avui un curtmetratge. Els personatges femenins són els protagonistes de les accions de qualsevol dimensió. S'enfronten les propietàries de dos bordells Lydia Quigley [Lesley Manville] prostíbul al que acuden els homes de la noblesa i Margaret Wells [Samantha Morton] que pretén oferir més bones condicions per a les prostitutes del seu redòs. Wells té dues filles: la glamurosa Charlotte (Jessica Brown Findlay) i Lucy (Eloise Smyth), la virginitat de la qual la mare ha venut al millor postor. Una mirada cruel de l'explotació de persones, sense concessions al fet que tingui res de bonic. A partir de la meitat de la segona  temporada les accions transcorren en cercle, sense girs de guió, cosa que m'ha resultat ofegant. 8/10
 
  Direcció: C. Giedroyc, J. Robertson, C. Moo-Young, Philippa Langdale.

PEL·LÍCULA ESLOVACA 'QUE ES FACI LA LLUM'

Que es faci la llum [Nech je svetlo aka]
Direcció: Marko Skop. Eslovàquia, 2019

Per Nadal, un paleta eslovac que treballa a Alemanya torna a casa amb la dona i els tres fills per passar les festes. Descobreix que el fill gran actua amb un grup paramilitar, al capdavant del qual hi ha el capellà del poble. En un món tancat, la violència i les humiliacions s'exerceixen sobre els mateixos adolescents del grup. Pressió i silenci per ocultar-les. Esfereïdora.
FilminCat 8/10

'AIMA', D'ÁNGEL BURBANO

La galerista i artista Cori Torroja presenta a la CT Art Gallery (carrer Santa Anna, 6 de Reus) la col·lecció Aima, del fotògraf saragossà Ángel Burbano.

Amb cita prèvia al 657 962 834
o bé a artgallery.ct@gmail.com   De l'1 de setembre al 4 d'octubre

ONZÈ ANIVERSARI

Avui fa onze anys que vaig començar aquest blog dietari. Estem sortint d'una pandèmia que ens ha obligat a restringir les trobades socials en fòrums culturals, i ha estat la xarxa que ha suplert en part les mancances: pel·lícules, sèries, enregistraments d'obres teatrals, d'òperes, de concerts... Amb el confinament de tres mesos s'han revaloritzat les visites virtuals als fons dels museus i a les exposicions temporals. Els préstecs de lectures a Ebiblio han tret fum. Ara l'aspiració sembla simple: que ens toqui l'aire i poder veure que les orenetes comencen a aplegar-se, que el cicle vital continuï sense ensurts.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Si us ve de gust, anem plegats pel dotzè.