16 d’abril 2025

AGRELLA (OXALIS CORNICULATA L.)


Agrella. Jardí de llicorella, Duesaigües

NOMS: Agrella, Pa de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà: Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena, Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee, Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο το κερατοφόρο. Font: Menuda natura, de Manuel Casanova 

 Per saber-ne més:  


15 d’abril 2025

LES PRIMERES ORENETES

Cries d'oreneta cuablanca a Duesaigües
Fotos: © Montse Francisco

Les orenetes cuablanca (Delichon urbicum) tenen blanc el pit i el carpó, no pas la cua, com podríem suposar pel nom. Ja han arribat a Duesaigües i ara estan enfeinades a adobar els nius de l'any passat, amb boletes de fang. Als ràfecs de moltes cases, sobretot les que es troben a recer del vent i de la pluja, es comença a notar un tràfec constant d'exemplars fidels de fa anys. Aviat hi haurà a cada niu 3 o 4 ous que incubaran tant el mascle com la femella, entre 14-16 dies, fins que eclosionin plegats. Entre 20-30 dies la parella progenitora alimentarà les cries al mateix niu, fins que els petits volin.
Les poblacions d'oreneta cuablanca són un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones del poble, que tot i queixar-se pels excrements, consideren que porten sort a la casa on nien. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta el tipus i la quantitat d'insectes que hi viuen. Els beneficis que aporten, com a caçadors d'insectes caçats al vol, —cada oreneta en consumeix uns 310.000 en un any!— han desembocat en la protecció legal de l'espècie, a nivell internacional.
 

Per saber-ne més: Vegeu el Projecte orenetes, una inicitavia de l'Institut Català d'Ornitologia.  A l'enllaç s'hi troba la distribució mundial de l'espècie i el cens, poble per poble de Catalunya. També s'hi troben una sèrie de curiositats, com per exemple, que el poble on hi ha més nius és Olot, amb 1157; que els nius instal·lats als pisos més alts, són a Sant Adrià del Besòs i a Palafrugell, a la planta 9; que el niu que es troba a més altitud és a Alp, a 1264 m.

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
(Haiku de 'Plens de ditades' )

14 d’abril 2025

'EL PEIX DAURAT', A L'ESPAI LLIURE

El peix daurat,  d'Anna Agulló Prieto.  
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Anna Agulló Prieto és l'autora del monòleg El peix daurat que dirigeix i interpreta ella mateixa. El va estrenar a la Sala Atrium el 2023 i ara l'hem pogut veure revistat a l'acollidor Espai Lliure del Teatre Lliure. L'autora ventila els seus fantasmes i el dolor que l'ha perseguida. L'ingrés al sanatori de Sant Boi. i la tendresa amb què mira els malalts crònics i pensa que ella podia trobar-s'hi. Es dol que estant en possissió d'una carrera universitària  hagi hagut de fer de repartidora de Glovo per sobreviure. I l'amor. L'amor que ho hou tot i que tant la l'eleva a dalt de tot com la fa aterrar violentament. Sense filtre aparent, Agulló Prieto s'explica com si es trobés d'avant d'un auditori d'amics íntims. Agombolen les seves paraules, la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant, l'audiovisual de Francesc Isern, amb manuscrits i dibuixos de dietari del personatge i els primers plans, l'escenografia de tuls i el tapís del quadrilàter de Mercè Lucchetti, que envolten la sala, la il·luminació matisada de Jaume Ventura i l'ambientació sonora de la mà de Damien Bazin. Agulló Prieto tanca el seu recital amb la peça «Golden Fish». Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

13 d’abril 2025

PRIMERA ORQUÍDIA: CURRAIÀ BLANC

Curraià blanc © ASA

El curraià blanc  (Cephalanthera longifolia) és una de les primeres orquídies que floreix a la primavera. La seva pesencia és un indicador d'un ecosistema saludable i ben conservat. Tija erecta d'uns trenta centímetres,  fulles afilades, inflorescència d'una vintena de flors acampanades d'un centímetre de mida, sovint no del tot obertes. El curraià no necessita ser pol·linitzat. La reproducció està garantida pels rizomes, que són magatzems de proteïnes i midons. A mesura que els rizomes s'extenen pel sòl, sorgeixen noves arrels. El curraià de la foto l'hem trobat als boscos d'Escornalbou, en un sotabosc a peu de camí.  

Per saber-ne més: Curraià blanc

12 d’abril 2025

SÈRIE 'INFIDEL'

Infidel. Guió: Sara Johnsen. Basat en Ingmar Bergman
Directora de fotografia: Monika Lenczewska
Direcció: Tomas Alfredson. Suècia 2024
Sèrie nòrdica que repassa les aventures i desventures d'un director de cinema (Gustav Lindh, de jove i Jesper Christensen, de vell) i una actriu (Frida Gustavsson, de jove i Lena Endre, de vella) durant més de 40 anys. Una història d'amor, passió i traïció que es mou entre el passat i el present, entre el desig i el remordiment. Basada en un guió d'Ingmar Bergman, que Liv Ullmann —companya de Bergman, entre 1965-1970, i rostre emblemàtic del seu cinema— va adaptar a Trolösa en versió cinematogràfica. 
El guió reelaborat de Bergman en una sèrie de sis capítols permet matisos i es pot palpar el magnetisme que apropa els dos amants, lentament.  En aquest sentit s'agraeix el punt de vista d'Isabelle, la filla adolescent de l'actriu. L'amor que neix entre la seva mare i l'amic del seu pare i la gelosia que sent ella creixen al mateix ritme. Veiem l'evolució de la inevitable passió que obligarà els protagonistes a deixar de banda totes les conviccions morals. I, sobretot, de quina manera es va conjurant el desastre i el dolor que causa el seu pas en els altres.  Filmin. 9/10

11 d’abril 2025

'TEMPS DE DOLÇOS. CASA PADRENY, DES DE 1815'

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història)
Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes)
Pròleg: Xavier Grasset

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 es publica coincidint amb els 210 anys d'aquest establiment emblemàtic de Reus, el més antic de Catalunya. El llibre fa un recorregut per la història de Casa Padreny a través de set generacions de pastissers. S'hi mostren dinou «dolços inspiradors» il·lustrats amb dibuixos, informacions i un poema. Subscric les paraules de Glòria Vicheto, ànima de la Confiteria Padreny i coautora del llibre: «Aquest cop hem cuinat una cosa diferent. No porta farina ni sucre, però sí molta il·lusió, records i estimació pel que fem. Una història feta a foc lent, amb la nostra essència, el nostre passat i el futur que seguim somiant.»
 
Signatura de llibres, a la presentació al Centre de Lectura, 8-IV-2025

La historiadora Carme Puyol, l'aquarel·lista Teresa Llorach i jo mateixa (Lena Paüls) acabàvem de publicar, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, el llibre Lluís Domènech i Muntaner a Reus. Tres mirades, en el procés l'edició del qual vam establir un ritme de treball seguit i eficient consistent a donar-nos mútuament suport en totes les fases de creació. Quan el projecte de Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 encara era un prolegomen ja sabíem com el duríem a terme. 
 
Carme Puyol ha coordinat el projecte editorial, s'ha encarregat de la recerca i síntesi històrica de l'establiment amb el rigor que la caracteritza i n'ha redactat els textos referencials de dinou dolços, conjuntament amb Glòria Vicheto, sibarita del bon gust,  que hi ha aportat, a més, consells de consumició, maridatge de vins i recomanació de fons musical. L'artista aquarel·lista Teresa Llorach ha il·lustrat amb uns dibuixos esplèndids tant els dolços a punt de servir, com algunes fases de l'elaboració artesana. Per la meva banda, m'he responsabilitzat de posar la cirereta al pastís: una tanka  inspirada en cadascun dels dolços.

Vídeo: Lena Paüls comenta tankes a la presentació del llibre.
Cliqueu la imatge

**


Vídeos de la presentació del llibre 
Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Centre de Lectura. Reus, 8-IV-2025
 










Article de Cristina Serret. «Diari Més», 8-IV-2025

**  

Crònica de la inauguració de l'exposició 'Temps de dolços', de Teresa Llorach. Amb dibuixos del llibre. Antònia Farré hi interpreta unes tankes.

   

***
 
Acte de presentació del llibre.
Aspecte de la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura, 8-IV-2025

10 d’abril 2025

'LA VERITAT SOBRE LA LLUM', AL TEATRE AKADÈMIA

La veritat sobre la llum. Autora: Audur Ava Ólafsdóttir
Adaptació: Anna M. Ricart Codina. Traducció: Macià Riutort
Direcció: Ferran Utzet. Teatre Akadèmia, Barcelona
«Per poder morir, primer cal néixer» diu la llevadora des d'una cantonada de l'escenari. Fa una dotzena d'anys els islandesos van triar la paraula «llevadora» com la més bonica de la seva llengua. Inclou dos conceptes essencials 'mare' i 'llum'. L'obra La veritat sobre la llum enfoca la recerca de la serenitat del jo com a motiu central, amb l'espectacle natural de l'aurora boreal pels volts de Nadal, miratge del trànsit entre la foscor i la llum convertida en necessitat vital. La jove llevadora hospitalària (l'actriu Maria Casellas, concisa, versemblant)  té com a model la seva tia-àvia finada (Rosa Renom, amb actitud de fada o fetillera artesana), que havia estat llevadora a domicili. Diferents perfils generacionals que es completen amb la partera jove (Andrea Portella Fontbernat) i el pare novell (Roger Julià). Un cop presentat el context no hi ha història a desenvolupar, sinó relats per degustar com un conte: les balenes que ajuden el part d'una balena quan arriba el moment, el secret de les patates que creixen en la foscor, el quadre d'una marededéu de mugró prominent que alleta Jesús. «Per poder morir, primer cal néixer». I viure amb la llum. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 d’abril 2025

TEMPS DE DOLÇOS, L'EXPOSICIÓ

A l'Espai Art de Confiteria Padreny s'hi pot veure l'exposició de dibuixos que l'aquarel·lista Teresa Llorach ha realitzat per al llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815  

Vídeo de la inauguració (4 d'abril) de l'exposició: 
 

A la inauguració de l'exposició de Teresa Llorach, tots els assistents fem cara de festa, quan Glòria Vicheto, ànima de la confiteria, ens dona la benvinguda i passa la paraula a l'artista conceptual Agustina Sobrino, que explica el context del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 per al qual Llorach ha realitzat els dibuixos exposats. A continuació, l'autora relata que la idea del llibre va sorgir l'any passat quan va dibuixar un pastís per cada mes per a un calendari que regala a la família.  Un cop elaborat el projecte del llibre i acceptat per la Confiteria Padreny —Glòria Vicheto confirma que s'hi va interessar de seguida—, Llorach explica com va enfocar la il·lustració dels dolços que s'hi representarien. «He il·lustrat la xocolata, la nata, el sucre cremat, les fruites confitades, fins a 19 deliciosos postres i sempre al costat de la Glòria [Vicheto], de la Carme [Puyol] i de la Lena [Paüls]» Que hagi citat les coautores del llibre mostra la generositat creativa de Teresa Llorach, de qui hem tingut el privilegi de gaudir en primícia els esplèndids dibuixos de cada dolç a punt de degustar i també els que ha fet seguint algunes fases de l'elaboració artesanal. 
Tot seguit, la filòloga i rapsoda Antònia Farré interpreta uns poemes (tankes) que he escrit inspirada en cada dolç del llibre i ha brindat amb un dels versos de la tanka inspirada en la coca amb cireres: «Brindem pel tast de festa» 
Teresa Llorach a la confiteria Padreny
Foto: © Josep Coca

Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol, Teresa Llorach i Antònia Farré
A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA
  

04 d’abril 2025

'EL PEIX DAURAT', AL TEATRE LLIURE

El peix daurat. Autora i intèrpret: Anna Agulló Prieto
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El monòleg El peix daurat, òpera prima de la dramaturga Anna Agulló Prieto, es va estrenar a la Sala Atrium fa dos anys. Ara el reestrena revisat i ampliat de contingut escenogràfic a l'Espai Lliure. Acompanyada de la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant amb les paraules de la protagonista. Agulló parla d'ella mateixa i de la seva generació, acadèmicament preparada, però enfonsada en la precarietat laboral. Explica franca, sense filtre aparent, com s'ha sentit pressionada de totes bandes i se n'ha ressentit la salut mental, fins arribar a intents que suïcidi. Però hi ha esperançada en el futur de la humanitat i convida l'auditori a comprometre's a lluitar contra els mals que assetgen el món contemporani. Un muntatge potent i ben resolt. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

03 d’abril 2025

'FANTÀSTIC RAMON', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

 Fantàstic Ramon. Dramatúrgia i direcció: Clàudia Cedó
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
L'obra Fantàstic Ramon que ha escrit i dirigit Clàudia Cedó és un conte de gènere fantàstic, de regust agredolç. L'acció transcorre al poble rural de Santa Aurora de la Pietat, on el Josep i la Clara han tingut un nadó de drap. L'estimen tal com és, sense cap element orgànic, i n'estan encantats de tenir-ne cura. L'alerta comença quan s'adonen que el nen no hi sent ni emet cap so. I l'infant creix i creix al mateix ritme que creixen els problemes del seu encaix a la petita i hermètica comunitat. Per reforçar aquesta mirada i entendre el patiment de qui s'hi troba,  els protagonistes de l'obra són intèrprets amb diversitat funcional que ja coneixem d'altres espectacles de la dramaturga. Sovint les intervencions d'aquests intèrprets són rebudes amb rialles pel públic, sense que la intenció sigui fer riure, la qual cosa posa de manifest que, igual com els habitants de Santa Aurora de la Pietat,  som lluny de normalitzar la diversitat. Una proposta arriscada que agraïm sobretot per l'espontaneïtat desinhibida (i molt treballada) de tota la companyia. Un espectacle singular de dues hores i mitja que milloraria amb un alleugeriment de text i forçant una mica el ritme.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

31 de març 2025

'TRENCANT VAIXELLS, TRENCANT VIDES', AL MUSEU MARÍTIM

Desballestament de vaixells. Exposició Trencat vaixells,
trencant vides,
al Museu Marítim, Barcelona.

L’exposició “Trencant vaixells, trencant vides” del Museu Marítim dona a conèixer la vida de la gent que treballa en el desballestament dels grans vaixells (beaching), un dels oficis més perillosos del món. La feina es realitza directament a les platges del sud-est asiàtic, on aquesta activitat té poques exigències legals i la mà d'obra és més barata que en qualsevol altre lloc. No és rendible desballestar un vaixell a Europa a causa de la normativa estricta pel que fa a la seguretat de les persones com pel reciclatge de materials.

Oberta fins al 28 de setembre de 2025

30 de març 2025

'DONES DE RÀDIO', A LA VILLARROEL

Dones de ràdio. Autora: Cristina Clemente. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona
Intèrprets: Sara Diego, Sara Espígul i Àngels Gonyalons. Magnètiques. Un treball delicat de tres grans actrius que es posen a la pell de tres dones de generacions diferents afectades de càncer de pit. S'han sotmès a tractaments de quimioteràpia i radioteràpia i han superat la malaltia amb circumstàncies personals ben diverses i, ara, es dediquen a explicar-ho, en un pòdcast radiofònic. L'autora, Cristina Clemente (Barcelona, 1977), mostra en aquesta obra l'habilitat de crear situacions angoixants que destensa amb un gir cap a l'humor terapèutic. Sense abandonar el realisme que fa esgarrifar —«el càncer no es rosa»—, en fa una mirada optimista. Bravo, Sergi Belbel. Aplaudiments entusiastes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


29 de març 2025

'MORT D'UN COMEDIANT', AL TEATRE ROMEA

Mort d'un comediant. Autor: Guillem Clua 
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Romea, Barcelona

Intèrprets: Jordi Bosch, Francesc Marginet Sensada i Mercè Pons. El fil argumental s'emmiralla en La mort dun viatjant, d'Arthur Miller, que és a l'esplèndida biblioteca teatral del protagonista. El comediant en qüestió és, presumptament, Llorenç Cardona i l'acompanyen la presumpta neboda i un cuidador domiciliari en funció d'espàrring de les obres que ha protagonitzat el comediant durant la seva exitosa i dilatada carrera. És una obra de lluïment de l'actor principal i Jordi Bosch broda cadascun dels fragments escollits de les millors obres de teatre de tots els temps que interpreta. No ens cansaríem d'aquesta classe magistral, però ens arriba de sorpresa el desenllaç en un gir espectacular que deixa l'auditori amb la boca oberta. Bravo, Guillem Clua! Aplaudiments a peu dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

28 de març 2025

PEL·LÍCULA 'TEMPS COMPARTIT'

Temps compartit [Hors du temps]
Direcció: Olivier Assayas. França, 2024

Mig documental, mig biografia del temps de confinament per la pandèmia de coronavirus. Un director de cinema (alter ego del mateix director i intèrpret Olivier Assayas), i el seu germà, un periodista musical, i les parelles respectives es troben atrapats a la casa estiuenca de la família, envoltada de natura. El marc és la casa del pare, els llibres del pare, la taula de l'estudi del pare i els records d'infància en aquest espai en un intent que contrastin amb aquests temps de crisi i profunds canvis de la societat contemporània. Mentre el món exterior es torna cada vegada més inquietant, els quatre han d'enfrontar-se al pas del temps i resoldre les tensions quotidianes. Descobreixen que les seves millors eines són les arts, que impregnen tots els moments. La història s'allargassaa pels dies que es repeteixen, però el temps de no fer res està molt ben dosificat —amb els rituals que tothom vam fer durant la pandèmia—, entre passejos per un entorn elegant i alhora salvatge.  Filmin 8/10

26 de març 2025

'LAPÒNIA', AL TEATRE CONDAL

Lapònia .Autoria: Cristina Clemente i Marc Angelet
Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona
Intèrprets: David Bagés, Míriam Iscla, Albert Prat i Anna Sahun. Bravo, Cristina Clemente i Marc Angelet per aquesta excel·lent comèdia de situació familiar que tracta assumptes patrimonials i els enfoca una mirada universal. L'acció es desenvolupa en un modern apartament de Lapònia, el país del Pare Noel. Dues parelles joves debaten si cal mentir als infants per crear-los il·lusions falses (Reis Mags, Tió. Pare Noel... ). La realitat de fons és la relació complicada entre dues germanes catalanes una casada amb un català i l'altra amb un finlandès. S'enganxen per com han d'educar les criatures, però hi ha en joc l'adaptació als canvis per circumstàncies vitals.  Un text d'arquitectura perfecta, contundent i ben servit amb la direcció de l'argentí Nelson Valente, que ja va dirigir l'obra a l'Argentina en una de les versions internacionals que ha tingut l'obra a Croàcia, Eslovènia, Grècia, Itàlia, els Estats Units, el Perú, la República Txeca o Veneçuela, a més de la llarga temporada a Madrid. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

25 de març 2025

PEL·LÍCULA 'UNA RAÓ PER VIURE'

Una raó per viure [Breathe]. Direcció: Andy Serkis
Regne Unit, 2017


Basada en una història real, els intèrprets Andrew Garfield i Claire Foy lideren aquesta preciosa història d'amor i superació.  El productor del film, Jonathan Cavendish, és el fill de la parella sobre la qual es basa aquesta pel·lícula. El seu pare, Rovin Cavendish, era un jove aventurer i carismàtic quan la poliomielitis li va provocar una paràlisi. Diana, la seva dona, el treu de l'hospital i amb persistència i determinació aconsegueix sobreposar-se a la malaltia i la seva la actitud va ser un exemple de valentia i ganes de viure. A base d'humor i esperança i molta dedicació la parella va superar l'adversitat i van tirar endavant la família envoltats de molts amics. Filmin. 8/10  

24 de març 2025

'THE CIBELS', AL MALDÀ

The Cibels. Creació col·lectiva: Laura Aubert, Francesc Marginet
Clara Mingueza, Marc Domingo i Cris Margu
Direcció: Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona
Cris Margu i Marc Domingo es posen a la pell de la Margaret i el John, una parella d'exjoves rockers que recorden el seu èxit esclatant al Madison Square Garden de Nova York. Repassen per a ells mateixos el relat de com i de qui els va promoure per fer el salt des de Sant Fruitós de Bages fins als escenaris emblemàtics novaiorquesos el setanta-set fins al vuitanta-set del segle passat. Van passejar-s'hi i van fer gaudir el públic amb un únic hit. Amb una única cançó i no gaire més, van poder tastar els privilegis de tracte com si fossin les grans figures que perduren. Un espectacle potent de petit format basat en la nostàlgia de dos personatges que es fan estimar. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

23 de març 2025

'LES MARES', AL TEATRE POLIORAMA

Les mares. Espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera
Teatre Poliorama, Barcelona

Passa poques vegades que, després de veure una obra d'humor, els espectadors no ens traguem del cap el que hem vist, ens ho fem nostre i en parlem a la sortida. I és perquè hi ha veritat i tendresa en el que s'explica a Les mares que interpreten el duet Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Ara són els fills, ara fan de mares. Els creiem quan es posen a la pell de la Beti i la Maria, les seves progenitores, dues dones que podrien ser també les nostres àvies, les nostres mares i també nosaltres mateixes en alguns aspectes. L'espectacle és un homenatge a les dones valentes i lúcides de tota una generació marcada per la postguerra franquista. I l'auditori riu de l'opinió que tenen les mares sobre la professió d'humoristes dels seus fills. La meva veïna de seient aplaudeix emocionada i em diu: «Era així, era així. I no feia riure» 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

22 de març 2025

PEL·LÍCULA 'PETITES VALENTES'

Petites valentes. Direcció: Julie Lerat-Gersant. França, 2022

Opera prima de Julie Lerat-Gersant, inspirada en les seves experiències com a docent en centres d'acollida de mares adolescents. La protagonista és la Camille (Pili Groyne, excel·lent), una jove de setze anys embarassada, separada de la seva mare, una dona tòxica que no en té cura. A la llar de mares adolescents, Camille haurà de madurar i decidir què és el millor per al fill que espera. Desesperació i tendresa amb moltes noies com la protagonista que juguen, sisplau per força, a ser dones adultes. Filmin. 9/10
 

21 de març 2025

'HAIKUS DE SOLVEIG', EN EDICIÓ DIGITAL

Il·lustració: © Teresa Llorach

Per LLEGIR  Haikus de Solveig en línia

 i/o

DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf 

i/o

Veu: Andreu Sotorra 

**

Em plau presentar el poema narratiu Haikus de Solveig, il·lustrat per Teresa Llorach. Es pot llegir en suport digital i es pot escoltar enregistrat amb la veu d'Andreu Sotorra i fons musical de Solveig's Song, d'Edvard Grieg. El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.  

Solveig té estalvis:

li para pis i el venten

quatre minyones.

El poema es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus, el 12 de febrer de 2025, en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari.

Solveig s'aferra

a redimir-lo, encara.

¿Què li deu veure?

20 de març 2025

LA MÀGIA DE LA PRIMAVERA

La màgia de la primavera consisteix en la revifada de la natura. 
Xim-xim de petons i tota cuca vivent floreix. 
Gaudim-ne.
 
**
 
Quan arriba l'equinocci de primavera un raig de llum travessa 
uns punts exactes de construccions mil·lenàries arreu del món. 
Vegeu l'article
«Sis llocs màgics on se celebra l'arribada de la primavera»
de Cristina Torra. Diari Ara, 21-III-2025


 


18 de març 2025

ELOGI NOLLA ABELLÓ, IN MEMORIAM

Elogi Nolla Abelló (1932-2025)
Avui ens ha deixat l'Elogi Nolla Abelló, de Duesaigües. L'Elogi, el fill petit de Cal Trillana, era d'aquelles persones que transmeten bones vibracions per la seva manera de comunicar-se planera i alhora profunda. Era un home culte i discret, dipositari d'una gran saviesa natural, sobretot en temes agraris. Nascut durant la República, li van posar Elogi de nom. El recordo a casa nostra, al refugi de la Vinyeta, compartint llibres i explicant-nos com era l'ensenyament a l'escola del poble on ell havia començat quan tenia set anys, un cop acabada la guerra. La Dictadura de Franco va fer que tota  la documentació de l'Elogi portés un nom fals: Eulogio. Recordo que va fer els tràmits per restituir el seu nom, de seguida que va ser possible. 
La seva professió o activitat principal va ser la de pagès. Es va guanyar la vida en el conreu d'avellaners, d'oliveres, de vinya i d'horta. Va ser president de la Cooperativa Agrícola de Duesaigües en els anys difícils de 1966 al 1970. Va ser jutge de Pau de Duesaigües de 1990 al 2011 i sé que tothom confiava en el seu tarannà ponderat.
L'Elogi ha viscut sol, però sempre ha estat molt ben relacionat amb el seu entorn de família i amb el veïnat del poble.  Me'n parla el seu nebot, Joan Ciurana Nolla, fill de la Conxita, una de les seves tres germanes. I també l'Enric Nolla Gual, fill del seu germà Joan, que el recorda com un gran aliat intel·ligent i sensible. Un i l'altre tenien el tiet Elogi en gran estima. 
Gràcies, Elogi, per tot el que ens has ensenyat. 

17 de març 2025

PEL·LÍCULA 'EL JUDICI DEL GOS'

El judici del gos
Direcció: Laetitia Dosch. França i Suïssa,  2024

La comèdia El judici del gos és l'opera prima de la directora Laetitia Dosch (coguionista amb Anne-Sophie Bailly). La mateixa directora interpreta l'Avril, una advocada aguda i emotiva que acumula casos perduts. Especialitzada en la defensa d'animals, està disposada a tot per salvar el seu client, un gos reincident, de la pena capital.  La seva veu en of anuncia que es mostrarà segura davant del jutge, però no se'n surt. El gos, en canvi, destaca per la seva presència natural i magnètica. Una història singular que es basa en fets reals que reflecteixen la complexitat humana.  S'hi desgrana tanta veritat,  que el veredicte impacta, tot i ser esperat. 8/10

16 de març 2025

PEL·LÍCULA 'ANORA'

Anora. Direcció: Sean Baker. Estats Unit, 2024
Faula moderna que transita de la comèdia romàntica al trhiller. Història sòrdida i tendra, ambientada el 2018 entre Nueva York i Las Vegas. La protagonista és una jove prostituta de Brooklyn. La lloga en exclusiva un xicotet fill d'un oligarca rus que li ofereix matrimoni. Quan la notícia arriba a orelles dels pares del noi, el conte de fades trontolla. Els pares van a Nova York per aconseguir l'anul·lació del matrimoni. Brillant, divertida, però alhora trista.
Multipremiada als Oscar: a la millor pel·lícula i també a la millor actriu principal (Mikey Maison), al millor actor de repartiment (Yuriy Borisov), al millor guió original (Sean Baker) i al millor muntatge (Sean Baker). Filmin. 10/10
 

15 de març 2025

PEL·LÍCULA 'THE NEST'

The Nest. Direcció: Sean Durkin. Regne Unit 2020
Drama familiar que funciona com a crítica social del materialisme i l'ambició desenfrenada. Té com a protagonistes dos grans intèrprets, Jude Law i Carrie Coon. Rory és un emprenedor ambiciós que vol explorar noves oportunitats com agent bursari i assessor d'inversions a les altes esferes de Wall Street. La família viu als Estats Units i s'estableix en una casa d'alt llinatge als afores de Londres, tan desmesuradament gran i complicada de fer funcionar que es comporta com a protagonista de fons del thriller psicològic. Alison és professora d'equitació i projecta construir els seus propis estables, però depèn de la suposada fortuna del marit que anuncia contínuament ascensos fantasmals. Afegim-hi una atmosfera tensa dels primers plans asfixiants on cada mirada i cada silenci transmet la inestabilitat tant dels adults com dels joves. Intrigant. 
Filmin. 9/10

14 de març 2025

'SUITE N.º 4. DO NOT DISTURB', AL TEATRE NACIONAL

Suite nº 4. Do not disturb. Autoria: HOTEL col·lectiu escènic
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol. Sala Tallers, TNC
Espectacle de dansa-teatre que forma part del festival Dansa Metropolitana. Els intèrprets ballarins fan de peons de la construcció poc eficaços, la qual cosa decanta les accions dels petits episodis cap la comicitat.  La companyia HOTEL col·lectiu escènic porta una llarga trajectòria integrant creadors d'altres disciplines amb una voluntat de recerca de nous horitzons i, sobretot, amb l'atractiu que suggereixen més enllà del que mostren a escena. Posem-hi imaginació, doncs. 7/10

Llegiu-ne a crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


13 de març 2025

'ARRIBARÀS I SERÀ DE NIT', A LA SALA ATRIUM

Arribaràs i serà de nit.  Dramatúrgia i llibret: Marc Artigau.
  Música: Neus Pàmies i Gerard Marsal
 Direcció: Marc Chornet i Projecte Ingenu. Sala Atrium, Barcelona

El musical de petit format Arribaràs i serà de nit explica una història que nega la mort de la persona estimada, recuperada a través de la realitat virtual. Una història cantada individualment a cada espectador a cau d'orella (via auriculars) amb prosa poètica i música electrònica que remet al futur. Al mateix vestíbul de la sala, Àlex (Toni Guillemat) és el narrador que presenta la Irene, morta en un accident de trànsit, i rememora els llocs on van viure moments feliços. Amb la tecnologia reconstrueix virtualment versions de la persona estimada en tres etapes de la vida: la dels vint anys (Paula Jornet), la dels trenta-tants (Neus Pàmies), i la dels seixanta-tants (Isabel Soriano). Una joia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 de març 2025

JARDÍ FLORIT: TAPÍS D'ESTRELLES

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)

En diversos talussos escalonats del jardí de llicorella s'hi arrapen lentíssims al pedruscall crasses del tipus flor de migdia o tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium). La planta és originària d'Austràlia i de Sud-Àfrica. Viu bé a ple sol, fins i tot sense reg.  A començaments de primavera té aquest aspecte enlluernador, ple d'estrelles menudes que es tanquen amb la caiguda del sol. És una alternativa a la gespa perquè tot l'any el tapís és verd, no necessita manteniment ni adobs i no l'ataquen plagues ni fongs, però no es pot trepitjar. En plantem esqueixos directament a terra durant la primavera i a finals d'estiu.

10 de març 2025

EGOTOPIA

© Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.



Música: Dunes de somnis
Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura
Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao
Àlbum: Serè, 2023