EL 'TERRAT VIU' DEL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA

Hotel d'insectes i  prat de bulboses. 'Terrat Viu' del NAT
Foto: © Paüls

Hem visitat amb cita prèvia el 'Terrat Viu', del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una sobrecoberta verda de 7.100 m2,  que complementa el recorregut museístic. S'hi exemplifiquen ambients amb plantes i herbes adaptades al clima mediterrani, en concret en un espai prop del mar i obert a tots els vents.

Consta de tres llacunes d'aigua dolça amb vegetació autòctona,  tres prats amb plantes anuals i nous hàbitats per a la fauna.

A banda de la millora visual del paisatge urbà i l'efecte beneficiós sobre l'ànim de les persones, les cobertes verdes a les teulades i els terrats enjardinats són importants per la reducció de l’efecte illa de calor, la reducció dels nivells de contaminació, la millora de l’aïllament tèrmic i acústic.

L'època ideal per fer la visita del 'Terrat viu' és entre maig i juliol, que és quan les plantes estan florides.

Vista àeria del 'Terrat Viu'. Foto: © Pere Vivas

LES BAIES DE L'HEURA

© Paüls

En aquesta època de l'any les baies negres i carnoses de l'heura (Hedera helix) són molt sol·licitades pels tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), uns moixons insectívors, que sense el seu aliment preferit, a l'hivern es converteixen en frugívors. Són un exemple d'adaptació al medi.  

Per als humans, les baies de l'heura són tòxiques, així i tot, la planta té diverses aplicacions farmacològiques. Vegeu-les.

JOGUINES ANTIGUES A LES GOLFES DEL MUSEU MARÈS

Arlequí autòmat. Museu Frederic Marès.

Visita amb cita prèvia al Museu Frederic Marès que ha obert al públic la nova Sala de les diversions,  situada a la tercera planta de l'edifici. S'hi exposen les col·leccions relacionades amb l’oci i la diversió barcelonina del segle XIX i principis del XX, que es poden extrapolar a altres ciutats europees.

Nines, autòmats musicals, jocs de taula, retallables, teatrins, auques, joguines òptiques, bicicletes, soldadets... En definitiva, col·leccions que expliquen en què consistia l’entreteniment d’infants i adults dels àmbits més cultes als més populars.

 

Els d'autòmats d'aquesta col·lecció són fràgils i no poden funcionar permanentment, però a la mateixa sala prenen protagonisme en el curtmetratge  «Màgia mecànica», de l'artista Xavier Vilató. 

Cal avisar que tret d'aquest vídeo —a continuació en reprodueixo fragments—, els infants d'avui  no trobaran gaires al·licients més en la visita.

 

 

Curtmetratge de ficció «El mecànic i la ballarina», 

de Xavier Vilató, inspirat en la col·lecció:

EL BANC CATALANO

Banc Catalano
d'Òscar Tusquets i Lluís Clotet

El Banc Catalano (1974) és una joia del disseny fet a Catalunya. Ho recorda un vídeo que ha fet públic el Museu del Disseny, on els seus creadors —Òscar Tusquets i Lluís Clotet— en parlen amb passió.

El banc està inspirat en els bancs que Antoni Gaudí va dissenyar per al Parc Güell, però aquests dos arquitectes i dissenyadors barcelonins van adaptar les formes gaudinianes a una planxa metàl·lica perforada, de manera que, per la transparència és un mobililari que s'integra a l'entorn. És un banc molt còmode ja que la forma s'adapta a l'esquena de l'usuari, no s'escalfa a l'estiu ni es refreda a l'hivern, no acumula l'aigua de pluja ni la brutícia. Es pot repenjar o penjar a la paret o bé encastar-lo a terra i, a més, permet acoblaments pels extrems. És lleuger, fàcil de transportar i econòmic. 

Després d'haver-ne estat usuària i, ara, amb la informació que m'ha arribat dels avantatges d'aquest mobiliari públic, em costa entendre que aquesta meravella no es trobi a tot arreu. 

AUDIOCRÍTIQUES DE «CLIP DE TEATRE»

La revista digital «Clip de Teatre» enceta l'any XXI de la seva edició en xarxa amb l'obertura d'un nou programa dins la plataforma pública IVOOX accessible lliurement. En format de crònica radiofònica, cada àudio té una durada d'entre 3 i 4 minuts. El programa recull extractes de les crítiques teatrals de les estrenes o reestrenes a partir del gener del 2021.

Entre d'altres s'hi troben Encara hi ha algú al bosc (TNC), La marató de Nova York (Aquitània), El mètode Grönholm (Poliorama), 53 diumenges (Romea), L'èxit de la temporada (Coliseum) o El màgic d'Oz (Condal).

Per accedir al programa de «Clip de Teatre» a IVOOX,

cliqueu aquí:

 https://bit.ly/369Q2VE

 

 

SÈRIE NORUEGA 'NOBEL'

Nobel. Direcció: Per-Olav Sørensen Noruega, 2017

«Un moviment no violent no hauria pogut aturar 

els exèrcits de Hitler. Les negociacions no poden

convèncer els líders d'Al-Queda perquè deposin les armes». 

BARAK OBAMA

Discurs d'acceptació del Premi Nobel de la Pau, 2009

Els membres d'una unitat especial de l'exèrcit noruec destinada a la guerra de l'Afganistan estan programats per matar en nom de la pau. Un veterà del grup, l'esposa del qual treballa en temes de desenvolupament al Ministeri d'Assumpes Exteriors, es veu immers en una conspiració que el porta a ser el peó executor al servei d'un entramat d'interessos econòmics internacionals a la zona. Els fets que passen a noruega quan els soldats estan a casa de permís es retroalimenten amb imatges que tenen l'antecedent en l'operatiu de l'Afganistan.  9/10

L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA, EN EDICIÓ DIGITAL

Edició digital, Barcelona, 2021

* ESCOLTEU fragments del poema en la veu de l'autora 

   al canal  IVOOX o bé al canal SPOTIFY

* LLEGIU el llibre en línia

* DESCARREGUEU el llibre en format PDF

L'alè que fa olor de menta és un treball que he anat definint durant dotze anys. Ben madurat ha estat i, abans que no el desgraciés de tant de retocar-lo, el vaig presentar al premi de poesia del Vallès Oriental, la convocatòria del qual s'adeia amb la llargària que tenia el poema. El lliurament del premi a Granollers va ser el novembre del 2019 i ara, amb la publicació en suport digital, el text queda fixat definitivament, embolcallat amb la simbologia de les petjades a la sorra de la platja, a la coberta que ha dissenyat Pere Prats Sobrepere.

És un poema narratiu de sis parts sobre la Jamila, una dona que es presenta com a forastera, amb una llarga trajectòria vital que va des de Fes, on va néixer, fins a Riba-roja d'Ebre, on viu ara. Al primer tanka  'Parla Jamila' diu: 

—Jo, forastera,
he guanyat mitja vida
desmanegada.
La roba feta a tires,
polsosa la sabata. 

Té un fill de mesos quan fa sovint el recorregut en tren 'D'un cap de via a l'altre', des de Riba-roja fins a Barcelona. La trobem reflexionant sobre la seva vida, recorda el cos jove i sa, i li passa pel cap deixar de fer el que toca:

Sil·labejant Tamarit i Altafulla,
¿qui pot pensar que es va perdre a la platja
tot un matí, entre còdols i algues?

Al poema 'La Mona Lisa calba' decideix que continuarà els tractaments per curar-se i aprendrà a viure de nou:

A punt d'un nou viatge, desficiosa de mar,
passeges entre fonts i jardins ufanosos.
En el primer segon que queda dels teus dies,
tornes a aprendre a riure, escampada en els altres.
Tot és més nou avui que la resta del temps
de pits llisos de mel, de cintura cenyida.
Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.

I, mentre coneixem la circumstància que fa que vulgui dimitir de les ginesteres i de les paraules, projecta la mirada a l'entorn, que es modifica constantment, en un cicle etern:

Mira't amb uns altres ulls les desferres,
adoba el bot,
i fes que tot sigui possible.

Durant el confinament per pandèmia del 2020, disset fragments del llibre van ser il·lustrats amb fotografies i pintures d'artistes meus de capçalera: Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Van ser els qui primer en van fer la lectura i van interpretar creativament diversos versos. Posteriorment, una pintura de Marc Pérez Oliván il·lustrava el poema 'Desheretada' i un grafisme de Pere Prats Sobrepere il·lustrava 'El cicle de l'aigua', ambdós treballs compten amb un podcast en la veu d'Andreu Sotorra. A més, diversos poemes van de bracet amb fotografies de Josep Lomas i un dibuix d'Anna Llebaria. Vegeu-ho:

Formen part del recull 50 mirades des de casa.

 

 

 

© Nené (Pérez Oliván). Instagram, 15-2-2021

Poema 'Desheretada'

Escolteu el poema en veu d'Andreu Sotorra

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

* 

 

© Pere Prats Sobrepere

Poema 'El cicle de l'aigua' 

Escolteu el poema en veu d'Andreu Sotorra 

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

*

Versos de L'alè que fa olor de menta
il·lustrats amb un dibuix d'Anna Llebaria
i fotografies de Josep Lomas 

 

 

 

*

© Marta Ballvé Moreno. Pintura L'arrel inspirada en un tanka
de L'alè que fa olor de menta:
Faig creu i ratlla
al bol de les ofrenes.
Ara hi estripo
el bitllet de tornada.
L'arrel adoba l'arbre.

 

 

 

*

© Lena Paüls. Mòbil inspirat en els versos de 'Full de ruta',
de L'alè que fa olor de menta

 

*

Poema 'Cant de Jamila'. Veu: Ibtissam Adghir

 

 

HEMEROTECA

 

* Cant de Jamila. Poema enregistrat per Ibtissam Adghir, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Text i àudio a «Pont d'Enseula», 21-3-2023

 

* Club de Lectura Virtual, amb l'Lalè que fa olor de menta. Crònica a «Pont d'Enseula», 16-2-2023

 

* Article Rememorar poemas, relatos e historias, de Sílvia Fornós. En suport digital, cliqueu aquí. «Diari de Tarragona», 18-8-2021

 

* Full de ruta. Blog «Punt i a cap», 8-8-2021

 

* L'arrel, de Marta Ballvé. Blog «Pont d'Enseula», 6-7-2021

 

* L'arrel adoba l'arbre. Blog «Punt i a cap», 6-7-2021

* Desheretada. Pintura: Nené (Pérez Oliván). Blog «Punt i a cap», 15-2-2021

* Desheretada. Podcast. Veu: Andreu Sotorra. 15-2-2021

* Dibuix de Marc Pérez Oliván inspirat en els versos finals de  L'alè que fa olor de menta. Instagram, 15-2-2021 

* Joan Ramell, comentari de lectura de L'alè que fa olor de menta, 3-2-2021

* Lena Paüls publica en suport digital el poema 'L'alè que fa olor de menta'. Reusenques de Lletres, 27-1-2021

* Lena Paüls: «Em disparen la imaginació les històries personals». Entrevista de Sílvia Fornós. Diari de Taragona, 2-1-2021

 

* La reusenca Lena Paüls guanya el premi de poesia del Vallès Oriental. Reus Digital, 15-12-2019 

* Premi per a L'alè que fa olor de menta. Blog «Pont d'Enseula», 15-11-2019

PEL·LÍCULA 'TU MÉRITES UN AMOUR'

Tu mérites un amour. França. 2019
Direcció i guió: Hafsia Herz

Opera prima de la directora Hafisa Herzi, que també signa el guió i el protagonitza. Una jove afronta les conseqüències afectives de la separació de la seva parella, que li ha estat infidel, però tot i així li sembla que la seva història d'amor encara té recorregut. Busca el consol en amics i altres amors. Enregistrada amb aparent improvisació, aire de naturalitat en escenes apassionades que acaben, invariablement, en melanconia i tristesa.

El títol fa referència a un poema atribuït a  Frida Khalo, que recita a la protagonista un dels aspirants a parella —una altra d'ocasional, potser—en la seqüència més emotiva (però que no sembla que li faci efecte).

Filmin. XI edició del My French Film Festival. 8/10

REUS: 82 ANYS DE L'OCUPACIÓ FEIXISTA

Entitats democràtiques de la ciutat de Reus recorden els 82 anys de l'ocupació de la ciutat per l’exèrcit sublevat, el 15 de gener de 1939, amb un mural a la plaça Abat Oliba i un acte de reivindicació del reconeixement oficial de la memòria històrica.

L'entrada triomfal de l'exèrcit de Franco a una ciutat devastada i sense oferir resistència és un fet que m'han transmès verbalment sis perdedors de la guerra: els meus avis i els meus sogres. No tant els pares que, tot i que recordaven els bombardejos i la gana que havien passat, aleshores tenien encara no dotze anys.  Són la generació que van viure de ple la postguerra terrorífica. Sí que he estat testimoni —fins a la mort del dictador  el 1975— del toc (alegre) de campanes de totes les esglésies de la ciutat a tres quarts de tres de la tarda, que és l'hora que van entrar els militars pel carrer del Roser. Posteriorment, durant uns quants anys, en aquesta hora es tiraven coets per fer adonar que les campanes, per fi, no tocaven.

Vídeo: Acte de memòria història per commemorar 

l’ocupació de l’exèrcit sublevat de Reus. A càrrec de Xavier Millán

 

Vídeo: 'La tortuga i l'assassinat de Cipriano Martos'. 

A càrrec de Mariona Quadrada 

 

L'ÈXIT DE LA TEMPORADA, AL TEATRE COLISEUM

L'èxit de la temporada
Dramatúrgia i direcció: Enric Cambray i Israel Solà
Teatre Coliseum

Els amics d'El Terrat també han estat joves i il·lusionats intèrprets. Ara, amb guió i direcció de dos joves professionals, expliquen amb registre de comèdia que l'any 2001 preparaven —suposadament— l'obra Romeu i Julieta i un contratemps va fer que ajornessin vint anys l'estrena. El temps ha trasmudat relacions, i la circumstància privada i professional de cadascú no té res a veure amb la inicial. Es retroben per assajar cinc dies i fer-ne una sola funció. Què els empeny a fer-la? El contrast de com eren i de com són en l'actualitat (amb hipèrbole inclosa) ens fa riure a cor que vols i amb tendresa, perquè ens hi veiem reflectits. Intèrprets: Sílvia Abril / Alba Florejachs en la nostra sessió, David Fernández, Fermí Fernández, Oriol Grau, Mònica Macfer, Mònica Pérez, Jordi Rios. Amb aquest muntatge els d'El Terrat commemoren 30 anys de la seva trajectòria, iniciada a l'emissora Ràdio Reus EAJ-11. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CABIROLS, PORCS SENGLARS...

Senyal a la carretera Duesaigües-L'Argentera
(localització: tomb de cal Patró) Foto: © Paüls

Per les banyes, diríem que la imatge del senyal d'alerta correspon a un cérvol.  No hi ha cérvols als boscos d'Escornalbou i voltants, però sí que hi viuen molts cabirols (Capreolus capreolus) i, sobretot, un nombre excessiu de porcs senglars (Sus scrofa) que entren als conreus i als horts i hi poden fer malvestats (vegeu la terra gratada  al peu del senyal.)

Durant el primer confinament, sense trànsit ni soroll ni passejants, la Sílvia R. va veure a plena llum del dia, tres cabirols a la carretera que va de Duesaigües al Coll de la Teixeta.  I l'Anna L. en va veure des de la finestra del menjador de casa seva mirant cap als boscos d'Escornalbou. No fa gaire, la Montse F. es va trobar un cabirol —més gran que un gos, diu— al mig de la carretera que va del pantà de Riudecanyes a Duesaigües. Era de dia i per sort, no anava gaire de pressa. Va aturar el cotxe, però l'animal, que estava d'esquena, es va girar i, sorprès i espantat, va fer un salt àgil i va desaparèixer bosc endins.

El naturalista Màrius Domingo de Pedro explica a l'apunt Feina pura, que els cabirols són una espècie molt territorial, esquiva i discreta, motiu pel qual no es pot fer un recompte a simple vista com es fa amb la cabra salvatge, present a la veïna comarca de la Ribera d'Ebre. Com a agent forestal, ha fet amb altres companys un  cens de cabirols,  que consisteix a comptar excrements d'aquests ungulats.

Durant el dia és excepcional que surtin del bosc, amagats entre la vegetació, s'alimenten de fulles, herba, bolets, fruits, escorces i líquens. Quan se senten segurs, emeten lladrucs semblants als gossos. 

Si la població no es descontrola, els cabirols no són un perill, ara per ara, però per precaució val més agafar amb calma els revolts de les carreteres que circulen a tocar del bosc.

SÈRIE 'DIME QUIÉN SOY'

Dime quién soy. Creació: José Manuel Lorenzo

Guió: Piti Español. Direcció: Eduard Cortés

Espanya, 2020

Sèrie de TVE que adapta la novel·la històrica Dime quién soy, escrita per Julia Navarro. Repassa la turbulenta biografia d'Amelia Garayoa, (protagonitzada per l'actriu Irene Escolar), des dels divuit anys, a Madrid, casada amb el fill d'un empresari ric per salvar els negocis paterns, fins que compleix 80 anys, a Berlín. Abandona marit i fill acabat de néixer i s'escapa a París amb un comunista francès abans que esclati la Guerra civil espanyola. A partir d'aquí, abocada a una vida d'espionatge i d'amors, s'involucra en els esdeveniments més rellevants de la història del segle XX, des de l'aixecament franquista fins a la caiguda del mur de Berlín, passant per l'auge comunista al Moscú d'Stalin, la resistència a la barbàrie del gueto de Varsòvia, la Roma dels darrers anys de Mussolini o el declivi de l'Alemanya nazi a l'Atenes ocupada. Guió ben resolt, intèrprets d'excepció en una producció molt acurada. Movistar. 9/10

Equip:
https://dimequiensoy.movistarplus.es/

SÈRIE TV 'ESPIES DE CAMBRIDGE'

Espies de Cambridge. Direcció: Tim Fywell
Regne Unit, 2003

El 1934, a la Universitat de Cambridge, quatre estudiants brillants de l'alta societad anglesa —Anthony Blunt, Kim Philby, Donald Maclean i Guy Burgess— van ser reclutats pel Trinity College de la Universidad de Cambridge com a espies per la URSS. Van anar ocupant llocs clau als serveis secrets anglesos  i van passar informació vital a la KGB fins a principis dels 50. Els seus serveis els van portar de Guernica a Viena, a Nueva York o a Washington, fins que l'M15 va començar a sospitar que eren agents dobles i es van escapar cap a la Unió Soviètica. Sèrie de quatre episodis realitzada amb el rigor de les produccions de la BBC, però així i tot, només és un tast de la vida dels que van ser els agents dobles més famosos de la història de l'espionatge britànic. Filmin. 9/10

Per saber-ne més: 

Els Cinc de Cambridge

PEL·LÍCULA 'I WAS, I AM, I WILL BE'

I was, I am, I will be. Dir: Ilker Çatak

Alemanya i França, 2019

Una història d'amor commovedora i imprevisible explicada amb un guió equilibrat de tres etapes vitals dels dos protagonistes: un passat problemàtic, un present complicat i un futur esperançat. Marion, una coratjosa pilot alemanya a qui han diagnosticat un càncer invasiu, accepta la proposta de Baran, un jove gigoló kurd, de retornar-lo a Alemanya d'on ha estat deportat. Un casament de conveniència que acorden per tres anys mentre el xicot prepara papers per ser un ciutalà 'legal', un acord que desafia estereotips d'una forma que atrapa per la simplicitat. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'LA DONA DE LA MUNTANYA'

La dona de la muntanya. Direcció: Benedikt Erlingsson
Islàndia, Ucraïna, França, 2018

La dona de la muntanya [Woman at War] és un cant desesperat a favor de la preservació ecològica a Islàndia.  Halla,  una apassionada profesora de cant d'una cinquantena d'anys, declara la guerra en solitari a la indústria local del alumini que contamina el país. El seu activisme té un cost personal molt alt, sobretot quan li arriba una carta que fa quatre anys que esperava. Desenllaç emotiu  ple de simbolismes. Impressionant banda sonora de David Thor Jonsson, interpretada per tres músics i tres cantants a capella que, presents en cada escena,  aporten un ambient surrealista.  10/10

SÈRIE TV 'HONOR'

Honor. Direcció: Richard Laxton

Regne Unit, 2020

L'actriu Keeley Hawes —matriarca a la sèrie Els Durrell— protagonitza la minisèrie Honor, sobre una investigació basada en fets reals on es mostren els errors policials en el període previ a l'assassinat per honor de Banaz Mahmod, una noia kurda iraquiana de 20 anys, el 2016, a Londres. La seva família va ordenar-ne la mort, després que la jove abandonés el seu marit maltratador durant anys i se n'anés amb un noi que l'estimava.  9/10

 

SÈRIE 'EL PETÓ DE SINGAPUR'

El petó de Singapur. Direcció: Tom Vanghan
Regne Unit, 2020

El petó de Singapur [The Singapore grip] és una serie britànica de sis capítols que combina la sàtira colonialista i el drama romàntic. Basada en una de les novel·les de la trilogia imperial de James Gordon Farrell. La història se situa a principis dels any 40, on una família de l'alta societat britànica controla el negoci del suro a la Singapur colonialista en una imminent invasió japonesa. Enfocament irreverent i molt agraït per la quantitat de nivells de lectura dels fets que s'hi expliquen. Filmin. 10/10

PEL·LÍCULA 'J'ACCUSE', DE POLANSKI

L'oficial i l'espia, de Roman Polanski. França 2019

El títol L'oficial i l'espia, amb què ha entrat aquí aquesta pel·lícula, no suggereix el que s'hi explica. En canvi, l'original J'acusse,  té la força d'un document històric. I, posats a canviar el títol, per què no, directament, Afer Dreyfus?  La pel·lícula reconstrueix el procés d'un dels casos de difamació més escandalosos de la història del segle XX, perpetrat el 1894 sobre el jove capità d'origen jueu Alfred Dreyfrus. Acusat d'espiar per Alemanya, jutjat amb procediments irregulars i condemnat a cadena perpètua a l'illa del Diable, a la Guaiana. El 1895 el nou responsable del Servei d'Intel·ligència francès va descobrir el veritable culpable i que Dreyfrus havia estat víctima de l'antisemitisme. El 1898 aquest cas va motivar la intervenció de l'escriptor Émile Zola, amb el contundent article epistolar J'accuse...!, defensant Dreyfus.

Guardonada amb el Gran Premi del Jurat a Venècia i el Cèsar a la Millor Direcció. 

Filmin 10/10

SÈRIE TV 'EL DESERTOR'

El desertor. Direcció: Florian Gallenberger
Alemanya, 2020

Minisèrie de dos capítols de dues hores cadascun, basada en la novel·la de Siegfried Lenz, escrita el 1951. Conté elements autobiogràfics i va quedar inèdita fins al 2016, després de dos anys de mort l'escriptor. El 1944, després d'un accident, un soldat alemany és enviat a una petita unitat als boscos polonesos que té la missió d'assegurar la línia de tren en el front oriental. El bosc és tocant a un poblet de partisans polonesos i les trobades amb una guerrillera fan que s'esborroni cada vegada més de les instruccions que rep dels superiors. ¿Quin camí ha de prendre ara que sap que la guerra es perdrà? El xicot es debat entre el sentit del deure i la seva consciència i finalment canvia de bàndol. 

Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'PERSONAL SHOPPER'

Personal Shopper
Director: Olivier Assayas
França, Alemanya, 2017

Thriller psicològic sobre el dol i la dificultat de passar pàgina. Cadascú hi fa front com pot. Mauren, la protagonista, s'aferra a la idea que el seu germà bessó li enviarà un senyal del més enllà. Inquietant a l'inici, res no és el que sembla en la personal shopper de Kyra, una dona de molt alt nivell. Mauren recorre París en moto fent encàrrecs absurds i carregada amb bosses de marques exclusives amb compres per a la seva neuròtica cap. El ritme de vida que porta Mauren marca el ritme narratiu. París com a marc vital, Londres escapada per feina i Oman com a destí. Un al·licient de la pel·lícula és la continguda naturalitat de l'actriu Kristen Stewart, amb qui el director repeteix després de Viatge a Sils Marie. 

Filmin. 9/10

CAFÈ MOLT ECOLÒGIC I MOLT DESCAFEÏNAT

Cafès Cornellà: molt ecològic

S'ha acabat la moratòria de quatre anys d'adaptació a la nova normativa (Gramàtica de la Llengua Catalana, 2016 i Ortografia Catalana, 2017), en els àmbits públics i privats: mitjans de comunicació, ensenyament, administració pública, documents notarials i d'empresa...  

Un centenar de canvis gramaticals i ortogràfics i només els diacrítics (la resta han passat desapercebuts) han aixecat crostes als usuaris de la llengua escrita. No s'ha entès el motiu de la decisió de suprimir-ne la majoria, tot i que l'Institut d'Estudis Catalans, autoritat exclusiva en la  matèria, no cal que justifiqui un canvi de normativa. El model fabrià, en canvi, va proporcionar molta literatura descriptiva i normativa.

Cafè Novell mòlt descafeïnat
i Cafè Bon Preu molt descafeïnat

M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, apunta que «sobre els diacrítics, no hi havia norma. Les paraules que duien accent diacrític s'havien d'aprendre de memòria. S'hi ha posat cert ordre. Ara queden reduïts a formes monosil·làbiques i, en la majoria de casos, una forma és lèxica i l'altra gramatical.»

Ens veiem, doncs, en l'obligació de dir adeu a 135 diacrítics. Sí, adeu, sense accent (és un compost com rodamon i subsol que ara no en porten). Nét i net, neta i neta, dona i dóna, molt i mòlt o venen i vénen deixaran de ser parella i en tots els casos aniran sense accent.

La Neta, amb el davantal net com una patena.
Maria 'La Néta' (del gegant de la Ciutat)

Vegem uns exemples de dubtes sobre la pertinença i l'oportunitat de la decisió normativa:

* Jordi Badia, cap d’estil del diari digital VilaWeb,  sosté que la supressió de diacrítics és una mesura que va en contra de la precisió lingüística. 

* La Vanguardia (3-6-2018) no ha deixat d'accentuar *ós (mamífer) per evitar confusions (¿Heu trobat l'os?)

* La Regidora de Cultura de l'Ajuntament de Móra la Nova, manifesta en resposta a la meva consulta (8-1-2021): «encara que en la nova normativa de l'IEC l'accent diacrític de "mora" ha desaparegut, en la nostra població es continua mantenint la paraula "móra" amb accent, atès que és un topònim i no prenem com a referent aquest fruit de la morera. De més a més, això també hauria comportat canviar l'escut de la població, i no ho volem fer. Per tant, la manera correcta d'escriure el nom del nostre poble és Móra la Nova.»

Nani Nolla, després de la lectura de Que no t’expliquin contes, de Natza Farré, diu: «l’autora, l’entremaliada @natzafarre, va col·locar un accent diacrític il·legal al conte. I jo que sóc una dona que dóna un cop de bastó a un soc que és capaç de fer màgia demano poder adoptar-lo (els enyoro i no m’hi acabo d’acostumar). Accent diacrític il·legal on ets? Vaig a cercar-lo i de pas tornaré a passar una estona amb els personatges.» 

Hem d'admetre que alguns diacrítics ja no complien la funció diferenciadora, com per exemple *sóc, forma verbal que accentuàvem per inèrcia per diferenciar-la d'una paraula (soc = esclop) que qui-sap-lo que no s'usa. Però al mateix temps, si tenim en compte que no tots els usuaris de la llengua catalana en són nadius, la majoria de parelles de paraules, una de les quals portava accent diferenciador, es pot prestar ara a confusió ja sigui de pronunciació (oberta/tancada) o de sentit. 

Si els usuaris arriben a la conclusió que no s'adaptaran a la nova norma ortogràfica, vol dir que no s'ha explicat adequadament la conveniència del canvi. La falta de comunicació —pedagògica— a diversos nivells de l'IEC propicia el rebuig i la desobediència.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt
LA GRAMÀTICA FA MUDANÇA

ELS REIS, CASA PER CASA

El conductor de la carrossa reial de Duesaigües
amb look de mestre de cerimònies

Les restriccions sanitàries arran del coronavirus han canviat els hàbits festius. La Nit de Reis de 2021 els Tres Mags arriben a Duesaigües (Baix Camp), casa per casa, sense l'acte de recepció oficial a l'Ajuntament i a l'Ateneu. En un recorregut pel poble, reparteixen els regals a cadascun dels petits que els esperen a la porta de cada casa, frisosos, des de primera hora de la tarda. El vídeo recull la seva arribada al carrer de la Vinyeta.

PEL·LÍCULA 'VIATGE A SILS MARIE'

Viatge a Sils Marie. Direció: Olivier Assayas
França, 2015

Una pel·lícula coherent de forma i contingut. Crea un entorn singular i imponent per indagar en la crisi psiològica i existencial de l'estranya parella protagonista: una actriu  (Juliette Binoche, l'altra cara de la sofisticació) molt aclamada i subjugant i la seva jove assistenta/secretària (Kristen Stewart, la naturalitat), que li dedica tant el temps professional com el privat. L'actriu es va fer famosa vint anys enrere interpretant la jove Sigfrid, el personatge que va fascinar Helena i la va dur al suïcidi, quan va ser abandonada. Ara l'actriu ha de decidir si accepta el paper d'Helena en una altra producció de l'obra. No escolta la seva assistent personal que li diu que segons l'edat es veuen les coses des de la perspectiva de Sigfrid o de la d'Helena. La jove li demostra, amb la contundència de la pràctica, que Helena està més necessitada de l'amor de Sigfrid que no pas a l'inrevés. Filmin 9/10

El director, Olivier Assayas, va dirigir novament la jove actriu Kristen Stewart a la pel·lícula Personal Shopper (2017), desenvolupant el mateix tema, encara que en un context diferent.

COMERÇ SOLIDARI REUS AMB LLIGAM DONA

Reivindicació contra la violència de gènere per mitjà de l'art. Una setantena d'artistes de Reus i entorn han participat en la campanya del 25-N, Dia internacional contra la violència masclista, exposant obres o realitzant pintures directament als vidres dels aparadors dels comerços de la ciutat adherits, amb l'objectiu de fer visible aquesta problemàtica. Totes les obres estan exposades en format postal a l'aparador de la Creu Blanca de Reus i es poden comprar a 3€. Els fons recaptats es destinaran a l'ONG Lligam Dona, implicada en l'ajuda de dones maltractades.

© Teresa Llorach, aquarel·la

PEL·LÍCULA 'EL MAR'

El mar. Direcció: Stephen Brown
Irlanda, Regne Unit, 2014

Basada en la novel·la de John Banville, guardonada amb el premi Man Booker. Max Morden (interpretat per l'actor Ciaran Hinds, que dona la dimensió del personatge torturat pels records) després de la mort de la seva esposa es retira a escriure a la costa irlandesa, al poble i a la mateixa casa on estiuejava d'infant amb la família. Allà va ser testimoni de primera línia d'una tragèdia, quan va conèixer la família Grace: pare, mare, dos bessons —Chloe i Myles— i l'assistenta Rosa (interpretada per Charlotte Rampling, distingida discreció). La història sobre la dificultat de reconciliar-se amb el dolor i la mort es va desgranant a través de sensacions de la memòria del protagonista. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'ROSALIE BLUM'

Rosalie Blum. Direcció: Julien Rappeneau

França, 2017 

Pel·lícula basada en les novel·les gràfiques de Camille Jourdy. 

Ediciones La Cúpula.
Feu-ne un tast clicant la imatge

Primer llargmetratge del director, fill del cineasta Jean-Paul Rappeneau. Rosalie Blum és una dona misteriosa als ulls de Vicent Machot, un perruquer de poble, que conviu amb un gat i la seva mare dominant.  Vigilant vigilat, la vida de qual és a punt de fer un tomb en aquesta comèdia amable. Filmin. 9/10

ENTREVISTA, AL «DIARI DE TARRAGONA»

Lena Paüls: «Em disparen la imaginació les històries personals», 

entrevista de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 2-1-2021

Entrevista per llegir en línia

Entrevista per descarregar en format PDF

 

PEL·LÍCULA 'EL CAS COLLINI'

El cas Collini. Direcció: Marco Kreuzpaintner
Alemanya, 2020

Pel·lícula basada en la novel·la de títol homònim de Ferdinand von Schirach, sobre la culpa col·lectiva enfront de l'Alemanya nazi. Estructura clàssica de drama judicial on es desenvolupa la investigació del crim d'un empresari a mans de Fabrizio Collini, un desconegut sense vincle aparent amb la víctima.  L'advocat Caspar Leinen, actua d'ofici per primer cop i se les ha d'heure amb l'advocat gat vell de l'altra part, que resulta ser el seu admirat professor. La història s'explica en apunts retrospectius, a mesura que el jove advocat hi va aprofundint i descobreix un dels escàndols legals més grans de la història, pel qual, multitud de crims de l'Alemanya Nazi no van ser jutjats. Filmin. 10/10

ART I CREACIONS LITERÀRIES EN XARXA

Acció final de 'Bombes de llavors'. 
Foto: © Núria Olesti

Vegeu aplegades en aquest apunt set creacions artisticoliteràries col·lectives que tenen com a singularitat que han estat pensades per ser publicades en línia i, alhora, interrelacionades amb diferents disciplines artístiques en ser presentades en viu (tret de les dues de 2020, creades i publicades en temps de confinament). 

Dins de cada crònica, hi trobareu els noms de les persones que han format part de cada projecte i qui ens ha acollit ja sigui en espais ciutadans o difonent les performances de presentació. Hi falta l'auditori, que ha estat nombrós, com es pot veure en els diferents àlbums de fotografies de cada crònica. 

* 2020. 50 mirades des de casa

Cinquanta textos propis entre microrelats, proses poètiques i poemes, il·lustrats amb obres d'art de creadors de proximitat. Pintures de Myriam Arnold, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, pintures i collages de Fina Veciana i Rosa Virgili; grafismes de Pere Prats Sobrepere; dibuix de Martina Rius Mauri. Fotografies d'ASA, Fabián Acidres Pons, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Josep Lomas, Isabel Marsal. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. Vegeu: Making of i articles generats per 50 mirades des de casa

* 2020. Si són roses,  floriran

Setze textos basats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván.  Creació impulsada conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. Coautoria: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López,  Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.  Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura [https://bit.ly/2MeSyTo].  Vegeu: Tot el que s'ha dit de Si són roses, floriran

* 2019. Bombes de llavors

Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Coberta dissenyada per Fina Veciana. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa; moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana.   Vegeu la Crònica de la performance de Bombes de llavors.

* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.

Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran.  Vegeu la crònica  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional.

 * 2017. El vestit negre.

Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.

 * 2017. La musa de la frescor.

Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. Vegeu: Crònica del making of

 

* 2016. Remeno paraules.

Amb Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. Vegeu-ne informació i booktrailer.