SÈRIE 'ELS CRIMS DE PORT TALBOT'

Els crims de Port Talbot
Direcció: Marc Evans · Regne Unit, 2023

A la regió britànica de Port Talbot, a la Gal·les industrial, el 1970 va tenir lloc un crim que va trigar trenta anys a resoldre's.  La narració es divideix en dues èpoques diferents: la dels anys 70, quan es va inicitar una investigació que no va dur en lloc; i a principis del 2000 quan els mateixos investigadors van emprar tècniques d'identificació per ADN i van poder determinar qui va ser l'assassí.

4 capítols d'hora. 9/10

'LA MADRE DE FRANKENSTEIN', AL TEATRE NACIONAL

La madre de Frankenstein. Autora: Almudena Grandes

Adapt: Anna M. Ricart. Direcció:  Carme Portaceli

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Quatre hores. Anoto la durada de l'espectacle en primer terme perquè, la veritat sigui dita, espanta. I no, passa molt bé l'adaptació de la novel·la —prop de sis-centes pàgines— basada en fets reals que va escriure Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021).  La primera part potser demana una retallada de trames paral·leles, però la segona és precisa i molt agraïda.  Aurora Rodríguez Carballeira (interpretada per l'actriu Blanca Portillo, camaleònica) assassina la seva filla amb la justificació que ha fallat en educar-la. S'autocastiga perquè no ha aconseguit fer un ésser perfecte. A inicis dels anys 50 trobem l'Aurora en un institut psiquiàtric. Hi treballa el psiquiatre Germán Velázquez Martín (interpretat per Pablo Derqui, la versemblança), exiliat a Suïssa el 1939, que ha tornat a Madrid el 1954, quan la grisor de la Dictadura li ha canviat la percepció que tenia del seu país d'infant i adolescent. La seva feina experimental amb bons resultats es veu avortada salvatgement per Antonio Vallejo-Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics del règim franquista. Aquest personatge, format en el nazisme a Alemanya, va intentar implantar la seva teoria eugenèsica ("per purificar la raça") aplicada als col·lectius anomenats “rojos”, a més dels gitanos o els homosexuals. Un text d'excepcional bellesa que brilla colpidor en un escenari gairebé buit. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CONQUERIDORS', AL TEATRE GOYA

Conqueridors. Autor: Ramon Madaula

Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Goya, Barcelona

L'actor i dramaturg Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ha escrit una comèdia amb dos reis Conqueridors com a protagonistes. El rei Jaume I (interpretat pel mateix autor) i l'actor a la ficció (Roger Coma) que l'interpreta en una sèrie que està rodant al plató que hi ha darrere de l'escenari. L'actor no se'n surt i l'esperit del rei Jaume I, vestit de franciscà, se li apareix i l'instrueix. I la sèrie millora. Per continuar la comesa, el rei pren cos i ara el té tothom com un 'especialista' en Jaume I.  Dona instruccions per entendre l'època i el personatge, en el català del segle XIII—si fa no fa— com en la suposada autobiografia del Llibre dels Feyts. Ell que amb l'ajuda dels nobles va conquerir València i Mallorca als moros, s'esvera cada vegada que es topa amb el marroquí (Moha Amazian) que treballa al plató.  Bravo, pel ventall de papers que interpreten Xavier Bertran, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel i Vanessa Segura, repartiment per a bisbe, productor, consort oficial, servei de neteja, personal del rodatge, direcció... La sèrie ha estat un èxit clamorós i es disposen a enregistrar la segona temporada. Però, ai. Comença el desenllaç. De traca i mocador. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA FESTA', AL TEATRE NACIONAL

La festa. Autora: Daniela Feixas

Direcció: Ricard Soler Mallol

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya

Sis històries que parlen de festes de mal record. Nois i noies que anaven a una festa per ballar i xalar amb els amics i acaben amb agressió sexual manifesta o pressionats a fer actes sexuals per als quals no estan preparats. És el que explica la dramaturga Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973), recollint converses de joves entre 14 i 20 anys. Els joves d'aquesta generació reben o troben massa fàcilment informació pornogràfica que té poc a veure amb la realitat. Quan es troben que són ells els protagonistes o bé volen actuar com han vist als vídeos de porno, amb fracàs absolut o bé, enfrontats amb la realitat del seu cos, es bloquegen. Uns i altres intenten superar totes les fases en solitari. El director de l'espectacle, Ricard Soler Mallol, que va dirigir al Teatre del Liceu la mai prou celebrada La gata perduda, aconsegueix que l'energia i espontaneïtat dels joves intèrprets s'impregni en un treball pedagògic i lúdic, alhora. Dit a cau d'orella —amb auriculars— dels espectadors. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'POLS DE DIAMANT', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Pols de diamant, de Pau Coya. Direcció: Nelson Valente 

Sala Versus Glòries, Barcelona

Inoblidable el tàndem Dafnis Balduz i Albert Salazar, intèrprets de Pols de diamant, que basen el seu treball en el matís de la paraula. El dramaturg Pau Coya (Palma, 1990) va guanyar amb aquesta història de violència el Torneig de Dramatúrgia de les Illes.

Els fets que s'hi expliquen es basen en la realitat. El 2021, al barri de Malasaña de Madrid, un jove ferit va denunciar haver estat víctima d'una agressió homòfoba al portal de casa seva. Era mentida. En realitat, havia estat agredit per un client en una sessió masoquista consentida. Ni la seva parella ni el seu entorn familiar sabia que es dedicava al treball sexual. Menció especial per a l'actor Dafnis Balduz, que pràcticament només amb el canvi de registre lingüístic fa la transició del personatge de parella del denunciant a periodista televisiu, a metge i a comissari de policia. Potent. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ELS OSSOS DE L'IRLANDÈS', A L'AKADÈMIA

Els ossos de l'irlandès. Autor: Víctor Borràs Gasch

Direcció: Xavi Ricart. Companyia Teatre Nu. 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Ivan Benet, Norbert Martínez i Ernest Villegas. Bravo, per la versemblança esfereïdora! La història negra que explica el dramaturg Víctor Borràs Gasch (Barcelona, 1977) en aquest espectacle comença amb trons i llamps que sentim des d'un magatzem de mala mort d'un poble de muntanya. No tot s'esdevé als ulls de l'espectador. Hi ha una història luctuosa que els tres homes van protagonitzar fa vint anys i que ara la pluja ha desenterrat —literalment— i ha tornat a fer-se present per alterar-los la vida plàcida d'adults amb feina i projectes vitals. De moment l'assumpte queda resolt, però ens queda l'ai, ai, ai, que arrodoneix el desenllaç. En volem més. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

ARTICLE «LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER DES D'UNA ÒPTICA POLIÈDRICA»

 Podeu llegir l'article i /o descarregar-lo aquí 

*

Lluís Domènech i Montaner 

des d’una òptica polièdrica. 

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 

uneixen art, literatura i història en un llibre  

sobre l’obra de l’arquitecte.»

Article de Sílvia Fornós

Diari de Tarragona, 20-XI-2023

'L'ODISSEA', ALS JARDINS DEL PALAU ROBERT

Jardí del Palau Robert, Barcelona

«He viatjat a terres desconegudes, he arribat 

fins a la fi del món […] he vist criatures meravelloses, 

monstres salvatges, caníbals, gegants, 

éssers inimaginables. I ho he perdut tot.»

Ulisses. L’Odissea.

Inuk Books ha publicat l’adaptació que la montbrionenca Meritxell Blay, filòloga, professora de llatí, grec i cultura clàssica, ha fet del poema èpic L'Odissea, il·lustrada per l'artista muralista Genie Espinosa. L'edició s'ha pensat per a un públic jove, però a partir de 12 anys el pot llegir tothom. Ara fem un tast dels textos i il·lustracions en gran fornat a l'exposició 'El Viatge d'Ulisses', al jardí del Palau Robert de Barcelona, en el marc del Festival Clàssics.

Exposició oberta fins al 30 de novembre

GUIA DE LECTURA DEL CONTE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

Descarregueu la GUIA DE LECTURA

La guia de lectura del conte  Quin groc t'ha picat? (Arola Editors, 2021) recull una selecció de les activitats de comprensió lectora que molts infants han experimentat amb l'acompanyament de bibliotecaris, de mestres i dels autors.

Consta d'una part analítica del conte  (tema, personatges, temps i espai, perspectiva i estructura, llengua i estil i estil visual de l'àlbum il·lustrat) i una part de suggeriment didàctics. 

Booktrailer:

 

Per saber-ne més: 

A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

 

 

ESCULTURA ''ARRELS' DE JAUME PLENSA A LA UB

'Arrels', de © Jaume Plensa
Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Escultura de bronze fos de color natural, 200 × 123 × 123

Des d'avui, l'escultura 'Arrels' de Jaume Plensa (Barcelona, 1955), creada el 2018, dona la benvinguda al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la banda de la Facultat de Filologia i Comunicació. L'escultura simbolitza una celebració de la vida i el coneixement. Està formada per caràcters i lletres de nou alfabets (àrab, xinès, ciríl·lic, grec, hindi, tàmil, japonès, hebreu i llatí) que, enllaçats,  conformen la figura d’un cos que representa tota la humanitat. Són la metàfora amb què l’artista vol celebrar la diversitat d’orígens i cultures d’arreu.

A la presentació l'artista ha reivindicat «la percepció multisensorial de l’art, que va més enllà de la vista», i ha convidat el públic a acariciar l'escultura. L'obra és un al·licient de visita a l'edifici històric de la UB, que compleix cent cinquanta anys. L'artista l'hi ha cedit per vuit anys.

'LA TEMPESTA', AL TEATRE NACIONAL

La tempesta. Versió: Roberto García a partir de W. Shakespeare
Direcció: Roberto García. Sala Petita, TNC, Barcelona

La primera vegada que vaig veure una versió de La tempesta, shakesperiana va ser el 1986, al Teatre Bartrina de Reus, a càrrec de la companyia La Cubana. Així que anàvem sortint, els intèrprets ens facilitaven un impermeable perquè —suposadament— s'havia posat de sobte a ploure a bots i barrals. Confesso que m'ho vaig creure en veure com "plovia" al carrer Major. Després d'aquella versió n'he vist mitja dotzena més, enfocant la història des del punt de vista d'un o altre personatge. La darrera, el 2018, Vaig ser Pròsper, a la Fundació Joan Brossa.

¿Què té de singular la versió que veiem ara al TNC? En primer lloc, l'espai escènic: un parc infantil on una bassa de pilotes de colors és la metàfora de la mar encrespada. No només aquest fet fa apta per a tots els públics aquesta versió, sinó que té una clara voluntat didàctica. Venjança, perdó sisplau per força, els fills dels enemics s'enamoren, etc. I l'Ariel, esperit de l'aire, convertit en un assistent virtual. A Caliban, representant del poble, no li ha servit de res rebel·lar-se, continuarà sent esclau dels nobles. Sembla acabada d'escriure.

Els intèrprets de la versió que ha fet i dirigit el dramaturg valencià Roberto García: Marina Alegre, Álvaro Báguena, Paula García Sabio, Nelo Gómez, Jaume Ibáñez, Jacobo Julio Roger, Jaime Linares, Teresa Lozano, Manuel Maestro. Tota la companyia a lloc, tot i que en sobresurt amb mestria la veterena Teresa Lozano, interpretant Pròsper, el duc de Milà desterrat a l'illa on arriben els nàufrags.  No plou ni a l'escenari ni a la platea, però la versió de La tempestat em quedarà a la memòria com una de les millors. En sortir del Teatre Nacional cauen gotes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

   **

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LLIBRES D'UN SOL FULL, DE NENÉ

Versos del poemari  Desfici de mar
Cant V 'El camí és la meta'

—¿Hi ha llibres d'un sol full? 

—Sí. 

—¿La coberta i 'el full' poden ser de cartró? 

—De cartró, de roba, de plàstic transparent, de fusta, de làmina de metall...

—¿I el cartró pot ser recuperat de les capses que els botiguers deixen al carrer? 

—Seria del tot sostenible, sí. 

 

L'artista Marc A. Pérez Oliván (Nené) té inèdits una seixantena de llibres d'art d'un sol full. Llibres objecte exclusius que es transformen en escultures desplegables que consten d'una pintura seva a la coberta i, a mode de portadella, els versos cal·ligrafiats que han inspirat el dibuix. L'evidència del suport —cartró reciclat— sobta per la transgressió sense complexos de l'autor que ha optat, per aquesta banda, per l'art pobre. 

Si bé és cert que el material interacciona amb el contingut i provoca un diàleg inesperat, el dibuix, la pintura i l'alfabet polisèmic són els mateixos que l'autor abocaria sobre un suport tradicional de paper o de tela de grans dimensions, com acostuma a fer. 

El llibre d'un sol full que m'envia fotografiat l'autor, amb permís per difondre'l en primícia, s'inspira en uns versos meus del recull Desfici de mar.  El perfil del cos superior d'una dona mig girada d'esquena acull el cel, el mar i un vaixell amb vela desplegada sobre un fons verd gespa. Dona natura, dona viatge. Dens de contingut simbòlic, preciós de forma. 

No sé si aquesta peça és una de les nou que l'autor ja ha exposat de la seixantena que té acabades. El gruix de la sèrie no s'ha fet pública, ja que l'autor havia preparat el projecte per presentar-lo a Montbriart d'enguany i la salut li ho va impedir. Esperem que ben aviat pugui mostrar aquests treballs excepcionals i assequibles.

© Nené. Llibres d'un sol full.
Veïnatge amb la il·lustració d'uns versos
de Miquel Martí i Pol

 

***

HEMEROTECA

Selecció d'apunts sobre l'obra de Marc A. Pérez Oliván:

DESHERETADA

L'ADAGIO D'ALBINONI
LA MUSA DE LA FRESCOR

LA FONT D'ARGENT TÉ FANG, PUNXES LA ROSA

L'HORA ESTOVADA
ÉTRANGÈRE AU PARADIS
TOT UN DESERT
MOMENT MÀGIC
DRÍADA
ON ÉS LO LLOC ON MA PENSE REPOSE
L'ESCLETXA MARÍTIMA

L'ÀNGEL DESENFEINAT

ON ÉS LO LLOC ON MA PENSA REPOSE

L'ALFABET SECRET
ALL YOU NEED IS LOVE 
OÙ SONT LES OISSEAUX

BALADA DE LA NOIA ENFILADA SOBRE ELLA MATEIXA

L'ALTRA ESCALA DEL SOMNI

LA PÀGINA EN BLANC

EL BOSC D'AVETS DE LA FINA VECIANA

Ja és Nadal al taller de la Fina Veciana. Vegeu quins avets exclusius de fusta pinta ara per avançar-nos el tió.

No es la primera vegada que aquesta artista multidisciplinària pinta i crea sobre suports diferents de la tela o el paper. Penso en els darrers treballs, els deliciosos refugis sobre fusta i en els ventalls pintats d'aquest estiu. Doncs, bé, ara ens sorprèn amb un bosc d'avets. 

Cada avet és una peça única de fusta de la qual Veciana aprofita les vetes que fa ressaltar sota de la pintura acrílica del fons. La temàtica dels motius que hi dibuixa és variada, no exclusivament nadalenca, però hi trobem l'essència i l'estil dels seus quadres. I també els procediments: estergits, collages, grafismes estètics...

Veciana difon el making-of dels seus treballs a Instagram [https://www.instagram.com/finaveciana/]. No deixeu de passar-hi els ulls. I, si us hi entreteniu una estona, voldreu tenir un avet a prop, o potser tot un bosc. Qui avisa...

PEL·LÍCULA 'EL TRIOMF'

El Triomf
Direcció: Emmanuel Courcol. França, 2020

Pel·lícula coral, història interpretada per un càsting multicultural. La cultura com a dinamitadora de prejudicis. L'Étienne (interpretat per Kad Meran) és un actor entusiasta que dirigeix un taller de teatre en un centre penitenciari. Reuneix un grup insòlit de cinc interns per representar Esperant Godot, de Beckett. No s'hi posa per poc! Brega per fer-los entendre l'obra, intenta implicar els que s'hi apunten per canviar d'aires... i assagen i assagen. La trama es desenvolupa amb una potent combinació de drames personals, comicitat i tendresa. Quan per fi tenen el muntatge a punt, l'estrenen amb un èxit esclatant al centre davant de la direcció i dels interns. Després de convèner la direcció, l'Étienne aconsegueix autorització per realitzar una gira fora de la presó. Cada cita amb el públic es converteix en un nou èxit. Tothom està exultant pel resultat de l'activitat. I arriba la darrera representació, que tindrà lloc en un teatre de París. Tothom espera un Godot. Filmin. 9/10

SÈRIE 'ÈXIT', L'AMORALITAT COM A NORMA

Direcció:  Øystein Karlsen. Noruega, 2019-2023

Sèrie noruega (tancada en 3 temporades) basada en un setanta per cent en les declaracions de testimonis reals. Ressegueix amb detallisme l'ascens i caiguda de quatre homes de negocis, multimilionaris egòlatres, submergits en una espiral de violència, sexe, prostitució i drogues. La seva diversió és l'ostentació de poder, mostrar residències insultantment luxoses, viatges amb jet privat,  festes salvatges on provoquen situacions humiliants i fets luctuosos com una orella tallada a una prostituta. Tots quatre s'arrosseguen fins a l'infern de diferent manera.

Repartiment: Simon J. Berger, Pål Sverre Hagen, Tobias Santelmann, Jon Øigarden i Agnes Kittelsen.

Premi a la millor sèrie de la secció Panorama Internacional al Festival Sèries Mania del 2019.

Filmin. 8/10

'MIRACLE', A LA SALA BECKETT

Miracle. Autora: Enis Maci. Traducció: Maria Bosom
Direcció: Juan Miranda. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

 

L'espectacle Miracle, de la dramaturga alemanya Enis Maci, dirigit per l'argentí Juan Miranda, es veurà a Viena després de Barcelona. És un espectacle multilingüe, per tant, només caldrà canviar la llengua dels textos projectats. Fins i tot amb el to surrealista costa de fusionar en un escenari retalls de ficció amb protagonistes tan variades com la mare Teresa de Calcuta, la vedet del porno Sexy Cora, una dervix de la confraria sufí Hatix i una influencer digital. En un espai escènic poc suggerent s'hi desenvolupen accions diverses fraccionades, molt reeixides les poètiques i prescindibles d'altres, com el trasllat de maons. ¿Les uneix la mística del teatre, potser? No és cert que en sortim tal com hi hem entrat, perquè ens n'emportem imatges potents i alguna interpretació antològica, però el miracle queda pendent.

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

**

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL DIA QUE VAM MATAR ELS LLOPS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

El dia que vam matar els llops

Dramatúrgia i direcció: Lucía Miranda

Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

La dramaturga i directora Lucía Miranda (Valladolid, 1982) ha partit de l'univers literari de Mercè Rodoreda per crear El dia que vam matar els llops, amb la participació dels joves intèrprets —bravo, per la troupe!— acabats de graduar de l'Institut del Teatre. Ha fet una nova lectura d'aquest univers literari, enfocant la disbauxa de les accions que situa al jardí de la casa de l'autora a Sant Gervasi. La part del títol 'matar llops' no surt de Terra Baixa de Guimerà, sinó del que li feien creure els pares a la petita Rodoreda quan sortien de nit. L'espectacle recrea fragments de diferents contes de Rodoreda tot interrelacionant disciplines en un ambient de cabaret surrealista: literatura, música, coreografia, fregolisme, cultura popular.  Tot i així, la fragmentació en la gatzara no afavoreix que s'hi trobi gaire l'atmosfera rodorediana. Una cloenda de cirereta amb contacontes. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL SABOR DE LES COSES SENZILLES'

El sabor de les coses senzilles [Umami]
Director: Slony Sow. França 2023

L'actor Gérard Depardieu es posa a la pell del xef més prestigiós de França, el qual després d'una experiència que l'acosta a la mort es llança a la recerca del gust que l'ha obsessionat des de jove quan va ser derrotat en un concurs gastronòmic per un bol de fideus d'un xef japonès. L'acció se situa per contrast a França i al Japó. Tots els mitjans i honors per al cuiner francès i la modèstia d'una família de poble per a les arts del cuiner japonès. De fet, la part japonesa és la més reeixida potser perquè l'actor Kyôzô Nagatsuka li atorga consistència pròpia més que no pas el guió suggereix. Filmin. 8/10

PA DE TORRELLES PER A PANARRES EXQUISITS

"L'olor ens hi porta de dret", diu l'auca que acompanya les delicioses galetes Torreta de cal Forneret de Torrelles de Llobregat. Les torretes!, galetes artesanes de mantega en forma de torre creades pels germans Farners Casas i  Miquel Casas. Aquí ressenyaré uns dels pans ecològics del forn, però, sisplau, no passem de llarg de les torretes, perquè just les anomeno i ja assaboreixo un dels gustos que triaré: la tradicional de mel de Torrelles, la de canyella (xocolata amb llet), la d'avellana (xocolata blanca), la de coco, la de xocolata negra, la de cirera, la de llimona, la d'anís, la de pinyó, la de crocant i la de café.

Pa dels Templers, del Forneret

Anem pels pans ecològics de cal Forneret. A casa nostra el pa és recurrent en totes les menjades, però no n'acostumem a fer tastets que no sigui el pa de pagès que comprem tallat a llesques. Ara, hem tingut l'oportunitat de tastar el pa dels Templers, de cal Forneret que hem sucat amb tomàquet de penjar i oli nou de Siurana. Boníssim de paladar, però també ens ha interessat saber-ne com s'ha arribat a aquesta meravella nutritiva i cruixent "Farina de blat blanca i integral, civada i mig calze de vi negre segons una fórmula medieval treta d’un racó de la història." I, si a més, té qualitats salutíferes perquè "va deixant anar l’energia lentament i és un dels que més beneficis porta per la nostra salut com antioxidant, antienvelliment amb alt contingut en proteïnes." I la definitiva: "Ens ajuda al sistema nerviós, a la pell i ens fa pujar l’energia sexual."

Pa de Torrelles, del Forneret

També hem tastat el pa de Torrelles, que s'identifica per les torres de l'escut del poble. Com que l'hem conservat llescat quatre dies al congelador, l'hem torrat a mesura que en trèiem les llesques. No sé si amb la torrada ha perdut gaire les aromes i els gustos del mediterrani perquè no teníem referents de quins acull el pa en qüestió, però també l'hem trobat rebò. A més, conèixer-ne l'entorn que ens expliquen al Forneret hi aporta la substància simbòlica i sinestèsica. Vegeu-ho: "Pa fet amb farina de blat blanc, una gran part integral, farina de sègol i de garrofes. A més conté l’essència de la muntanya de Torrelles: Mel, i romaní per donar aromes i sabors que ens evoquin el nostre entorn mediterrani.", I, si a més és digerible i ens reforça les defenses i ens anima... Què volem més?

Els de cal Forneret fan difusió dels seus productes a la xarxa, a l'alçada de les meravelles que s'hi mostren. Cliqueu la imatge i comenceu a gaudir-ne!