Plat "La filadora", de la ceramista Neus Segrià. Foto: © Paüls, 2010.
31 d’agost 2010
30 d’agost 2010
LA DESCOBERTA DE LA IMATGE
"Nani Munani estrena retoladors i llapis per primer cop".
Foto: ©M. del Carme Molist, des de Kingungi, El Congo, 2010.
29 d’agost 2010
28 d’agost 2010
27 d’agost 2010
DUESAIGÜES: MICROCOSMOS
Lliurament de premis del I Concurs de dibuix "Anton Alberich".
Foto: © Alberich, 2010
26 d’agost 2010
25 d’agost 2010
24 d’agost 2010
23 d’agost 2010
22 d’agost 2010
21 d’agost 2010
20 d’agost 2010
19 d’agost 2010
18 d’agost 2010
17 d’agost 2010
16 d’agost 2010
15 d’agost 2010
14 d’agost 2010
13 d’agost 2010
DEL ZOOLÒGIC AL PARADÍS DELS DÉUS
Grafit en una porta del carrer Valldonzella, a tocar del carrer Joaquim Costa.
Foto: © Paüls, 2010
Foto: © Paüls, 2010
12 d’agost 2010
EL JOC DE FERRO DEL PENJAT
"Corriola d'una casa del carrer Joaquim Costa, Barcelona."
Foto: © Paüls, 2010
11 d’agost 2010
ELS CATALANS, DE LES PEDRES EN FAN PANS
"Cistell de pedres i sempreviva borda".
Foto: © Paüls, 2010.
Foto: © Paüls, 2010.
10 d’agost 2010
09 d’agost 2010
08 d’agost 2010
07 d’agost 2010
06 d’agost 2010
05 d’agost 2010
04 d’agost 2010
BASTONS COM SI FOSSIN MILIONS
"Del Barça i comptant amb bastonets"
Foto: © M. Carme Molist, des de Kingungi, 2010
03 d’agost 2010
02 d’agost 2010
01 d’agost 2010
AGOST
Des de bona hora, els operaris munten l'espectacle,
un empostissat fràgil, una filera humil de bombetes,uns altaveus insistentment comprovats.
Diuen que, per distreure el dolor, valen orquestra i rom.
La canalla, en representació familiar, ronda
el parament de fer veure que tot ajuda a viure
i, per això, avui tothom vetllarà.
Tu també hi ets, i no saps ben bé per què
avui no fas córrer els gats al llarg de la paret del jardí.
A boca de fosc, la música dels assajos s'escampa desfibrada
i, perquè la lluna és aquell globus que vaig perdre a la fira,
tu udoles en nom meu enfilat a la pila de llenya.
Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut,
i una xiqueta assenyali un punt que fumeja al bosc.
(¿I, tu, d'on surts, maca?)
L'endemà passat, els paperets de colors, les garlandes,
i les serpentines seran una pasta informe amuntegada
al voltant d'un escombriaire foraster que badalla.
Amb l'artifici enlaire, el dolor se la camparà sense traves.
I, mentrestant, la calitja també anirà fent.
© LENA PAÜLS, de Temps de penyora, VIII, 2003
Subscriure's a:
Missatges (Atom)