Pinotxo, un titella en contrucció. Isabel Marsal, 2011
Foto: © J. Morgades
Una música pot suggerir un paisatge, un record, tot un món. També pot suggerir el disseny d'una nina. Isabel Marsal, de
Nines de Drap, té associada la música de
It’s a small world de les Nines del Món d’Eurodisney-París a la seva passió de confeccionar nines. La va vincular des del primer moment al primer taller, ara fa 5 anys, també serà el fons musical a la web i a les exposicions itinerants. Vegem com enfoca la creació d'aquestes peces.
¿D'on treus les idees per dissenyar les nines de drap?
La meva primera nina de drap va sorgir d’un kit que casualment va venir a les meves mans, fa uns 10 anys. No és gens fàcil trobar publicacions amb cert nivell. Potser perquè no hi ha tradició ni prou afició per fer-ho comercial. Llavors cal anar cap a la formació autodidacta, això requereix dedicar-hi molt de temps, i jo l'hi he dedicat. Un primer disseny que es va polint, va millorant, va evolucionant i serveix de punt de partida per un segon disseny…
Pel que fa a les nines dels personatges de Contes clàssics, per ara: la Caputxeta Vermella i la seva àvia, el Hansel i la Gretel de La Caseta de Xocolata i la Ventafocs, van inspirar-me'ls un llibre de contes de Perrault, molt ben il·lustrat que vaig regalar a la meva primera néta.
¿Què en fas dels patrons després d'utilitzar-los?
Necessariament, els tinc organitzats pel nom de la nina i la mida. No els tinc comptats, però poden ser uns 100 patrons diferents els que tinc actualment. I estan en evolució constant. La dedicació als Tallers que imparteixo a noies que volen aprendre a fer nines, em permet i m’obliga a mantenir-los en perfecta vigència.
Nina puntaire en construcció. Isabel Marsal, 2011
Foto: © J. M. Antón
¿Com tries els materials?
Gairebé sempre s’utilitzen teixits de cotó, llisos i estampats de mil models diferents. I la varietat de complements de merceria, sabateria, ferreteria, pintures i un llarg etc. és molt ampli. Compro a Catalunya i per Internet. També assisteixo a les Fires sectorials. Amb el temps he anat fent un fons de material força ampli.
¿Totes les parts es cusen a mà?
Les parts que no són de lluïment, és a dir, les parts interiors, costures que no aporten valor afegit a la labor, tot allò que no veu ningú es cus a màquina. La resta, va cosit a mà. També hi ha alguna part pintada, sobretot les cares. Alguns models de nines porten els peus pintats, simulant unes sabates, o unes mitges de ratlles. A vegades també la pintura aporta detalls concrets a la roba d’un vestit, com reflexos metal·litzats, o floretes d’un color adient que no he trobat a la roba.
Escolto un repertori variat de música,
de tots els estils, fins i tot salsa.
També la ràdio. A casa -tot cosint-, a altes hores
“sento” la tele, però no la “veig”.
Al taller, també hi ha espai pel silenci.
El silenci en el meu cas és molt creatiu,
per tant li concedeixo importància i espai.
