PEL·LÍCULA 'ENTRE ROSES'

Entre roses [La fine fleur]. França, 2020
Direcció: Pierre Pinaud

Comèdia francesa de caire pedagògic sobre el món de l'alta creació de roses. De tan ben fotografiada, la bellesa es pot mirar i olorar en aquesta pel·lícula. La protagonista és Eve (Catherine Frot), la creadora de les roses de col·lecció més famoses del món, ha defensat l'empresa dels voltors del sector, però ara ja no pot resistir més i és a punt de fer fallida. La seva fidel assistent contracta tres personas provinents d'un programa d'inserció social.  Amb aquestes persones ben disposades, però sense habilitats en jardineria posen en marxa un pla esbojarrat per salvar el negoci familiar. Pel·lícula on brilla la protagonista i els secundaris com a contrapunt necessari perquè la història que s'hi explica no sigui un perfumat conte de fades. Filmin. 8/10

NIT AMB CONTE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
On és? (De la sèrie #nitsambconte) 
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla antiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Fina Veciana

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Nit amb conte

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

Performer: Martina Rius Mauri
Foto: © Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

INSTAL·LACIÓ 'MRS. DEATH', A LA VIRREINA

 © Amelia Riera. Dona radiografiada, 1998

La instal·lació Mrs Death de Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019) que presenta La Virreina Centre de la Imatge (a l'espai planta baixa, que dona a la Rambla) és representativa dels 'objectes cruels' que l'artista va crear com a denúncia dels arquetips utilitzats per representar les dones i la seva sexualitat, la reflexió sobre el problema de la incomunicació en la parella heterosexual, la visibilització de les relacions de poder, el disciplinament del cos, governat, sotmès i fins i tot expropiat. La majoria de peces van ser creades entre mitjan anys seixanta i finals del setanta, coincidint amb els anys del tardofranquisme i la Transició. En aquesta època va crear dues de les seves principals sèries, la dels "Ex-voto" i la "Serie Sade", claus en la seva trajectòria, les quals li van valer la fama de necròfila i sàdica. En l'exposició es recupera part del seu últim projecte expositiu no realitzat, un clamor per la fugacitat de la vida, el pas veloç del temps, el «vertigen fúnebre». A la imatge 'Dona radiografiada' recorda la tortura física de la mamografia, el cos sotmès a la màquina. 

Oberta fins al 6 de novembre

LES SABATILLES VERMELLES, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Teresa Llorach. Aquarel·la, 23 x 23 cm

Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Teresa Llorach

Veu del pòdcast: Antònia Farré

*

Escolteu la prosa poètica Les sabatilles vermelles

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Rapsodes: Antònia Farré i Alba Closa
Foto: © Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

 

'CARTES D'AMOR', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Cartes d'amor, d'A.R. Gurney. Adap: Marc Rosich. 

Intèrprets: Lloll Bertran i Àlex Casanovas

Direcció: Marc Rosich i Jordi Andújar. Sala Versus Glòries

Vam veure per primer cop l'obra Cartes d'amor, traduïda per Josep Costa, en preestrena a l'Institut d'Estudis Nord-americans de Barcelona, a càrrec de Pep Munné i Sílvia Munt, intèrprets que l'estrenarien després al Teatre Borràs. Ara, Marc Rosich signa l'adaptació d'aquesta obra finalista del Premi Pulitzer i hi suma els subratllats musicals a la lectura de cartes que s'envien Melissa i Andy des que d'infants aprenen a escriure fins al final de la vida, amb alts i baixos, amb encontres i desencontres, des del 1937 al 1987. Són cartes, notes, felicitacions, postals... per escoltar, però la història es converteix també en espectacle visual subtil, amb la interpretació naturalista de la Lloll i de l'Àlex Casanovas, dos veterans dels grans de l'escena catalana que aconsegueixen emocionar els espectadors. A cada fila de la grada del nostre davant hi ha algú que s'eixuga les llàgrimes. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'PARÍS, DISTRICTE 13È'

París, districte 13è [Les Olympiades]
Direcció: Jacques Audiard. França, 2021

Pel·lícula en blanc i negre, basada en la novel·la gràfica del dibuixant nord-americà Adrian Tomine. L'acció transcorre al multicultural districte 13è de París (al barri Les Olympiades, el nom del qual pren el títol original de la pel·lícula) en un retrat generacional contemporani sobre l'amor i la pecarietat laboral dels joves. Els protagonistes són tres noies i un noi, són amics i sovint mantenen relacions sexuals creuades. Un relat viu que respira sensualitat i mostra com la tecnologia ha transformat el romanticisme. La banda sonora hi aporta un to poètic i subtilment melancònic. Filmin. 8/10

'MARIONA, NO DEIXIS LA FEINA', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

Mariona, No deixis la feina, de Mariona Forteza
Dramatúrgia i direcció: Carlos Garrido Torres. TBG

Espectacle de petit format, basat en fets autobiogràfics de la periodista, cantant i intèrpret Mariona Forteza (Tarragona, 1981). L'autora i intèrpret explica i posa música a sentiments que remeten a l'estimació per la seva àvia i a la infància amb grans ulleres rosa, objecte de mofa de les companys d'escola, i no sentir-se com les altres, pel fet de no agradar-li portar faldilla, per exemple. Ho combina amb moments crucials del seu recorregut professional, quan treballava en una redacció d'un diari i va decidir plegar i dedicar-se a la música i entrar al 'paradís' dels autònoms, diu amb ironia. Tot i no ser fàcil, transpua felicitat per la decisió. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

CADIRES BUIDES, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
Dia 16 d'abril, tècnica mixta s/ fusta, 30 x 20

Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i no s'hi asseurà ningú. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui?

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Fina Veciana

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Cadires buides

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

 

Performers: Fina Veciana i Lena Paüls
Fotos: Francesc Corpas i Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

SÈRIE 'UN SECRET REIAL'

Un secret reial. Suècia, 2021
Direcció: Lisa James Larsson

Basada en fets reals, la sèrie Un secret reial refà la història de Kurt Haijby, propietari d'un restaurant, i la seva relació secreta, a partir de 1932, amb el rei Gustau V de Suècia. Els assessors del rei van fer tots els possibles per amagar aquesta relació (l'homosexualitat era considerada un crim, fins al 1946, i una malaltia mental, fins al 1978). Kurt Haijby va ser ingressat en centres psiquiàtrics, empresonat i torturat. Mentrestant, per salvar-lo, la seva dona va difondre la seva relació amb el rei i el judici es va convertir en un dels escàndols institucionals més grans de la història de Suècia. Filmin, 4 capítols de 45 min.  9/10

EL MIRATGE BLAU, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Rosa Virgili. Capsa de les reflexions. Buscant el camí blau
Tècniques mixtes s/ tela adherida en fusta, 40 x 40 cm.

Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire,  que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla.  Zim-zam, zim-zam.

 

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Rosa Virgili

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*

Escolteu la prosa poètica El miratge blau

Canal SPOTIFY o bé  Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performers: Cristina Duran i Teresa Llorach
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

'SILENCIO', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Silencio, de Juan Mayorga. Intèrpret: Blanca Portillo 

Direcció: Juan Mayorga. Sala Tallers. TNC

L'actriu Blanca Portillo (Madrid, 1963) es posa a la pell de Juan Mayorga (Madrid, 1965) i interpreta el discurs que el dramaturg va llegir en l'ingrés a la Real Academia Española, l'any 2019. Tracta sobre el silenci i l'actriu fa uns quants mutis excepcionals, fent com si oblidés una paraula o com si improvisés sobre la marxa i passés del text formal a l'informal. Silencis, silencis de totes llargàries. Silencis significatius en fragments de textos teatrals (La casa de Bernarda Alba, La vida es sueño, Antígona, Les tres germanes, Hamlet...), que l'actriu contextualitza i interpreta. Silencio és un monòleg de lluïment que l'actriu aprofita desplegant un ventall de matisos als quals no els cal caracterització perquè ens creguem que s'adreça a uns acadèmics presents a l'escenari. Hi són, no? Tant és.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'SUN & SEA', AL TEATRE LLIURE

Sun & Sea. Llibret: Vaiva Grainytė. Direcció musical:
Lina Lapelytė. Traducció del lituà a l'anglès: R.Užgiris.
Dir: Rugilė Barzdžiukaitė. Teatre LLiure. Sala Fabià Puigserver

Òpera performàntica amb el canvi climàtic de fons, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. La singularitat de l'espectacle és la instal·lació escenogràfica d'una platja de trenta tones de sorra finíssima, on 26 intèrprets i cantants de totes les edats canten —solistes i cors—mentre s'unten de crema solar, beuen, mengen, juguen, conversen i descansen estesos sobre tovalloles i gandules.
Contradicció implícita: el medi natural està en situació d'emergència i els humans fem com si res. Ens el mirem des de la balconada,  fent de voyeurs, exactament com en aquest espectacle —de seixanta en seixanta espectadors, en franges de tres quarts—,  on els intèrprets fan accions quotidianes d'usuaris d'una platja artificial, de sorra arrabassada de les platges del litoral català, de la qual no estan, precisament, gaire sobrades. El 2019, l'obra es va estrenar a la Biennal d'Art de Venècia i se'n va emportar el Lleó d'Or.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'VIATGE D'HIVERN', A LA SALA BECKETT

Viatge d'hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar
Schubert), d'Elfriede Jelinek. Trad: Marc Villanueva.
Direcció: Magda Puyo. Sala Baix, Sala Beckett

L'escriptora Elfriede Jelinek,  Premi Nobel 2004, es caractitza per una prosa fragmentada, sense estructura ni lligam aparent entre les parts. La directora Magda Puyo s'ha arriscat a posar-la en escena enmig d'una glacera d'escuma on es desgranen sense aturador temes d'actualitat amb voluntat genèrica de mostrar personatges turmentats, enxarxant opinions en una gran teranyina invisible, mentre es va desfent el paisatge blanc de la glacera que és el món. És el que hi he entès, però pot ser una altra cosa el conjunt inconnex, en contrast amb la dicció que ratlla la perfecció dels intèrprets Pepo Blasco i Rosa Cadafalch, les accions bellíssimes de l'actriu Encarni Sànchez, des del nu del piano fins a la fusió amb una penca de gel que es desfà, la delicadesa d'una peça cantada per l'actriu Laia Alberch i la intensitat de la compositora Clara Peya en la interpretació al piano. 7/10

Llegiu-ne a crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'ZONA INUNDABLE', AL TEATRE NACIONAL

Zona inundable. Autora: Marta Barceló.  Dir: Marta Gil Polo 
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Espectacle basat en l'aiguat que va tenir lloc el 9 d'octubre de 2018 al municipi de Sant Llorenç des Cardassar (comarca de Llevant, illa de Mallorca), anomenat Sant LLis, a la ficció. Va causar tretze morts i nombroses pèrdues materials, entre les quals els arxius dels Jutjats de Pau de la vila. La història enfoca la tragèdia de diversos personatges que els intèrprets fan versemblants i ens commouen fins a fer-nos saltar les llàgrimes: una la dona solitària que vol recuperar la memòria de la filla perduda en els efectes que guardava; una perruquera que es desespera per saber on és el fill; el jove que s'espavila per arribar al poble perquè la mare ni el seu amic íntim no li responen el telèfon; el paleta que s'ha pogut comprar per fi una furgoneta i ara potser se l'ha emportada la torrentada. Res no va ser igual després que la natura es desfermés al poble, tot i que amb la mobilització de voluntaris es van sentir acompanyats i fins i tot van reconstruir fragments de memòria, amb la recuperació de molts documents. Escenogràficament espectacular, per les prestatgeries amb arxius definitius fins al sostre, un fons blanc immaculat on es projecta el mapping. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

EL CÒCTEL DE CRONOS, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Rosa Virgili. Contraposats 2, 2011
Tècniques mixtes i collage, 20 x 20 cm

Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades.  Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intuïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades virtuals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.  

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Rosa Virgili

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica El còctel de Cronos

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performers: Carme Andrade i Teresa Llorach
Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019Vídeo: © Joan Ferrando

PEL·LÍCULA 'ELS HUMANS'

Els humans. Estats Units 2021. Direcció: Stephen Karam

Adaptació per al cinema d'aquesta obra teatral guanyadora del Premi Tony. En el marc d'un dúplex atrotinat de Manhattan, la família Blake es reuneix per celebrar el Dia d'Acció de Gràcies. Cap dels membres de la família coneix els topants del que serà nou domicili de la filla gran i la seva parella. Quan es fa fosc comencen a moure's llums, se senten sorolls a l'edifici i la celebració domèstica costumista va esdevenint un thriller psicològic. Al sopar, la tensió s'allibera i els sis personatges confessen misèries i angoixes existencials a poc a poc i el relat pren diferents canvis de to i de ritme. Íntima i poc convencional. 8/10

L'ESCLETXA MARÍTIMA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos endinsar a l'alba el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigoles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli. Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies.

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura: Marc A. Pérez Oliván / Nené

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*

Escolteu la prosa poètica L'escletxa marítima

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré
Performer: Martina Rius Mauri. Fotos: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

 

CRISTINA SERRET, A TOTES

Cristina Serret Alonso (Reus, 1973) cronista de l'actualitat, divulgadora científica, autora de guies, escriptora, periodista... acaba de saber que la col·lecció de llibres Petit Sapiens ha rebut el premi a la Millor obra infantil/juvenil de coneixements dels Premis Crítica Serra d'Or.  Hi té publicada La primera astronauta (Ara Llibres). I no té espera, ho fa saber a la xarxa des del pàrquing mateix, coherent amb la seva ànsia inajornable de difusió de l'actualitat.

Serret escriu i publica en diferents mitjans per a infants, per a joves i per a adults. Hem gaudit de les pastilles de matèries diverses, en català i anglès a 'Ara Kids' del suplement Ara Criatures. I a la revista «Cocoter». És autora de la sèrie L'Equip Ciber (Shackleton books), on la Sara, el Diego, l'Àlex i la Mariaja viuen aventures que els enfronten a riscos del món digital i aprendren a utilitzar internet de forma segura. Publica cròniques a la «Revista Sapiens», com ara la del dia a dia dels jaciments de la costa catalana o l'experiència en un Escape room al refugi antiaeri de Valls. Publica articles on sentim els gustos i les olors que experimenta en cuines patrimonials als capítols de 'La convidada' a la revista «Cuina». I tot plegat, sense deixar l'article diari de difusió d'activitats, a la contraportada del «Diari Més», caracteritzat per la precisió i un aire narratiu que es fa llegir. Serret no deixa pedra per moure, té capacitat de treball i molt de talent, també.

... sense descuidar l'art que oculta l'art,
que dona semblança de senzillesa a la dificultat
més gran i aporta claredat a les idees
més enredades i revesses.

EDWARD ST AUBYN. No tinc paraules

MUSICAL 'GOLFUS DE ROMA', AL TEATRE CONDAL

Golfus de Roma [A funny thing happened on the way to the forum]. Música i lletres: Stephen Sondheim. Llibret: Burt Shevelove i Larry Gelbart. Adaptació al català: Daniel Anglès i Marc Gómez. Direcció musical: Xavier Mestres. Direcció: Daniel Anglès. Teatre Condal, Barcelona.

Musical de gran format coproduït per Focus i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida del 2021. Talent creatiu de proximitat, repartiment local combinant veterans i noves fornades d'intèrprets. Hi brilla Jordi Bosch com a mestre de cerimònies i animador de disbauxes. Adaptació per a paladars fins, on la llengua resplendeix amb gràcia. Tots músics i actors interpreten papers un moment o altre. Musical excepcional, per a tots els públics, al nivells dels musicals dels millors temps, d'aquells que feien addictes al teatre català. Tornem-hi. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

OCTUBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

 

El mestral arremolina la fullaraca als meus peus,
mentre parents del colom bíblic embruten els carrers,
ara convertits en pistes de patinatge llefiscoses.

Una dona aboca pa remullat en una banda de la plaça,
a l'altre costat, uns funcionaris traeixen els coloms amb trits,
els cacen amb xarxes i se'ls emporten en gàbies.
El símbol de la pau engabiat, pot ser una premonició,
i interpreto que deu ser hora d'esmolar els tallants,
però els esmolets nòmades escassegen
i ningú recorda on es troben les pedres fogueres.
¿On és el color del mar?
Desordenats i sense punta, els llapis de colors
dins l'equipatge, seran eines inútils, arribat el moment.
Reprenc el viatge, jo, mora,
carregada amb gerres de sagí ranci i quitrà.
Assedegada, encesa d'enyor, gira que gira.  

 

© Lena Paüls

Del recull Temps de penyora

 

ANNIE ERNAUX, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2022

No m'intressa la cultureta, només hi ha una cosa que compta per a mi, fixar la vida, el temps, comprendre i gaudir.  

Annie Ernaux. Memòria de noia

  

L'Acadèmia Sueca acaba de fer públic l'atorgament del Premi Nobel de Literatura 2022 a Annie Ernaux (Lillebonne, 1940), escriptora francesa que s'ha distingit per fer de l'autobiografia matèria literària. Ernaux poua en els records i en fa substància artística. No escriu ficció, però la memòria és subjectiva i la desgrana com si d'una novel·la es tractés.

Em vaig interessar per l'autora francesa a partir de la pel·lícula L'esdeveniment on refà el període vital de quan el 1963 es va quedar embarassada i va avortar il·legalment. Vaig llegir el llibre, traduït per Valèria Gaillard Francesch, publicat per Angle Editorial, com la resta de lectures en català que han seguit de l'autora:  Memòria de noia, on explica que amb 18 anys va anar a fer de monitoria en unes colònies i el cap la va voler desvirgar durant tota una nit, sense aconseguir-ho. Passats cinquanta anys es capbussa en fotos i cartes d'aquell temps i escriu unes pàgines plenes de violència i vergonya. Vaig continuar amb Pura passió, Ernaux a París és una dona independent, amb fills universitaris, que sent passió per un diplomàtic de l'Est que la truca per fer l'amor i després desapareix. En la seva absència no pensa en res més que en la següent trucada. Ara estic llegint Els anys de records d'infància. Lectures fragmentades d'una vida i d'un temps que, per la precisió i sobrietat, prenc com a model de literatura del jo.

'FÀTIMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Fàtima. Autor i director: Jordi Prat i Coll. 

Intèrprets: Mercè Arànega, Albert Ausellé, Queralt Casasayas, 

Tilda Espluga, Jordi Figueras, Daniela Fumadó, Sergi Torrecilla 

Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El dramaturg Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) va estrenar aquesta obra al Festival Grec d'enguany. Ambientada al barri del Raval de Barcelona, a tocar de la Filmoteca, en una gran escalitana atrotinada i bruta, imaginada per Marc Salicrú. Fàtima (Queralt Casasayas, hipnotitzant), una noia drogaaddicta —enlairada i enfonsada en l'eclesiastès—abocada a la prostitució de carrer, viu el present.  La companya de pis (Daniela Fumadó, esplèndida) s'ha plantat després que Fàtima hagi verbalitzat una escena de sexe que supera els seus límits de tolerància i l'ha fet fora de casa. Atordida, sense saber on anar, se li acosten personatges solitaris, interactua amb la fauna urbana, poèticament humanitzada: una gavina malferida, un gat de carrer, una rata de claveguera... Fàtima no ha llegit Txékhov, però parla a cop de citació diversa: "Nel mezzo del cammin di nostra vita...",  "Topant de cap en una i altra soca", frases model que concentren idees i li serveixen d'impuls i sentència. La història de Fàtima s'explica pel que diuen i amaguen les paraules. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

CARNAVAL CELEST, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Josep Lomas Fortuny

Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra. 

Prosa poètica: Lena Paüls

Fotografia: Josep Lomas Fortuny

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica Carnaval celest

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

Performer: Laia Espallargas
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, 2019

'ASSAIG SOBRE LA CEGUESA', AL TEATRE NACIONAL

Assaig sobre la ceguesa. Adaptació i dramatúrgia de
Clàudia Cedó sobre l'obra homònima de José Saramago.
Direcció: Nuno Cardoso. Sala Gran, TNC

Saramago escriu el 1995 la novel·la al·legòrica de la maldat i de la bondat humana Assaig sobre la ceguesa. En l'espessedat del text, la història de les persones que es tornen cegues de sobte, que són confinades en un manicomi abandonat i acaben comportant-se com a bèsties salvatges és entesa com a versemblant potser perquè després de l'Holocaust tots els horrors infligits entre persones ens semblen possibles. Fernando Meirelles va fer-ne una adaptació per al cinema Blidness (2008) i ara és la primera vegada que s'adapta per al teatre, en coproducció del Teatro Nacional São João de Porto i el Teatre Nacional de Catalunya. 

La dificultat de fer-ne un muntatge és evident en aquesta posada en escena. No deu ser poca feina retallar text, però deixant-hi aforismes reconeixibles,  posar en imatges fixes el dolor i la desesperació en un context a partir de l'escenari buit. Se n'encarreguen catorze intèrprets posant-se a la pell de més de cinquanta personatges. Un repartiment doble alternant català i portuguès, deambulant en una coreografia visualment atordidora, sota grans blogs massissos a mig aire del sostre i la redundància d'accions. Assajo durant tres hores no tornar-me cega mirat el subtitulat mal situat. 6/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra, a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

CORTINATGE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
Cortinatge. Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
*

Escolteu la prosa poètica Cortinatge

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

*

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Laia Espallargas
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

 

'JORDI SIERRA FABRA', AL PALAU ROBERT

La desmesura d'un geni en una exposició inaudita: Jordi Sierra Fabra. 50 anys creant històries al Palau Robert. La mostra commemora el 50è aniversari de la publicació del primer llibre de l'autor, Historia de la música pop. 1962-1972. O que enguany compleix 75 anys. Tant és, l'excusa. En realitat és un regal per als que coneixem i hem llegit Jordi Sierra Fabra (Barcelona, 1947). 

Acostem-nos a l'exposició del Palau Robert en silenci i reverència com si visitéssim una catedral, admirem plafons fins al sostre de llibres publicats —uns sis-cents—, vitrines amb les primeres històries escrites en llibretes quan tenia 8 anys, discos i revistes musicals... No, no es pot sintetitzar en una exposició la creació de Jordi Sierra Fabra. Ni tan sols és possible abastar amb la mirada tot el que ha deixat per a l'exposició. Un escriptor de vocació primerenca que ha conreat amb passió l'art d'explicar històries. Traduït a trenta-set llengües i quinze milions d'exemplars venuts. ¿Hi ha algun lector contemporani que no hagi tingut un llibre escrit per Jordi Sierra Fabra de capçalera? No goso reproduir aquí els projectes que té entre mans, les novel·les que té a punt de publicar, les múltiples activitats de les seves dues fundacions de promoció de la lectura, a Barcelona i a Medellín, Colòmbia. Únic.

Exposició oberta fins al 30 d'octubre.

PLUJA GROGA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Temps de pluja groga. © Rosa Virgili
Collage i pintura plàstica, 50 x 50

Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que feliç  has construït amb altres a la platja,  saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. Mai havies imaginat tantes possibilitats en un tro quan escrivies 'llibertat' al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deesa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura:  Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

*

Escolteu la prosa poètica

al canal SPOTIFY o bé al canal VOOX 

 

* 

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Cristina Duran. Foto: © Joan Ferrando
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019