EXPOSICIÓ 'TORRES-GARCÍA', A LA SALA PARÉS

Sala Parés, Barcelona. Exposició Torres-García.
Entre el Noucentisme  i les avantguardes (1891-1934)

En ocasió del 150 aniversari del naixement de Joaquín Torres-García (Montevideo, 1874-1949), l'artista torna a ser protagonista a la Sala Parés. L'exposció recorre quatre dècades de la seva trajectòria des dels inicis marcats pel Noucentisme fins al constructivime de la darrera època. Des de l'arribada a Catalunya el 1891, passant per l'etapa noucentista, el viatge a Nova Yorik (1920-1922), i els anys de París (1926-1932) i Madrid, fins al seu retorn a Montevideo el 1934.

La Cataluya Industrial, esbós de mural.

Torres-García va arribar a Catalunya amb 17 anys, es va instal·lar a Mataró amb la seva família.Va estudiar art a la Llotja de Barceloba. La relació de Torres-García amb el Noucentisme va fer-se patent en els murals decoratius de. Saló de Sant Jordi al Palau de la Generalitat (1912 i 1917). Aquesta etapa de la seva trajectòria està representada a l’exposició amb obres preparatòries per a aquests frescos, que sintetitzaven ideals clàssics amb un fort component simbòlic i catalanista.

Entre el llegat de Torres-García hi ha les joguines (1917-19). Són una porta a l'art constructiu, que més endavant desenvoluparia.

L'exposició ha comptat amb la col·laboració del Museu Torres García de Montevideo i de la Generalitat de Catalunya que ha cedit part dels dibuixos preparatoris per als frescos del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Exposició oberta fins a l'1 de febrer.

SÈRIE 'SHERWOOD'

Sèrie 'Sherwood'. Direcció: James Graham
Regne Unit, 2022

Les dues temporades de Sherwook són una mena d'antologia dels assassinats que es van produir al poble miner de Nottinghamshire. En una comunitat fracturada per una vaga de miners (1984-1985), la història es reprèn amb l'assassinat del sindicalista Keith Frogson el 2004 i la mort de Gary Jackson, un antic activista sindical. Ara els assassinats tornen a dividir la comunitat de personatges complexos, versemblants. El tractament de les persones tan proper justifica cada actuació. Per aquest cas es va originar una de les més grans caceres humanes de la història britànica.

2 temporades, en total 12 episodis d'hora. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'FORA DE TEMPORADA'

Fora de temporada
Direcció: Stéphane Brizé. França, 2023

Guillaume Canet (director de la celebrada pel·lícula Petites coses sense importància) interpreta Mathieu, un conegut actor de cinquanta anys en crisi. Es refugia en un balneari termal de l'est de França. El lloc és lluny de mirades, però tot el petit poble sap que tenen la celebritat al balneari. Arriba a les orelles d'Alice (exquisida Alba Rohrwacher), amb qui Mathieu va compartir una història d'amor i van deixar-la en suspens fa més de quinze anys. Cadascú ha fet la seva vida i viuen bé amb les respectives parelles. Ara en retrobar-se, volen i dolen. Una història melancòlica amb tocs de comicitat.
La pel·lícula es va estrenar a la Secció Oficial del Festival de Venècia. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'HUÍDA HACIA BERLÍN'

Brothers [Huida hacia Berlín]
Direcció: Tomás Masín. República Txeca, 2023

Història basada en fets reals que explica la fugida, el 1953, de cinc joves de la Txecoslovàquia comunista amb la intenció d'arribar al Berlín Occidental. Van aconseguir creuar la frontera vigilada, però els descobreixen en arribar a territori de l'Alemanya Oriental. Els cinc xicots no van ser conscients que la seva fugida va iniciar la maniobra més gran des de la Segona Guerra Mundial de la policia alemanya i l'exèrcit soviàetic. S'hi van destinar vint mil membres. Després d'una llarga i penosa persecució, no aconsegueixen salvar-se tots. Filmin. 8/10

EXPOSICIÓ 'INTERIOR BERLANGA', AL CAIXAFORUM

Interior Berlanga. Cinema, vida i humor.

Caixaforum Barcelona

L'exposició de gran format Interior Berlanga. Cinema, vida i humor proposa una mirada íntima i inèdita sobre el director de cinema Luis García-Berlanga, (València, 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 2010). Ha estat possible gràcies als treballs de catalogació i digitalització de l'arxiu particular del director valencià. 

Amb una escenografia cinematogràfica, en format immersiu, la mostra ens convida —hi destinem ben bé una hora i mitja— a transitar per diferents facetes de la vida d'aquest immens creador del segle XX: des de les pel·lícules i projecció internacional fins a la relació amb les seves pors i el context vital i històric. Berlanga va crear en les seves pel·lícules un univers propi que combina l'absurd, la sàtira, el costumisme i la caricatura. La posada en escena de l'exposició acompanya aquest imaginari, fins que el recorregut desemboca en un espai on hi ha plantada una minifalla on cremen simbòlicament pel·lícules, temes i personatges. 

Exposició  oberta fins al 20 d'abril de 2025

'L'ORIGEN DEL MÓN', AL TEATRE AKADÈMIA

L'origen del món, Lucia Calamaro Trad: Carles Fernàndez Giua
Direcció: Guido Torlonia. Teatre Akadèmia

Comèdia familiar (mare, àvia i filla), que l'autora subtitula Retrat d'un interior, fidelitat realista que juga amb l'abstracció del llenguatge teatral que fa reflexionar i amplificar les distàncies que separa les tres generacions. La trama es fragmenta en tres actes amb diversos epígrafs (Dona melancòlica a la nevera, Alguns diumenges en pijama i El silenci de l’analista) que conformen el relat d'una depressió. El to de tragicomèdia recorre en espais tancats les hores fosques i les lluminoses de la malaltia. La conversa entre les tres dones sovint es converteixen en monòlegs filosòfics molt ben resolts, tirant cap a irònics, que no aclareixen l'origen del món. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'TRUE LOVE'

Sèrie True Love. Regne Unit, 2024
Direcció: Charlie Covell i Iain Weatherby

La majoria de personatges de la sèrie True Love són intèrprets que passen de la setantena, com Lindsay Duncan i Clarke Peters, els protagonistes. Un drama enginyós i commovedor, seguint el mètode policíac que fan la història de l'eutanàsia il·legal gens idíl·lica.

Phil és una excap de policia que gaudeix d'una jubilació tranquil·la al costat del seu home. Havia estat a punt de casar-se amb Ken, ara exveterà militar de les forces especials. Fa anys que no s'han vist i coincideixen al funeral d'un dels vells amics de joventut. Durant la vetlla (festa de comiat més aviat) corre l'alcohol i recorden anècdotes divertides. Amb l'eufòria del retrobament, fan un pacte sobre l'amor de debò, l'amor generós, que tindrà conseqüències impactants.

6 capítols de 45 min. Filmin 9/10

EL PESSEBRE DEL MOLL, A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El Naixement dins d'un vagó de tren.
Associació de Pessebristes de Barcelona, 2024

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat durant molts anys un pessebre temàtic diferent cada any al pati del Museu Frederic Marés. Una visita que hem gaudit, pel magnífic treball artesanal que cada any sorprèn amb nova ambientació i mil detalls. Enguany, el pesssebre de l'Associació s'ha instal·lat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament de Barcelona. 

Figura Joan Salvat-Papasseit

El pessebre de 2024 és un gran diorama realista que té com a marc la façana marítima del moll de  Barcelona, en commemoració del centenari del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924)), que hi va treballar i s'hi refereix al poema 'Nocturn per acordió'. 

Figures de treballadors del port a l'entorn d'un "foc d'estelles"

S'inspira en el tragí dels diferents oficis que convivien al Moll de la Fusta als anys vint del segle passat.  El Naixement es troba —tan discret, que pot passar-nos per alt, si ens trobem encaixonats dins de l'allau de visitants— en un vagó d'un tren de càrrega. A l'entorn hi ha gitanes, mossos d’esquadra i treballadors portuaris... Al fons, darrere d'una reixa, la comitiva dels Reis mags.

Les figures són de fusta i roba pintada, ideades pel pessebrista barceloní Manolo Trullàs i realitzades en un taller del nord d'Itàlia.  Un pessebre d'excepcional bellesa que l'ajuntament ha envoltat d'instal·lacions florals.  L'entrada és lliure, però cal anar-hi amb una bona càrrega de paciència perquè s'hi formen cues quilomètriques.

Nocturn per a acordió, Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
                    que és
                        guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
Sota els flandes
I els melis,
Sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
            què és
                    guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

            què és                         guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Per saber-ne més:

SÈRIE 'HOTEL ADLON.UNA SAGA FAMILIAR'

Hotel Adlon. Una saga familiar.

Direcció: Uli Edel. Guió: Uli Edel i Rodica Döhnert

Alemanya, 2013

La història de l'hotel més famós d'Alemanya, situat davant de la Porta de Brandenburg de Berlín. S'hi entrecreuen biografies en diversos moments clau de les dues guerres mundials. A més d'aquesta sèrie, el majestuós hotel Adlon ha inspirat nombroses obres literàries i cinc pel·lícules. En aquest cas, es basa en les diverses generacions de la família Adlon propietària de l'hotel, que van des de les dificultats de finançament de la construcció, la inauguració el 1907 que el converteix en centre de la fastuositat de l'època, que a la sèrie només conforma el context i l'ambient, però no incideix en el nucli de la història familiar. Enfoca principalment les relacions personals marcades per l'amor i, sobretot, després de la Primera Guerra Mundial, pel nazisme puixant al qual uns s'adapten i d'altres en fugen, si poden. L'hotel va ser destruït el 1945 per un incendi, va ser enderrocat el 1984 i es va reinaugurar el 1997.  

3 episodis de 1:30 h Movisar + 9/10 

 

Hotel Adlon, 1945

Kempinski Adlon Hotel Berlin
Saló actual amb l'emblemàtica Font dels elefants

***

Vegeu una síntesi de la història de l'Hotel Adlon 

 

'DE MONTMARTRE A MONTPARNASSE', AL MUSEU PICASSO

Pablo Picasso. L’espera (Margot). 1901. Oli sobre cartró. MPB 4.271
'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914'
Museu Picasso, Barcelona

El Museu Picasso reuneix en una exposició de gran format obres d'una seixantena d'artistes catalans de tres generacions, que van viure i crear a París, des de l'eufòria de l’Exposició Universal de 1889 fins a l’esclat de la Gran Guerra el 1914, que ho va fer malbé tot. 

Els artistes catalans que van marxar a París estaven disposats a fer tot el que calgués per viure del seu art. Buscaven la llibertat i la modernitat que la ciutat els oferia. Quan els artistes joves hi arribaven, ja hi trobaven instal·lats l'anterior generació d'artistes, músics i escriptors catalans com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell i Pau Casals. 

El recorregut està organitzat en àmbits com L’arribada a París, l'enlluernament d'una vida nova, i Geografies de les arts, sobre els llocs sovintejats pels artistes. La ciutat espectacle es dedica als espectacles de circ i varietats que van captivar els artistes, i també pintures d'interiors de bordells. A l'àmbit Parisiennes hi ha representada una dona burgesa moderna que Ramon Casas va pintar primer i després molts altres artistes. A La Bohèmia hi ha retrats molt coneguts que expliquen com malvivia la generació de creadors que esdevindria la representant màxima de la cultura dels anys posteriors.

Exposició oberta fins al 29 de març de 2025

EVELÍ TORENT, AL MNAC

© Eveli Torent. Madame X (1904)

Col·lecció particular

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) recupera l'obra del pintor modernista Evelí Torent (Badalona, 1876- Barcelona, 1940), amb una mostra panoràmica de 200 obres la majoria inèdites, sobretot de treballs sobre paper, majoritàriament provinents de col·leccions privades. 

La trajectòria de Torent va desenvolupar-se a París entre el 1901 i el 1914, tot i que no es va desvincular del tot de Barcelona. Durant aquells anys va fer nombroses gitanes, que eren molt apreciades en el mercat  d'art francès. El 1910 Torent emprèn un viatge a l’Argentina, durant el qual va fer un retrat del músic Enric Morera, propietat del Museu de la Música, que és una de les seves obres mestres. I el 1914 es va traslladar a Nova York, on va romandre fins al 1921. A partir de 1922 fins a l'esclat de la Guerra civil, el pintor i la seva esposa, Consuelo Hernán, van organitzar performances artístiques a la seva residència d'Eivissa, on rebien visitants d'arreu. Torent, que era maçó, va morir el 1940, pocs mesos després de sortir de la Model, empresonat víctima de la llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme.
Fins ara l'obra d'Evelí Torent no ha tingut cap mena de difusió. Només alguns estudis recordaven Torent com un dels noms de la segona generació d’artistes modernistes i dels que van fer una exposició individual a Els Quatre Gats. També ha estat mencionat com un dels artistes amics de joventut de Pablo Picasso. Ara, la mostra del Museu Nacional d'Art de Catalunya situa l'obra de Torent en un lloc preeminent al costat de les obres dels grans artistes de la seva generació.

Exposició oberta fins al 16 de febrer de 2025

PEL·LÍCULA 'LA MUJER DEL PRESIDENTE'

La Mujer del Presidente [Bernadette]
Direcció: Léa Domenach. França, 2024

El títol original d'aquest biopic polític és Bernadette, però fora de França, segurament, el nom podia presentar confusions. La protagonista és l'exprimera dama de Franca, Bernadette Chirac (interpretada per Catherine Deneuve, un incentiu de la pel·lícula), una dona influent en l'èxit polític del seu marit Jacques, i que va passar de l'anonimat a ser una persona respectada i admirada pels francesos. Quan Bernadette va arribar a l'Elisi, havia remogut cel i terra a l'ombra per fer president el marit i suposava que en rebria el reconeixement. Però el marit i la filla l'aparten i la releguen a segon pla públic. No només perquè era una dona d'aspecte antiquat, sinó perquè deia les veritats sense filtre. Es rebel·la i es converteix en una figura mediàtica i reclama el seu lloc a la història. Filmin. 8/10

NADALA SENSE TÍTOL

 © Fina Veciana. S/T. 2024
Tècnica mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum...

'EL MISANTROP', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

El misantrop. A partir de Molière. Dramat: Sergi Pompermayer

Versificació: Pablo Macho Otero. Direcció: David Selvas

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Els textos clàssics són adaptables a moltes èpoques i contextos. La història del misantrop que va escriure Molière fa més de 350 anys, en aquesta versió del dramaturg Sergi Pompermayer, dirigida per David Selvas és el nom d'una discogràfica d'avui. L'Alceste (magnífic Pol López) continua sent el protagonista, un home de pensament lliure, sincer i recte en un món d'hipòcrites i de malvolences regides per les xarxes socials. Ho deixa tot per anar a viure en plena natura. Céliméne (Mireia Aixalà, l'excel·lència en versemblança) no el segueix. Amb la mirada d'avui, no pot continuar aparellada amb qui ha desconfiat del seu amor. L'obra s'ha reescrit de cap i de nou en llengua col·loquial i argot juvenil, versificada en alexandrins que els intèrprets diuen amb naturalitat.  Pablo Macho Otero, bravo!

Andreu Sotorra relaciona les versions que el teatre català ha obert en els darrers quaranta anys: «El 1982, el Teatre Lliure de Gràcia va recuperar la traducció de Joan Oliver "Pere Quart" amb direcció de Fabià Puigserver; el 1989, Josep Maria Flotats, instal·lat ja al Teatre Poliorama, hi va tornar, però amb una versió de Xavier Bru de Sala, cosa que, com era costum i esport nacional a l'època, va rebre el boicot de certs sectors que li retreien que no hagués aprofitat la que existia de Pere Quart i que, a més, hagués pagat la de Xavier Bru de Sala, aleshores amb càrrec institucional; l'any 2005, en els inicis del que seria La Perla 29 al Teatre La Biblioteca, Oriol Broggi va repetir amb un nou “misantrop”; i encara el 2011, el Teatre Nacional de Catalunya la va fer grossa amb una nova traducció de Sergi Belbel —entrat el nou segle ningú ja no trobava a faltar la traducció de Pere Quart—, dirigida en aquest cas pel francès George Lavaudant —ja havia passat també l'època de retreure als directors dels teatres públics catalans que posessin el plat a taula als directors de fora.»

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ "AGNÈS VARDA", AL CCCB

Exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar

Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va ser fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague. Va ser una de les poques dones directores de la seva generació. L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’una creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social. Temàtiques que va abordar: el feminisme, l'activisme, l'ecologisme o la marginalitat. Va filmar més de quaranta pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges i entre la ficció i el documental, i va treballar tant en el cinema analògic com en el digital. De gran, va crear instal·lacions artístiques per a museus. A l’exposició es reuneixen per primer cop a Catalunya quatre de les instal·lacions de Varda, a més d’una selecció de curtmetratges imprescindibles de la seva filmografia, que es poden visionar en sales de projecció dins l’espai expositiu.

L'exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar és una adaptació ampliada de la mostra «Viva Varda!», concebuda i produïda per la Cinémathèque française de París en col·laboració amb Ciné-Tamaris i la contribució de Rosalie Varda i Mathieu Demy.

Oberta fins al 8 de desembre 2024

'12 POEMES /12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

© Joan Ramell

Hi ha paraules que només es diuen
amb les finestes tancades.
Francesc Parcerisas, de Boca de plor

El fotògraf d'art Joan Ramell ha connectat dotze imatges seves a dotze poemes de Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944),  poeta, traductor i crític literari.  En la lectura que Ramell fa dels poemes de Parcerisas afegeix context o el redefineix. Primer la mirada enfoca la imatge que remet a les paraules i invita a endinsar-s'hi. Gestos de la quotidianitat, el detall, la impressió i el sentiment. Singular.

L'aparellament de fotografies a les paraules ha estat un regal que ha fet Ramell al poeta en motiu del seu 80 aniversari. S'ha editat un àlbum del conjunt i ha estat motiu d'una exposició a la Llibreria Francesa de Barcelona.

'GOLA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Gola

Creació i direcció: Pau Matas i Oriol Pla

Intèrpret: Oriol Pla. TNC, Sala Petita

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

BOMBES DE LLAVORS, EN ÒRBITA

Cliqueu la imatge per sentir 'Carnaval Celest'
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
A la imatge: Laia Espallargas, ballarina
i les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré.

 

En record de Josep Lomas Fortuny (Reus, 1945-2023)

fotògraf de natura. Gràcies, pel teu 'Carnaval celest'

Bombes de llavors, edició digital, 2019.  Presentàvem el llibre de 20 proses poètiques inspirades en 20 obres d'art. Ho fèiem en format performance a Cal Massó, de Reus, avui fa cinc anys. Una presentació singular i lúdica amb la participació de molts creadors que van apropar als assistents les obres d'art i les paraules que s'hi inspiraven. Les imatges que n'han quedat per al record m'emocionen. La performer Laia Espallargas va interpretar amb el seu cos 'Carnaval celest' (vegeu-ne la imatge) embarassada de la Lia. Llavors, llavors. Que les llavors esclaten.

REPORTATGE GRÀFIC:

http://puntiacap.blogspot.com/p/bombes-de-llavors.html

Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré. Obres d'art de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Fina Veciana.

**

ESCOLTEU les proses poètiques a Spotify: https://tuit.cat/hY5fx

en la veu de Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

**

CRÈDITS:

* Performers: Carme Andrade, Cristina Duran, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Lena Paüls, Martina Rius Mauri.

* Música: Cristina Duran

* Guió de la performance: Carme Andrade

* Direcció artística de la performance: Fina Veciana

* Model del mosaic 'Reforestació d'espais erms': Mariona Rabascall Francisco

* Reportatge gràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

 

Llegiu en línia el llibre Bombes de llavors

o bé 

descarregueu-lo AQUÍ en format PDF

PEL·LÍCULA 'LUBO'

Lubo. Direcció: Giorgio Diritti
Suïssa, Itàlia, 2023

Amb to de melodrama èpic, 'Lubo' s'emmarca el 1939, a la frontera entre Suïssa i Alemanya.  El gitano Lubo (interpretació inoblidable de Franz Rogowski), la seva dona i tres fills petits fan de músics ambulants per poblets suïssos.  És cridat a fer el servei militar a l'exèrcit suís per defensar les fronteres contra el risc d'invasió alemanya. Gairebé per casualitat sap que la seva dona ha mort tot intentant impedir que els gendarmes s'emportessin els fills per reeducar-los. Lubo deserta de l'exèrcit i no tindrà mai més pau fins aconseguir recuperar el fills. Totes les seves accions —assassinat, usurpació d'identitat...— s'encaminen a trobar els petits. S'aprofita de dones que el poden acostar als objectius. La història s'allargassa en períodes de deu anys i s'afeixuga sense indicis de resolució. La durada de la pel·lícula és de 175 minuts. Milloraria amb mitja hora menys. Filmin. 8/10

GALA 'AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA'

Escolteu La Moixiganga en la cloenda de la gala

Veu i música: Vicent Torrent, d'Al Tall. 

Cors en directe: Companyia de Mar i cel de Dagoll Dagom

El sector de les arts escèniques de Catalunya ha fet pinya a la gala solidària Amunt el Teló per València al Teatre Tívoli per donar suport als professionals de les arts escèniques del País Valencià, afectats per les inundacions provocades per la dana.  75 artistes entre actors, ballarins i músics. Guió: Jaume Viñas. Presentador: Santi Millán.

Tota pedra fa paret, Andreu Sotorra

Crònica de la gala «Amunt el Teló per València».

Pòdcast: https://tuit.cat/LiW9z

WORLD PRESS PHOTO 2024

L'exposició de fotoperiodisme World Press Photo celebra 20 anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La Fundació Photographic Social Vision impulsa aquesta exposició des del 2005 al CCCB, tot un esdeveniment per als amants de la fotografia i el millor fotoperiodisme. Enguany l'exposició enfoca la mirada, inevitablement, en la guerra a Gaza.

© Mohammed Salem

La Fotografia de l'Any 2023, del fotògraf palestí Mohammed Salem (per a Reuters), mostra l'impacte en els civils a la Franja, amb la imatge commovedora d'una dona que abraça el cos de la seva neboda morta.

© Adem Altan

De totes les imatges, m'ha impactat aquesta del terratrèmol del sud de Turquia. Un home entre la runa del que havia estat casa seva sosté la mà de la seva filla morta mentre dormia. La desolació no pot ser més gran. La fotografia és d'Adem Altan (per a AFP). La informació escrita que acompanya cada imatge situa el context i, en aquest cas, el gest de les mans enllaçades és tan imperceptible que ens podria passar per alt si no la llegíssim.
L'exposició Word Press Photo és una inspiradora selecció de treballs de fotoperiodisme i fotografia documental de tot el món, d'entre les més de 60.000 imatges de 4000 fotògrafs de 130 països que ens acosten els conflictes del moment i a problemàtiques globals. Les migracions forçades, la crisi climàtica, la salut mental, les desigualtats socials, la guerra d'Ucraïna, la guerra de Gaza, les crisis humanes a l'Afganistan i Etiòpia. Obres impactants que inviten a observar en profunditat tant les històries que ja coneixem com les que ens passen desapercebudes. El concurs anual World Press Photo s'atorga des del 1955. 

Exposició oberta fins al 15 de desembre de 2024.

Llista de fotoperiodistes morts en l'exercici de la seva professió

METERORIT, QUIN EMBOLIC!

Presentació del llibre
Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024

El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.

Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expresivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.

La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.

Les il·lustracions il·luminen el text i a l'inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat. 

L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com infants hi intervinguin. Ho vull veure.

En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora. Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.

Reportatge fotogràfic: © Josep Coca © Joan Ferrando Llorach © Elisabet Márquez

RECURSOS CULTURALS EN LÍNIA

© Lena Paüls. Assecador

És a punt d'assaltar-nos en tots els terrenys la Intel·ligència Artificial. Tindrem a disposició una imparable —i incommensurable—enciclopèdia digital. N'hem d'estar al dia i aprofitar-ne tants recursos com puguem.

Vegeu el reportatge a 3cat: La IA i la ment humana

 

RECURSOS LINGÜÍSTICS. L'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat enguany al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC en línia 87 articles nous i 289 modificacions el 2024. Entre les paraules que s’hi han incorporat hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, clicar, datàfon, esnifar, gorro, kebab, led, mediàtic, paparazzi, porexpan, tiramisú i xapata. Costa de creure que no hi fossin!

En aquest enllaç tenim tots els diccionaris de l'IEC en línia: https://tuit.cat/20z2s

 

LECTURA. Fa anys que llegeixo —i publico— llibres en línia. A la biblioteca digital ebiblio.cat he accedit a llibres que no m'hauria comprat mai de la vida. El préstec de llibres a la biblioteca digital té  l'avantatge que si un llibre no em fa el pes o no m'ofereix el que estic buscant en aquell moment, el torno sense remordiments. Els llibres que he publicat en línia deuen tenir un recorregut semblant, però per les dades sé que han arribat a mans d'una quantitat de lectors tal que, si els hagués publicat en suport de paper, ni tan sols me l'hauria poguda imaginar.

CINEMA. No recordo la darrera vegada que he anat a una sala de cinema. Fa anys que veig pel·lícules i sèries al canal Filmincat i a Movistar +.

CONFERÈNCIES. Cada vegada més m'interesso pels vídeos dels actes culturals als quals no he pogut assistir presencialment. És un bon model el canal Youtube del Centre de Lectura de Reus. Els actes es poden seguir en directe i després, pels vídeos es pot fer el seguiment de conferències, presentacions de llibres, converses, contes per a infants... 

TELEVISIÓ. Rarament veig programes en directe. Ni tan sols els Telenotícies. Segueixo els programes en els vídeos a la plataforma 3cat.

 

PREMSA. Llegeixo tres diaris en línia cada dia. La lectura selectiva per aprofundir titulars i llegir articles no m'ocupa gaire més d'una hora. A més, passo els ulls per vuit —les acabo de comptar— revistes cada més.

MÚSICA. A Spotify, de tot i més.

EXPOSICIONS. Hi ha moltes exposicions pensades per visitar en línia. Es poden veure a les pantalles dels televisors a casa o en tauletes i mòbils als transports públics o al terrat, fent alguna capcinadeta. De fet, si el tema ens atreu, aconseguirem mantenir l'atenció. Sobretot perquè els continguts es presenten amb dissenys atractius d'imatge i de so. Relaciono aquí uns exemples que tinc a mà:

Museu Nacional d'Art de Catalunya, col·leccions on line. 1900 peces de la col·lecció permanent, amb gigafotos de l'absis de Sant Climent de Taüll i de la Vicaria de Marià Fortuny. Activitats al Canal+MNAC Continguts audiovisuals digitals en contínua actualització relacionats amb la col·lecció, les darreres exposicions i les activitats del museu.

Museu d'Història de Catalunya. Exposicions creades exclusivament per ser presentades en línia:

* Francesc Boix: dels camps de concentració al fotoperiodisme 

* Princeses de terres llunyanes 

* Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya 

* Catalunya i la Guerra de Successió (1702-1715)

I me'n deixo. Aquest apunt no té pretensions de ser exhaustiu. La síntesi: disposem de molts recursos culturals en línia d'accés fàcil i actualitzats. Molts són imprescindibles per a l'ús quotidià. D'altres, ens mantenen al corrent, fan la funció informativa, però no substitueixen l'emoció de veure els traços d'una pintura original, sentir i viure un concert o un espectacle en directe o fullejar un llibre d'artista. O sentir el refilet d'un rossinyol en despuntar el dia. Cultura.

'ANNA KARÈNINA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Anna Karènina. Autor: Lleó Tolstoi

Adaptació: Anna M. Ricart Codina, a partir d'Andreu Nin

Dramatúrgia: Carme Portaceli i Anna M. Ricart Codina

Direcció: Carme Portaceli. TNC, Sala Gran

Intèrprets: Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Aradna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana, Bea Segura.

Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, Rússia, 1828 - 1910) va escriure la novel·la Anna Karènina entre 1875-77. La història que s'hi explica és universal i la posada en escena que n'ha fet la diretora Carme Portacelli n'enfoca la contemporaneïtat. Karènina mostra la incapacitat d'aconseguir la felicitat completa. La protagonista deixa casa i fill per l'amor d'un home, amb el qual tampoc serà feliç. La resta, un muntatge fascinant. Mil pàgines de narrativa concentrades en tres hores i mitja que brillen imponents a l'escenari, sense un moment buit. Una obra d'art en tots els sentits.

El muntatge viatjarà durant tot l'any 2025, sense retocs i en versió original catalana, a Croàcia, Portugal, els Països Baixos, Hongria, França, Bèlgica i Romania.

A l'estrena, aplaudiments entusiastes i els espectadors de les grades del TNC dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'CRÒNICA D'UN AMOR EFÍMER'

Crònica d'un amor efímer. [Chronique d'une liaison passagère]

Direcció: Emmanuel Mouret. França, 2022

A l'inici una mare soltera (Sandrine Kiberlain) i un home casat (Vicent Macaigne) emprenen una relació sense futur. Són dues persones adultes que pretenen viure una aventura sexual sense compromisos. Però a mesura que es troben se senten a gust junts, tot i les diferències vitals de cadascú. Una pel·lícula feta de detalls, de conserves brillants a l'estil Eric Rohmer i Woody Allen, amb mesurada comicitat. Una història d'amor que flueix amb naturalitat, entre passejos i la complicitat del dia a dia. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'ET LA FÊTE CONTINUE'

Et la fête continue

Direcció: Robert Guédiguian. França, 2023

El cineasta armeni-marsellès Robert Guédiguian ha convocat un cop més la seva troupe per interpretar una història d'amor i resistència: Ariane Ascarine, Jean-Pierre Arroussin, Gérard Meylan i Jacques Boudet. La parella de joves hi tenen protagonisme, però sobretot se l'emporta Ariana Ascarine, en el paper de Rosa, infermera i activista política de seixanta anys. A punt de la jubilació, l'entusiasme per l'acció decau en paral·lel a l'amor que inesperadament l'assalta i viu amb passió i, alhora, amb por de comprometre's.  Emociona com el director acarona amb una certa nostàlgia els personatges i la ciutat de Marsella, bellament fotografiada. Amb to de testament. Filmin. 8/10

EXPOSICIÓ 'LEONOR FERRER', 150 ANYS

Leonor Ferrer. Una vida entre línies

Exposició al Palau Robert. Sala 4 Cotxeres

Enguany es commemora el 150 aniversari del naixement de Leonor Ferrer Girabau (1874-1960), la primera dona a l’Estat espanyol a aconseguir el títol de delineant, l'any 1905. Durant més de 30 anys va treballar com a cap de delineació a diverses companyies telefòniques. 

Ferrer va impartir cursos de delineació a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i, fins i tot, en va crear la seva pròpia acadèmia. Va plasmar el seu activisme en camps com l’educació, l’emancipació i la presència de la dona en tots els àmbits de la societat. El seu fons documental es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Exposició oberta fins al 2 de febrer.

'UN SOGRE DE LLOGUER', AL TEATRE GOYA

Un sogre de lloguer, de Susanna Garachana i Jaume Viñas. 

Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Clàudia Benito, Edu Lloveras i Joan Pera. 

Direcció: Daniel Anglès. Teatre Goya, Barcelona

El títol de l'obra de teatre Un sogre de lloguer ja avança embolics i comicitat a dojo. Sobretot si qui l'estrena i la protagonitza és Joan Pera, l'humorista català de capçalera, en la línia dels grans de l'espècie. L'espectador ja es troba amb el somriure plantificat als llavis abans d'entrar en matèria, quan els altaveus haurien de recordar que cal apagar els mòbils. De seguida, Joan Pera es transforma en Ramon, actor i doblador de Woody Allen (quina casualitat!), a qui ofereixen una feineta de subtitució d'un actor. La feineta consisteix a fer el paperot de pare en una situació real sota el nom de Marçal o Marcel, tant és. L'enamorat per al qual treballarà Ramon vol figurar el que no és davant de l'enamorada i de la seva futura sogra, suposadament, de classe alta. I és clar, un cop arriben a l'apartament d'alt estànding llogat per a impressionar-les, les equivocacions del fals sogre se succeeixen i del somriure passem a la rialla contínua. Els acompanyants de Joan Pera a l'escenari: Muntsa Alcañiz (la futura consogra), Clàudia Benito (la jove enamorada), Edu Lloveras (l'enamorat i suposat fill) comparteixen joc coral amb la nota alta. Un magnífic equip al voltant del mestre. Ramooooon! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'PURA PASSIÓ', AL TEATRE AKADÈMIA

Pura passió, d'Annie Ernaux. Dramatúrgia i direcció: Lucia del Greco

Intèrpret: Cristina Plazas.  Teatre Akadèmia, Barcelona

El monòleg Pura passió que interpreta l'actriu Cristina Plazas és un extracte de la novel·la breu autobiogràfica de l'escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebonne, Normandia, 1940), distingida fa dos anys amb el Premi Nobel. S'hi encara la dramaturga i directora Lucia del Greco (Roma, 1992), que ha creat una atmosfera de nostàlgia activa fent que el personatge deconstrueixi peça a peça una màquina obsoleta, com a metàfora de les hores de passió i desig que l'han dominada. La dona que monologa en veu alta no s'adreça a ningú, amb les paraules reviu una relació sexual d'anys amb un home més jove i casat que només contacta amb ella de tant en tant. Contempla el paisatge de desolació cada vegada que l'amant se'n va i la deixa obsessionada per la tornada, ajaguda sobre una taula de dissecció d'una morgue. Una peça breu que apel·la als cinc sentits i reivindica la passió des de l'òptica femenina.

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY