EXPOSICIÓ 'NÚRIA FELIU, AL PALAU (ROBERT)'

Núria Feliu al Palau (Robert) 

Comissari: Òscar Dalmau. Guió: Julià Guillamón

Ja us he reconegut! Núria Feliu (Barcelona, 1941-2022) començava els seus recitals amb aquesta cançó de Mistinguett dels anys 20 del segle passat. L'artista de Sants connectava amb el públic de proximitat —fos o no fos de Sants—des de la primera cançó i se'l feia seu fins a la darrera nota. El Departament de Cultura i el Palau Robert de Barcelona li dediquen una exposició de gran format, ben documentada, presentada amb un disseny acurat que permet recórrer i assaborir les etapes d'aquesta carismàtica artista. Va recuperar en català versions dels grans temes internacionals de la cançó estàndard i els gèneres musicals populars que el franquisme havia bandejat. Amb una carrera administrada de primera mà, Núria Feliu va envoltar-se de bons músics per als arranjaments d'un gran nombre de discos. Durant dècades, va reivindicar la catalanitat en les seves actuacions en directe que omplien sales de festes, places i envelats de festes majors. 

Exposició oberta fins al 19 de maig.

'VALLE INCLÁN A TRAVÉS GÓMEZ DE LA SERNA', AL POLIORAMA

Don Ramón María del Valle-Inclán, a través de 

Ramón Gómez de la Serna. Direcció: Xavier Abertí. 

Teatre Poliorama, Barcelona

 

Don Ramón María del Valle Inclán (Vilanova de Arousa, Pontevedra, 1869 - Santiago de Compostel·la, 1936) portava el monocle sense vidre, com el que porta l'actor Pedro Casablanc interpretant aquest monòleg d'apunts biogràfics del gallec, vist a través de la ironia que ratlla el grotesc de Ramón Gómez de la Serna. La direcció de Xavier Albertí es nota en cada gest, en cada moviment significatiu, en els matisos de dicció de l'intèrpret, en les ràfegues cantades amb acompanyament de piano,
Per aquest espectacle,  l'actor Pedro Casablanc ha estat guardonat amb el Premi Talía de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya al Millor Actor de Teatre de Text. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'IFIGÈNIA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Ifigènia, d'Eurípides. Adaptació: Albert Arribas

Direcció: Alícia Gorina

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

La violència absurda es perpetua en la venjança, en l'adaptació de dues obres d'Eurípides: Ifigènia a Àulida i Ifigènia entre els taures, que corresponen a les dues parts d'aquest espectacle. A la primera part Agamèmnon s'enfronta al dilema d'oferir en sacrifici la seva filla verge, tal com li exigeix l'oracle per aconseguir bon vent per a l'armada que té avarada a punt de partir cap a Troia. La segona part és d'una confusió tal de personatges que no he aconseguit saber de què anava. Ni d'on sortia el bany de sang explícit en una tragèdia grega. L'Atenea transvestida amb pits cònics del final (un epíleg inesperat) ratlla el ridícul.

El millor de l'espectacle, els intèrprets: Pere Arquillué (en els papers d'Agamèmnon i Orestes) Emma Vilarasau (Clitemnestra), Marta Ossó (Ifigènia), Pau Vinyals (Aquil·les) i Albert Pérez (Menelau). I el cor de cinc actrius, recitant a una sola veu: Cèlia Castellano, Daniela Fumadó, Júlia Genís, Laura Roig i Neus Soler. Entre les peces cantades, interpreten a cor la música original d'Arnau Vallvé, el bateria del grup Manel. Durada: dues hores, sense intermedi. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CONSPIRANOIA', A LA VILLARROEL

Conspiranoia. Autors: Marc Angelet i Jordi Casanovas

Direcció: Jordi Casanovas. La Villarroel, Barcelona

 

Intèrprets: Mia Esteve, Eduard Farelo, Àurea Márquez i David Vert. Els protagonistes són quatre amics de tota la vida, però ara, passada la quarantena, intenten desmuntar la teoria terraplanista a una de les components del grup. La intervenció que munten a la terraplanista se'ls gira en contra i posa al descobert que la conspiranoia és un virus maligne que afecta els quatre personatges de la comèdia. I el que gairebé desmaneguen a cops de retrets en totes direccions és l'amistat que els ha unit en el temps. I si la terra és plana o no l'és, què canvia? 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL CORREU DE VARSÒVIA'

El correu de Varsòvia [Kurier]
Direcció: Wladyslaw Pasikowski
Polònia, 2019

Basada en la història real de Jan Nowak-Jeziorañski, l'heroi de guerra polonès que es va convertir en "El missatger de Varsòvia". Perseguit pels serveis secrets de l'Eix del Mal, Jan surt de Polònia amb destinació a Londres amb l'objectiu de portar informació de l'èxèrcit de la resistència al govern exiliat. El relat mostra d'una part la realitat dels fets narrats i per l'altra es recrea en el context endimoniat on es produeixen. Transmet la transcendència i el vertigen del moment, els dubtes dels polítics, dels militars i dels membres de la resistència davant d'un escenari que els menysté. Amb Alemanya quasi derrotada, els dubtes dels aliats occidentals i les maquiavèliques intencions d'Stalin pesen com una llosa sobre els protagonistes. S'hi juguen el futur de la nació per a les dues generacions següents. Una interessant lliçó d'història explicada amb un implacable ritme narratiu que no deixa cap fil per lligar. Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'DANIEL STEEGMANN MANGRANÉ', AL MACBA

Exposició retrospectiva de Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977), forjat al Brasil com a artista, que proposa una experiència immersiva –amb fotografies, aquarel·les, instal·lacions, hologrames i poesia– que qüestiona la jerarquia que mantenim amb l’entorn.
Tant en les escultures, d’una gran fragilitat i que incorporen material orgànic alterat, com en les projeccions, l’artista experimenta amb les correspondències entre formes orgàniques i geomètriques, i amb la complexa xarxa de dependències entre l’ordre creat per l’ésser humà i l’ordre natural. L'autor diu que són peces "per mirar-hi a través", de tal manera que el visitant en transitar-hi incorpora la subjectivitat a la coreografia formada per l'espai, la llum i els objectes.

Oberta fins al 20 de maig

EXPANDINT 'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A REUS. TRES MIRADES'

Recull de paraules (articles, entrevistes, ressenyes, notes a la premsa, apunts a les xarxes, recitals...), d'objectes (mòbil i medallons esgrafiats), fotos de lectors, vídeos de difusió, etc. que ha anat generant el llibre d'homenatge  Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023).

 

Aquarel·la de © Teresa Llorach
Arrambador ceràmic de l'Institut Pere Mata

 

***

 

Accediu a la crònica de la presentació, 17-X-2023
Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades

 

*** 

 

Article Lluís Domènech i Montaner 

des d’una òptica polièdrica. 

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 

uneixen art, literatura i història en un llibre  

sobre l’obra de l’arquitecte.»

 

A càrrec de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, 20-XI-2023

Cliqueu la imatge per accedir a l'article

***

 

Article Art, literatura i història 

per descobrir Domènech i Montaner

A càrrec de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, en línia, 20-XI-2023

Cliqueu la imatge per llegir l'article

*** 

 

Les joies de Domènech i Montaner, en un llibre

Vídeo del reportatge a TV3 comarques, 10-XI-2023

 

 

***

 

Entrevista a les autores dins el programa «Vols venir a la meva barca? 236»
A càrrec d'Agnès Toda. LANOVA Ràdio de Reus, 26-X-2023

Cliqueu la imatge per acedir a l'entrevista

 

***

'La ruta Domènech i Montaner de Reus cobra vida i colors en un llibre'. 

Ressenya de Sandra Pérez. Tarragonadigital, 21-X-2023

***

Entrevista a les autores, Teresa Llorach,  Lena Paüls i Carme Puyol

A càrrec de Jordi Cartañá. SER Tarragona, 20-X-2023 

***

Tres mirades a Domènech i Montaner

Article de Cristina Serret. Diari «Més», 17-X-2023

 

***

 
Més que tres mirades sobre Domènech i Montaner
Article d'Isabel Martínez. Reusdigital.cat, 17-X-2023

***

 

«La Guia de Reus», octubre 2023

***

 

Llibreria Galatea, Reus

***

 

APUNTS I ALTRES RESSENYES EN LÍNIA

*Exposició 'Teresa Llorach: el Reus de Domènech i Montaner'. A la Galeria Antoni Pinyol, de Reus. «Pont d'Enseula», 21-IV-2024

*Una joia  en forma de llibre il·lustrat. Instagram @casanavas.reus

* Article 'Lluís Domènech i Montaner des d'una mirada polièdrica.' «Pont d'Enseula», 20-XI-2023

* 'Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades', de Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. Ressenya de Lena Paüls a «Punt i a cap»

* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades  Instagram lanova_radio
 * Llibreries on es pot trobar el llibre. @cambraurbanareus. Instagram

* Cambra de la Propietat Urbana. Preu especial socis  @cambraurbanareus. Instagram

* Carme Puyol, Lena Paüls i Teresa Llorach presenten Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Ressenya a «Reusenques de Lletres»

* Crònica de la presentació Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Lena Paüls a «Pont d'Enseula» 

* Crònica gràfica de la presentació del llibre. Monika Escuer. Instagram 

* Article Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades.  GENCAT Cultura
* Llibre Any Domènech i Montaner. GENCAT Commemoracions Activitat
* Any_domenech2023 Instagram
* Any Domènech i Montaner. Twitter

* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Ressenya de Lena Paüls a «Pont d'Enseula»

  

*** 

 

El recital 'Les filles del vent' d'Antònia Farré i Jaume Salvat,

incorpora versos del poema 'Pica de peus i balla de gana', p. 85

***

#fotosdelectors

***

COMENTARIS

 

«Partint d’una rigurosa contextualització històrica, la publicació repassa deu projectes que Domènech i Montaner va dissenyar per la ciutat tot i que no tots van ser executats. Sobre aquests darrers (l’escala de la societat El Círcol i el Teatre Circ), les autores elaboren dos bells exemples literarioartístics sota els noms L’escala imaginada i El somni alat. Dos títols que ens sedueixen ja des de bon principi perquè si per alguna cosa destaquen les obres de l’arquitecte és per la seva imaginació i la seva visió onírica. Es planteja, doncs, un diàleg intuït entre la imaginació de les autores i l’univers de l’insigne artista que obre nous llindars sensorials als lectors. Poesia, crònica o relat són alguns dels camps en què s’assagen evocacions que la contemplació d’aquestes obres suggereixen a un observador sensible i amarat de la bellesa que traspua l’obra domenequiana.»
Isabel Martínez

 

«Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus, tres mirades a la Cambra de la Propietat Urbana. Tres matissos, tres punts de vista: Carme Puyol aportant les dades reals de cada edifici, la seva història veritable, la que ens ajudarà a conèixer una mica més el gran geni del modernisme. La Lena Paüls deixant volar la imaginació inventant mil històries que haurien pogut succeir, per què no, a cada una de les joies que Domènech i Montaner ens va deixar a Reus i per donar el toc de color o de vegades només de grisos, els magnífics dibuixos i aquarel·les de Teresa Llorach donant vida tant a la història real com a la inventada, fent que es desdibuixi, d'una manera magistral, la línia que separa realitat i ficció. Un llibre magnífic i una presentació espectacular.» Monika Escuer

 

El llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades ha estat remarcat com a novetat bibliogràfica i se n'ha mostrat la coberta en la cloenda de l'Any Domènech i Montaner, celebrada a Barcelona, al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Han assistit a l'acte les autores Teresa Llorach i Carme Puyol i una representació de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, promotors i editors de la publicació.  

 

 

L'Ajuntament de Reus clou l'Any Domènech i Montaner a Reus, a la Casa Gasull (27-12-2023, dia del Centenari). Assisteix a l'acte Carme Puyol, coautora del llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres mirades i representants de la Cambra de la Propietat Urbana, els editors. A la foto superior: entitats i col·laboradors de l'Any; a les inferiors, una escena protagonitzada per Maria de Magrinyà de Casa Rull discutint amb Domènech i Montaner pel tema de l'alçada de la casa Gasull que treu llum al seu estimat jardí.

***

MÒBIL 'DOMÈNECH I MONTANER A REUS'

 

© Lena Paüls 2023
Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils
i cal·ligrafia dels projectes de l'arquitecte.

  

***

 

 MEDALLONS AMB EFECTE ESGRAFIAT

© Lena Paüls 2023

Medallons i agulles de pit. Material: fang pintat
Cliqueu la imatge per saber-ne més.

 

***

 

PUNTS DE LLIBRE

 

***

 

EXPOSICIÓ DE LES AQUAREL·LES DEL LLIBRE

a la Galeria Antoni Pinyol, de Reus. Del 20 d'abril al 4 de maig de 2024

 

*** 

 

Vídeo de la inauguració de l'exposició de les aquarel·les,

a la Galeria Antoni Pinyol, de Reus

 

 

***

 

El Reus de Domènech i Montaner, de Teresa Llorach
«La Guia de Reus», 15-IV-2024

*** 

  SANT JORDI 2024, LLIBRE EXHAURIT

 

Parada davant la Galeria Antoni Pinyol, de Reus,
on hi ha exposades les aquarel·les del llibre

 

 *** 

 

Sant Jordi, 2024
Exposició a la Biblioteca Central Xavier Amorós,  Reus.

*** 

 

ENTREVISTA A LES AUTORES

Agnès Toda entrevista les autores del llibre.
Revista del Centre de Lectura de Reus, edició digital. Vol. 2023: 9a època, 3r quadrimestre
Llegiu-la aquí o clicant la imatge: https://tuit.cat/J6C2u

 

***

HOMENATGE A JOAQUIM MALLAFRÈ

Clip amb motiu de l'homenatge al traductor Joaquim Mallafrè i Gavaldà (Reus, 2 juny 1941 - 22 febrer 2024). Lectura pública de Dublinesos, de James Joyce, organitzada per la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus.

Fragment de «Les germanes»
Traducció de Joaquim Mallafrè
Veu d'Andreu Sotorra
Música tradicional irlandesa: The Lass of Aughrim

**

Vídeo  «Diada de Sant Jordi: homenatge a Joaquim Mallafrè» 

Sala d'Actes del Centre de Lectura, 23 d'abril del 2024.

ELISA, LA BRISA ESCAMPA EL TEU NOM

Elisa Cardona Ollé
(Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939)

Elisa/la brisa/escampa/el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema dedicat a la duesaigüenca l'Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco. Avui fa 85 anys que l'Elisa va morir en ser "pasada por las armas", segons diu l'acta de defunció, a les 5:30 h, del 22 d'abril de 1939, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim d'urgència, és a dir, sense poder-se defensar.

Són múltiples els espais de memòria que en recuperen i dignifiquen la memòria d'Elisa Cardona Ollé, víctima de la repressió franquista: El grup escultòric 'Dignitat' al cementiri de Tarragona; una obra de teatre; un vídeodansa multipremiat internacionament;  l'exposició itinerant 'Memòria Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la llista de dones afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV;  recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell...  L'Elisa Cardona Ollé no va tenir oportunitat de demostrar que era innocent i amb tot, la desmemòria del seu poble fa que cap in memoriam li reti reconeixement de la seva dignitat com a persona. Diu Vallverdú:

Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.

L'Elisa i la seva germana Marina

L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia  remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:

«Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.»

Després de molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de guerra sumaríssim d'urgència. Al judici sense cap mena de garantia, els suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors de l'establiment. No la va defensar ningú.  No ens podem imaginar el seu abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia del judici, ni la data de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a la família. Una humiliació més.

**

L'any 2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del Parlament de Cataluya  (DOGC núm. 7406). 

 

HEMEROTECA

Tribunal Militar Territorial 3:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966

** 

* RETORNAR LA VEU A PASSES SILENCIADES, article de Marta Omella. «Diari Més», 18-VI-2024

* ARTICLE 'LA REPRESSIÓ FRANQUISTA CONTRA LES DONES: EL CAS D'ELISA CARDONA', «Pont d'Enseula», 20-1-2022

 

* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021

 

* LA DUESAIGÜENCA ELISA CARDONA, DONA NOM A UN NOU ESPAI SINDICAL, «Pont d'Enseula», 3-3-2019
 

* EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

* 80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

* RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

* ¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

* ELISA CARDONA OLLÉ, AFUSELLADA EL 22 D’ABRIL DE 1939, «Pont d'Enseula», 1-7-2017

* ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

* A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

* ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre

 

Instrucció del judici sumaríssim d'urgència
Auditoría del Ejército de Ocupación, 20 gener 1939.

'ENTERADO'  de la sèntència per Franco

Acta de defunció d'Elisa Cardona.

Article de Meritxell Ferré Baldrich
Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021

Cliqueu la imatge per llegir i/o descarregar l'article en PDF

 **

Vídeo: "Elisa Cardona i les Oblates", amb Pilar Camarasa i Montse Sans 

Sèrie 'Dones a la història de Tarragona. Tgn Cultura, 2020

 

[...] En els expedients sumaris o sumaríssims s’hi recullen totes les proves inculpatòries com els informes que es demanaven a la policia, a la Falange o a l’alcaldia del poble. També s’hi poden trobar els testimonis recollits, tant dels denunciants com dels que s’anaven a cercar per ampliar informació. En l’expedient d’Elisa Cardona hi trobem testimonis com el de Maria Mestres, que vivia a Tarragona però que era natural de Duesaigües, que no pot afirmar ni desmentir les acusacions que es fan contra la noia. Un altre testimoni és la d’un treballador de l’hotel, Josep Ferré Llop, que manifesta que tots els treballadors de l’establiment coneixien la identitat de les persones assassinades per les milícies antifeixistes, però que ell pensa que Elisa és d’idees «izquierdistas». Article de Meritzell Ferré Baldrich. Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021

Petra Savall Fontanet, encarregada de l'hotel, va dir "que va sentir dir que Elisa podia haver-ho dit."

Jerónimo García, el nebot de l'amo va dir: "que al seu domicili el va visitar, espontàniament, un noi de 16 ays, que anava de part d'un extremista de la CTN-FAI, per dir-li que Elisa era la denunciant.» Josep Subirrats. Les oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona, Cossetània, 2006

**

 

Vídeo: "Elisa Cardona. L'única dona afusellada pel franquisme a la ciutat de Tarragona"
Entrevistes a Montserrat Duch, Pineda Vaquer, Pilar Camarasa, Montserrat Camarasa, Pilar Poy, Maria Cardona i Josepa Assama.
Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023
 ** 

En memòria de les víctimes de la repressió franquista a Tarragona.
Fossa comuna del cementiri de Tarragona. Inaugurat el 2010

 **

Elisa Cardona Ollé. Article de la Viquipèdia

 

 

**

**

Font: Museu d'Història de Catalunya

Elisa Cardona Ollé va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista d'ocupació. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.

**

Sala Versus Glòries, Barcelona, 2018
Reposició al Teatre del Raval,  2022

 

**

Vídeodansa (2021) premiat internacionament
https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona)

 

 **

 

ELISA

Maria Dolors Vallverdú Torrents

                                        A Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco

I
La brisa
és vida
i crida
el teu nom.

Tot d'una
la lluna
ha perdut
el son.

I plora
l'aurora
desfeta
en sanglots.

Elisa
la brisa
reclama
el teu nom.

Si et sento,
pressento
una aura
de llum.

Absent
o a la vora
ets com una espina
clavada
en el cor

Ets l'aigua
sonora
que parla
de nit

Elisa
la brisa
escampa
el teu nom.


II
EL TEU MIRAR S'ESTANCA...

El teu mirar s'estanca
abans de l'alba.

L'estrella pelegrina
t'il·lumina la cara.

Una font que no plora
té presonera l'alba.


III
VENIES D'UN CEL SERÈ...

Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.

Roselles abatudes
per la fúria d'Espanya.

**

Els militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar. La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze dies... que...
—¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel.
—Afusellada...

ANDREU SOTORRA. Els silencis de la Boca de la Mina, cap. XV. (Barcelona: Editorial Cruïlla, 2007, 2023^6a)

**

 

**