EL RECANVI, AL TEATRE BORRÀS

El recanvi. Autor: Roger Peña
Direcció: Mario Gas. Teatre Borràs. Barcelona

Un líder polític, ¿neix o es fabrica? El dramaturg Roger Peña ens mostra a l'espectacle El recanvi, que hem vist al Teatre Borràs, dirigit per Mario Gas, que amb un entrenament a consciència qualsevol candidat per tímid i poc imaginatiu que sigui pot aspirar a ser líder d'un partit. Ja en ho imaginàvem. L'espectacle refà en tres fases l'entrevista de selecció del candidat, l'entrenament  en actituds i a memoritzar els discursos i el resultat de tot plegat en una actuació pública. Valoració positiva per als intèrprets, Mia Esteve i Iván Morales, que fan evolucionar els personatges de l'entrenadora i del candidat, tot i que el text allargassi els diàlegs i les accions com un xiclet. Per ser un espectacle rodó, caldria una esporgada d'un quart d'hora. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL, 2016

Cliqueu la imatge
per descarregar el cartell i el missatge

El 2 de abril se celebra a tot el món el
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL
per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

La meva aportació a la celebració
(cliqueu la imatge per llegir el llibre):

LES MATES DE RUDA

Ruda al jardí de llicorella. Foto: © Paüls

Aquesta primavera ens hem firat dues mates de ruda per al jardí de llicorella. No sé de quina varietat són, però n'extrec informació genèrica dels que en saben. (Gràcies, Manuel Casanova). Em sembla que s'adaptaran bé al nostre jardí de secà ja que el seu hàbitat es troba en terres àrides. Pertany a la mateixa família dels tarongers i dels llimoners, però a diferència de l'aroma que desprenen les flors dels seus il·lustres parents, aquest arbust llenyós i perenne hauria de fer una olor fètida. Dic 'hauria de fer' perquè els nostres exemplars tendres són inodors. I, és una llàstima que no facin —si més no— una mica de fortor, perquè es veu que repel·leix les mosques i allunya polls, xinxes i serps.

La ruda té aplicacions terapèutiques, però amb reserves: espasmolítica, sudorífica, emmenagoga, estomacal, sedant...  No penso fer-la servir per a usos medicionals, però m'agrada la creença popular que porta a la motxilla: un brot penjat al coll allunya les bruixes i els esperits malignes. Una joia rara.

Diuen que és imprescindible insultar aquesta meravellosa planta perquè creixi amb força. Ara sortiré a fora a dir-li quatre fàstics.

Per saber-ne més:

Menuda natura

CORNABOU, NOVETATS LITERÀRIES PRIMAVERA 2016

Descarregueu el suplement
clicant sobre la imatge

Andreu Sotorra  radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil al  Suplement de «Cornabou. Revista de literatura infantil i juvenil», primavera 2016. Vegeu-hi les darreres novetats literàries, 158 llibres entre àlbums il·lustrats, autors catalans i traduccions.  I, també, els articles d'actualitat:

—La primavera de la misèria.
—Deu anys passen llegint i trenta anys són un passeig. Aniversaris de les editorials Bambú i Bromera.
—Any Llull amb «enLLULLa't»
—Projecte educatiu per fer arribar la figura de Ramon Llull als estudiars de 3r d'ESO
—Josep Vallverdú: entre l'activisme cultural i el talent literari.
—Alícia al país de les meravelles... forever!

LA MONA (NO ÉS LA DEL GENÍS), 2016

Mona de Pasqua. © Paüls

El Genís C. M. va plegar l'any passat de fer-nos arribar la mona (vegeu el seu escrit de comiat, a l'apunt: Una mona, un conte). Aquesta de la fotografia ens l'hem haguda d'elaborar nosaltres. La tastarem dintre de no res, al jardí de llicorella al Refugi de la Vinyeta, de Duesaigües.

Vegeu en aquests apunts l'evolució de les mones

 d'aquest pastisser de luxe:

LA MONA, 2010

LA MONA DE GENÍS, 2012

UNA MONA AMB TÍTOL, 2013

UNA MONA, UN CONTE, 2015

MUSICAL 'TOTS SOM ANNA ALLEN', A L'ALMERIA TEATRE

Tots som Anna Allen. Text i direcció: Pau Olivé. Música: SPLAC
Almeria Teatre. Barcelona

L'any passat, l'actriu catalana Anna Allen (Girona, 1977) va difondre a la xarxa una falsa vida professional d'èxit: participació a la sèrie «The Big Bang Theory», treballs per a la BBC, invitacions als Oscar i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles. El musical de petit format Tots som Anna Allen, que hem vist a l'Almeria Teatre, es basa en aquest fet real. Precedida per aquesta aura, la jove entabana un director de teatre d'aquí que —tot i que s'adona de les mancances interpretatives de la noia— la contracta fins que el dia de l'estrena de l'obra l'actriu no es presenta al teatre ja  que coincideix amb el seu desemmascarament públic. Com a contrapunt d'aquest personatge hi ha l'actriu consolidada en múltiples obres, parella del director, que flaira incongruències en les explicacions de la noia i s'engeloseix del tracte que dispensa el marit a l'actriu inexperta. Ole la versemblança, Mònica Macfer, Noèlia Pérez i Sergi Cervera. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PUNT DE FUGA, AL TEATRE EÒLIA

 Punt de fuga. Autora: María Porras.

 Direcció: Eduard Tudela. Teatre Eòlia, Barcelona

La dramaturga María Porras és autora de Punt de Fuga o la moral de l'herbicida.  A la nit de l'estrena, els intèrprets Laia Alberch,  Georgina Latre i  Javier López van ser força aclamats. Han fet un treball lloable en enfrontar-se a aquest text surrealista. No sabem res dels personatges, ni entenem què els relaciona en el temps i l'espai de l'escenari.  Fins i tot, ja que hi hem dedicat una vetllada de la nostra vida, ens agradaria saber què desitgen. I, no. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DON JOAN, DE MOLIÈRE, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Don Joan. Autor: Molière. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: David Selvas. Sala Petita, del TNC

Signen l'adaptació d'aquest Don Joan  Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Cada escena situada al segle XVII ha estat actualitzada de tal manera que l'alberg on s'amaga Don Joan amb el seu criat Sganarelle serà un hotel, tot plegat maquillatge que grinyola perquè el concepte del seductor contemporani se situa en el terreny de la igualtat. Les dones que avui es topessin amb el seductor típic i tòpic es deixarien seduir, si els donava la gana, sense remordiments, i després no anirien a demanar explicacions ni a posar plets a ningú.

El Don Joan que ha dissenyat David Selvas per a l'actoràs Júlio Manrique és el d'un adult amb actituds d'adolescent (equilibris dalt de cadires, no escolta). La resta d'intèrprets són secundaris d'un càsting rodó que van guanyant en interès a mesura que mostren les seves cartes. Molt bé, Anna Azcona, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Cristina Genebat, Lluís Marco, Xavi Ricart i Manel Sans. Tot i així, la comicitat càustica del text original s'aigualeix amb l'aposta visual. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

BALNEARI MALDÀ 2: L'EDUCACIÓ

Balneari Maldà 2: L'Educació. Dramatúrgia: Anna M. Ricart,
 X. Morató i A. Aubert. Direcció: Adrià Aubert. El Maldà, Barcelona

Cabaret de petit format al voltant de l'educació. Cinc mestres, vençuts d'estrés, es relaxen al Balneari Maldà del títol. Ni a a la sauna amb barnús no aconsegueixen treure's del cap que malden per aconseguir una escola activa de qualitat i repassen el cúmul de lleis educatives promulgades en els trenta darrers anys. Els protagonistes sempre són els alumnes víctimes del sistema. Posats en acció,  hi ha també la consellera del ram que espera la visita de la seva homònima finlandesa. Actors i espectadors preparem, acomboiats per un mestre de coral,  unes cançonetes de benvinguda. La companyia Els Pirates ordeixen estratègies i tenen talent i capacitat per fer-nos sortir de la sala cantant i rient i, a més, ens proporcinen matèria de reflexió, que no és poca cosa.  Lúdicament entranyables. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PREMIS DE LA CRÍTICA TEATRAL

Cliqueu la imatge per saber els finalistes (i els guanyadors)

Els guardonats rebran el premi aquesta nit,
en una festa que tindrà lloc a l'antiga Fàbrica Damm

KOHLHASS, AL TEATRE TANTARANTANA

 Creació: E. Autonell, M. Congost, P. Masaló i J. Rodon. 
 Direcció: Pau Masaló. Teatre Tantarantana, Barcelona

«¿Estaríeu disposats a fer la revolució fins a morir, davant d’una injustícia?», ens pregunten els intèrprets de Kohlhass als espectadors.  No tenim temps ni de sufocar-nos, que ja ens expliquen la història. Suposem que... per dos cavalls negres, Michael Kohlhaas, un personatge real del segle XVI,  va sacrificar la vida i el benestar de la seva família, tot desencadenant una revolució contra el poder i la injustícia. Suposem que... l'home acostumava a vendre cavalls a una fira local i, un dia, inesperadament, va haver de pagar peatge a un noble per passar el bestiar per les seves terres. Suposem que... no portava prou diners i va deixar en penyora dos magnífics corsers, i quan va tornar a recollir els cavalls els va trobar fuetejats i desnerits. El noble els havia fet servir per treballar les terres i ara se'n desentenia. Suposem que... la ficció dels documental dramatitzat s'acosta a la ficció de les accions del present de l'heroi. Suposem que aquest teatre transversal de mitjans audiovisuals ben administrats és cap allà on ha d'aspirar el teatre contemporani.  Suposem-ho. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'ABANS', DOS MONÒLEGS A LES GALERIES MALDÀ

Abans. Dramatúrgia: Daniel J. Meyer. 
El Maldà, Barcelona

Teatre social, de proximitat: Abans. Entrem a les Galeries Maldà de Barcelona fora de l'horari comercial. Tots els espectadors portem una bossa amb roba que no fem servir (ens ho havien demanat els del Maldà en fer la reserva de l'entrada) i la deixem en un contenidor de l'oenagé Roba Amiga. Després, drets en rotllana al voltant del contenidor, esperem que passi alguna cosa...  L'actriu, cantant i violinista Laia Pellejà, que formava part del grup dels espectadors, furga dins el contenidor i inicia un monòleg. El seu personatge va haver de deixar la universitat i ara viu al carrer. Recorda el germà que, en morir la mare fa tres anys, va emigrar a Edimburg i no en sap res més des d'aleshores. El record de l'últim dia que va veure el xicot es materialitza i apareix l'actor i cantant Marc Pociello amb una maleta i el seguim com si fos el flautista de Hamelin. Ens porta a un espai abandonat de les galeries i ens convida a seure a la moqueta. Representa que som els seus amics d'Edimburg que li hem organitzat una festa. En el monòleg justifica la seva decisió d'emigrar i tallar amb el passat. Ens emocionen les històries d'aquests germans perquè són referents tristament contemporanis. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

HAMLET, AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Hamlet.  W. Shakespeare. Versió i direcció: Pau Carrió
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona

 «Ser o no ser, aquesta és la qüestió», diu l'actor Pol López —sense la tòpica calavera a les mans—, amb una tal naturalitat que ens fa entendre renovada la disjuntiva del princep Hamlet davant el fàstic que li causa la  corrupció al més alt nivell.  Hamlet és el segon Shakespeare de Pol López, a qui vam veure desplegar les seves arts actorals a Victòria d'Enric V, també al mateix escenari de Gràcia. Ara la cort d'Elsinor és un espai petri, gris, on es mouen personatges contemporanis, vestits de negre i de gris.  A banda del protagonista, el repartiment que defensa l'adaptació de Pau Carrió: Eduard Farelo (Claudi, oncle de Hamlet i fantasma de Hamlet pare), Xicu Masó (Poloni, pare d'Ofèlia / enterramorts), Rosa Renom (reina Gertrudis), Marc Rius (Laertes, germà d'Ofèlia / Guilderstern, amic d'universitat de Hamlet), Maria Rodríguez (Ofèlia) i Pau Vinyals (Horaci, narrador testimoni de la tragèdia / Rosencrantz, amic d'universitat de Hamlet).  Entre tots ens han regalat dues hores i mitja de felicitat. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LA MELMELADA DE LA COMPANYIA L'ESTAQUIROT

Els tres óssos. Companyia de l'Estaquirot
Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona

Per a espectadors més grans de 3 anys

Impressionen infants i adults amb cada nova creació que surt de la seva factoria. Són L'Estaquirot Teatre, una companyia a la qual avalen quaranta anys de professió artesana de contacontes. A partir del conte Rínxols d'or, hem vist una versió que titulen Els tres óssos. La Rínxols hi és de més a més, per completar el relat, però qui té el protagonisme és la família d'ossos que té una fàbrica de melmelades. L'Olga Jiménez, la Núria Benedicto i l'Albert Albà manipulen titelles i  objectes, obren calaixos i portes a la imaginació dels espectadors, canten i mantenen diàlegs amb els protagonistes, narren en les interseccions. Ara hi són, ara no hi són, i al seu lloc hi ha els titelles. Deliciós. 10/10

Fàbrica de melmelada i recepta de melmelada de préssec

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

#jollegeixo: CARLES RIBA

Carles Riba

(Barcelona 1893 - 1959)

Foto: © Fabián Azul

Dia de la poesia catalana a internet 

#jollegeixo: JOSEP V. FOIX

Josep V. Foix

(Sarrià 1893 - Barcelona 1987)

Foto: © Fabián Azul 

Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: JOAN MARGARIT

Joan Margarit

(Sanaüja 1938)

Foto: © Fabián Azul

Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: JORDI DE SANT JORDI

 Jordi de Sant Jordi

(Regne de València 1395? - 1424)

Foto: © Fabián Azul

Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés

(Burjassot 1924 - València 1993 )

Foto: © Fabián Azul


Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu 

(Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985)

Fotos: © Fabián Azul 

 

Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: GABRIEL FERRATER

Gabriel Ferrater

(Reus 1922 -  Sant Cugat del Vallès 1972)

Fotos: © Fabián Azul

Dia de la poesia catalana a internet

#jollegeixo: AGUSTÍ BARTRA

Agustí Bartra i Lleonart 

(Barcelona1908 - Terrassa 1982)

Foto: © Fabián Azul

Dia de la poesia catalana a internet

PERCUSSIÓ 'CAMBUYÓN', A LA SALA BARTS

Cambuyón.  Direcció: C. Belda i Jep Melèndez. 
Sala BARTS, Barcelona

L'espectacle Cambuyón ha estat a la cartellera de la Sala BARTS només quatre dies. Hem tingut el privilegi d'assistir a una de les representacions d'aquests intèrprets —quatre catalans i tres canaris— que aconsegueixen fer vibrar els espectadors a base de percusions corporals, claqué, hip-hop, música ètnica i modulació de la veu. Un espectacle on es fonen la música i la dansa en l'ambientació ocre d'un antic vaixell de càrrega del segle XIX.  Original i refinat. 9/10
  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

PREPARANT #jollegeixo

Per tercer any m'adhereixo a la iniciativa de la UOC de fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català. Enguany he triat versos d'autors catalans que ens parlen de l'èxode i del dret a una vida digna.  El fotògraf Fabián Azul ha seleccionat una dotzena de fotografies per als versos. Els publicarem en aquest mateix blog, a Facebook i a Twitter.

Com participar en el III Dia de la poesia catalana a internet (17 de març):

• A Twitter: piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb les etiquetes:, #jollegeixo, #diapoesia, #poesiacatalana, #piulempoesia, #dmpoesia

• A Facebook i a Google +: compartint els vostres versos preferits a les diferents accions promogudes pel Dia de la poesia catalana a internet.

• A la blogosfera: escrivint una entrada sobre poesia catalana al vostre blog. Si ens n’informeu a lletra@uoc.edu en farem difusió a les nostres xarxes socials.

• A Instagram: fent una fotografia del vostre poema preferit o de la portada del poemari que recomaneu. Si hi afegiu l'etiqueta #jollegeixo que ens permetrà visualitzar les vostres imatges des d'aquest catàleg digital.

Per saber-ne més:

KOSMOPOLIS, TROBADA LITERÀRIA BIENNAL

Programa 2016, cliqueu la imatge

Cita biennal al Centre de Cultura Contemporània: Kosmopolis,  festa de la literatura amplificada. Conferències, diàlegs i tallers que acosten les diferents formes de la literatura, sense fronteres disciplinàries, siguin quin siguin els suports mitjançant els quals es difonguin.

Un dels principis de Kosmòpolis és "Facilitar la contaminació entre disciplines i la interacció d’escriptors, artistes plàstics, cineastes, músics, actors, arquitectes, dissenyadors, científics i altres protagonistes del nou escenari cultural". En aquest sentit recomano el taller 'Prohibit avorrir', que conduirà Marc Caellas. Vegeu que bé que sonen les intencions programàtiques:

Un taller per plantejar formats que, com la conferència performativa, incorporen elements de la dramatúrgia, l’activisme o l’educació per atrapar un públic cada cop més exigent amb les presentacions en viu.

 L'estómac dels escriptors

21 d'abril, 17:00 (taller), 19:30 (diàleg)

NINGÚ ET CONEIX COM JO, AL TEATRE BORRÀS

Ningú et coneix com jo. Autor i director: 

Roger Peña Carulla. Teatre Borràs, Barcelona

El context de Ningú et coneix com jo, pel fet de tractar-se de metges forenses, ens remet a la sèrie de TV3 «Nit i dia», però de seguida s'encamina cap a uns altres àmbits. A punt de ser objecte d'autòpsia, la morta de la llitera resuscita i el que podria ser una conversa humorística entre el forense i la dona excadàver, s'endinsa en un relat de maltractaments en clau de trhiller psicològic. Un malabarisme  dramàtic de darrera hora ens deia amb la boca oberta.  Crec que amb deu minuts menys els diàlegs anirien directament a la ferida de l'assumpte. Un excel·lent per a Míriam Marcet i Xavi Sáez, els intèrprets que hi posen veu i cos. 8/10

      

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DANSA D'AGOST, A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Dansa d'agost. Autor: Brian Friel. Traducció i 
direcció: Ferran Utzet. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

A Dansa d'agost hi conviuen un personatges lluminosos que Brien Friel va definir en la seva complexitat perquè els coneixia de molt a prop. És una obra coral, per a grans intèrprets, i aquí trobem el treball antològic de Màrcia Cisteró (interpretant Rose, la ximpleta lúcida); de Mònica López (Kate, vigilant dels valors catòlics); de Marta Marco (Maggie, la batuta de la casa, tota intenció i desig); d'Òscar Muñoz (Gerry, el mascle, pare del xicotet); de Nora Navas (Agnès, discreta i feinera); de Carlota Olcina (Chris, esperant sempre que el pare del seu fill es digni visitar-los); d'Albert Triola (Michael, el narrador i també el nen testimoni de la desfeta de la casa) i Ramon Vila (oncle Jack, germà de les cinc noies).  

Les germanes Mundy, solteres totes, crien el fill d'una de l'elles en un llogarret de l'Irlanda rural dels anys 30. Es deleixen per anar al ball de la sega, però no hi aniran. Creuen que ja ha passat el seu moment per gaudir de la vida. Recloses, es resignen a ser víctimes dels embats que els provenen de fora i van enfonsant el seu món, ja sigui pel canvi de model econòmic de l'època o per la tornada del germà d'una missió ugandesa imbuït d'una altra idea del fet religiós, cosa que fa caure en desgràcia la germana mestra a la parròquia. Assumptes intuïts, frases mig dites i un destí d'indigència.
Afegim aquesta Dansa d'agost, dirigida per Ferran Utzet, al record de la posada en escena del Teatre Lliure, fa vint-i-tants anys, amb Josep Montanyès desgranant records de Michael quan el personatge tenia set anys i veia una vegada l'any el seu pare el qual en cada visita li prometia una bicicleta que no va arribar mai. Un drama vibrant que ens ha emocionat un altre cop. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TAXI, AL TEATRE CONDAL

Taxi. Autor: Ray Cooney. Versió espanyola i direcció: 
Josema Yuste i Alberto Papa-Fragomén. Teatre Condal, Barcelona

Ray Cooney (Londres, 1932) va escriure Taxi, una comèdia ocurrent, brillant en els diàlegs, que té com a eix les peripècies d'un taxista bígam.  Una arquitectura perfecta que és l'únic que queda de l'original en aquesta versió espanyola que hem vist al Teatre Condal. Vergonya aliena que avui hi hagi un policia fatxa que vagi per les cases aixecant el braç, invocant José Antonio Primo de Rivera, el dictador Franco i gosi animar els presents a cantar el Cara al sol (ningú s'hi va afegir, a la nostra sessió). No passa el sedàs ni com a broma, un personatge així. Tampoc van fer gràcia la rastellera d'acudits barroers ni la majoria de referents carrinclons de l'Espanya de fa seixanta anys. Una llàstima per l'energia que hi esmercen els sis intèrprets brodant els diàlegs en picat i per Cooney de qui hem vist aquí adaptacions fantàstiques com Políticament incorrecte, adaptada per Paco Mir, José Luís Martín i Jordi Galceran (1997); Diner negre, en versió de José Luís Martín (2001); La doble vida d'en John, amb Joan Pera i Lloll Bertran (2009) o Bojos del bisturí, dirigides les dues per Àngel Llàcer (2011). Esperem, doncs, una versió de Taxi que ens faci oblidar aquesta que acabem de veure.  5/10

  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'DIES DE VENT I SOL', VESPRADA MÀGICA A CAL MASSÓ

© Fany Alberich

El Centre d'Art Cal Massó acull l'exposició  “Dies de Vent i Sol”, sèrie fotogràfica de Fabián Azul. Deu fotografies al voltant del vent i de la soledat, en les quals vaig basar unes miniproses poètiques:

Infiltrat en les dunes, el mestral furiosament salvatge regira sentiments, fa bategar de nou les espores. 

Convoques pensaments endins i et retrobes escampat en el silenci desert d'aquest espai íntim on ningú no té accés.

El vespre anterior a la inauguració vaig treure el cap per cal Massó, mentre estaven fent el muntatge. Sabia que l'endemà em perdria la vetllada que preparava l'autor per als qui l'acompanyessin en aquesta primera exposició. Per sort, l'acte ha quedat documentat gràficament i la Fany Alberich me n'envia la seva impressió:

© Xavier Guix

 «Les fotografies del Fabián sempre ens porten a contemplar-les una llarga estona, ens fan pensar. En aquest cas, tota la sèrie és natura pura, i si a aquestes imatges hi afegim el poema que la Lena Paüls n’ha fet, pots quedar-te atrapat entre la imatge i la lletra».

© FanyAlberich

L'acte ha estat amenitzat per la música del grup Vadó, 

tot plegat un capvespre de màgia a Cal Massó.

© Maria Ramírez

© Fabián Azul

Exposició oberta fins al 20 d'abril

FABIÁN AZUL A CAL MASSÓ, FOTOGRAFIANT EL VENT

El fotògraf Fabián Azul (Fabián Acidres Pons, Reus 1977) inaugura (10-3) la seva primera exposició. Presenta al Centre d'Art Cal Massó la sèrie «Dies de vent i sol». Deu fotografies en blanc i negre amb el vent —segurament que és l'abrandat mestral—com a referent, acompanyat d'un sentiment que defineix les fotografies i també el fotògraf ara mateix:  la solitud emocional (el 'sol' del títol de la sèrie). Estarà agombolat per la família i els amics. Hi haurà la música de Vadó, per tal que 'sol', la cinquena nota de l'escala musical diatònica, faci honor a la paraula homònima del títol. I hi haurà una interpretació meva de les fotografies, amb el sentit que m'ha suggerit pel fotògraf. És la primera exposició d'art de Fabián Azul, però n'esperem moltes, moltes més.

Per saber-ne més

FABIÁN AZUL, FOTÒGRAF MISSATGER

'MAGDA FOLCH. LA MESTRIA DEL RETRAT', AL MUSEU DE REUS

Aquest cartell virtual  ho diu tot i no en sé gaire més.  Remarco:
El Museu de Reus presenta Magda Folch. La mestria del retrat, una mostra de retrats de la pintora Magda Folch (Reus 1903 - Tarragona 1981). Inauguració de l'exposició  i presentació del llibre Magda Folch. La mirada impressionista, de Carme Puyol i Josep M. Rosselló (Diputació Tarragona i Viena Edicions 2015)

La cita: 

Museu de Reus

divendres 11 de març, a les 7 del vespre. 

Exposició oberta fins al 15 de maig 

(Anoto l'esdeveniment als imprescindibles!)

ENRIC NOLLA, A LA SALA BECKETT (EN MUDANÇA)

Teresa Urroz, a Tractat de Blanques, d'Enric Nolla
Foto: © Ferran Mateo

La Sala Beckett deixa Gràcia després de vint-i-cinc anys i se'n va a un nou edifici del Poblenou. Com a comiat de la sala del carrer Alegre de Dalt, s'han programat durant vuit setmanes la lectura d'algunes de les produccions significatives de la seva trajectòria, amb els intèrprets i els directors que les van estrenar.

En aquest context, tenim l'oportunitat de tornar a escoltar Tractat de Blanques d'Enric Nolla en la veu de Teresa Urroz, que va protagonitzar l'obra el 2002, dirigida per Magda Puyo. L'obra va ser guardonada amb el Premi Serra d'Or i va obtenir triple nominació als Premis Butaca: al millor espectacle de petit format, al millor text de teatre i a la millor actriu. Vegeu-ne informació aquí

La cita:

Sala Beckett - divendres, 11 de març a les 21:30 h

 

EL PAS D'UN NADÓ SOTA UNA FILFERRADA: PREMI WORLD PRESS PHOTO 2015

Premi World Press Photo 2016 © Warren Richardson

Diverses agències de notícies van rebutjar la fotografia que li ha valgut el premi World Press Photo 2015 al fotoperiodista australià Warren Richardson. A Facebook només vint-i-nou persones van clicar 'm'agrada'. De fet, quan va fer clic en la foscor (ciutat d'Horgos, matinada del 28 d'agost de 2015), a la frontera entre Sèrbia i Hongria,  el fotògraf no sabia que havia fotografiat dos refugiats que passaven una criatura de bolquers per sota la tanca de filferro empuat. Una fotografia que sintetitza amb senzillesa commovedora la desesperació dels refugiats sirians a l'hora d'intentar l'acolliment a Europa.

El que ens separa de la bogeria 

o de la rendició no és una vall, 

és un fil molt prim. 

Un cel de plom. Carme Martí (Montblanc 1972), 

història novel·lada de Neus Català (Els Guiamets, 1915)

IRRATIONAL MAN, DE WOODY ALLEN

Irrational Man, Woody Allen, 2015

Els protagonistes que ha triat Woody Allen per aquesta història que arrenca previsible a més no poder, tenen química, però la noia queda en segon lloc. L'assumpte s'explica, es desenvolupa i es resol a través de la veu en off d'Abe Lucas (Joaquin Phoenix), un professor de filosofia en plena crisi existencial, absort en el seu turment, enfonsat en dubtes, que no troba sentit a la vida ni quan s'enamora d'una de les seves alumnes (Emma Stone), les impressions de la qual respecte al professor també ens arriben en off. Tres quarts de pel·lícula sense relleu fins que un gir dramàtic amb delicte inclòs remou valors en l'espectador en contrast a la banalització del mal que veiem a la pantalla. 7/10

'EL TEST', A LA SALA MUNTANER

El test. Autor: Jordi Vallejo. Direcció: 
Cristina Clemente. Sala Muntaner, Barcelona

El guionista Jordi Vallejo debuta com a dramaturg amb El test, obra amb què va obtenir el Premi de Teatre Fray Luis de León de Castella i Lleó. Vallejo utilitza un test psicòlogic dels anys seixanta la resposta del qual pot radiografiar la personalitat d'una persona: ¿Què t'estimes més un xec de 100.000 € ara mateix o 1 milió d'aquí a deu anys? D'entrada, entre els protagonistes, el test només és un joc que es torna seriós quan l'home d'una de les parelles posa un xec d'aquesta quantitat a les mans de l'altra. I, aleshores fa acte de presència la pragmàtica. Els espectadors ens preguntem què està comprant aquest home amb aquesta quantitat que fa rodar els ulls els seus amics de sempre. No tindrem la resposta fins als darrers cinc minuts de l'espectacle. Un text rodó i ben dirigit. Bravo per als intèrprets David Bagés, Dolo Beltran, Mima Riera i David Vert.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EXPOSICIÓ 'T'ESTIMO? UNA HISTÒRIA DE L'AMOR I EL MATRIMONI'

Coincidint amb la celebració del 20è aniversari de la inauguració, el Museu d'Història de Catalunya presenta T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni, una exposició de gran format, amb un recorregut cronològic d'exquisida presentació de materials. Conté vint-i-sis apartats, entre els quals: 'Amors i sexualitats', 'El matrimoni a l'Islam i el judaisme', 'L'art de seduir: l'amor cortesà', 'La família i la moral burgesa', 'Amors obrers, amors revolucionaris', 'Hollywood, fàbrica de passions' 'All you need is love... La revolució sexual i amorosa', 'Amors d'avui, amors plurals'. S'hi exploren temes com ara la consideració de la dona en la societat, el concepte de família, els comportaments sexuals tant privats com públics, usos i costums des de l'antiguitat clàssica fins a l'actualitat, a través de cançons, d'objectes etnogràfics, del cinema, de la literatura i de testimonis.
Hem compartim el recorregut amb tres grups d'alumnes de secundària i els seus professors, al final a tothom ens ha vingut de gust de completar la frase: «L'Amor és...»

El primer casament civil es va celebrar a Reus, 1868

Per saber-ne més, cliqueu la imatge:

Els visitants escriuen la seva idea de l'amor