'LA CHISPA', AL TEATRE AKADÈMIA

La Chispa. Autor: Marc Angelet. 

Direcció: Ana Pérez i Iban Beltran. Teatre Akadèmia

A la botiga especialitzada en còmics que ha imaginat Marc Angelet (Barcelona, 1977)  tenen les darreres novetats editorials. Segurament també hi trobaríem l'Spiderman en català que ha editat Panini Còmics de Torroella de Montgrí. La botiga de ficció és al barri del Raval barceloní, hi treballen la jove propietària i dos dependents entusiastes del gènere, que se saben vida i miracles dels personatges i en declamen diàlegs de memòria. I una presumpta enamorada que té la funció d'aixecar la moral d'un dels nois. ¿I qui s'ha instal·lat al magatzem de dalt? La Chispa!, el personatge justicier, un activista que desperta la consciència social on actua. La policia és a punt de detenir-lo. 

En aquest temps d'incertesa, encara hi ha herois que es juguen el físic, herois que es juguen els diners muntant un negociet. I, també, antiherois que han de pagar el lloguer i no hi arriben.  I, herois, nosaltres espectadors, que aguantem aquesta obra en un bilingüisme que només s'entendria en les frases manllevades dels còmics, però en la resta de casos és afegir-se a accelerar la diglòssia glopant i crear confusió. I no cal apuntar-se a fer més guspires d'aquest tipus. Sobretot si el muntatge no guanya cap punt per aquí. Remarco les magnètiques interpretacions de Lluís Català, Maria Frias, Miguel Gómez i Núria Orellana. Els auguro molts èxits en la seva professió d'herois de l'escena que tot just estrenen. Festival Grec'23. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'IL·LUSTRÍSSIMES', AL MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

L'exposició Il·lustríssimes ens permet reconèixer el mèrit de les dones que van ser ninotaires de professió, ben presents, encara que anònimament, en la vida quotidiana del segle XX a Catalunya. Van treballar amb molt pocs drets laborals reconeguts, però, malgrat tot, no van parar de dibuixar i van arribar a gestar una producció extensa, diversa i d'una gran qualitat. L'exposició mostra obres originals i editades de trenta-cinc il·lustradores vinculades a Catalunya per naixença o residència. 

El recorregut expositiu evoca una ciutat del segle passat amb tres àmbits on es podien adquirir aquestes edicions gràfiques: una llibreria, una papereria i un quiosc. Transitant pels carrers hi trobem botigues especialitzades (decoració, joguines, música, queviures i litúrgia), acadèmia de belles arts i d'idiomes, escola, cinema, biblioteca, on es troben les creacions d'aquestes artistes, agrupades, per tant, temàticament.

Gairebé la totalitat dels documents exhibits són del fons de dibuixos originals de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya; un conjunt de documents de gran valor. Una petita quantitat de documents provenen d'altres fons públics, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Filmoteca Española, de col·leccions privades vinculades al Museu del Còmic i de les maeixes autores.

Oberta fins a l'1 d'octubre

'SEGAREM ORTIGUES AMB ELS TACONS', AL TGB

Segarem ortigues amb els tacons, de Marcos Luis Hernando.
Trad: Neus Alborch. Dir: Idoya Rossi i Marcos Luis Hernando
Sala Gran, Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

Celebrem que puguem veure i sentir en català companyies valencianes al teatre, com Teatro del Contrahecho, amb Alberto Baño, Pilu Fontán, Isabel Martí i Laura Sanchis. De la seva mà, l'obra Segarem ortigues amb els tacons porta sis anys de rodatge i, ara, només en quatre sessions, s'ha pogut veure al Teatre Gaudí Barcelona. El muntatge, a partir de monòlegs, denuncia la prostitució que fa víctimes les persones que s'hi dediquen per misèria i desesperació, i assenyala les que en fan ús i, també a nosaltres, espectadors que ens ho mirem indiferents. Quatre prostitutes vestides de color blanc, sota para-sols blancs, cadires blanques, són a la carretera a tocar d'un tarongerar, passant hores aguantant les inclemències del temps. Sense feina, perquè els camioners passen de llarg, aprofiten per passar revista a les exigències que es veuen obligades a suporar dels 'puteros', mentre les males herbes del redol on s'exposen moren pel seu deambular avorrit. Un espectacle potent i ben resolt que es posa l'auditori a la butxaca. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES ALTRES', A LA SALA ATRIUM

Les altres. Autor: Marc Artigau.

Direcció: Meritxell Yanes. Sala Àtrium, Barcelona

Després de l'estrena a Girona,  les actrius Cristina Arenas, Laura Pujolàs, dirigides per Meritzell Yanes, presenten l'espectacle Les altres a la Sala Atrium de Barcelona. És un deliciós espectacle de petit format que examina l'adolescència en clau irònica des de diverses perspectives. El tret característic — i tòpic— dels adolescents: la desorientació. Es fa evident que l'actualitat i les idees que mouen els adolescents són molt líquides. ¿De quins adolescents parla l'obra? Pels referents podem deduir-ho. Pel que sé, un adolescent d'avui no s'hi sentiria identificat. Em sembla que tampoc parla de l'adolescència de l'autor, Marc Artigau (Barcelona, 1984). ¿Qui m'havia de dir que l'objectiu de felicitat d'una sortida tutelada d'un adolescent d'avui seria emborratxar-se?  De fet, també hi ha l'adolescent que encara juga a nines i s'entreté sola a la seva habitació i és, precisament, la mare qui l'ha d'empènyer a sortir amb l'amiga més eixelebrada i tenir-la de model de malifetes. Les actrius protagonistes fan caure la bava per l'expresivitat, pels monòlegs d'antologia, per la dicció nítida i matisada de tots els personatges que interpreten, per la precisió del gest i que sembli espontani.  I, perquè fan versemblant l'absurd. Bravo! És una obra que, si es va actualitzant, pot tenir un recorregut de clàssic. M'agradaria veure versions fetes per alumnes de secundària que s'imaginin que són adults i que facin veure que recorden com són ara mateix. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'THE ART TUNNEL', AL METRO DE BARCELONA

El túnel de transbord del metro de Barcelona entre les línies L3 (verda)  i L4 (groga) del Passeig de Gràcia acull una exposició de més de mil tres-centes obres d'artistes de tot el món.

Es tracta del projecte «Expometro», un concepte únic d'exposició d'art que permet als artistes que exposin les seves obres en cartelleres gegants i en espais especials de tot el món. A Barcelona s'ha escollit aquest túnel de transbord que és el més llarg —fa 180 metres— del metro barceloní. L'exposició «The Art Tunel» mostra 1.327 obres de 837 artistes. Cada peça compta amb un codi QR amb el qual s'accedeix a informació de l'obra i de l'autor. Tant de bo s'hi quedés per sempre i s'anés renovant. Tanta bellesa faria el recorregut més amable.

Oberta fins al 28 de juny.

'SADE. LA LLIBERTAT O EL MAL', AL CCCB

L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític de Donatien Alphonse François de Sade (París, 1740-Charenton-Saint-Maurice, 1814), conegut com a marquès de Sade, en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat. 

Exhaustiu recull de documents escrits i visuals: postals, vídeos amb entrevistes, fragments de pel·lícules, obres d'art (Guillaume Apollinaire, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray.) També presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporanis que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum. Senyals de la fascinació, la incomoditat i les contradiccions que les idees de Sade van provocar durant el segle passat, a més d’una prova del potencial subversiu de la seva producció literària.  Però, amb tot, el recorregut exposicitu és avorrit per repetitiu. He tingut la sensació que la història sexual dels humans ha deixat molt curtes les idees de l'escriptor llibertí.
Exposició oberta fins al 15 d'octubre.

'LA REVOLUCIÓ DE LES 4 IDEES', A LA FUNDACIÓ BROSSA

La revolució de les 4 idees. Autor: Gabi Jiménez 

Direcció: Montserrat Bonet. Centre de les Arts Lliures
Fundació Joan Brossa, Barcelona

Muntatge de petit format que satiritza la vida laboral dels 'riders', falsos autònoms que intenten aconseguir millors condicions.  El sindicalista que els ha de representar s'autocorona i discurseja tòpic rere tòpic. A cop de cançó revolucionària, la trista realitat s'imposa. Humor àcid per reflexionar sobre un col·lectiu que treballa en condicions inhumanes per a una població que els invisibilitza.  Els actors Abel Reyes Alabart, Marc Tarrida Aribau i Francesc Marginet Sensada broden tot els personatges de l'auca. 9/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BOMBES DE LLAVORS', EN LLIBRES OBJECTE

Llibres objecte a partir de Bombes de llavors

La Mariona RF ja té el minillibre d'art de 'Bombes de llavors' amb collages, estampació vegetal i tinta que he fet per a ella. Acaba de fer divuit anys i en fa quatre que les seves mans van fer de model per al mosaic informatiu sobre bombes de llavors.Vegeu-lo:

Alguns altres minillibres de Bombes de Llavors ja han arribat als destinataris per a qui han estat creats. I els exposen, com l'escriptora Farners Casas i l'artesà Francesc Corpas, autors de la majoria d'imatges del reportatge de la performance de presentació del llibre de proses poètiques il·lustrades Bombes de llavors, a Cal Massó, de Reus. 

Coberta: Fina Veciana

Llegiu el llibre Bombes de llavors en línia

i/o 
Descarregueu el llibre en pdf

 

*

Crònica de la performance de Bombes de llavors

*

 Reportatge gràfic

'LA CIÈNCIA DE PIXAR', AL COSMOCAIXA

Cosmocaixa presenta 'La ciència de Pixar',  una exposició interactiva que permet viatjar el visitant a l'univers de Pixar, tot vinculant-lo a la ciència, a la tecnologia i a les matemàtiques. Amb un vídeo immersiu es relata el procés que va des de convertir la idea en una pel·lícula. A continuació el recorregut es pot fer en l'ordre que cadascú triï pels vuit àmbits: modelat, rigging, superfícies, sets i càmeres, animació, simulació, il·luminació i rendering. Durada: 2 hores (pel cap baix)

 

Oberta fins al 3 de setembre

 

'FOCS/VATRE', AL TEATRE NACIONAL

Focs/Vatre. Basat en Feux, de Marguerite Yourcenar

Versió i adaptació: María Velasco. Direcció: Carme Portaceli

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Si heu d'escriure un poema, trieu qualsevol tema que no sigui l'amor, diu 'Ella'. El tema amorós està tan fressat, s'ha tractat des de tantes perspectives i estils, que el que escrigueu serà fallit d'entrada. No és possible ser original parlant d'amor. Doncs, furguem en els clàssics, com va fer Yourcenar per desenvolupar Feux. La versió teatral de María Velasco recull monòlegs i frases dels mites en un context contemporani, i també escenes on es refà des d'episodis coneguts de la Bíblia fins a cançons de 'Edith Piaf.  En un enregistrament en vídeo, l'actriu catalana Rosa Renom diu el monòleg de Clitemnestra, quan explora les seves passions que acabaran amb l'assassinat dAgamèmnon. La resta de l'espectacle és representat per intèrpets serbis amb sobretitulat en català. Un espectacle vibrant, ple de llocs comus i tòpics (explicats amb originalitat) sobre l'amor. Per llogar-hi cadires. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL FINGIDOR', AL TEATRE ROMEA

El fingidor. Dramatúrgia: Pep Tosar i Evelyn Arévalo, a partir de l'obra de Fernando Pessoa. Intèrprets: Pep Tosar (narrador), Elisabet Raspall (piano), Joana Gomila (veu i sintetitzador), Griselda Juncà i Tomeu Amer (circ). Entrevistats: Maria Jose de Lancastre, Richard Zenith, Jerónimo Pizarro, Perfecto Cuadrado, Manuela Nogueira, Nicolau Dols. Direcció: Pep Tosar. Teatre Romea, Barcelona.

Un muntatge multidisciplinar en homenatge a Fernando Pessoa (Lisboa, 1888-1935), "el fingidor" que es va desdoblar en multitud d'heterònims. Pep Tosar fa de narrador i monologa en nom de diversos personatges que es va inventar l'escriptor per a expressar-se ell mateix. També l'artista de circ Tomeu Amer es posa a la pell de Pessoa i junt amb exercicis al trapezi i a l'escala d'equilibri de Griselda Juncà protagonitzen escenes que es fusionen amb entrevistes de l'entorn de l'escriptor i estudiosos de la seva obra. Els subratllats musicals arrodoneixen el conjunt, amb la cantant i compositora Joana Gomila i la virtuosa pianista Elisabet Raspall.  Els coneixement d'aspectes de la personalitat de Pessoa i les respostes i els arguments que va trobar durant la seva vida ens allibera d'alguns desassossecs. I ens el fa posar pendents de rellegir. Benvingut aquest regal per als sentits. 9/10
 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PINTURES DE LLUÍS BORRASSÀ PER A LA CATEDRAL, AL MNAC

Miracle de sant Andreu i l'incendi sufocat (fragment), 1400-1410

Lluís Borrassà (Girona, cap a 1360 - Barcelona, 1424-25) és un dels principals artistes del gòtic català, el cap del taller més productiu i influent de principis del segle XV. L'exposició Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona reuneix per primera vegada després de 600 anys part de les pintures que Borrassà va realitzar per a la catedral.

Vestició de sant Pere Màrtir, 1414-1421 Col·lecció MNAC

Les anàlisis que s'han fet al MNAC de la trona del cor han confirmat que l'artista la va policromar amb blau lapislàtzuli, el color més car i apreciat de l'epoca. Es presenten en aquesta mostra les dues taules que la Generalitat va adquirir l'any 2020 a petició del MNAC i que es van localitzar al mercat d'art. Es poden veure també altres taules disperses en col·leccions privades i en altres museus, com ara el Museo Nacional del Prado o el Museu Episcopal de Vic, la majoria de les quals poc conegudes pel públic.

A més de col·laboradors i aprenents, alguns pintors com Borrassà van tenir esclaus artistes al seu obrador. A l'exposició s'exposa el contracte de compravenda de Lluc, l'esclau d'origen tàrtar que va treballar al taller del pintor.

La mostra incideix en temes com el funcionament d’un taller pictòric baixmedieval i l’ús de models pictòrics, o el procés creatiu de Lluís Borrassà. I també afronta de quina manera les descobertes científiques poden descobrir falsificacions.  

Exposició oberta fins al 2 de juliol.
 

'EL BESO DE LA MUJER ARAÑA', AL TEATRE GOYA

El beso de la mujer araña. Autor: Manuel Puig

Direcció: Carlota Ferrer. Teatre Goya, BCN

La història que conté El beso de la mujer araña és molt potent. Dos presos, un de polític i l'altre una dona trans acusada de perversió de menors. A canvi de rebre menjar extra i llepolies, la dona trans ha d'aconseguir treure informació al polític i passar-la al carceller. Ho fa amb manyagueries de conveniència i la seducció acaba en traïció.  I, encara bo pels espectadors que coneixem l'obra per les versions teatrals, pel musical o per la pel·lícula, perquè no hem estès ni una tercera part del text que diuen Eusebio Poncela i Igor Yebra. No sé si és l'acústica deficient del Teatre Goya, sobretot a les primeres files, on no s'hi projecta el so dels grans altaveus. Afegim-hi els buits a l'escenari per veure imatges projectades a les parets de la presó, sense els presos, desapareguts sense justificació. I el petó esperat de la 'mujer araña'... a les fosques! Una representació d'aquelles que fan patir per rònega. Fallida. 4/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA MORT I LA DONZELLA', AL TEATRE DEL RAVAL

La mort i la donzella. Autor: Ariel Dorfman

Trad: Joan Barbero.  Direcció: Empar López

Teatre del Raval, Barcelona

El dramaturg Ariel Dorfman (Buenos Aires, Argentina, 1942) va estrenar La mort i la donzella el 1991, en plena recuperació de la democràcia a Xile. Posa en evidència la societat que ha patit la dictadura de Pinochet i l'enderrocament de Salvador Allende, després del cop d'estat del 1973. De fet, l'obra retrata un règim acomodatici —no el xilè, específicament—a l'hora de posar al descobert casos de tortures. En una trobada, suposadament casual, una dona reconeix el seu torturador, un metge que la va violar, quan estava empresonada. El marit ha estat nomenat per presidir una comissió d'investigació i pensa que la seva dona està obessionada per aquell fet, i veu el seu torturador en qualsevol home. El títol, La mort i la donzella, és la composició de Shubert per a un quartet de corda que escoltava el metge violador. El missatge de la necessitat de fer justícia, de reparar el mal fet, de reclamar la dignitat de les víctimes que no poden fer-ho, és tan directe que no necessita gaires embolcalls. Els intèrprets Xavi Carreras, Laura Sancho i Carlos Vicente porten moltes hores de vol i resolen de la mà de la directora Empar López la intemporalitat i sembren els dubtes a l'auditori amb molt bon ritme. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'L'ILLA DESERTA', A LA VILLARROEL

L'illa deserta. Autor i director: Marc Artigau i Queralt

Cia. La Brutal. La Villarroel, Barcelona

L'atzar fa coincidir durant dues hores un home i una dona en un ascensor que s'atura entre dos pisos. Es passen el telèfon i un número equivocat fa que no tornin a coincidir. Pensen durant anys en aquella trobada que hauria pogut tenir continuïtat, però la vida els porta a d'altres parelles i a relacions d'una nit.  Els intèrprets Miki Esparbé i Maria Rodríguez fan caure la quarta paret diverses vegades —¿Algú d'aquí ha estat molt, molt, molt feliç alguna vegada?— amb aquest text dramàtic de Marc Artigau, una potent peça que l'autor ha arrodonit amb tanta mestria que podria ser un text clàssic actualitzat al context tecnològic d'avui. Aplaudiments a peu dret. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

PEL·LÍCULA 'VIDA I MORT EN UN MAGATZEM'

Vida i mort en un magatzem
Direcció: Aysha Rafaele i Joseph Bullman
Regne Unit, 2022

¿Quantes vegades hem pensat en la feina dels treballadors dels magatzems del comerç en línia? La pel·lícula hauria de servir per replantejar els hàbits de consum a Internet. El drama posa en el punt de mira les inhumanes condicions laborals dels grans centres logístics de paqueteria. Se centra en la Megan, que necessita desesperadament mantenir la feina en un magatzem de Gal·les, des del seu lloc d'inspectora pressiona una col·lega embarassada perquè augmenti la seva "taxa de recollida", la qual cosa la posa a ella i al seu fetus en risc. 9/10

PEL·LÍCULA 'UNA DOLÇA REVOLUCIÓ'

Una dolça revolució [Charming The Hearts of Men]
Direcció: S.E. DeRose. Estats Units, 2021

Sud dels Estats Units, any 1963. Després de la mort del pare, una dona sofisticada torna al poble on va néixer per fer-se càrrec de la finca familiar. Sense habilitats per portar-la, intenta fer feinetes per tirar endavant, però sembla que l'única opció per salvar la hisenda és casar-se amb un home ben ric. A partir d'aquí la història s'eixampla incloent altres dones que donen la imatge del sexisme imperant. La majoria dels homes creuen que ja s'ha avançat molt en la no discriminació. Amb l'ajuda d'un aliat del Congrés, la protagonista inspira un canvi a les lleis. 7/10

'ELS OSSOS DE MONTAIGNE', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Els ossos de Montaigne. Dramatúrgia: Sadurní Vergés

Dir: Glòria Balañà Altimira 

Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa

Intèrprets: Daniela Brown, Marina Fullana, Laura Lliteras. El 2019, en un soterrani del Museu Aquitània de Bordeus es van trobar unes restes humanes que podrien ser del filòsof Michael de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 1533 - 1592). L'espectacle no arrenca en cap soterrani, però sí en un espai inèdit per als espectadors, a la part posterior de l'edifici de La Seca, l'antiga fàbrica de moneda del segle XVI. Tres arqueòlogues extreuen mostres  de la troballa i després ens menen al ventre de l'edifici i arribem a la sala amb l'escenari situat com sempre. A partir d'aquí, pels auriculars que trobem en cada seient sentim sentències de Montaigne, de Pascal, de Plató, de John Cage, de Susan Sontag o de Santa Teresa de Jesús. Mentrestant, les intèrprets coreografien escenes davant d'una xemeneia, juguen a escacs, es disfressen amb armadura, reprodueixen la pintura L'Angelus, de Millet, desfullen una col i s'hi emboliquen. Malgrat les citacions dels clàssics, l'espectacle és bàsicament visual, lleuger i sensorial. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL VIENTO ES SALVAJE', AL TEATRE CONDAL

El viento es salvaje. Autora i directora: Ana López Segovia 

Cia. Las Niñas de Cádiz. Teatre Condal, Barcelona

Intèrprets: Alejandra López, Teresa Quintero / Alicia Rodríguez, Ana López Segovia i Rocío Segovia. Va ser espectacle revelació als Premis Max de fa tres anys. Ara arriba a Barcelona consolidat, sense fisures en la interpretació i el moviment escènic. La història parteix de les tragèdies de Fedra i de Medea. Fedra s'enamora del fill del seu marit i Medea té poders per canviar el destí. La llegenda explicada amb personatges d'avui, amb el to popular de les xirigotes de carnaval que gasten a Cadis. Dues amigues de tota la vida, una sempre ha tingut la bona estrella, l'altra ha nascut estrellada. Fins que es canvien els trumfos. De l'amor a l'odi. Tot d'alt voltatge amb espurnes d'humor. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorrra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

'CORALINA, LA SERVENTA AMOROSA', AL TEATRE BIBLIOTECA

Coralina, la serventa amorosa. Autor: Carlo Goldoni

Versió: Ramon Vila i Oriol Broggi. Direcció: Oriol Broggi

Cia. La Perla 29. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Vai a trovarla! Due ore e mezza di gioia assicurata!

Intèrprets que van néixer per fer els personatges d'aquesta obra: Mireia Aixalà, Joan Arqué Solà, Xavier Boada, Rosa Gàmiz, Clara de Ramon, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ireneu Tranis, Ramon Vila i Jaume Viñas. Bravo pel càsting! Correu-hi! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

**

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

TORRETES, DE TORRELLES DE LLOBREGAT

No podeu equivocar-vos;
l'olor us hi porta de dret.
Les tan famoses TORRETES,
les fan a cal FORNERET!

Hem encetat una capsa de galetes 'Torretes' de Torrelles de Llobregat i ens hem entretingut a llegir l'auca que inclou la capsa (Vegeu-la al final d'aquest apunt). Ah, l'auca!, crec que és una estratègia de distracció per tal que ens mengem les galetes assaborint-les poc a poc, altrament, serien vistes i no vistes. Les 'Torretes' són galetes d'altíssima qualitat, cent per cent naturals, creades pels germans Farners Casas i  Miquel Casas, el forner d'El Forneret. La forma de la galeta és la reproducció d'una torre com les que porta l'escut del municipi. N'elaboren de diversos gustos i se'n poden trobar sempre, tret de les que porten xocolata, a l'estiu.
Un cop tingueu la vostra capsa, davant de la pastisseria —a la primera planta de ca la Cinta— hi podeu admirar la nodrida col·lecció de màquines de cinema Nic i màquines de retratar, propietat del pastisser Miquel Casas. Agraireu que us passi per davant la història de la fotografia i en reconeixereu les peces que han estat de la família i vostres en diverses èpoques i, entre una cosa i una altra, posposareu obrir la capsa de torretes i així us durarà una mica més el delit de tastar-les. Tot és cultura.