15 d’abril 2025

LES PRIMERES ORENETES

Cries d'oreneta cuablanca a Duesaigües
Fotos: © Montse Francisco

Les orenetes cuablanca (Delichon urbicum) tenen blanc el pit i el carpó, no pas la cua, com podríem suposar pel nom. Ja han arribat a Duesaigües i ara estan enfeinades a adobar els nius de l'any passat, amb boletes de fang. Als ràfecs de moltes cases, sobretot les que es troben a recer del vent i de la pluja, es comença a notar un tràfec constant d'exemplars fidels de fa anys. Aviat hi haurà a cada niu 3 o 4 ous que incubaran tant el mascle com la femella, entre 14-16 dies, fins que eclosionin plegats. Entre 20-30 dies la parella progenitora alimentarà les cries al mateix niu, fins que els petits volin.
Les poblacions d'oreneta cuablanca són un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones del poble, que tot i queixar-se pels excrements, consideren que porten sort a la casa on nien. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta el tipus i la quantitat d'insectes que hi viuen. Els beneficis que aporten, com a caçadors d'insectes caçats al vol, —cada oreneta en consumeix uns 310.000 en un any!— han desembocat en la protecció legal de l'espècie, a nivell internacional.
 

Per saber-ne més: Vegeu el Projecte orenetes, una inicitavia de l'Institut Català d'Ornitologia.  A l'enllaç s'hi troba la distribució mundial de l'espècie i el cens, poble per poble de Catalunya. També s'hi troben una sèrie de curiositats, com per exemple, que el poble on hi ha més nius és Olot, amb 1157; que els nius instal·lats als pisos més alts, són a Sant Adrià del Besòs i a Palafrugell, a la planta 9; que el niu que es troba a més altitud és a Alp, a 1264 m.

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
(Haiku de 'Plens de ditades' )

14 d’abril 2025

'EL PEIX DAURAT', A L'ESPAI LLIURE

El peix daurat,  d'Anna Agulló Prieto.  
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Anna Agulló Prieto és l'autora del monòleg El peix daurat que dirigeix i interpreta ella mateixa. El va estrenar a la Sala Atrium el 2023 i ara l'hem pogut veure revistat a l'acollidor Espai Lliure del Teatre Lliure. L'autora ventila els seus fantasmes i el dolor que l'ha perseguida. L'ingrés al sanatori de Sant Boi. i la tendresa amb què mira els malalts crònics i pensa que ella podia trobar-s'hi. Es dol que estant en possissió d'una carrera universitària  hagi hagut de fer de repartidora de Glovo per sobreviure. I l'amor. L'amor que ho hou tot i que tant la l'eleva a dalt de tot com la fa aterrar violentament. Sense filtre aparent, Agulló Prieto s'explica com si es trobés d'avant d'un auditori d'amics íntims. Agombolen les seves paraules, la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant, l'audiovisual de Francesc Isern, amb manuscrits i dibuixos de dietari del personatge i els primers plans, l'escenografia de tuls i el tapís del quadrilàter de Mercè Lucchetti, que envolten la sala, la il·luminació matisada de Jaume Ventura i l'ambientació sonora de la mà de Damien Bazin. Agulló Prieto tanca el seu recital amb la peça «Golden Fish». Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

13 d’abril 2025

PRIMERA ORQUÍDIA: CURRAIÀ BLANC

Curraià blanc © ASA

El curraià blanc  (Cephalanthera longifolia) és una de les primeres orquídies que floreix a la primavera. La seva pesencia és un indicador d'un ecosistema saludable i ben conservat. Tija erecta d'uns trenta centímetres,  fulles afilades, inflorescència d'una vintena de flors acampanades d'n centímetre de mida, sovint no del tot obertes. El curraià no necessita ser pol·linitzat. La reproducció està garantida pels rizomes, que són magatzems de proteïnes i midons. A mesura que els rizomes s'extenen pel sòl, sorgeixen noves arrels. El curraià de la foto l'hem trobat als boscos d'Escornalbou, en un sotabosc a peu de camí.  

Per saber-ne més: Curraià blanc

12 d’abril 2025

SÈRIE 'INFIDEL'

Infidel. Guió: Sara Johnsen. Basat en Ingmar Bergman
Directora de fotografia: Monika Lenczewska
Direcció: Tomas Alfredson. Suècia 2024
Sèrie nòrdica que repassa les aventures i desventures d'un director de cinema (Gustav Lindh, de jove i Jesper Christensen, de vell) i una actriu (Frida Gustavsson, de jove i Lena Endre, de vella) durant més de 40 anys. Una història d'amor, passió i traïció que es mou entre el passat i el present, entre el desig i el remordiment. Basada en un guió d'Ingmar Bergman, que Liv Ullmann —companya de Bergman, entre 1965-1970, i rostre emblemàtic del seu cinema— va adaptar a Trolösa en versió cinematogràfica. 
El guió reelaborat de Bergman en una sèrie de sis capítols permet matisos i es pot palpar el magnetisme que apropa els dos amants, lentament.  En aquest sentit s'agraeix el punt de vista d'Isabelle, la filla adolescent de l'actriu. L'amor que neix entre la seva mare i l'amic del seu pare i la gelosia que sent ella creixen al mateix ritme. Veiem l'evolució de la inevitable passió que obligarà els protagonistes a deixar de banda totes les conviccions morals. I, sobretot, de quina manera es va conjurant el desastre i el dolor que causa el seu pas en els altres.  Filmin. 9/10

11 d’abril 2025

'TEMPS DE DOLÇOS. CASA PADRENY, DES DE 1815'

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història)
Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes)
Pròleg: Xavier Grasset

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 es publica coincidint amb els 210 anys d'aquest establiment emblemàtic de Reus, el més antic de Catalunya. El llibre fa un recorregut per la història de Casa Padreny a través de set generacions de pastissers. S'hi mostren dinou «dolços inspiradors» il·lustrats amb dibuixos, informacions i un poema. Subscric les paraules de Glòria Vicheto, ànima de la Confiteria Padreny i coautora del llibre: «Aquest cop hem cuinat una cosa diferent. No porta farina ni sucre, però sí molta il·lusió, records i estimació pel que fem. Una història feta a foc lent, amb la nostra essència, el nostre passat i el futur que seguim somiant.»
 
Signatura de llibres, a la presentació al Centre de Lectura, 8-IV-2025

La historiadora Carme Puyol, l'aquarel·lista Teresa Llorach i jo mateixa (Lena Paüls) acabàvem de publicar, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, el llibre Lluís Domènech i Muntaner a Reus. Tres mirades, en el procés l'edició del qual vam establir un ritme de treball seguit i eficient consistent a donar-nos mútuament suport en totes les fases de creació. Quan el projecte de Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 encara era un prolegomen ja sabíem com el duríem a terme. 
 
Carme Puyol ha coordinat el projecte editorial, s'ha encarregat de la recerca i síntesi històrica de l'establiment amb el rigor que la caracteritza i n'ha redactat els textos referencials de dinou dolços, conjuntament amb Glòria Vicheto, sibarita del bon gust,  que hi ha aportat, a més, consells de consumició, maridatge de vins i recomanació de fons musical. L'artista aquarel·lista Teresa Llorach ha il·lustrat amb uns dibuixos esplèndids tant els dolços a punt de servir, com algunes fases de l'elaboració artesana. Per la meva banda, m'he responsabilitzat de posar la cirereta al pastís: una tanka  inspirada en cadascun dels dolços.

Vídeo: Lena Paüls comenta tankes a la presentació del llibre.
Cliqueu la imatge

**


Vídeos de la presentació del llibre 
Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Centre de Lectura. Reus, 8-IV-2025
 










Article de Cristina Serret. «Diari Més», 8-IV-2025

**  

Crònica de la inauguració de l'exposició 'Temps de dolços', de Teresa Llorach. Amb dibuixos del llibre. Antònia Farré hi interpreta unes tankes.

   

***
 
Acte de presentació del llibre.
Aspecte de la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura, 8-IV-2025

10 d’abril 2025

'LA VERITAT SOBRE LA LLUM', AL TEATRE AKADÈMIA

La veritat sobre la llum. Autora: Audur Ava Ólafsdóttir
Adaptació: Anna M. Ricart Codina. Traducció: Macià Riutort
Direcció: Ferran Utzet. Teatre Akadèmia, Barcelona
«Per poder morir, primer cal néixer» diu la llevadora des d'una cantonada de l'escenari. Fa una dotzena d'anys els islandesos van triar la paraula «llevadora» com la més bonica de la seva llengua. Inclou dos conceptes essencials 'mare' i 'llum'. L'obra La veritat sobre la llum enfoca la recerca de la serenitat del jo com a motiu central, amb l'espectacle natural de l'aurora boreal pels volts de Nadal, miratge del trànsit entre la foscor i la llum convertida en necessitat vital. La jove llevadora hospitalària (l'actriu Maria Casellas, concisa, versemblant)  té com a model la seva tia-àvia finada (Rosa Renom, amb actitud de fada o fetillera artesana), que havia estat llevadora a domicili. Diferents perfils generacionals que es completen amb la partera jove (Andrea Portella Fontbernat) i el pare novell (Roger Julià). Un cop presentat el context no hi ha història a desenvolupar, sinó relats per degustar com un conte: les balenes que ajuden el part d'una balena quan arriba el moment, el secret de les patates que creixen en la foscor, el quadre d'una marededéu de mugró prominent que alleta Jesús. «Per poder morir, primer cal néixer». I viure amb la llum. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 d’abril 2025

TEMPS DE DOLÇOS, L'EXPOSICIÓ

A l'Espai Art de Confiteria Padreny s'hi pot veure l'exposició de dibuixos que l'aquarel·lista Teresa Llorach ha realitzat per al llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815  

Vídeo de la inauguració (4 d'abril) de l'exposició: 
 

A la inauguració de l'exposició de Teresa Llorach, tots els assistents fem cara de festa, quan Glòria Vicheto, ànima de la confiteria, ens dona la benvinguda i passa la paraula a l'artista conceptual Agustina Sobrino, que explica el context del llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 per al qual Llorach ha realitzat els dibuixos exposats. A continuació, l'autora relata que la idea del llibre va sorgir l'any passat quan va dibuixar un pastís per cada mes per a un calendari que regala a la família.  Un cop elaborat el projecte del llibre i acceptat per la Confiteria Padreny —Glòria Vicheto confirma que s'hi va interessar de seguida—, Llorach explica com va enfocar la il·lustració dels dolços que s'hi representarien. «He il·lustrat la xocolata, la nata, el sucre cremat, les fruites confitades, fins a 19 deliciosos postres i sempre al costat de la Glòria [Vicheto], de la Carme [Puyol] i de la Lena [Paüls]» Que hagi citat les coautores del llibre mostra la generositat creativa de Teresa Llorach, de qui hem tingut el privilegi de gaudir en primícia els esplèndids dibuixos de cada dolç a punt de degustar i també els que ha fet seguint algunes fases de l'elaboració artesanal. 
Tot seguit, la filòloga i rapsoda Antònia Farré interpreta uns poemes (tankes) que he escrit inspirada en cada dolç del llibre i ha brindat amb un dels versos de la tanka inspirada en la coca amb cireres: «Brindem pel tast de festa» 
Teresa Llorach a la confiteria Padreny
Foto: © Josep Coca

Glòria Vicheto, Lena Paüls, Carme Puyol, Teresa Llorach i Antònia Farré
A la confiteria Padreny de Reus. Foto: © ASA
  

04 d’abril 2025

'EL PEIX DAURAT', AL TEATRE LLIURE

El peix daurat. Autora i intèrpret: Anna Agulló Prieto
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El monòleg El peix daurat, òpera prima de la dramaturga Anna Agulló Prieto, es va estrenar a la Sala Atrium fa dos anys. Ara el reestrena revisat i ampliat de contingut escenogràfic a l'Espai Lliure. Acompanyada de la música original de la compositora Clara Peya, incisiva i dialogant amb les paraules de la protagonista. Agulló parla d'ella mateixa i de la seva generació, acadèmicament preparada, però enfonsada en la precarietat laboral. Explica franca, sense filtre aparent, com s'ha sentit pressionada de totes bandes i se n'ha ressentit la salut mental, fins arribar a intents que suïcidi. Però hi ha esperançada en el futur de la humanitat i convida l'auditori a comprometre's a lluitar contra els mals que assetgen el món contemporani. Un muntatge potent i ben resolt. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY