SÈRIE 'EAST SIDE'

East Side. Israel, 2023
Direcció: Evgeny Ruman

Una sèrie molt interessant per entendre una mica el conflicte israelianopalestí. La història es basa en el frau real del 140è patriarca ortodox grec de Jerusalem, que va ser acusat el 2005 de vendre tres propietats del barri antic a una organizació que volia que el barri fos majoritàriament jueu. A la ficció, Momi és un exagent del Servei Secret Israelià, reconvertit en mitjancer de venda de propietats dels residents àrabs de Jerusalem i els poderosos grups jueus que intenten prendre el control de la Ciutat Santa. Es desplaça d'una comunitat a l'altra, utilizant l'astúcia, la crueldad i presionant per negociar acords tèrbols que posen a la corda fluixa tot el que té. Un personatge complex que actua per ideologia i per diners per mantenir i assegurar el futur de la seva filla autista que cria sol.

Filmin. 10 episodis de 45 minuts. 8/10

'EL COLLAR DE LA REINA', AL TEATRE AKADÈMIA

El collar de la reina. Dramatúrgia: Ricard Farré i Arnau Puig

Direcció: Adrià Aubert Blanch i Carla Coll

Intèrprets: Marta Pérez i Arnau Puig

Un text deliciós en clau de vodevil per explicar una història real de frau a la cort de M. Antonieta i Lluís XVI de França. L'escàndol va desemmascarar la corrupció de la monarquia (tot i que en aquest cas no hi tenia res a veure).  Els joiers de la cort van fer un collaret amb els millors diamants del món destinat a la favorita —madame Barry— encomanat per l'anterior rei, mort abans de pagar-lo (1,6 milions de lliures). Els joiers van proposar al seu fill que es fes càrrec de la joia, però M. Antonieta en tenia prou i massa. Va entrar en joc l'arruïnada comtessa de Lamotte que sabia que el cardenal Rohan es volia apropar a la reina. I munta l'estafa per fer caure el cardenal.

El collar de la reina és un espectacular treball de fregolisme de Marta Pérez i Arnau Puig, amb una dotzena de personatges tan variats com la reina Maria Antonieta, el joier Boehmer i Bassenge, el cardenal Rohan, la dama Jean de Valois Saint-Rémy comtessa de Lamotte, un parell de perdulaires de carrer, algun secretari de la cort i una actriu que imita la reina. Un muntatge excepcional ple de referents de proximitat, per riure a cor que vols. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CACOPHONY', A LA SALA BECKETT

Cacophony. Autora: Molly Taylor.
Trad: Oriol Puig i Anna Serrano

Direcció: Anna Serrano. Sala Beckett

En l'època que els blogs a internet tenien multitud de visites, l'Abi, una influencer, opina contra la sentència judicial d'un violador després d'una manifestació convocada per un col·lectiu feminista. Se situa sobtadament a primera línia de populariat i els seus seguidors la insulten i l'ataquen tan cruament que enfonsen la seva imatge on line. Avui el fenomen d'humiliació pública s'hauria produït en una altra xarxa, però l'efecte podria ser el mateix. A escena, el conflicte triga a perfilar-se de tal manera que no arriba fins després d'una primera part erràtica. Els intèrprets posen cos i ànima a uns vint-i-cinc personatges en una escena buida que es va omplint i buidant alternativament, metàfora de la volatilitat d'internet, potser. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'BLACK SNOW'

Black Snow. Direcció: Matthew Saville i Sian Davies

Austràlia i Regne Unit, 2022

Sèrie valenta en format de thriller que s'enfronta a una injustícia històrica on es posen de manifest els problemes racials d'Austràlia. Es basa en el crim d'Isabel Baker, de 17 anys, assassinada el 1995, la nit de la festa de graduació de l'institut en un poble de Queensland, al nord-est del país. Dues dècades després, un detectiu de ciutat, especialista en casos no resolts, arriba a la zona per investigar el crim. Representa l'arquetip d'investigador capaç d'obsessionar-se amb un cas fins a resoldre'l, també com a forma de conjurar els seus propis fantasmes. La policia local es mostra incapaç de descobrir l'autor els fets, que atribueixen a algun passavolant. Però, com afirma un dels personatges, si la Isabel hagués estat blanca i no pas aborigen potser s'haurien esforçat més a resoldre el cas. La investigació es reobre quan es descobreix una carta que va escriure la noia poc abans de morir. La ferida indígena encara està oberta. Remarcable el pes que hi té el paisatge en la creació d'una atmosfera inquietant a partir de la fàbrica de sucre i del canyissar que l'envolta, amb tota la història fosca que arrosseguen. Filmin. 9/10

'CRIANÇA', UN DELS MILLORS GRAFITS DEL MÓN

Mural Criança a la Basílica del Pi (juliol-desembre 2023)

El mural 'Criança', que s'ha pogut veure a l'altar major de la Basílica del Pi de Barcelona des del juliol de 2023 l'any passat fins que ha estat desmuntat a finals de desembre, ha estat reconegut com un dels millors grafits del món per Street Art Cities. La peça de 4 metres representa una materninat, obra d'Octavi Arrizabalaga, més conegut pel seu àlies Aryz [@mr_aryz]. La proposta inicial es basava en una llista de valors inherents a la basílica sense valors religiosos, sinó temes universals com l'amistat, la generositat i l'amor. La llum de l'art contemporani ha deixat empremta a l'abis de la Basílica del Pi. Enyorem aquesta intervenció excepcional feta expressament per aquest emplaçament.

'PERLA', AL MALDÀ

Perla. Autora i dramatúrgia textual: Francesca Vadell Cubells

Companyia Les Pinyes. El Maldà, Barcelona

Perla és un exercici de memòria històrica sobre el treball de les dones 'perleres' mallorquines, a càrrec d'una neta d'una de les obreres que va treballar a les fàbriques. Un treball documentat i íntim creat per la Companyia Les Pinyes, especialitzada en teatre visual, teatre d'objectes, amb càmera de vídeo en directe, mostrant fotografies de l'àlbum familiar i peces retallables en miniatura que representen les obreres i els diferents estaments socials del seu temps a l'illa.

La història sorgeix del testimoni recollit per la dramaturga i també actriu Francesca Vadell Cubells (Manacor, Mallorca, 1986) centrada en la indústria artesana de les perles artificials Majorica de Manacor. Poua en la memòria de la seva padrina i de moltes altres padrines de l'època de qui ha recollit de viva veu com creaven les perles artesanalment. Fent més hores que un rellotge a la fàbrica, amb nenes convertides en mà d'obra barata; les primeres revoltes, la primera vaga reivindicativa de dones de l'Estat espanyol precisament a la fàbrica de perles de Manacor, l'esclat de la guerra civil, la doctrina del règim vetllada amb guant blanc però amb mà de ferro per la Falange i el suport de l'Església; la reconversió dels pagesos en feines dedicades al turisme.

Un sentit homenatge amb guspires d'humor i tota la tendresa per la saviesa natural de les àvies perleres que no van tenir oportunitat d'aprendre a llegir ni a comptar. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA FILLA DE L'EST', AL TEATRE NACIONAL

La filla de l'Est. Adaptació i dramatúrgia: Gemma Brió i

 Norbert Martínez, a partir de la novel·la de Clara Usón.

 Direcció: Norbert Martínez. Sala Tallers, TNC, Barcelona

La Guerra dels Balcans - Guerra de Bòsnia (1992-1995) la nostra primera guerra televisada. Recordo els plors de cada dia veient als telenotícies l'eufòria dels Jocs Olímpics en contrast amb el setge de Sarajevo. La ciutat de Sarajevo estava agermanada amb la ciutat de Barcelona i es va crear per ajudar-la  Districte 11-Sarajevo, per iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall. 

Els creadors del muntatge La filla de l'Est confessen no saber-ne res d'aquesta guerra. Investiguen i expliquen les seves descobertes a l'escenari—prescindibles per poc entenedores— extretes de titulars de diaris espanyols, quan ja feia anys que hi havia premsa en català. I, entrats en matèria,  desgranen l'adaptació, amb aires de cabaret, màscares i teatre objectual, de la novel·la de l'escriptora Clara Usón (Barcelona, 1961). L'argument se centra en la vida social de la protagonista Ana Mladić, estudiant de medicina que se suïcida en descobrir que el seu adorat pare —Ratko Mladić, general de l'exèrcit serbi de Bòsnia— és qui comanda el genocidi de Sarajevo. 

A la pantalla, el vídeo de la família de Ratko Mladić, de la matança d'Srebrenica, que el 1995 va mostrar en directe a tot el món una de les pitjors imatges d'Europa des de la Segona Guerra Mundial amb l'execució de prop de vuit mil bosnians d'origen musulmà, reblades després amb un vídeo dels cascos blaus en plena orgia festiva enmig de la tragèdia.

L'incentiu d'aquest muntatge és el rescat de la memòria col·lectiva. Recordem el jove fotoperiodista Jordi Pujol i Puente, que va perdre la vida els primers dies a Sarajevo, per trets dels franctiradors, treballant de freelance per al diari AVUI. Podeu descarregar la narració L'Adagio d'Albinoni en pdf

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 * 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA CANÇÓ DE SEMPRE', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

La cançó de sempre. Dramatúrgia: Albert Mora i Companyia 23

Direcció: Albert Mora. Teatre Gaudí Barcelona

Intèrprets: Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García, Mireia Federico i Esteve Roig. La Companyia 23 s'acaba de formar amb alumnes de l'Escola Eòlia i debuta en el teatre musical amb veus i interpretacions molt treballades.  Ofereixen un repertori de cançons populars (Serrat, Feliu, Gato Pérez, Peret...) i de textos d'autors diversos (Capmany, Rodoreda, Lorca, Sagarra...), en un escenari gairebé buit. Arrenca amb fragments de Els Jocs Florals de Canprosa de Rusiñol, amb Pierrot festejant Colombina. Lloable pel desacomplexament i naturalitat amb que la jove companyia es fa seva la tradició musical "de mil perfums i mil colors" del país. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'FOTOGRAFIA PER A ARTISTES', A L'ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

Estudi, 1870 Autoria desconeguda. Còpia a l’albúmina
Vegeu aquí el catàleg de l'exposició

Es tracta d'una exposició de fotografies que feien servir els pintors com a model. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta Fotografia per a artistes. La col·lecció del dibuixant Josep Lluís Pellicer, 170 fotografies agrupades per temes. N'hi ha d'ambients urbans i rurals, de caire orientalista, del cos humà, d'aspectes etnogràfics... Totes són imatges d’època, de formats petits perquè el positivat es feia directament en contacte amb la placa de vidre sense utilitzar l’ampliadora.
Josep Lluís Pellicer Fenyé (Barcelona, 1842 - 1901) va ser un dibuixant, il·lustrador i cronista a diferents revistes de l’època que va col·leccionar una gran quantitat de fotografies, que li van servir per elaborar els seus dibuixos. En va reunir un conjunt d'un miler de diversos autors i es va convertir en un col·leccionista d'aquest tipus de fotografia. A la mort de Pellicer, el polifacètic Apel·les Mestres va adquirir la col·lecció que,  juntament amb la donació de la família d'Anna Martí, esposa de Pellicer, va arribar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La mostra conclou amb una sèrie de fotografies de Josep Maria Cañellas (Reus, 1856 - París, 1902),  precursor del fotoperiodisme, que va mantenir una relació amb Pellicer i que avui és reconegut per la seva especialitat de fotografies de carrer, nus femenins, retrats, retrats de temàtica infantil i estudis d'animals.

Oberta fins al 19 de maig.

'ANDORRA', AL TEATRE NACIONAL

Andorra. Autor: Max Frisch. Traducció: Xavier Torruella

Direcció: Ester Nadal. Sala Petita, TNC

Podria ser l'Andorra del títol o qualsevol comunitat tancada on un fet extraordinari posi de manifest la hipocresia social. Primer es dona la benvinguda al foraster —suposadament un nadó jueu, en aquest cas— però serà el primer a ser assenyalat en cas de problemes. El dramaturg Max Frisch (Zúric, Suïssa, 1911 - 1991) parla d'una 'Andorra blanca' (potser criptònim de Suïssa) en sentit propi, és a dir, nevada; o potser en sentit figurat, sense màcula. Andorra és un quadre de costums al voltant d'una família amb un fill adoptat i una filla biològica. Ah, l'Andri, el jueu, el fill adoptat del mestre. Una mentida que es manté en el temps. L'Adri ni és jueu ni és adoptat. Ha patit durant vint-i-un anys els prejudicis de la comunitat i s'ha enamorat de la germanastra. Alto! El seu suposat salvador haurà de dir la veritat: és el seu fill biològic. La tragèdia està servida. Els personatges van confessant: «Jo també vaig ser culpable de tot el que va passar».

Una història que transcorre en una escenografia viva, explicada amb unes interpretacions de luxe: Bravo!, Roger Casamajor, Carles Martínez, Míriam Alamany i Eduard Muntada. Molt treballades en els que comencen. Finalment la façana es desploma, només queda el bastiment. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

«LAIETANA 43. EL CAU DE LA BÈSTIA», A 3CAT

Per accedir al documental de 3cat, cliqueu la imatge

El documental "Laietana, 43. El cau de la Bèstia" ha pogut identificar una quarantena d'agents de la policia autors de les pallisses i vexacions, responsables de la primera "Brigada Político-Social, a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona entre els anys 40 i els 80, tot i que el documental recull testimonis encara més recents. S'hi reprodueix el circuit dels detinguts fins arribar a les habitacions reservades a la tortura. A més d'acarnissar-se amb els politics s'hi maltractava habitualment el petit delinqüent.

Blanca Serra Puig va ser perseguida pel règim franquista per la seva activitat política independentista. Recorda com dins de la prefectura regnava "un odi i una ràbia tremenda a la catalanitat". Pels que compartien les seves idees en aquella època, l'"edifici tòxic" de Via Laietana simbolitzava la repressió sistemàtica del catalanisme: "La primera vegada a la Via Laietana vaig demanar 'vull un advocat' —em sembla que ho vaig dir en català— i de la bufetada vaig anar a parar a una altra banda", explica.  

Miguel Núñez, dirigent del PSUC, recorda: "Quan em vaig desmaiar, em van despenjar. Tenia el braç mort i l'espatlla dislocada. Antonio Creix va cridar al  forense. Em va auscultar i vaig sentir que deia: "Té una arrítmia forta però el podeu tornar a penjar".

I testimonis i més testimonis. Amb un clam unànime: l'edifici representa l'odi a la catalanitat, emana desgràcies. S'ha de reconvertir.

SÈRIE 'EL LLADRE, LA SEVA ESPOSA I LA CANOA'

El lladre, la seva esposa i la canoa
Regne Unit, 2022. Direcció:  Richard Laxton

Una inversosímil història inspirada en fets reals que té com a protagonista l'oficial de presons John Darwin (l'actor Eddie Marsan, fred i versemblant), que va fingir, l'any 2000, la seva pròpia mort per a reclamar una assegurança de vida, sense que els seus dos fills ho sabessin. Havia contret deutes per comprar dues cases per llogar. No va poder assumir els terminis i se li acudir la idea de fer veure que desapareixia mar endins. En el rescat massiu al Mar del Nord troben la canoa, però no el cos de John, que s'amaga al costat de casa seva, i obliga la seva dona (l'actriu Monica Dolan, brodant el paper d'apocada) a dur a terme tota l'estratègia que l'embolica en una espiral de mentides. Set anys després Jonh apareix públicament ben morè i rialler, però, suposament, amnèsic quan li parlen de la seva mort al mar.  L'esposa no va confessar la veritat fins després de quatre mesos que el marit hagués declarat a la policia. Un desenllaç patètic, però inevitablement graciós. 

El guió del relat es basa en el llibre del mateix títol del periodista David Leigh, les claus del qual va obtenir de la 'viuda' còmplice, a qui va localitzar al Panamà. 

Filmin. Sèrie de 4 capítols de 45 minuts. 8/10

 

PEL·LÍCULA 'ALGUN DIA ENS HO EXPLICAREM TOT'

Algun dia ens ho explicarem tot
Direcció: Emily Atef. Alemanya, 2023

Història basada en la novel·la de Daniela Krien (Empúries). Estiu de 1990. El teló de fons és la reunificació d'Alemanya, en una masia de la frontera que s'acaba d'obrir, en un ambient ple de possibilitats per als grangers de l'Alemanya Oriental. En aquest context, Maria és a punt de fer 19 anys i viu amb Johannes, a les golfes de la masia on viu la familia del xicot. Prefereix la lectura (Els germans karamàzov) que no pas concentrar-se a graduar-se.Viu un tòrrid i secret romanç amb un granger veí que li dobla l'edat, bon lector, també. La mentida, sensacions contradictòries per la violència de la relació i l'atracció irressistible. La història té una gran força narrativa, explorant l'angoixa de la protagonista per la infidelitat i, alhora, dibuixant bé la resta de personatges, en un tempo més aviat lent.  Excel·lents interpretacions i sons, silencis i música ben sincronitzats amb l'acció, en paisatges bucòlics on sembla que no pugui passar res de dolent.  Filmin. 9/10

CENTRE MARTORELL D'EXPOSICIONS, AL PARC DE LA CIUTADELLA

Obre al públic el Centre Martorell d’Exposicions, després de la rehabilitació integral de l'edifici neoclàssic, tancat des de fa tretze anys. L'espai museístic més antic de Barcelona allotjarà exposicions científiques relacionades amb la crisi climàtica i la biodiversitat. L'edifici es va inaugurar l’any 1882 per acollir les col·leccions de ciències naturals i arqueològiques que havia donat en herència a la ciutat el naturalista Francesc Martorell i Peña. El 1924, va passar a ser el Museu de Geologia fins que el 2010 va ser l'embrió del Museu de Ciències Naturals (l'actual Museu blau). S'estrena amb dues exposicions temporals:

WOW. Animals de museu: ciència, tècnica i art

Presenta sis escenes naturalizades d'animals mediterranis i africans de la mà del taxidermista-escultor Antonio Pérez Rodríguez (Santa Fe, Granada, 1955), un referent internacional en aquesta disciplina. Animals en acció, entre d’altres, un grup de quinze cabres salvatges saltant en estampida, dues zebres en lluita o una lleona caçant nyus. Escenes que recreen els comportaments naturals en un entorn salvatge. Els nous materials i els avanços tècnics se sumen al component artístic per a aconseguir l’expressivitat i el moviment dels animals. En col.laboració amb del Parque de las Ciencias de Granada.

Oberta fins al 31 de desembre 2024. 

 

**

Natura o cultura? Una visió des del museu de ciències naturals

¿Quin paper han de tenir els museus en una societat que afronta una crisi climàtica mundial o la generalització de la intel·ligència artificial? A partir d’un  recorregut històric local i global pels museus d’història natural, des dels gabinets de curiositats fins a moderns museus de ciències naturals, l’exposició proposa una reflexió sobre la relació dels éssers humans i la natura. Compta amb peces  emblemàtiques, com l’esquelet de l’Avi, un elefant que va ser l'estrella del Zoo molt abans que el Floquet de neu, o un diorama dels dos últims falcons que van viure al campanar de Santa Maria del Pi. Mostra produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

Oberta fins al 31 de desembre de 2024.

'CASARES-CAMUS: UNA HISTÒRIA D'AMOR', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Casares - Camus: una història d'amor. 

Traducció i adaptació: Rosa Renom.

Direcció: Mario Gas. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El muntatge Casares-Camus: una història d'amor s'ha fet a partir del recull epistolar entre l'actriu María Casares (1922-1996) i l'escriptor Albert Camus (1913-1960), que es van conèixer i enamorar a París. Hi posen cos, veu i ànima Rosa Renom i Jordi Boixaderas, dos intèrprets excepcionals, dirigits pel veterà Mario Gas. Anoto en primer terme els intèrprets i la direcció perquè no em sé imaginar aquesta obra a les mans de ningú altre. Camus estava casat i va mantenir les aparences durant 15 anys. Casares feia representacions arreu del món i no va renunciar a l'amor de la seva vida. Rosa Renom ha reconstruït el relat d'aquesta relació, seleccionant  fragments de les 865 cartes d'amor que es van creuar entre 1944 i 1959. A l'escenari, els dos protagonistes dialoguen sempre distanciats en una escenografia de prestatgeries plenes d'objectes aturats en el temps, de records. Parlen del dia a dia de cadascú, de la seva passió i de la frustació de no poder estar més temps junts. Una hora i mitja ben aprofitada. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

L'HIVERNACLE

Reobre l'Hivernacle al Parc de la Ciutadella de Barcelona, després de catorze anys abandonat. La rehabilitació de la catedral de sostre i envans de vidre ha recuperat l'aspecte original, tal com es va concebre fa 135 anys. Torna a allotjar una important col·lecció de plantes, que consta d'un centenar d’exemplars, sobretot tropicals i subtropicals. Entre aquestes plantes hi ha el delònix, el mango o el ficus, i també espècies reptants, arbustives, palmeres i lianes. La selecció s’ha fet pensat que es tracta d’un hivernacle “fred”, és a dir, sense calefacció. És recomanable la visita en un dia assolellat.

 

A partir d'ara, l'Hivernacle també s'utilitzarà com a punt de divulgació científica i del patrimoni natural i com a espai expositiu.

EXPOSICIÓ '50 ANYS DE LA SALA ZELESTE'

50 Anys de la Sala Zeleste
Centre Cívic Convent de Sant Agustí

Uns senzills plafons rememoren Zeleste, la sala de concerts de Barcelona, inaugurada el 1973, al número 63 del carrer de l'Argenteria (encara hi ha el rètol de 'Plateria'), que es va convertir en un referent en l’evolució de la música a Catalunya. Va destacar per la diversitat musical, incloent jazz, rock, rumba... i va ser fonamental en la promoció de l’Ona Laietana. Jaume Cisa, L'orquestra Plateria, Gato Pérez...
L’exposició és un homentage (que fa pena) a totes les persones que van crear, consolidar, i en definitiva, generar l’essència de la mítica sala, amb un especial record per Víctor Jou, el cofundador i primer programador. El 1986 van traslladar el local al carrer dels Almogàvers del Poblenou. El 2000 va tancar i els nous propietaris van reobrir-la amb el nom de Razzmatazz.

Oberta fins al 30 de gener.

SÈRIE 'POWER PLAY'

Power Play [Makta]. Noruega, 2023
Direcció: Yngvild Sve Flikke i Silje Storstein

Basada el fets reals, Power Play és una sèrie amb to de comèdia política, lúdica i satírica, que reconstrueix diversos moments històrics del segle passat, a Oslo, emprant elements narratius d'avui: diàlegs dinàmics, gràfics com les bafarades dels còmics, ràfegues de vídeos documentals dels personatges reals. Refà la història, a partir dels anys setanta, de la doctora i activista Gro Harlem Brundtland (interpretada per Kathrine Thorborg Johansen), que va arribar el 1981 a ser la Primera Ministra de Noruega, càrrec que va exercir durant tres legislatures.  Gairebé per accident es va veure arrossegada als trenta-cinc anys i amb quatre fills a entrar a l'esfera pública. Es va trobar envoltada d'homes ineptes, egoistes que només gastaven energia per mantenir la seva cadira. Sense conèixer les regles dels passadissos del poder, tant ella com la famíla van pagar cara la seva popularitat. 

Dotze episodis d'hora. Filmin. 9/10

Premiada com a Millor Sèrie al Festival de Cannes, 2023

 

EXPOSICIÓ 'TOP SECRET. CINEMA I ESPIONATGE', AL CAIXAFORUM

L’espionatge ha fascinat diverses generacions de cineastes i d’espectadors. Aquesta exposició explora les relacions entre cinema i espionatge, entre la ficció i els fets històrics, entre els elements d’attrezzo i la tecnologia que usen els espies, des de Mata Hari fins a Carrie Mathison o Malotru, passant per James Bond i Edward Snowden. Seguint un recorregut cronològic i temàtic, presenta prop de 300 peces entre dispositius electrònics i vestuari de cinema, artefactes històrics, documents d’arxiu, fotografies, dibuixos, pintures, cartells, instal·lacions artístiques i fragments de pel·lícules que procedeixen tant dels fons de la col·lecció de La Cinémathèque française com d’altres museus, arxius i col·leccions particulars.

Oberta fins al 17 de març.

Minicàmera fotogràfica 'Tessina', de 353 mm
amagada en un paquet de cigarrets.
Utilitzada durant la Guerra freda, 1960-1980.
Ministère des Armées, França.

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

Descarregueu el suplement 28, clicant la imatge

SUMARI

¿El futur és l'horitzó?
El teu nom, Palestina
Nocturn per a acordió
Harry Potter: The Exhibition
Novetats literàries
Llibre i àlbum il·lustrat
Autors catalans
Traduccions
L'aparador
Els suplements de Cornabou

* *

ELS SUPLEMENTS DE CORNABOU
Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements
de Cornabou a la plataforma dinàmica digital   

INSTAL·LACIÓ 'LA MALDAT BENVINGUDA', AL BORN

El llenguatge simbòlic de l'art per reflexionar sobre la guerra, a la instal·lació La maldat benvinguda, que l'artista Francesc Torres presenta al Born Centre de Cultura i Memòria. Una ambulància militar i un mur, envoltats de bicicletes caigudes. Enmig de les lliteres una pantalla amb imatges d'una mare que dona mamar al seu fill i exercicis de parades militars. No veiem l'ou. I això que l'ou és el tema, convertit en la metàfora de la pau fràgil.

No hem vist l'ou ni tampoc ens n'ha fet adonar el programa de mà (un full que s'embolica amb la guerra del Poloponès i no acompanya ni poc ni gaire la instal·lació). Però, vegeu-ho, l'ou hi és. L'ou, símbol de la vida, aguantat per pressió entre l'ambulància i el mur. Si l'ambulància tira enrere, l'ou cau a terra; si tira endavant, l'esclafa.

Fins al 26 de maig de 2024.

EXPOSICIÓ 'MIRÓ-PICASSO'

L'exposició Miró-Picasso és un projecte conjunt i únic de la Fundació Joan Miró i del Museu Picasso de Barcelona que té lloc de manera simultània a les dues institucions. Joan Miró i Pablo Picasso, que van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys, van triar Barcelona per llegar-hi la seva obra en forma de centres d'art monogràfics.

Des de la primera trobada a Barcelona el 1917, va sorgir entre ells una relació d'amistat, de respecte i d'admiració. Ambdós compartien passió per la poesia i interès per les arts escèniques i la cultura popular. Un i l'altre van transformar amb veu pròpia la pintura, la ceràmica i l'escultura del segle XX amb una intensitat plàstica sense precedents.

L'exposició s'organitza entorn a set grans eixos cronològics i temàtics i reuneix un conjunt de més de 250 obres (entre les quals, La masia, de Miró, que es conserva a la National Gallery of Art de Washington) procedents de col·leccions públiques i privades de tot el món. Les obres estableixen un diàleg entre dos artistes que van compartir molts moments transcendents en els seves carreres.   

Miró-Picasso s'emmarca dins dels actes de la «Celebració Picasso 1973-2023», que comprèn un total de 50 exposicions dedicades a Picasso arreu del món, inaugurades entre la tardor de 2023 i la primavera de 2024.

A la Fundació Joan Miró i al Museu Picasso de Barcelona. Fins al 25 de febrer

'TOTES LES BÈSTIES PETITES I GROSSES', ESPECIALS NADAL

Totes les bèsties petites i grosses. Nadal 1939
Direcció: Andy Hay. Regne Unit, 2021

Totes les bèsties petites i grosses . Nadal 1938

Direcció: Andy Hay. Regne Unit, 2020

Estrena en exclusiva a Filmin dels capítol especials de Nadal de Totes les bèsties petites i grosses, la sèrie més tendra i divertida que hem vist en aquests darrers anys. Animals i propietaris reclamen l'assistència dels veterinaris protagonistes que treballen a les valls de Yorkshire.
Capítol especial Nadal 2020. Nadal de 1938: James Herriot es preparava per anar a Glasgow a dinar amb els pares, però retardava la sortida perquè havia d'assistir el part de la gossa d'un mas. A casa del veterinari titular tenien la festa a punt amb invitats de la comunitat, però James no està per festes perquè la seva estimada Helen es casa amb un promès de conveniència.
Capítol especial Nadal 2021. Nadal de 1939: la Helen i el James ja són parella i debaten on viuran un cop casats. La senyora Hall els espera a dinar, però també els esperen a la granja de la Hellen. La jove parella volen estar junts. Salven la festa, amb més participants que no preveien. La 2a Guerra Mundial és a punt de tenir el Regne Unit per escenari, però, avui, la senyora Hall, encara que hagi vist un avió militar, calla.
Capítol especial Nadal 2022. Nadal de 1940: James i Tristan valoren si allistar-se a l'exèrcit. El James viu abatut pel sentiment de culpa per veure a altres homes marxar a la guerra, i el Tristan vol demostrar la seva vàlua al camp de batalla.
Capítol especial Nadal 2023. Nadal 1941: James és aquarterat a l'exèrcit de l'aire. Aviat comandarà bombarders. Se n'escapa, sortint de polissó en un camió, perquè només pensa en la Helen que ha sortit de comptes. L'enxampa el jove comandant del quarter, el fa recular després d'una severa reflexió sobre la deserció i la responsabilitat del moment. Al final, el mateix comandant li dona dos dies de permís i el porta amb el seu cotxe amb la Helen i la criatura.

La sèrie és l'adaptació dels llibres de memòries del veterinari i escriptor Alfred Wight, que usava el pseudònim de James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses I i II (Viena Edicions).  

 
Vegeu ressenya i tràiler de la sèrie:

 Totes les bèsties petites i grosses

SÈRIE 'THE WALK-IN'

The Walk-In. Regne Unit, 2023
Direcció: Paul Andrew Williams i Jeff Pope

La sèrie recrea la història real de Matthew Collins, un neonazi penedit que va passar la joventut com una peça clau de l'extrema dreta racista i feixista britànica. Protagonitzat per l'actor Stephen Grahan. Impecable.

Collins dirigeix l'organització benèfica Hope Not Hate i ha publicat diversos libres explicant la seva experiència. Precisament, Nazi Terrorist: The Story of National Action ha estat la base argumental de la sèrie. Comença en una sala plena d'estudiants on Collins imparteix una conferència sobre el problema del terrorisme i l'extremisme blancs al Regne Unit. Aviat fa saber a l'auditori que ell mateix va formar part d'una banda neonazi que ara posa preu al seu cap perquè el considera un traïdor. S'esmenten referències directes sobre l'assassinat a plena llum del dia de la diputada britànica Jo Cox. El 2017 amb la col·laboració d'un delator infiltrat a la banda va aconseguir frustrar l'assassint de la tiputada Rossie Cooper. 

Una sèrie inquietant que utilitza un realime discret, que atrapa en contrast amb l'amenaça real a què està sotmès qui lluita contra el feixisme. Filmin. 5 capítols de tres quarts. 9/10