EL PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA, UN PULMÓ VERD DE REUS

Font del Lleó. Passeig de la Boca de la Mina. Reus, 2021

Després de molts anys d'abandó es recupera per a la ciutadania el passeig de la Boca de la Mina de Reus. Recupero també records d'infància que em porten a la Font del Lleó i a l'objectiu familiar d'algunes tardes d'estiu: la Bassa Nova, ara inutilitzada.

Les fotografies no són de l'època que hi anàvem la família,
però hi reconec els espais i encara vaig tastar-ne els anissos.

Mirador sobre de la Bassa del Bacallà, 2021

S'han respectat els plataners centenaris
i s'ha contruït una passarel·la per a vianants, 2021

La rehabilitació del passeig comporta una sèrie de millores en tot el recorregut, com ara una vorera que farà còmode el passeig de persones amb cadires de rodes i amb cotxets de criatures. I també bancs de pedra i fanals.  S'han respectat els plataners centenaris i se n'han replantat els malmesos. S'ha afegit vegetació als vorals i els corresponents sistemes de regs. Una construcció de ferro permetrà accedir al mirador de la Bassa del Bacallà, tancada amb cadenat el dia de la meva passejada. Les gelosies de totxana de la Font del Lleó es repeteixen en altres punts del passeig.

 En el marc del projecte de millora i recuperació del passeig, s’han realitzat diverses entrevistes, testimonis i vivències a l’entorn. Vídeo «El meu passeig de la Boca de la Mina»: Andreu Sotorra  

 

El Parc de les Olors amb plantes aromàtiques ja està enllestit i el Jardí Agrari a punt d'acollir horts educatius, una zona de pícnic i dos edificis: un espai d’acollida i un espai d’aprenentatge. El Jardí Agrari tindrà dos camins articulars per una terrassa que donarà continuïtat a la plaça de davant de l’Escola Mowgli: d’una banda, hi haurà el camí dels fruiters, que serà paral·lel al passeig, tindrà zona de pícnic a banda i banda i un espai de fruiters; de l’altra, el camí dels horts, paral·lel a l’avinguda Saragossa i que tindrà als costats uns horts educatius i la zona de pícnic.

Llegeixo en un reportatge sobre el projecte que l'Ajuntament de Reus va adjudicar-ne les obres per un import total de 2.051.407,36 euros. I, posteriorment, la construcció del Jardí Agrari per un pressupost de 757.313,70 euros. El 50% és cofinancia pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER de la Unió europea.

Fa goig la rehabilitació en curs i, molt més en farà un cop la nova vegetació s'hagi consolidat, però tot plegat exigeix un manteniment constant per al qual cal esperar que no es faci utilitzant personal i recursos sostrets d'altres espais de la ciutat.  

Torno del passeig amb un dubte: no sé si era prioritari destinar tants diners en aquest projecte, tenint com a targeta de presentació el Passeig de Pere Mata, un barranc polsós convertit en pipicà.

'bREUS I ERÒTIQUES', EL VERB REFINAT

Foto: Àurea Bellera

bReus i eròtiques (Arola Editors, 2021)

Prefaci: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Pròleg: Empar Pont Albert. Autores: Gisela Alcón, Àurea Bellera, Meritxell Blay, Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú. Estudi i epíleg: Isabel Martínez. Imatge de la coberta: 'Zipper 02' d'Àurea Bellera. Fotografia: Azul Foto art

 

bReus i eròtiques és el setè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. L'emprenc amb bona disposició lectora, segurament per les alegries que m'han proporcionat els llibres precedents i perquè sé com de minuciosament ha estat treballat el conjunt de peces que conté. Som-hi.

El títol i la imatge al·legòrica de la coberta —original de l'artista plàstica i autora Àurea Bellera— remeten a la literatura de gènere eròtic. Al prefaci les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, n'expliquen el making off i, al pròleg, Empar Pont dona indicis d'allò que trobarem quan girem full.

Entrada en matèria, m'esplaio amb el ventall de trames narratives senzilles i contundents tant en els textos pròpiament narratius com en els poemes que espongen la lectura.  Els recursos del gènere graviten en  universos versemblants fins i tot en el relat distòpic d'un dels relats. Sensualitat intel·lectualitzada a través de l'ús d'un llenguatge de to formal,  al·lusiu, vehiculat indirectament cap als objectius de l'art de l'erotisme.  És en l'enfocament de les històries on més ressalta l'escriptura femenina. Les autores projecten una mirada  poètica sobre els cossos i el context, parlen de les intimitats d'una sexualitat festiva, amb gust pels detalls. Hi prevalen els antecedents del plaer, els preludis conscients del desig i la passió, més que no pas la sublimació sexual desenfrenada o relats pertorbadors a l'estil de La filosofia en el tocador de Sade ni inventaris de pràctiques com les de Cinquanta ombres d'en Grey ni lliçons irreverents del Manual d'urbanitat per jovenetes, de Pierre Louys

El resultat és un aplec de textos d'una unitat temàtica de to amesurat, diversa en l'extensió, en la singularitat de les situacions, en els espais i èpoques i en els referents de lectures que s'hi apliquen. Relats subtils més decantats al clàssic atreviment de Plaerdemavida i la resposta permissiva de Carmesina i a la sensualitat de L'amant de Duras, amb autores més atrevides que els autors de Deu pometes té el pomer, on no se sabia quin dels contes havia escrit cadascú. El desacomplexament m'ha semblat més viu per la banda de situar les accions a la ciutat que Reus que no pas en l'erotització —sòbria i a voltes còmica— que emana fluidament de les històries.

La lectura de bReus i eròtiques m'ha atrapat des de la coberta fins a la darrera ratlla de les microbiografies de les autores. Un llibre amè, escrit per plomes entremaliades i formalment ben arrodonit al qual auguro un llarg recorregut. 

Vegeu el llibre fotografiat en diversos ambients que dimanen dels textos

SÈRIE 'TRACES'

Traces. Escòcia, 2019
Direc: Rebecca Gatward, Mary Nighy

Sèrie de la BBC amb dones protagonistes que descobriran un assassinat després de 18 anys d'haver-se comès. L'acció gira a l'entorn d'Emma, una jove de de vint-i-tres anys que torna a Escòcia on va néixer i viu el seu pare. Guiada per dues professores de l'Institut Escocès de Ciència i Anatomia Forense i amb la seva intuïció i formació porta l'assassí de la seva mare davant de la justícia. A banda de  l'ambient i la interpretació, la sèrie atrapa per un guió que dosifica amb pinces l'enjòlit.  2 temporades de 6 episodis cadascuna. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'PAPICHA, SOMNIS DE LLIBERTAT'

França i Argèlia, 2020

Directora: Mounia Meddour

Argèlia anys 90. Nedja és una estudiant universitària, allotjada en una residència a la ciutat universitària d'Alger. Somia convertir-se en dissenyadora de moda. A les nits s'escapa per vendre les seves creacions a joves argelines, als lavabos d'una discoteca. Mentre avança el fonamentalisme i es prepara la guerra civil, la  Nedja i les altres noies no poden fer vida normal. Els vestits i les teles amb les quals es creen són una metàfora del desafiament al control de les dones argelines. Cine combatiu i social per conèixer aquesta realitat. Pel·lícula premiada amb el Cesar a la millor opera prima i a la millor actriu revelació (Lyna Khoudri) 8/10

'MART. EL MIRALL VERMELL', AL CCCB

 

Hem visitat al Centre de Cultura Contemporània Mart. El mirall vermell, una gran gran exposició divulgativa on interactuen la creació artística tant en suports tradicional com digitals, la literària i la científica al voltant de Mart, coincidint en el temps amb l’arribada de tres missions espacials al Planeta Vermell. S'hi aborda el vincle dels humans des de l’antiguitat fins a l'actualitat, amb un mostrari de més de 400 objectes, entre llibres incunables, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià. Comissariada per Juan Insua, que del no res n'ha fet un recorregut convincent fins i tot per a qui es pensa que no en sap res.

Oberta fins a l'11 de juliol de 2021

'QUIN GROC T'HA PICAT?', UN CONTE PER A PRIMERS LECTORS

 

 

Tot el que s'ha dit sobre el conte Quin groc t'ha picat?

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, EL DIA DESPRÉS

Descarregueu la historieta gràfica en format PDF

*

Escolteu el conte a SPOTIFY. 

Veu: Andreu Sotorra

Descobrireu el secret més ben guardat de la llegenda del cavaller Sant Jordi, que va matar un drac ferotge. Una primícia: la ciutat on va arribar es diu Sant Pere del Cloquer. Vegeu-ho:

'23F ANATOMIA D'UN INSTANT', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

23F Anatomia d'un instant. Creació i direcció: Àlex Rigola,

 a partir de la novel·la de Javier Cercas.

Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El director Àlex Rigola ha fet una adaptació  de la novel·la «Anatomia d'un instant» (Mondadori / Rosa dels Vents, 2009) de Javier Cercas. Se centra en tres personatges que van tenir paper el 23F:  el president del govern espanyol Adolfo Suárez, el diputat comunista Santiago Carrillo i el tinent general i vicepresident del govern Manuel Gutiérrez Mellado. Coincideixen que cap dels tres es va arraulir sota la butaca del Congrés en sentir les ràfegues de metralleta del guàrdia civil colpista Tejero. Cercas els atribueix el do de la reconversió democràtica, traint els seus orígens:  Suárez, des del falangisme; Gutiérrez Mellado, des del franquisme; i Santiago Carrillo, des del comunisme estalinista.

Quatre intèrprets narren el que pensen els tres protagonistes a més d'altres implicats, com els generals colpistes Milans del Bosch i Alfonso Armada. Refermades amb projeccions dels esdeveniments. Amb tot l'obra no és un documental, més aviat té aires de caricatura. Didàctics i esplèndids Xavi Sáez i Pep Cruz, Enric Auquer i Roser Vilajosana.

Llegiu ¡AR ZUELO TOR MUNDO!, d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

Extracte de la crítica en podcast: [https://bit.ly/32wDipL]

'FORASTERS VINDRAN...', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Forasters vindran... Dramaturg. i direcció: Marta Galán Sala. 

Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Documentació històrica: OVQ / Observatori de la Vida Quotidiana. 

Recerca teòrica, assessorament continguts sobre migració i acompanyament metodologies comunitàries: Silvia G. Màrquez.

Joves del programa “construeix-te” de la Fundació Comtal. 

Veïns i veïnes del projecte artístic comunitari de l'Antic Teatre. 

Grup de treball sobre migració dels anys 50 i 60 als barris de Barcelona d'El Carmel, La Teixonera, Sant Genís dels Agudells i Trinitat Vella.

Els protagonistes d'aquest documental teatralitzat, tot i que no són presents a l'escenari, són els immigrants que van arribar  a Barcelona entre els anys 50 i 60, amb els trens “Sevillano” o “Malagueño”,  deixant darrere les seves ciutats i pobles d'origen. Presentat en un to delicat a partir de monòlegs i diàlegs il·lustrats amb projeccions audiovisuals.

Llegiu 'Soc xarnego i independentista', d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 
Extracte en podcast: [https://bit.ly/3dsBJ2H]

ESPECTACLE 'DE VI VA VEU', AL TEATRE BARTRINA

Tast de misteri,
les aromes de boca,
dring de vainilla.

Pessigollegen
o el paladar entapissen,
aspres, sedosos.

Lena Paüls. Hiakus

 

A la fotografia, el músic reusenc Aleix Bové fa senyals estranys amb les mans: un 4 i un 0? Sí, ens diu, feliç, que fa 40 anys. Al Teatre Bartrina,  l'Aleix celebra De vi va veu, junt amb les sis dones tot talent que l'acompanyen. I la festa tindrà tot el quòrum que es pot tenir en temps de pandèmia, encara que el Barça jugui una final (en el moment de fer la fotografia l'Aleix encara no sap que l'equip que és més que un equip guanyarà per quatre gols a zero la copa de nom heretat del franquisme.)

Teatre Bartrina, 17-4-2021 © Daniel Recasens

L'espectacle De vi va veu es va estrenar al Jardí de la Casa Rull (26 -9-2020). [Vegeu-ne una crònica] i ara s'ha reposat al Teatre Bartrina (17-4-2021). Consta de vint peces breus de diferents autors totes referides al vi, seleccionades per Fina Masdéu.  Les interpreten a través de diferents disciplines, sota la direcció de Rosa Mateu: la paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig; la música festiva creada i interpretada per Aleix Bové i Sara Sambola; el moviment de Magda Borrull.
Aquest cop l'espectacle s'acompanyava de Solà sol Solà, de Lluís Solà, dirigit per Francesc Cerro-Ferran.

Brindem perquè siguin molts més.

Llegiu Haikus de vi novell, en edició digital

BOOKTRAILER DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

Feu un tast de conte:

Quin groc t'ha picat?

Text: Lena Paüls

Disseny i il·lustracions: Pere Prats Sobrepere

Format 198-200, 44 pàgines

Arola Editors, 2021

** 
 HEMEROTECA: A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

BARCELONA FOTÒGRAFES, AL BORN

Rosa Szücs. La mare fotògrafa, c. 1960
MNAC. Dipòsit de l'AFC

La plaça Comercial, davant d'El Born Centre de Cultura i Memòria, s'ha convertit en un espai expositiu a l'aire lliure per reivindicar el paper de la dona en la fotografia. 70 imatges de 21 fotògrafes que han tingut un paper cabdal per conèixer la Barcelona real.

La Pedrera. Colita

La mostra de la plaça Comercial té com a punt de partida el llibre Barcelona. Fotògrafes, que reconstrueix la història de la ciutat a través de la mirada de les dones fotògrafes. Dividida en tres moments cronològic: la República, quan arriben a la ciutat fotògrafes estrangeres fugint del nazisme i es converteixen en un testimoni clau del conflicte i de l’exili.

Amb el franquisme, les fotògrafes es mouen en el terreny de l'amateurisme. Investiguen i creen espais de debat i relació. Les que havien iniciat projectes abans de la guerra amaguen les càmeres, altres baixen al carrer i reflecteixen la ciutat vençuda i buida.

Entre la dècada dels setanta i la dels noranta, les fotògrafes es fan un lloc als mitjans de comunicació, prenen un paper actiu en la creació de nous llenguatges i mitjans, i les seves instantànies narren les tensions urbanes i socials d’una Barcelona en conflicte.

 

Exposició oberta fins al 6 de juny

'BREUS I ERÒTIQUES', SETÈ LLIBRE DE REUSENQUES DE LLETRES

Prefaci: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo

Pròleg d'Empar Pont Albert

Autores: 

Gisela Alcón, Àurea Bellera, Meritxell Blay, 

Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, 

Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, 

Romana Ribé, Victòria Rodrigo, 

Carme Simó i M.Dolors Vallverdú.

 

Estudi i epíleg: Isabel Martínez 

 

Imatge de la coberta: 

'Zipper 02' d'Àurea Bellera. Fotografia: Azul Foto art

 

Arola Editors, 2021

 

SÈRIE TV 'LIFE'

Life, de Kate Hewitt. Regne Unit, 2020

Filmin estrena Life, minisèrie de la BBC, sis episodis d’una hora que expliquen la vida de quatre persones veïnes d'una antiga casa victoriana reformada de Manchester. Els espectadors som voyeurs que ens introduïm en les intimitats de darrere de cada porta. La càmera fa un seguiment de les relacions de quatre persones que es troben en etapes vitals diferents. Totes busquen ser 'la prioritat' de l'altre. I, si pot ser l'exclusivitat, cosa ben complexa. Trama de desenvolupament lentíssim, amb aires de guió de telenovel·la. Anar passant. I, sí, tot salvat per unes localitzacions que ratllen la perfecció i unes interpretacions excel·lents i tots els fils lligats amb una mica massa de sucre, al final. 8/10

'CLASSE' A LA VILLARROEL

Classe. Autors: Iseult Golden i David Horan. 

Traducció i direcció: Pau Carrió.  La Villarroel, Barcelona

Una obra que parla de l'escola i de la quotidianitat dels mestres. Al·leluia. Un dels protagonistes és un mestre vocacional (Pol López) que ha demanat els altres dos protagonistes, mare i pare (Carlota Olcina i Pau Roca) d'un alumne de nou anys, per parlar de com afrontar plegats les dificultats d'aprenentatge del nen. Els pares, que ara estan en procés de divorci, havien estat alumnes d'aquella escola que entenem que és de barri marginal d'Irlanda, tot i que l'ambientació sigui la d'una escola catalana. Els mateixos intèrprets donen cos al pare i a la mare i també als infants que van ser i a l'infant que és ara el seu fill; i el mestre d'ara i el d'aleshores, sense altre canvi que la il·luminació que ho indica. Un repte que resolen amb la solidesa dels grans intèrprets que són. 10/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'OPENING NIGHT', DE LA VERONAL, AL TNC

Opening night. Idea i direcció: Marcos Morau

Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

A la immensitat de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, la companyia La Veronal presenta Opening night un espectacle internacional de dansa contemporània i text en francès —sub i sobretitulat—per explicar l'emoció col·lectiva del teatre des de l'interior de cada intèrpret oficiant. L'actriu Mònica Almirall, diva amb atributs que se li suposen (ram de flors, glamur i emoció pels apaudiments) adreça un monòleg previ als espectadors i agraeix —gairebé un a un— a tots els treballadors i als espectadors de totes les parts del teatre que facin possible el miracle que fa que s'aixequi cada dia el teló i que tot rutlli. I, alhora, mostra la fragilitat de l'artista i la buidor després de la plenitud. Tot seguit, sis personatges vestits de negre en solos, en duos o en grup es revolquen,  s'empenyen, lluiten contra els límits de l'escenografia, ordenen que baixi el pont de llums i obren trapes de totes mides al terra de l'escenari on cabussar-se o sortir-ne, aprofitant l'equipament potentíssim del TNC. L'artista té el seu lloc a l'escenari i existeix quan un espectador és conscient del seu art. 8/10

Espectacle guardonat amb el Premi de la Crítica 2022

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

SÈRIE SUÏSSA 'FRIEDEN'

Frieden. Creació: Petra Volpe

Director: Michael Schaerer. Suïssa, 2020

Laberinto de paz [Frieden] és una superproducció europea ambientada a Suïssa el 1945, en els dies posteriors a la fi de la II Guerra Mundial. Es basa en una família suïssa d'industrials del tèxtil i posa en entredit la neutralitat de Suïssa. Des d'una mirada autocrítica, continguda en excés, tracta veritats incòmodes, com ara l'aliança amb l'Alemanya de Hitler, la negació a acollir gaire temps infants i joves jueus alliberats dels camps de concentració alemanys, el blanqueig del diner nazi,  el refugi de criminals de guerra acomodats.

Per una banda Klara (Annina Walt), la filla de la casa, fa de voluntària en una institució d'acollida de joves supervivents de l'Holocaust. Johann (Max Hubacher), el gendre, lluita per modernitzar l'empresa familiar i es veurà obligat a obtenir diner tacat de sang. Egon (Dimitri Stapfer), el seu germà, treballa a l'oficina del Fiscal General perseguint nazis fugitius. Tres trames amb massa entitat que van a la seva de tal manera que no acaben d'integrar-se en un conjunt compacte. Així i tot, la sèrie és visualment brillant i d'evolució narrativa molt àgil. Filmin. 9/10

LLUÏSA TARRAGÓ GRIÑÓ, IN MEMORIAM

Lluïsa Tarragó (2010)

Avui ha mort als 93 anys la Lluïsa Tarragó Griñó, de Duesaigües. Se n'ha anat amb la feina feta i ara reposarà d'una llarga vida de treball, dedicada a tenir cura de la casa, del seu home i dels dos fills de la parella,  dels quals n'estava molt gelosa i satisfeta.  Però, a més, va ser una pagesa incansable que, al costat del seu home, portava l'hort com un jardí, més enllà del Barrancó,  i compartia amb ell les feines que calien per a la producció d'avellanes, d'olives i d'ametlles.

Ens vam conèixer fa molt anys a la botiga de cal Rofes i vam estar en contacte fins que fa uns anys va anar perdent la memòria ja no es podia valdre per ella mateixa al poble. Va formar part de la junta de Dones de Duesaigües i hi va tenir una participació molt activa. No era de gaires paraules, més aviat era reservada i poc amiga de  tafaneries. Amb altres dones de la seva generació ens havíem trobat algunes tardes d'estiu a conversar (i a tastar els meus modestos cocs), a parlar de la vida, fins que el sol declinava. (Vaig deixar-ne constància en aquest apunt: Cuina de la terra.) Però, a banda de les xerrades al refugi de la Vinyeta, la imatge que me'n queda és asseguda a l'entrada de casa seva envoltada de sacs d'ametlles a les quals llevava la pellofa. Era el primer pas abans de trencar les ametlles i moldre-les per fer-ne menjar blanc o panellets. Sempre, sempre, amb les mans feineres i pensant en els que estimava. Moltes gràcies, estimada Lluïsa, per tot el que he après de tu.

SÈRIE TV 'THE CAZALETS'

The Cazalets. Regne Unit, 2001
Direcció: Suri Krishnamma 

La plataforma Filmin rescata feliçment la minisèrie The Cazalets, produïda per la BBC el 2001. És una adaptació de les 'Cròniques dels Cazalet' de la novel·lista  Elizabeth Jane Howard (Londres, 1923-2014), centrades en les vivències d'una acabalada família anglesa entre 1937 i 1941, tot i que hi ha matèria per arribar fins al 1956, quan acaba la cinquena de les novel·les de la saga. 

La família Cazalets passa l'estiu a la finca Home Place que tenen a Sussex on cadascú té el seu lloc i un parent nouvingut és agombolat per la resta. Amb l'inici de la II Guerra Mundial, a la vista dels bombardejos a Londres, tota la família es trasllada a la finca familiar. Hi conviuen el patriarca que comanda el negoci familiar de la fusta; la mare que fa que la casa rutlli; la filla pendent de la seva enamorada, ara, conductora d'ambulàncies, els tres fills casats que van i venen cadascú amb la seva circumstància, els nou nets de diferents edats, una institutriu i el nombrós personal de servei. En aquest ambient conservador no surten a la superfície les tensions latents ni les frustacions, que es ventilen darrera les portes amb forrellats de cada cambra.  Escolten en família les notícies de la guerra a la ràdio, però no les comenten. No s'hi parla de política ni de malalties ni del fill desaparegut ni del net pacifista, ni la filla d'Edward explicarà a ningú que el seu pare n'ha abusat sexualment. Això, sí, continuen vestint-se amb llacet i pells per sopar. 10/10

QUIN GROC T'HA PICAT? REPORTATGE AL «DIARI DE TARRAGONA»

«Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític»

Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere proposen als més petits 

una reflexió sobre l'abús de poder en un àlbum il·lustrat. 

Reportatge de Sílvia Fornós. 

«Diari de Tarragona», 6-4-2021

 

Per descarregar el PDF, cliqueu la imatge:

 

 HEMEROTECA: A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

 

'DIÀLEGS INTRUSOS', AL MNAC

El Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta un projecte museogràfic provocatiu que ens estimula a visitar de nou la col·lecció. El recorregut per les sales del romànic s'ha convertit en una experiència estètica i cultural singular. Situades en diferents punts del museu, dinou creacions contemporànies de la segona meitat del segle XX  estableixen associacions amb obres de la col·lecció patrimonial de més de 1.000 anys d'història. Les obres dialoguen a partir del contrast o la semblança, tot suggerint lectures diverses.

La proposta neix de la col·laboració entre el Museu Nacional i la Fundació Suñol, a l'entorn de l'art de postguerra i de les segones avantguardes.

Oberta fins al 7 de novembre de 2021

LES PRIMERES ORENETES A DUESAIGÜES

Cries d'oreneta cuablanca a Duesaigües
Fotos: © Montse Francisco

Les orenetes cuablanca (Delichon urbicum) tenen blanc el pit i el carpó, no pas la cua, com podríem suposar pel nom. Ja han arribat a Duesaigües i ara estan enfeinades a adobar els nius de l'any passat, amb boletes de fang. Als ràfecs de moltes cases, sobretot les que es troben a recer del vent i de la pluja, es comença a notar un tràfec constant d'exemplars fidels de fa anys. Aviat hi haurà a cada niu 3 o 4 ous que incubaran tant el mascle com la femella, entre 14-16 dies, fins que eclosionin plegats. Entre 20-30 dies la parella progenitora alimentarà les cries al mateix niu, fins que els petits volin.

Les poblacions d'oreneta cuablanca són un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones del poble, que tot i queixar-se pels excrements, consideren que porten sort a la casa on nien. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta el tipus i la quantitat d'insectes que hi viuen. Els beneficis que aporten, com a caçadors d'insectes caçats al vol, —cada oreneta en consumeix uns 310.000 en un any!— han desembocat en la protecció legal de l'espècie, a nivell internacional.

 

Per saber-ne més: Vegeu el Projecte orenetes, una inicitavia de l'Institut Català d'Ornitologia.  A l'enllaç s'hi troba la distribució mundial de l'espècie i el cens, poble per poble de Catalunya. També s'hi troben una sèrie de curiositats, com per exemple, que el poble on hi ha més nius és Olot, amb 1157; que els nius instal·lats als pisos més alts, són a Sant Adrià del Besòs i a Palafrugell, a la planta 9; que el niu que es troba a més altitud és a Alp, a 1264 m.

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.
LENA PAÜLS (Haiku de 'Plens de ditades' )

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2021

Il·lustració del cartell de Roger Mello

Des de l'any 1967, se celebra cada 2 d'abril el Dia Internacional del Llibre Infantil, que commemora el naixement de Hans Christian Andersen. Enguany el missatge adreçat a tots els infants del món i el cartell són, respectivament, de l'escriptora cubanoamericana Margarita Engle i de l'il·lustrador brasiler Roger Mello.

En aquest enllaç de «Cornabou»  s'hi pot llegir el missatge en català, espanyol i anglès, que l'autora ha titulat: «La música de les paraules». 

* * *

 La meva contribució a la literatura 

adreçada a infants i joves:

 

NOVEL·LA PER A JOVES

* Dret d'admissió (2003)

NOVEL·LA PER A INFANTS
* Un riu que creix de nit. (2013)

CONTES PER A INFANTS

* Quin groc t'ha picat? (2021)

* Qui hi ha sota el barret? (2018)

* Els músics de Bremen (2018)

* La sirena de la font (2017)

* L'esquirol Quatredies (2017)

* I tu, què mires? (2015)

* La Vamba Groga (2013)

* La geganta Ela (2011)

* El Geni del Moscatell (2009)

* La draga sense escates (2008, 2011)

* Familiar al cava (2008)
* L'Aixecacases (2002, 2017)

'JOSEP', PEL·LÍCULA DIBUIXADA

Direcció i direcció artística: Aurel 

Guió: Jean-Louis Milesi

Música original: Sílvia Pérez Cruz

Veu: Sergi López

Direcció tècnica: Frédérik Chaillou

Muntatge: Thomas Belai

 

Josep refà la història de Josep Bartolí, combatent antifranquista i dibuixant excepcional, explicada per un gendarme amb qui es va fer amic en un camp de concentració. 

Febrer de 1939. Milers de republicans que fugien de la dictadura franquista van ser confinats per les autoritats franceses en camps de concentració improvisats, on els vençuts van patir tot tipus d'inclemències, a més del tracte vexatori dels soldats i els gendarmes francesos que els van tractar com a presoners i no com a refugiats de guerra. Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, el primer dels set camps que trepitjaria Josep Bartolí en dos anys. La pel·lícula permet apropar-se a les emocions i experiències d'aquest personatge real i reivindica la memòria històrica.

Després de diversos intents de fuga, i com altres intel·lectuals exiliats, Josep Bartolí va poder establir-se a Mèxic el 1943. Hi va conèixer els artistes Diego Rivera i Frida Kahlo, amb qui va mantenir una relació sentimental.

El director, Aurélien Froment (Aurel),  dibuixant i caricaturista francès, presenta la història amb un material dibuixat, no animat, procedent en gran part de les desenes de dibuixos de Bartolí, convertits en un mosaic d'escenes que no segueixen cap narrativitat lineal.

La pel·lícula ha estat guardonada amb el Premi César i l'European Film Award, entre d'altres reconeixements.

Filmin 10/10

Vegeu ressenya de 'Josep' (Símbol Editors, 2020)Ció Munté. Blog «Endreçant l'armari»