ELS FRESCOS DE LA CAPELLA HERRERA DE ROMA

Curació d'un jove cec. Annibale Carracci i
Francesco Albani. 1605 – anterior a març de 1606

301,5 x 252,7 x 3,6 cm

Un espectacular conjunt de pintures murals del gran pintor bolonyès Annibale Carracci (1560-1609) i el seu taller es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya en una sorprenent disposició museogràfica que permet admirar les pintures tal com s'exhibien a la capella Herrera, dedicada al franciscà sant Dídac,  a l'església de San Giacomo degli Spganoli de Roma, un dels llocs simbòlics per a la monarquia espanyola. El 1833 la capella estava molt deteriorada i es va decidir arrencar les pintures murals per garantir-ne la conservació. Un vídeo mostra la complexa tècnica d'execució dels frescos in situ i la tècnica lo stacco a massello, per mitjà de la qual es va arrencar la capa pictòrica, la capa de preparació i el suport.

Actualment, els frescos de la capella Herrera es conserven dispersos: al Museu Nacional d'Art de Catalunya,  al Museo Nacional del Prado i a l'església de Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli de Roma (la pintura de l'altar). En aquesta exposició es presenta el conjunt complet, fruit de la col·laboració entre les tres institucions.

Exposició oberta fins al 9 d'octubre.

PEL·LÍCULA 'PERFUMS'

Perfums. Direcció: Grégory Magne. França, 2020

Comèdia d'embolics ambientada en la indústria del perfum. Precisament l'incentiu és el paisatge sensorial que embolcalla la història. Els protagonistes —excel·lents interpretacions d'Emmanuelle Devos i Grégory Monte— són una perfumista exigent i estirada i el seu xofer ocasional. Els dos estan en hores baixes. Ella havia estat una prestigiosa creadora de fragàncies, però en fallar-li les facultats va perdre la clientela exclusiva i ara s'ha de conformar amb encàrrecs poc vistosos. Ell s'acaba de separar i vol comprar-se un pis per obtenir la custòdia de la seva filla. Pertanyen a mons allunyats i inicien la relació amb fredor professional, però les necessitats de cadascú els van acostant fins a convertir-se en confidents i amics sincers. Història explicada amb la delicadesa i l'elegància de Passejant Miss Daisy o d'Intocable. Filmin 9/10

DIÀLEGS CALLATS, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana. 'Diàlegs callats', 2018
Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm.

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pesssigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

   *

Escolteu la prosa poètica Diàlegs callats

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

 

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Fina Veciana. Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré
Foto: Elena Giménez.  Centre d'Art Cal Massó, 2019

PEL·LÍCULA 'L'ESDEVENIMENT'

L'esdeveniment. Direcció:Audrey Diwan
França 2021

Adaptació de la novel·la autobiogràfica L'événement, d'Annie Ernaux. França, 1963. La interrupció de l'embaràs és una pràctica il·legal. L'Anna (electritzant, Anamaria Vartolomei) es queda embarassada i veu que no podrà continuar estudiant i escapar-se del limitat entorn social. El temps se li tira a sobre, els exàmens s'acosten, el seu ventre es va arrodonint. La pel·lícula se centra exclusivament en el recorregut, en la soledat, que va des del moment que sap que està embarassada fins que es juga la vida avortant en la clandestinitat. Des del primer fotograma, la pantalla traspassa a l'espectador l'angoixa que travessa el cos de la noia, sense estalviar detalls de la ferida que s'expandeix a cada pas que dona.  Lleó d'Or en el Festival de Venècia. Filmin. 9/10

 

Esperes que l'Amo et faci l'honor de tocar-te 

almenys un cop. Ho fa, una nit, amb els plens 

poders que exerceix damunt teu i que tot el 

teu ésser ha suplicat. L'endemà ja no hi és.

ANNIE ERNAUX. Memòria de noia

LA LLAVOR PENDENT, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Cesca Toledano

Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen  llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles, i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, les branques seques dels quals vau abraçar com si fossin garbes, abans de llençar-les coster avall. Però havien fet córrer tanta aigua que de les arrels tornen a aflorar brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem.

Prosa poètica: Lena Paüls
Fotografia: Cesca Toledano
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz *

Escolteu la prosa poètica La llavor pendent

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Laia Espallargas
Foto: © ASA Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

SEGELLS PER ENTINTAR

Papers i teixits estampats amb segells artesanals i fulles

Emprenc la tardor artística fent estampació sobre paper i roba, amb segells artesanals i fulles. Les impressions sobre paper seran fons per fer postals i targetes on cal·ligrafiaré poemes. Les impressions sobre teixit de cotó formaran part de fulls de microllibres.

© Pere Prats Sobrepere.  Quin groc t'ha picat?

M'he inspirat en una làmina de l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat? realitzada per Pere Prats Sobrepere. El mestre del disseny gràfic i la il·lustració de llibres per a infants hi va estampar unes fulles fetes amb un segell de goma d'esborrar entintada. 

Així, doncs, he fet els primers temptejos de segells escarbant dibuixos sobre goma d'esborrar, un material dúctil i de resultat agraït si tenim un dibuix nítid de base. Després, n'he modelat amb fang, n'he tallat en goma Eva i sobre taps de suro; n'he fet repujats amb gomes, cordills, botons, cartrons...  Per facilitar el maneig a l'hora d'estampar, he muntat els objectes petits sobre peces de fusta o sobre taps de suro. Per entintar, he fet servir tinta de tampó i pintura acrílica distribuïdes sobre el dibuix amb una esponja. 

 Cada vegada costa més entendre
per a què poden servir la música,
la literatura o l'art.
NUCCIO ORDINE. La utilitat de l'inútil

'LA TRENA', AL TEATRE GOYA

La trena. Direcció: Clara Segura Crespo
Teatre Goya, Barcelona

El best-seller La trena (Editorial Salamandra), de Laetitia Colombani, acabava de sortir en català una mica abans del confinament per la pandèmia i es va convertir en aquells mesos en una lectura estimulant. L'actriu i traductora Cristina Genebat i l'actriu Marta Marco han emprès el repte de fer una adaptació de la història de les tres dones protagonistes que no es coneixen: de l'Smita de l'Índia, de la Giulia de Palerm i de la Sarah del Quebec. Tres vides trenades en dues hores que vibren  de veritat en mans del talent i la generositat de les mateixes Genebat i Marco, a més de Carlota Olcina i Clara Segura Crespo, que també les dirigeix. Tres vides de lluitadores que confluiran en el dolor tan divers com profund. Esgarrifances per tot allò que tenim d'elles. Bravo! 10/10

    «A les que estimen, crien, esperen, cauen mil vegades

 i es tornen a aixecar. Que es dobleguen però no sucumbeixen. 

Conec les seves lluites, comparteixo les seves llàgrimes 

i les seves alegries. Cadascuna d’elles és una mica jo.» 

LAETITIA COLOMBANI,  dedicatòria de la novel·la

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

MINISÈRIE 'THE CONTROL ROOM'

The control Room. Guió: Nick Leather. Direcció: Amy Neil
Regne Unit, 2022

Intriga d'alt voltatge en tres episodis. El protagonista és Gabe (Iain De Caestecker), un bon xicot que treballa a emergències del Servei Escocès d'Ambulàncies a la seva ciutat, Glasgow. Un dia atén la trucada desesperada d'una dona que diu que ha matat accidentalment un home. Mentre parlen, Gabe i Sam es reconeixen. Per mitjà de flashbacks sabem que eren amics íntims d'infància, units per l'experiència comuna d'haver perdut la mare. A partir d'aquesta trucada, Gabe es troba dins un remolí de circumstàncies desafortunades i decisions precipitades per ajudar la Sam. Girs de guió imprevisibles que ens obligaran a aixecar de la butaca sense encertar-ne ni una. Filmin. 10/10

DRÍADA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

 © Marc Pérez Oliván - Nené
Tècnica mixta sobre paper, 30x21 cm

La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara, serena, acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar, ¿qui la vol seduïda amb violència de robins?

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Marc A. Pérez Oliván /Nené
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
*

Escolteu la prosa poètica Dríada

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX 

* 

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

Foto: © Francesc Corpas
De la performance de presentació del llibre
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

'NI RASTRE DE QUI VAM SER', AL VERSUS GLÒRIES

Ni rastre de qui vam ser

Autors i intèrprets: Fel Faixedas i Carles Xuriguera 

Direcció: Robert Molist. Sala Versus Glòries, Barcelona

 

A la dècada dels noranta Fel Faixedas i Carles Xuriguera van crear la companyia Teatre de Guerrilla amb Quin Masferrer (El foraster) i vam riure a cor què vols, perquè es posaven a la pell de personatges d'una societat rural menystinguda en espais televisius i teatres. Ho feien des del mirall de l'absurd, amb una llengua col·loquial que identificàvem —encara— com a pròpia. Ara, aquests dos actors han portat per diversos escenaris l'espectacle de petit format «Ni rastre de qui vam ser», abans de fer estada a la renovada Sala Versus Glòries. Gags grotescos que ens mantenen amb el somriure i que despeguen en alguna cleca incontenible. Venen a ser un Didi i un Gogo que no esperen Godot sinó el Ramon que els donarà feina si un cas la de vigilant d'escenari s'acaba. Però podria ser que el Ramon no existeixi i mentrestant s'entretenen inventant paraules, buscant-los una destinació i somiant una vida millor. En volem més. 9/10

Llegiu la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

LA CAPSA DAURADA, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions', 2013
Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.

«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut.  La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

*

Escolteu la prosa poètica La capsa daurada

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia i/o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Laia Espallargas
Foto: Núria Olesti
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

'LA MERAVELLOSA FAMÍLIA HARDWICKE', A LA VILLARROEL

La meravellosa família Hardwicke, de Christopher Durang
Trad: Cristina Genebat. Dir: David Selvas. La Villarroel

Fascinació per l'Oncle Vània d'Anton Thékhov. En té l'estructura i l'amosfera, però en versió còmica. El títol original remet de ple a l'autor rus: Vanya and Sonia and Masha and SpikeI. Els dos primers noms recorden Oncle Vània, el tercer Les tres germanes i el darrer és la incògnita que ho desllorigarà tot. L'acció no es desenvolupa a Rússia a finals del XIX, sinó a l'estat nord-americà de Delaware, avui. Vanya i Sonia són germans i viuen a la propietat de Masha, la germana que ha triomfat com a actriu de cinema, ha fracassat en cinc matrimonis  i ara arriba acompanyada d'Spikel, un jove capverd. Hi haurà un ball de disfresses i una lectura d'una obra dramàtica a mig escriure sobre el canvi climàtic i Masha deixarà anar la bomba: té intenció de vendre's la casa i els seus germans que se la campin. Endavant els retrets creuats i tot allò. El text és una preciositat, la traductora el fa brillar i el director treu el millor de cada personatge, brodats per Carme Pla, Marta Pérez, Albert Ribalta, Paula Jornet, Alejandro Bordanove i Lide Uranga. Bravo! 10/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'LA PITJOR PERSONA DEL MÓN'

La pitjor persona de món. Direcció: Joachim Trier 

Noruega, 2021

Comèdia romàntica que fa un intel·ligent repàs pels assumptes de parella, la maternitat i el compromís. Julie (brillant Renate Reinsve) ronda els trenta i la seva vida és un desastre. Prometia en els estudis, però en deixa uns quants a mitges i finalment treballa de dependenta en una llibreria. Aksel, el seu xicot, de quaranta-i-tants és un novel·lista gràfic d'èxit que la pressiona perquè tinguin un fill. Quan Julie coneix Eivind s'hi embolica amb l'esperança d'un nova perspectiva vital, però potser ja ha fet tard. Un final imprevist i tot a punt de recomençar.  Una narració fluïda i l'optimisme que desprèn la història de relacions creuades arriben al cor. A més d'una quinzena de premis i nominacions, premi BAFTA i Premi al Festival de Cannes a la millor actriu. Filmin. 10/10 

¿QUI ÉS EL PERET GANXET?

Mòbil «Peret Ganxet», de Lena Paüls

Còpia del guió  «En Peret Ganxet», filferro i sedalina verda. 

 

Música del vídeo: Sardana «En Peret Ganxet» (fragment), de Josep M. Baiges i Jansà. Interpretació: Cobla Reus Jove
Enregistrament: Disc «La sardana de l'any'07» Concert final. Teatre Fortuny de Reus, 2008

 

¿Com es construeix la llegenda d'un personatge?

El Peret Ganxet podria ser una icona reusenca com ho és el Manneken Pis a Brussel·les. Un i altre són figures d'un infant en escultura de bronze. L'escultura belga es troba en un lloc destacat al centre històric de la ciutat i és un personatge estimat per al qual la ciutadania crea vestuari (una mitjana de 130 vestits cada any), li lliura símbols i condecoracions.

 

L'acció de la figura de Brussel·les —orinant en públic en una font— es relaciona amb l'esperit desinhibit dels seus habitants. ¿Quin esperit inspira el Peret Ganxet de Reus? Podem escatir-ho, a partir de la figura riallera aspirant a posseir una cultura enciclopèdica i de les creacions populars, literàries i musicals que ha inspirat.

 

L'escultura de bronze que es troba al jardí de darrere del Santuari de Misericòrdia és una rèplica de l'original en tres dimensions feta per Ramon Ferran. Es va inaugurar el 2005 —45 anys després del naixement del personatge—  en el marc de l'Aplec Baix Camp, amb tres cobles interpretant de conjunt En Peret Ganxet, la sardana del compositor Josep M. Baiges i Jansà (Riudoms, 1924 - Reus, 1991), estrenada el 1960.

 

La figura és un nen de cap caricaturitzat —basat en el disseny original del dibuixant Romà Bonet BON— que mira enllà de l'horitzó o bé a un adult, si se situa en un pla més baix, i porta un gran llibre a sota del braç. Es troba encimbellat en una font piramidal mig revestida de trencadís gaudinià —actualment en mal estat—, amb una pica quadrada vorejada per un dragó, la canella de la qual és sovint objectiu d'actes vandàlics, no pas ocasionats per la canalla que rarament s'acosta sense acompanyants adults a l'indret. No hi interacciona ningú en positiu a causa, sobretot, de la ubicació arraconada.

 

En canvi, nombroses iniciatives han fornit materials per a l'imaginari entorn d'aquest personatge, des de la seva creació el 1958 (vegeu l'article de Josep Baiges, que enllaço al final d'aquest apunt). Una síntesi: la primera sardana del compositor Josep M. Baiges, estrenada el 1960; un gegant  sorgit del Taller Avall, que balla amb la música de la sardana, impulsat per l'Associació de Veïns del Santuari; un capgròs de l'escultora Dolors Baena, promogut per la Jove Cambra; un vermut embotellat per Vermuts Miró; una tapa del Xivarri del restaurador Juan Diego; un pa amb la silueta del Peret elaborat pel Forn Sistaré; cançons dels músics Fito Luri i Ariel Santamaria; una figura de xocolata de la Confiteria Poy, la creació per un dia, en el marc de l'Any Peret Ganxet, 2019, de l'orquestra de cambra Peret Ganxet, que va estrenar la versió per a orquestra de corda i piano de la sardana de Josep M. Baiges.

Segons recull el mestre Baiges a la lletra de la sardana, el Peret Ganxet puja al campanar quan vol,  té línia directa amb la Pastoreta, arrenca somriures de la gent. A banda d'aquests privilegis, que el fan un personatge màgic, és un bon amfitrió de la ciutat en els quatre volums de Les aventures de Peret Ganxet, de Maria del Carme Bigorra i Maria Josep Salvadó, amb il·lustracions de Marc Díez, editats per Recull d’Estudis Històrics entre 2016-2019. Mostren al paper la transformació de l'escultura en infant de carn i ossos i, amb un fil narratiu mínim, aquest ésser innocent va descobrint els llocs emblemàtics de la ciutat i el tarannà dels seus habitants, amb l'avidesa de qui ho vol aprendre tot.

 

El personatge emet bones vibracions i té molt de material per engruixir l'imaginari col·lectiu. Ara falta donar-li visibilitat sobre una peanya ben dissenyada i en un lloc preeminent on ningú de la ciutat no pugui respondre «¿Peret Ganxet? No sé qui és.»

Per saber-ne més: 

Peret Ganxet, segona joventut d'un personatge entranyable.

Article de Josep Baiges Gispert. «NW. La Revista de Reus», 7-8-2019

 

*

Escolteu la sardana «En Peret Ganxet» a SPOTIFY

A càrrec de la Cobla Reus Jove

 

 

'MATERNASIS', AL MNAC

© Núria Pompeia

La col·lecció d’Art de Postguerra i Segona Avantguarda del Museu Nacional d'Art de Catalunya incorpora obres de dones artistes que s'ocupen de temes íntims des de múltiples dimensions, com la sèrie de dibuixos referits a l'embaràs, de l'artista Núria Pompeia (pseudònim de Núria Vilaplana Buixons, Barcelona, 1931-2016).

El corpus iconogràfic del fons del museu sobre el procés de gestació comprèn obres de Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curi, entre d'altres que ara es poden veure aplegades en l'exposició Maternasis, que és el títol homònim del llibre de Pompeia, publicat el 1967.

BUSCANT EL BLAU, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Buscant el blau. © Rosa Virgili
Aquarel·la, cera amb tinta i plàstica, 50 x 70

Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau, que no et sap greu dir amén.

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Rosa Virgili
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
*

Escolteu la prosa poètica Buscant el blau

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

* 

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Buscant els blaus. Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

ESTRANYS EN UN TREN, AL TEATRE DEL RAVAL

Estranys en un tren. Direcció: Empar López
Teatre del Raval, Barcelona

 Ei! Quina idea que he tingut! Podríem assassinar-los

tots dos i beneficiar-nos-en. Jo mataré la teva esposa 

i tu mataràs el meu pare! Ens hem trobat en aquest 

tren i ningú no sap que ens coneixem! La coartada 

de cada un de nosaltres és perfecta. Te n'adones? 

Estranys en un tren. PATRICIA HIGHSMITH

El Teatre del Raval s'ha especialitzat les darreres temporades en obres d'Agatha Christie (Testimoni de càrrec, La teranyina o La visita inesperada). Històries conegudes, presentades amb versions dignes i que han comptat amb molts addictes.  Acaben d'estrenar en català per primera vegada la traducció d'Estranys en un tren, de Patricia Highsmith, en la versió de Craig Warner, del 2013, també versionada per a la ràdio. Guy Haines i Charles Bruno [brillants, José Barón i Xavi Carreras, respectivament] se les heuen amb el text que ha traduït amb precisió i sense floritures Tamar Aguilar. Amb tota la càrrega biogràfica dels dos personatges. És d'aquells textos dramàtics on ja hi és tot. Fins i tot la dona d'un i el pare de l'altre, objectius absents dels delictes. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

NUS, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana, 2019
 Nus. (De la sèrie  #diesambhistòria)
Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

 

No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?

 

Prosa poètica: Lena Paüls

Pintura:  Fina Veciana
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz

 

*

Escolteu la prosa poètica Nus

al canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Fina Veciana
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

SETEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Exiliada amb tants d'altres, ¿qui ha mascarat el somni?,
sento com si fos meva la pèrdua del bosc incinerat,
les cendres del qual ara el vent calent escampa arreu.
Impassibles, sota els avellaners polsosos, infidels agenollats
porten didals de làtex i arrosseguen les senalles.
Els flocs secs es claven als genolls i a les cames
dels que no es posen borrasses per coixinet.
Ells i jo som de secà i temem amb una por mil·lenària
la set incrustada al càntir, tot i sabent que tenim aigua
al barraló de plàstic dins la fornal de la camioneta.
Després de l'ensacada, els fruits escampats per assecar
a les golfes esperaran la millora del mercat.
Mentrestant, allà, a casa meva,
els fidels resen cinc vegades orientats cap a la Meca,
jo mora, m'agenollo entre infidels agenollats
per a qui tots els punts cardinals
són orientadors i complementaris.
Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans.
El seny de no vagar sola calma el dolor,
la rauxa dels dits feiners el distreu.

© Lena Paüls 

Poema del recull Temps de penyora 

EL TERMÒMETRE DE CAN COTTET

Termòmetre Cottet. Portal de l'Àngel, BCN

Saludem la iniciativa de conservació del termòmetre del Portal de l'Àngel de Barcelona que torna a marcar la temperatura després que el 2019 s'aturés coincidint amb el trasllat de l'òptima Cottet a la rambla de Catalunya. Torna amb l'estructura redissenyada i sostenible de consum. La instal·lació té 22 metres d'alçària i pesa dos tones. Va ser durant anys el termòmetre més gran d'Europa, sobrepassat, actualment pel de Copenhaguen.

De fabricació alemanya, es va inaugurar el 25 de febrer de 1956, com a regal a la ciutat dels propietaris de l'òptica Cottet i que serviria, alhora, com a publicitat. L'escala va dels -5 ºC als 40 ºC i en inaugurar-lo es creia que mai arribaria als extrems, cosa que va ser desmentida aquell mateix febrer (l'Observatori Fabra va marcar -10 ºC). Segurament que aquest estiu ha arribat també a la banda alta. I es preveu que en estius pròxims quedi curt.

TURNER, AL MNAC

L'exposició Turner. La llum és color explora la fascinació del pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics. Reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura a inicis de la primera revolució industrial, quan la natura ja començava a estar amenaçada. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.
L'exposició ens enfronta a una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als contemporanis de Turner, per la qual cosa és un gran encert del Museu d'Art Nacional de Catalunya  que la visita es pugui complementar amb la mostra El batec de la natura. Dibuixos del segle XIX de la col·lecció del Museu Nacional.

DEMPEUS SEMPRE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Carme Andrade. Dempeus sempre
Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de  grana. Sembrada a punt.

 

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Carme Andrade
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

*

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica Dempeus sempre

a canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Carme Andrade
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

PEL·LÍCULA 'BONA SORT, LEO GRANDE'

Bona sort, Leo Grande. Direcció: Sophie Hyde
Regne Unit, 2022

Una immensa Emma Thompson interpreta una mestra jubilada vídua de fa dos any que contracta un gigoló per redescobrir-se sexualment. L'actor Daryl McCormack defensa el seu personatge de meravella i les trobades en un hotel anònim propicien una reflexió sobre el sexe i l'edat. A mesura que van adquirint confiança, la dinàmica de poder canvia i els cau la màscara. Filmin. 9/10

REFLEXOS DEL CAMÍ, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants,  llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

Prosa poètica: Lena Paüls

Fotografia: Sara Mauri

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz 

 

*

Escolteu la prosa poètica Reflexos del camí

al Canal SPOTIFY o bé al Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Martina Rius Mauri
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

BOMBES DE LLAVORS IMPERDIBLES

Bombes de llavors  muntades en agulla d'arquet
Vegeu-ne vídeo clicant la imatge

Llegiu Bombes de llavors en línia

o bé

descarregueu el llibre en pdf

 

Les vint proses poètiques del recull Bombes de llavors es podran escoltar en pòdcast als canals IVOOX i SPOTIFY a mesura que es vagin enregistrant. La incorporació al projecte creatiu de la substància sonora de cada prosa per diversos rapsodes, farà que el conjunt  —prosa poètica, il·lustració i àudio— prengui un sentit renovat que em plaurà compartir.

 

No havies imaginat mai tantes possibilitats
en un tro quan escrivies «llibertat» 
al ventre d'un d'aquells cavalls daurats 
i esponjosos que hi havia al cel.

De la pandèmia que ens sotjava no n'havíem sentit parlar,  fa tres anys quan vam presentar el llibre digital (Cal Massó, Reus, 21-XI-2019).  Ni sentíem l'horror de la guerra ni el desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. 

Paràvem una filera de cadires buides per al verb dels serafins entre reixes, per al vigia a l'atur, per les gavines exiliades,  mentre afinavem les reixes de dins i de fora i ja en vèiem les llimadures. Van sorgir sinergies en cadena de molts creadors i les proses inspirades en fotografies i pintures van ser transformades en accions que van interpretar rapsodes i performers, interactuant amb un auditori còmplice que s'hi va voler immergir. Ara, aquesta creació col·lectiva creix amb els pòdcasts i desitjo que continuï desvetllant interrogants.

El terreny està preparat i

les llavors colgades a punt

per germinar a la primera gota. 

¿Esperarem estoicament 

que plogui?

*

 Crònica de la performance de Bombes de llavors reportatge gràfic i hemeroteca  

TRETZÈ ANIVERSARI

Avui fa tretze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Ressenyes de teatre, cinema, exposicions temporals, activitats literàries, creativitat, idees noves i reciclades... I el mestratge de la natura, sempre. 

Com a novetat hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics, poemes enregistrats en pòdcast i cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Us convido a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Onzè aniversari (2020) / Dotzè aniversari (2021)