EGOTOPIA

© Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.

ESCOLTEU la prosa poètica Egotopia a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Dunes de somnis

Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura

Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao

Àlbum: Serè, 2023

 

'DESPRÉS DEL FINAL', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Després del final. Autor: Dennis Kelly. 

Traducció i direcció: Marc Rosich.  Sala Versus Glòries, Barcelona

Intèrprets: Meritxell Calvo i Ramon Pujol.  El perill nuclear pot ser una realitat. Europa rearmada, clams de Putin i Trump, la Xina i l'Iran fregant-se les mans... reactualitzen l'amenaça de guerra nuclear. I ens creiem, d'entrada, aquesta parella de Després del final que intenta sobreviure en un refugi nuclear de jardí. D'entrada hi respira 1984 d'Orwell. Però no es triga gaire a veure incoherències en el que diu i fa el Mark i el que sap i pateix la seva companya de feina, la Louise, a qui el xicot ha portat al refugi desmaiada. Serem testimonis d'escenes violentes i d'abús masclista. I un gir inesperat per al desenllaç d'aquesta peça de petit format que ens deixa amb la boca oberta. «Porta'm xocolata». Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'MARIE, LA ROJA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Marie, la Roja. Autora: Rosa Maria Arquimbau. 

Dramatúrgia: Carles Mallol Direcció: Ester Villamor Baliarda. 

TNC, Sala Petita

La  periodista, escriptora i activista Rosa Maria Arquimbau i Cardill (Barcelona, 1909 - 1992) va estrenar Marie, la Roja  el 1938. L'obra va impactar per atrevida. Activista d'esquerres i avançada en el seu temps va escriure contes (signats com a Rosa de Sant Jordi),  articles i reportatges de caràcter social i feminista. 

L'acció de Marie, la Roja se situa en una presó de dones de París. Cada dona explica a les altres com ha arribat a ser empresonada. Se l'escolten i s'hi solidaritzen. Carlota Olcina és Marie, una activista militant d'esquerres que ha estat empresonada per haver colpejat un policia. Mercè Aránega, Meritxell Huertas, Martina Roura, Tai Fati, Antònia Jaume i Alba Montaño es posen a la pell de dones que es prostitueixen, dones que han matat o que han avortat. Els intèrprets masculins hi fan diversos personatges i hi estan ben bé d'adorn, tret de Borja Espinosa en el paper del carceller Jacques Dubois.

Anacronismes en el marc de 1938: tenir uns televisors que amenitzen els vespres, exigir copes menstruals i moure's dins d'imponents estructures de reixes de ferro forjat en contrast amb la realitat que hem vist fotografiada de l'època.  6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EXPULSIÓ', A LA SALA BECKETT

Expulsió. Autor: Pau Miró. Direcció: Toni Casares

Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Tothom és expulsat d'un lloc o altre a l'obra Expulsió de Pau Miró. Els protagonistes són tres germans que es retroben després de la mort del pare, a la casa d'estiueig de la família dels afores de Barcelona. Expressen els seus sentiments en veu alta, potser per primer cop. La germana  (Montse Germán, la precisió delicada) adoptada quan tenia dos anys, ara és la propietària de la casa i s'hi quedarà a viure. El seu pare devia voler compensar que se sentís 'expulsada' emocionament de la família. Els altres dos germans (Anna Alarcón i Xavi Sáez, versemblants en les opcions dels seus personatges) reclamen ara una part de la casa i aposten per la venda. També és a la trobada, la filla adolescent (Mia Sala-Patau, un bon debut) del germà en representació dels joves que avui han de compartir pis sine die, 'expulsats' també, en aquest cas de poder accedir a un habitatge propi. A la Barcelona de l'especulació immobiliària d'avui, tenir casa i no sentir-te amenaçat per una expulsió que pot arribar de qualsevol banda és un valor cívic i moral que ultrapassa l'economia. 8/10 

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

SÈRIE 'LA VIDA BREVE'

La vida breve. Direcció: Diego Núñez Irigoyen, Adolfo Valor

Movistar plus+   -  6 episodis de 50 min.

Sèrie en format de tragicomèdia luxosa i acurada pel que fa a la part històrica. Recrea amb humor els esdeveniments que van tenir lloc durant el regnat del rei més desconegut, Luis I, primogènic de Felipe V de Borbó i María Luisa Gabriela de Saboya. El regnat més curt de la història d'Espanya: 220 dies.

Aquest Borbó, el primer nascut a Espanya, va quedar orfe de mare amb 7 anys. La sèrie s'inicia amb els prolegòmens del casament, quan tenia 15 anys, amb la seva cosina Luisa Isabel d'Orleans de 12 anys. Un any després del casament, el seu pare va abdicar per problemes mentals i van coronar Luis (10-I-1724). L'adolescent va morir vuit mesos després, afectat de verola i sense haver deixat descendència. En el període que va regnar va intentar, sense èxit, fer avançar una llei presupostària que retallava les despeses de la corona.

Felip V va tornar a ser rei perquè Fernado, el segon fill, només tenia 10 anys quan va morir Luis I.

Les edats dels intèrprets protagonistes no es corresponen als 12 anys de Luisa de Orleans (Alicia Armenteros, magnífica) ni als 16 de Luis I (Carlos Scholz, deliciós), però són ben creïbles per la humanitat, tendresa i veritat que desprenen els seus personatges, primaris en la seva manera de pensar, maldestres en la seva manera de procedir. 

Movistar plus+ 9/10

PEL·LÍCULA 'LA CUINA'

La cuina. Direcció: Alonso Ruizpalacios, Mèxic, EUA, 2024

A la cuina de The Grill, al centre de Nova York, hi treballa un batalló d'immigrants sense papers per un sou que no els permet viure. Aquests esclaus d'avui atenen milers de clients un divendres normal com avui. Han desaparegut diners de la caixa i tots els treballadors són interrogats. Cadascú lluita per defensar la seva feina. Lidera aquesta sàtira l'actor Rooney Mara.
Pel·lícula nominada als premis Oscar. Filmin. 9/10

**

 

Vegeu l'obra de teatre La cuina. Autora: Laura Aubert. 

Inspirada en The Kitchen, d'Arnold Wesker
Direcció: Adrià Aubert.  Sala Beckett, Barcelona, 2024

Crítica i vídeo: https://tuit.cat/Ix6jm

PEL·LÍCULA 'GIRLS WILL BE GIRLS'

Girls will be girls. Direcció: Shuchi Talati. Índia, 2024

Història d'una mare i una filla índies que redescobreixen la sexualitat, en una societat puritana. L'adolescent és una estudiant modèlica, atrevida i rebel que intima amb un company del seu internat, a l'Índia dels anys 90. La relació dels dos joves es posarà a prova en una societat implacable a l'hora d'amagar el desig femení. D'altra banda hi ha mare de la noia que en censura el comporatment i es posarà al mig de la jove parella d'una manera inquietant. Una història explicada en la seva complexitat i, alhora subtilment, que es desenvolupa en els silencis i els gestos reprimits. Interessant per conèixer com funcionen els internats a l'Índia, amb els alumnes i els professorat lligats per normes fèrries.
Pel·lícula premiada al Festival Sundance i Premi al Millor Debut als premis Independent Spirit. 

Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'INFÀMIA', AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

L'exposició Infàmia que presenta el Museu Marítim de Barcelona fa un repàs al passat colonial i la participació catalana en el tràfic de persones captives per a ser esclavitzades. Entre els segles XVI i XIX més de dotze milions de persones van ser raptades a l'Àfrica i venudes a les colònies americanes. L'Estat espanyol va ser el penúltim país del món a prohibir l'esclavisme (1886). El Brasil ho va fer dos anys després. ¿Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? 

Aprofitem que som al conjunt monumental de les Reials Drassanes de Barcelona, un dels edificis representatius del gòtic civil més importants del món, per actualitzar la visita a l'exposició permanent del museu. El Museu Marítim de Barcelona sempre ens sorprèn amb nous materials ben contextualitzats i presentació pedagògica, com els de l'exposició Infàmia.

Oberta fins al 5 d'octubre de 2025.

VIOLETA BOSCANA

Violeta boscana (Viola alba Bess)

NOMS: Viola. Viola boscana. Viola d'olor. Violeta. Violeta de la Mare de Déu. Violeta salvatge.  Castellà : Violeta. Francés: Violette blanche. Italià: Viola bianca. Anglés: parma violet. White violet. Alemany: WeißesVeilchen. Font: menudanatura.com

Al nostre jardí de llicorella hi ha diverses mates de violetes del bosc, segurament procedents d'un alzinar. Quan la meva padrina Munda les va plantar, el jardí era un erm assolellat, sense protecció de cap altre tipus de planta. Ara, les mates que es troben a ple sol no fan rebrots. Les altres, en parterres ombrejats, fan les fulles grosses i les arrels produeixen rebrots que donen lloc a noves plantes. Floreix de febrer a maig. A l'estiu, les del sol vegeten i les de l'ombra tenen les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent els rizomes subterranis llenyosos més humils tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.

Cantaria, si pogués,
la cançó del temps i el lloc
que ara em toquen.
Cel, mar i muntanya:
inevitable mapa.
Però la història
coixeja de les quatre grapes.
MÀRIUS TORRES. Cobles del temps, fragment

LA VELLA QUARESMA, UN CALENDARI POPULAR

Vella Quaresma, nina artesanal de 33 cm. de nova creació. 

       www.ninesdedrap.cat   -  nines_de_drap_isabel

Aviat vindrà Pasqua

i la mona menjarem.

Ho sentim, Vella Quaresma,

però no et convidarem.

LOLA CASAS

¿Us agradaria regalar o regalar-vos aquesta preciosa nina Vella Quaresma? Poseu-vos en contacte amb la reusenca Isabel Marsal de Nines de Drap. Fa vint anys que dissenya i elabora artesanalment aquestes nines lligades a la tradició popular que actuen de calendari.  Cada nina assenyala la fi del període carnavalesc i anuncia les set setmanes de Quaresma.  Setmana a setmana, des del dimecres de cendra fins al dijous sant se n'ha de separar una de les set cames. Com moltes de les tradicions que perduren aquí, els elements simbòlics que conté la Vella Quaresma pertanyen a la litúrgia catòlica, com Pasqua, Nadal o Reis. 

Totes les nines de la Vella Quaresma de la Isabel són originals i úniques. En cap hi falta els elements simbòlics: l'abstinència de menjar carn representada pel cabàs ple de verdures i el bacallà, considerades menges barates (tot i que actualment el bacallà és el doble de car que no pas el pollastre o fins i tot la vedella.)  Enguany n'ha fet tres models diferents (de 33, 38 i 48 cm) amb faldilla acampanada de cotó estampat, davantal color caldera amb llaç a la cintura i manteleta de punt de caragol. Les set cames són de cotó de colors diversos i porten un velcro a la part que s'ajunta al cos.

Aquest calendari popular en forma de nina té molta acceptació a les escoles de primària. Entre Carnestoltes i les vacances de Setmana Santa serveix com a referent per treballar diversos aspectes del currículum. 

Vegeu alguns exemples 

de la pervivència de la tradició: 

A Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma a les Peixateries Velles s'ha convertit en una festa col·lectiva. Els menors de sis anys d'una vintena d'escoles canten la cançó "Serra la Vella", mentre una persona o personatge conegut (un nan del seguici festiu, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.

Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.

Carnestoltes, quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa,
la Quaresma mai vingués.

A les parades dels mercats catalans cada any surt la Vella Quaresma. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada fan un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec on pengen set arengades.

**

La Vella Quaresma ha estat objecte de representació artística. Cada any es regenera amb noves creacions:

 

La Bella Quaresma. Pere Prats Sobrepere, 2025

La Vella Quaresma,  de Pere Prats Sobrepere

 

La Chumbera (1963), de Pablo Picasso
Cliqueu la imatge per saber-ne més

Grafit Vella Quaresma
c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona
Cliqueu la imatge per saber-ne més